Si hi ha un país on resulta difícil fer política democràtica, a la regió africana dels Grans Llacs, sens dubte és Rwanda.
Des de l'any 2003, roman governada per un militar tutsi bel·licós, Paul Kagame que detesta l'oposició. Fins a límits increïbles. Es pot parlar d'un autèntic règim dictatorial instaurat a Kigali, la capital, per un dictador amb les mans tacades de sang, que desitja «menjar-se» els opositors, sigui com sigui.
Per això, alguns d'aquests han optat per fugir del país, i evitar així la mort. D'altres hi romanen i combaten per una democràcia veritable, lluitant-hi cada dia i arriscant-s'hi a cada moment.
Aquesta lluita per la democràcia acaba de costar-li la vida a André Kagwa Rwisereka, figura rellevant de l'oposició, que va ser trobat degollat el proppassat 14 de juliol: és un dels vicepresidents del Partit Democràtic dels Verds de Rwanda (PDVR), formació política dissident de l'FPR en el poder, creada el mes d'agost de l'any passat, el 2009.
Es tracta d'un fet molt greu. Fa veure ben a les clares la inseguretat en què es troben els membres de l'oposició a Rwanda. Aquest assassinat i d'altres que continuen cometent-s'hi ofereixen la veritable imatge fosca del règim rwandès, a poques setmanes d'unes eleccions que Paul Kagame -al poder des de 1994- hauria de guanyar fàcilment, en tenir davant tres partits de l'oposició...
A aquest fet luctuós, se n'hi han d'afegir d'altres: el 24 de juny va ser un periodista independiente, Jean-Léonard Rugambage, que va ser assassinat d'un tret a casa seva, a Kigali.
Més recentment també s'ha produït la detenció d'un altre periodista, en un ambient on les detencions es multipliquen, fent-hi veure que el Govern rwandès fa tot quant sap i pot per fer callar els seus opositors i crítics.
Mentre els tres partits de l'oposició han demanat una investigació internacional sobre la mort de Rwisereka; entre els quals la FDU-Inkingi de Victoire Ingabire Umuhoza, candidata hutu que es troba també sota control judicial; la Unió Africana roman callada.
Com si les polítiques africanes haguessin de rimar sempre amb «dictadura»; i la majoria de dirigents africans ignorassin el que significa l'«alternança» dins del seu vocabulari polític...
Assassinats polítics, empresonaments, persecucions contra els opositors, són moneda de canvi corrent a Rwanda; on s'han produït massa morts i massa temptatives inexplicades d'assassinat d'opositors i crítics del poder a Kigali.
Cal que els països occidentals que donen suport al règim de Paul Kagame, en reconsiderin la posició, si volen continuar sent considerats com a demòcrates “de facto”.
Començant pels EUA presidits per Barack Hussein Obama. Si és que no vol ser acusat algun dia d'haver contribuït activament a la regressió democràtica del continent africà...
Tot duu a pensar, emperò, que si el poder rwandès ha optat per liquidar sistemàticament la gent que no en comparteixi el projecte de societat; per adoptar un comportament propi de règims dictatorials; per prendre una opció pròpia de les dictadures més fèrries... Si tira endavant per aquesta via, és perquè se li consent i/o se l'hi engresca.
Es tracta d'un règim que no solament rebutja obrir espais a l'oposició, sinó que ofega contínuament la llibertat d'expressió, i duu a establir que periodistes i opositors es converteixin en raça que ha de desaparèixer.
Cal fer veure a Kagame i als seus algutzirs, que no entenen que Àfrica ha de passar pàgina i comptar amb dirigents de governança irreprotxable; que la via democràtica passa inevitablement pel respecte a la vida humana, com a cosa sagrada.
Kagame no només és incapaç de dialogar amb l'oposició, sinó que es mostra implacable amb els seus companys antics de lluita. Intolerant, està ben decidit a marcar el pas a tothom. No vol ni sentir a parlar d'alternança.
Kagame és un d'aquells dirigents que està cridat a comparèixer davant de la Cort Penal Internacional, per reprondre de tots i cadascun dels seus actes, com a militar bel·licós, acusat de genocidi.
S'haurà de veure com arriben a quedar, després de les eleccions, les aspiracions populars a més llibertat i a més democràcia republicana, en un país com Rwanda, que ocupa físicament un territori petit; però que manté un règim militar per al qual l'experiència democràtica sembla que només queda resumida en una alternativa única: o la maleta (desaparèixer fora del país) o el taüt (desaparèixer baix terra).
(André Kagwa, assassinat a Rwanda (Justin Daboné, L'Observateur Paalga, 16-07-2010; La oposición diezmada antes del escrutinio (Sabine Cessou , Liberation 17/07/2010);OPOSICIÓN RUANDESA : La maleta o el ataúd (Le Pays 16/07/2010))
D'altres enllaços interessants:
- El silenci ensordidor d'Occident, davant Rwanda (una vegada més...)
Cyberpresse, 27-07-2010 - A pocs dies de les eleccions presidencials, clima de por a Rwanda
France 24 - L'actualité internationale (27-07-2010) - Victoire Ingabire UMUHOZA al Facebook
Facebook - Victoire Ingabire UMUHOZA, quina valenta dona rwandesa!
Rwanda en pau (07-2010) - Victoire Ingabire Umuhoza for President
Pàgina web personal de Victoire - Presidenciales: Después de Kagame…Kagame
Afrique Actu 21/07/2010 - Paul contra Kagame
Fasozine 21/07/2010 - Los demócratas ruandeses agradecen vivamente a José Luis Rodríguez Zapatero y al pueblo español
Faustin Twagiramungu - Actuació brutal de la policia al domicili de candidata rwandesa
Rwanda en pau (o7-2010 - Más sobre la visita de Kagame a Espanya. El oportunismo del PP
En clave de África (16-07-2010) - Eleccions “democràtiques” a Rwanda
Rwanda en pau (07-2010) - Lo que nadie cuenta sobre Rwanda. El currículum genocida de Paul Kagame
En clave de Àfrica (15-07-2010) - L'oposició rwandesa demana ajuda a Obama i Cameron
Rwanda en pau (07-2010) - Rwanda opposition party cries out to Obama and Cameron
Africa review
