Mitjans de comunicació nombrosos informen que Bosco Ntaganda, general congolès terrorífic, es lliura voluntàriament a l'Ambaixada dels EUA a Kigali, la capital de Rwanda, i demana de ser transferit al Tribunal Penal Internacional de La Haia on ha de ser jutjat per crims de guerra comesos els anys 2002 i 2003 a la República Democràtica del Congo.

L'any 2006 el TPI emet una primera ordre internacional d'arrest contra Ntaganda, per haver reclutat infants menors de 15 anys i fer-los combatre a les seves ordres. Posteriorment es produeix una segona ordre de recerca i captura del mateix TPI per crims de guerra i de lesa humanitat, que inclouen assassinat, violació i esclavitud sexual.

Comandant de la milícia tutsi Congrés Nacional per a la Defensa del Poble (CNDP) abans que aquesta s'integri dins l'exèrcit congolès l'any 2009, Ntaganda esdevé exemple típic de les aliances passades i presents entre Kinshasa i els rebels que operen a l'est del país.

La notícia del lliurament del líder rebel congolès ha estat anunciada per la ministra d'Exteriors rwandesa, Louise Mushikiwabo, a través del seu compte de twiter: "Hem sabut avui que Bosco Ntaganda va entrar a Rwanda i s'ha lliurat a l'Ambaixada dels Estats Units a Kigali"

Fa pocs dies que li he sentit a dir al bon company de lluites cíviques, en Joan Carrero Saralegui, que, com va dir un gran profeta fa més de 2.000 anys: “No hi ha res d'amagat que no arribi a fer-se públic mai” (Mc 4,22).

Isidro Uzcudun (Sacerdot basc), assassinat a Rwanda

La vida fa moltes voltes. “El País” ha amagat cables importants de Wikileaks que eren a les seves mans des de fa mesos: comprometien greument alts responsables del Ministeri d'Exteriors i de la Fiscalia de l'Audiència Nacional espanyola.

Tots dos organismes, seguint ordres d'Estats Units de Nordamèrica, havien conspirat amb el Govern de Rwanda per fer avortar la nostra querella presentada temps enrere davant dels Tribunals.

Joaquim Vallmajó (Missioner d'Àfrica), assassinat a Rwanda

Però el diari més llegit d'Espanya en aquests moments (per davant d'”El País”) “20 Minutos” n'ha fet públics uns quants fa uns dies, després que se'ls hi cedís el diari noruec “Afteposten”.

Julian Assange havia denunciat el passat mes de novembre que els cinc grans diaris amb els quals havia pactat no havien publicat el que era realment important; però que això se solucionaria en poc temps.

Luís Valtueña, Flors Sirera i Manuel Madrazo
(Metges del Món)assassinats a Rwanda
Tant de bo que més endavant puguem comprovar com varen continuar conspirant-hi, perquè juntament amb l'ONU i diaris diversos (New Times, El País, Público), dues entitats com la Fundació s'Olivar i Inshuti fossin acusades de finançar genocides.


Miguel Angel Isla, Julio Rodríguez, Fernando de la Fuente y Servando Mayor (Germans Maristes)
assassinats a Rwanda
Haver denunciat davant dels Tribunals espanyols l'assassinat de 9 espanyols a Rwanda és una píndola massa mala d'empassar per a persones i institucions que bravegen de democràtiques.

Que s'hi faci la llum és el que més importa!

Seguint el mateix camí de temps enrere, el senador autonòmic balear Pere Sampol acaba de presentar una Moció perquè sigui debatuda a la Comissió parlamentària corresponent, arran de les darreres revelacions efectuades per WIKILEAKS, sobre les pressions exercides pel Govern nordamericà al Govern espanyol, amb la finalitat d'anul·lar les accions judicials de l'Audiència Nacional espanyola contra el Govern rwandès presidit pel general Paul Kagame, acusats de perpetrar un genocidi contra la població hutu rwandesa.

Això s'afegeix a tot quant es va fent públic en relació amb La veritat sobre el genocidi a Rwanda .

Pere Sampol i Mas, senador de designación autonómica en representación de las Illes Balears por el Bloc per Mallorca-PSM-Verds, adscrito al Grupo Mixto, presenta la siguiente moción para su debate en la Comisión correspondiente.


Las últimas revelaciones de Wikileaks, publicadas por el diario 20 minutos, en relación al Auto del magistrado de la Audiencia Nacional, Fernando Andreu, por el que imputa y ordena el arresto internacional de 40 altos cargos del Frente Patriótico Ruandés a los que acusa de genocidio, crímenes de guerra, terrorismo, violaciones, pillaje,… y el asesinato de nueve ciudadanos españoles, demuestran lo que ya había quedado de manifiesto en todas las comparecencias parlamentarias de miembros del Gobierno: su desprecio por el Auto del magistrado Andreu, la complicidad con el Gobierno ruandés del dictador Paul Kagame y la sumisión a los deseos de Estados Unidos. Wikileaks sólo confirma las evidencias reflejadas en los diarios de sesiones del Senado. El desdén del Gobierno hacia el Auto judicial; el ensalzamiento del régimen ruandés, principal responsable del conflicto que ha causado el mayor número de víctimas desde la Segunda Guerra Mundial; el desprecio a las familias de las víctimas españolas, -aún hoy el presidente del Gobierno no se ha dignado a recibirlas-; incluso la falta de colaboración con la Justicia, -aún no sabemos si el Gobierno ha cursado la Comisión Rogatoria al secretario general de las Naciones Unidas, dictada por el magistrado Andreu en febrero de 2009-.

Pero Wikileaks revela algo más importante, aunque ya puesto en evidencia por los Autos judiciales del magistrado Andreu: la protección de Estados Unidos al régimen ruandés y sus maquinaciones para dejar impunes los gravísimos delitos denunciados. Ahora se entienden las difamaciones divulgadas por un “Grupo de Expertos del Consejo de Seguridad de las Naciones” contra Juan Carrero, activista mallorquín impulsor, junto a los familiares de las víctimas y otras organizaciones, de la querella criminal contra el Frente Patriótico Ruandés.

Hoy, cuando celebramos las “revoluciones” democráticas de Túnez, Egipto, Libia,… Cuando Estados Unidos condena al dictador Gadafi por reprimir a su pueblo y embarga sus bienes en Estados Unidos. Cuando la comunidad internacional toma represalias contra el régimen de Gadafi y brinda ayuda humanitaria a las zonas liberadas…, Paul Kagame, imputado por un Tribunal competente por los mayores crímenes contra la humanidad, sigue masacrando a su pueblo. Tiene a los líderes de la oposición encarcelados. Victoire Ingabire Umuhoza, lleva un año en la cárcel. Deogratias Musayidi, más tiempo. Ha asesinado a líderes como el vicepresidente del Partido de Los Verdes, así como a periodistas. Sigue practicando el pillaje de los recursos naturales del Este del Congo, masacrando a la población civil…

Y mientras la Comunidad internacional sigue amparándolo, está perpetrando la última fechoría. Según ha denunciado Steven W. Mosher, Presidente del Instituto de Investigación sobre la Población (Population Research Institute/PRI), Ruanda está preparando un programa de esterilización de 700.000 hombres, gracias a fondos recibidos de la Agencia para el Desarrollo Internacional de los Estados Unidos. Concretamente de Salud Interna International (IntraHealth International) y Salud Familiar International (Family Health International). Estas campañas tendrían por objeto diezmar la étnia hutu mayoritaria, acto calificado de genocidio por la Convención para la Prevención y sanción del delito de Genocidio.


Por todo ello el Senado acuerda instar el Gobierno a:

1.- Colaborar de manera decidida con la Justicia Universal, presionando a Interpol para que proceda al arresto de los 40 inculpados por la Audiencia Nacional Española.
2.- Cursar urgentemente las Comisiones Rogatorias a las Naciones Unidas dictadas por la Audiencia Nacional.
3.- Proponer a la Unión Europea y a las Naciones Unidas todas las acciones necesarias para obligar al dictador ruandés Paul Kagame a que:
- Libere a todos los presos políticos encarcelados.
- Deje el Gobierno y permita unas elecciones libres.
- Cese inmediatamente el programa de esterilización de 700.000 hombres.
- Deje de expoliar los recursos naturales del Congo.



Palacio del Senado, a 4 de marzo de 2011

Ja era hora que es fessin públics els papers de WIKILEAKS sobre Rwanda! El bon company de lluites solidàries, Manel Gomariz, m'ha fet a saber que a principis del mes de març de 2011 diversos mitjans digitals s'han fet ressò de les filtracions de WIKILEAKS sobre els papers secrets de la diplomàcia espanyola, relacionats amb Rwanda:

El Govern espanyol menyspreà la causa judicial per l'assassinat d'espanyols a Rwanda, s'hi diu expressament.

Com també, que entre 1994 i 2000, un grup de 9 espanyols varen ser presumptament assassinats per tutsis. Que l'Audiència Nacional va processar 40 militars l'any 2008. I que Espanya digué als EUA que no donava suport a les acusacions...

Segons s'hi manifesta, el mes de maig de 2008 EUA decidí pressionar d'una forma més activa. Per aquest motiu, l'ambaixador nordamericà de l'Oficina de Crims de Guerra, Clint Williamson va viatjar a Madrid i demanà expressament al ministre Moratinos que es posàs en contacte amb la seva homòloga rwandesa, Rosemary Museminali, i li repetís que la postura de l'Executiu espanyol era “diferent” a la dels jutges...

Per la seva banda, contactaria amb els ambaixadors d'Alemanya i Regne Unit a Madrid per tal que ajudassin a “motivar” el Govern espanyol i planejà una trobada a Nova York entre el fiscal general rwandès i el representant permanent d'Espanya a l'ONU...

Es veu que un dels mitjans espanyols més nefasts pel que fa a Rwanda, -segons comentaristes experts en la matèria- EL PAÍS, el diari espanyol al qual WIKILEAKS va enviar la remesa de documents, solament n'ha volgut fer públic allò que l'interessava.

Han hagut de ser altres mitjans de comunicació més modests els que han fet públic Què diuen els cables de WIKILEAKS? i què contenen aquests papers secrets en relació amb la postura del Govern espanyol sobre Rwanda.

És clar i evident que, quan es tracta d'altres conflictes que no afecten tan directament el Govern espanyol, sí que en parlen els grans mitjans de comunicació, dels papers de WILILEAKS.

Però, com aquell/a qui diu “en tractar de mi no ric”, cap televisió, ni ràdio, ni diari imprès no ha volgut fer-se ressò clarament i extensa d'uns assassinats denunciats per missatgers clarividents, assassinats que són al sumari d'un jutge magistrat de l'Audiència Nacional espanyola...

Quina vergonya, per a aquests mitjans que callen; per al Govern espanyol que s'hi embruta les mans; i, per descomptat, per al Govern nordamericà que posa en perill la seva credibilitat i els seus interessos a la regió africana dels Grans Llacs.

Amb el que desvetllen els papers de WIKILEAKS, s'arriba a saber, per exemple, que EUA no volia que s´aclarís la mort de la manresana Flors Sirera. Els cables secrets mostren com es condiciona el govern espanyol perquè naufragui el judici...

Quasi res!

Coincidint amb el desvetllament de papers de WIKILEAKS sobre el paper vergonyós del Govern espanyol en relació amb els assassinats de 9 espanyols a Rwanda, (-en seguir fil per randa els dictats del Govern nordamericà que pretenia llevar d'enmig el paper d'un jutge de l'Audiència Nacional espanyola que ha dictat recerca i captura de militars rwandesos implicats-), la Plataforma espanyola “Basta de Impunidad en Ruanda” convoca a una roda de premsa a Madrid on demana l'Extradició per a un genocida. Justícia per a un poble.

ENLLAÇOS INTERESSANTS

  1. Què diuen els cables de Wikileaks?
    regio7.cat (03-03-2011)

  2. EUA no volia que s´aclarís la mort de la manresana Flors Sirera. Els cables secrets mostren com es condiciona el govern espanyol perquè naufragui el judici
    regio7.cat (03-03-2011)

  3. El Gobierno socialista se desentendió del juicio contra genocidas tutsi que habían asesinado en Ruanda a seis religiosos españoles
    alertadigital (03-03-2011)

  4. El Gobierno despreció la causa por la muerte de 9 españoles en Ruanda
    Scrib.com (03-03-2011)

  5. El Gobierno despreció la causa judicial por el asesinato de nueve españoles en Ruanda. Un alto cargo de Exteriores dijo a diplomáticos de EE UU que el Ejecutivo no apoyaba las acusaciones y veía "inútiles" algunas medidas del tribunal
    Globedia (02-03-2011)

  6. El Gobierno despreció la causa judicial por el asesinato de nueve españoles en Ruanda
    Umoya.org (02-03-2011)

  7. El Ejecutivo desaprobó investigar la causa judicial contra los nueve españoles asesinados en Ruanda
    Ecodiario (02-03-2011)

  8. Els cables de Wikileaks, per categories
    20 minutos

  9. EL GOBIERNO DESPRECIÓ LA CAUSA DE RUANDA EN LA AN. Cable sobre varias reuniones en Madrid del embajador de EE UU para crímenes de guerra
    20 minutos

  10. EL GOBIERNO DESPRECIÓ LA CAUSA DE RUANDA EN LA AN. Cable en el que una fiscal de la Audiencia Nacional minimiza las acusaciones
    20 minutos

  11. EL GOBIERNO DESPRECIÓ LA CAUSA DE RUANDA EN LA AN. Cable en el que la Embajada de EE UU contesta un cuestionario exhaustivo sobre el caso de la AN
    20 minutos

  12. EL GOBIERNO DESPRECIÓ LA CAUSA DE RUANDA EN LA AN. Cable en el que se desaconseja el viaje de algunos de los militares procesados a EE UU
    20 minutos

  13. EL GOBIERNO DESPRECIÓ LA CAUSA DE RUANDA EN LA AN. Cable en el que un cargo de Exteriores desvincula al Gobierno de la causa en la Audiencia Nacional
    20 minutos

La vistia oficial del president rwandès Paul Kagame a París, programada des de fa mesos, ha estat anul·lada. Segons sembla, per mor del temor a un cop d'estat a Rwanda.

Un grup de joves tutsi demòcrates rwandesos fan part de l'oposició a un règim dictatorial com el que exerceix Kagame.

Així es desprèn de les informacions desplegades per mitjans francesos recents.

"Por temor a un golpe de estado durante su estancia en la capital francesa, Paul Kagame habría anulado su visita a París prevista para el próximo marzo.

Según fuentes próximas al entorno del hombre fuerte de Kigali, acusado por la ONU de crímenes contra la humanidad y de guerra y de actos de genocidio en la RDC entre 1993 y 2003, Kagame estaría confrontado a un grupo de jóvenes tutsi demócratas próximos al general Kayumba Nyamwasa, jefe de filas de la oposición tutsi.

Por extraño que pueda parecer, existe en el seno del ejército ruandés y del FPR, una franja más o menos importante de oficiales que ya no soportan el régimen represivo y criminal de Paul Kagame. La visita del dictador ruandés a París había sido anunciada el 6 de enero por el semanario Jeune Afrique.

Uno puede preguntarse en nombre de qué ética diplomática y por qué intereses nacionales la patria de los derechos humanos, miembro del Consejo de Seguridad de la ONU, tomaría el riesgo de desenrollar la alfombra roja de acogida a un criminal responsable de haber planificado, organizado, ordenado y supervisado la masacre de más de 300.000 refugiados hutu y de 5 millones de ciudadanos congoleños. ¡Un criminal contra la humanidad disfrazado de jefe de estado respetable!

El presidente ruandés se ha vanagloriado a menudo de sus hazañas en la RDCongo. En sus discursos, Paul Kagame se ha lamentado de no haber exterminado todos los refugiados hutu de la RDC, prometiendo, sin embargo, terminar con ellos si se le presentara la ocasión. Kagame concluía así un discurso: “Hemos perseguido a los refugiados a fin de repatriarlos por la fuerza. Los que han aceptado la repatriación, los hemos reconducido a Ruanda. Los que debíamos matar los hemos matado. ¡Y punto!”.

La diplomacia francesa no puede pretender ignorar estas cosas. Se plantea una cuestión: ¿Puede permitirse un miembro del Consejo de Seguridad recibir a un criminal señalado en cuanto criminal por la Comisión de Derechos Humanos de la ONU? La única decisión sabia a tomar por parte de la diplomacia francesa es la que se corresponde con los valores de la República y con los compromisos internacionales. Francia debe escuchar al pueblo ruandés. Francia debería anular la visita de Paul Kagame a su territorio. Francia no puede recibir a un jefe de estado extranjero acusado de genocidio. Antes al contrario, Francia, como miembro permanente del Consejo de Seguridad, tiene la obligación de que el Consejo adopte lo que el Informe Mapping señala con relación a las violaciones de los derechos del hombre y del derecho internacional humanitario cometidas por Kagame entre marzo de 1993 y junio de 2003 en la RDCongo.

Dissabte, 4 de setembre de 2010, l'associació Drets Humans de Mallorca mantenia la seva trobada de començament de curs en una assemblea celebrada a la Colònia de Sant Pere, municipi d'Artà.

Com totes les assemblees generals anuals fetes des de l'any 1974 ençà per aquesta associació, en aquesta ocasió també es comptava amb punts nombrosos a l'ordre del dia.

Entre d'altres, els que feien referència a les denúncies efectuades contra les actuacions criminals dels màxims responsables del Govern rwandès -implicats en ordres de recerca i captura internacional per part d'un magistrat jutge de l'Audiència nacional espanyola, i denunciats pel senador Pere Sampol- i els que al·ludien a les activitats programades durant el curs vinent, en aquest mateix àmbit d'actuació.

S'hi celebrà joiosament el fet que l'ONU hagués anunciat recentment la retirada de les demandes contra Joan Carrero i d'altres pacifistes, acusats injustament de finançar organitzacions armades a la regió africana dels Grans Llacs.

Alhora que s'hi valorà de manera molt positiva el que sembla l'inici de la caiguda del prestigi internacional per a l'actual president de Rwanda, el general Paul Kagame... tot i els suports continuats que rep del Govern espanyol.

Com era d'esperar, emperò, una de freda i una altra de calenta!

Els mateixos dies que es feia pública la notícia segons la qual l'ONU publicaria un informe on s'acusava l'exèrcit rwandès de genocidi contra els hutu... -notícia molt ben rebuda per Drets Humans de Mallorca- també es deia que la publicació d'aquell esborrany d'informe quedava posposat, degut a les protestes de Rwanda sobre els detalls que s'hi donaven i l'amenaça de retirar-ne les tropes de les missions de pau de l'ONU...

S'haurà de veure, idò, si, un altre pic, l'Organització de Nacions Unides cedirà davant les pressions del Govern rwandès!

Si davant del genocidi perpetrat pels hutus contra els tutsis, tothom s'hi posiciona en contra, per quin motiu es passa de puntetes per damunt del genocidi tutsi contra els hutus -vuit vegades més gros que l'altre-?

Elysee Ndayisaba, president d'AVICA (Assistència a les Víctimes dels Conflictes a l'Àfrica Central), amb seu a Bèlgica, adreça aquest escrit al secretari general de Nacions Unides, amb la finalitat que l'ONU es mantengui com a ferma defensora dels drets humans a la regió africana dels Grans Llacs, i no cedeixi a les pressions exercides pel Govern de Rwanda i pels seus aliats.

Senyor Secretari General,

L'associació AVICA acaba de conèixer certs extractes d'un informe de l'ONU sobre delictes molt greus, incloent-hi el genocidi, comesos per l'Exèrcit Patriòtic Rwandès a la República Democràtica del Congo, contra refugiats ruandesos i alguna part de la població congolesa considerada de l'ètnia hutu.

El diari francès Le Monde (edició del 2010.08.26), i el bloc americà, La Ciència Cristiana, afirmen que el règim de Kigali vos està fent una pressió intensa, per tal que suprimiu aquest informe o, si més no, l'atenueu.

Entre d'altres assumptes, es tractaria d'evitar-hi el mot "genocidi".

Segons sembla, el Govern de Rwanda hauria amenaçat de retirar-se fins i tot de la missió de l'ONU al Sudan, si les seves demandes no són satisfetes.

La declaració oficial feta pública pel govern ruandès dia 27 d'agost de 2010 confirma aquestes informacions de la premsa. De fet, el to deliberadament agressiu utilitzat pel Govern rwandès traeix la seva intenció de fer el que sigui per intimidar i fer xantatge contra les Nacions Unides, com ja n'ha abusat des que arribà al poder el 1994 .

Senyor Secretari General,

L'octubre de 1994, un consultor de l'Alta Comissió per als Refugiats (ACNUR), el nord-americà Robert Gersony, va acusar el nou règim de l'FPR d'haver matat almenys 30.000 hutus, després d'haver arribat al poder; com a resultat d'un estudi realitzat durant tres setmanes a l'est de Rwanda i durant una setmana a campaments de refugiats a Tanzània.

Tot d'una que els primers elements del projecte d'informe van ser publicats a la premsa, el règim de Kigali va amenaçar d'acabar amb les operacions de la MINUAR (Missió de Nacions Unides per a l'Assistència a Rwanda), si aquell informe era validat.

Aleshores, l'ONU va sucumbir a les pressions combinades de Kigali i dels seus grups de pressió i va exigir que l'ACNUR tancàs aquell informe, prometent aleshores un contra informe.

Una comissió mixta composta per un representant de la MINUAR i del Ministeri rwandès d'Afers Interns tancà la recerca en un un sol dia, després d'haver visitat Rwamagana. El representant del secretari de l'ONU, Shaharyar Khan, es va negar a validar aquell informe de l'ACNUR.

Després, l'informe Gersony purament i simplement va desaparèixer dels arxius de Nacions Unides, segons una comunicació adreçada als advocats defensors al Tribunal Penal Internacional per a Rwanda -TPIR.-.

L'octubre de 1994, arran d'aquella controvèrsia al voltant de l'Informe "Gersony", la irlandesa Karen Kenny, responsable a Rwanda de l'Alt Comissionat de Nacions Unides per als Drets Humans, va dimitir del seu càrrec. Ella considerava que "quatre mesos sense cotxe, sense un pressupost i, sobretot, sense observadors que s'hi desplaçassin, no havia servit de res més que d'una coartada".

El 22 d'abril de 1995, sota la mirada dels Cascs Blaus de Zàmbia i d'Austràlia, forces de pau de la MINUAR, l'Exèrcit Patriòtic Rwandès va massacrat desplaçats de guerra hutus a Kibeho.

L'ONU no va fer res perquè els culpables fossin castigats. Es va limitar a demanar al govern de Rwanda que investigàs i sancionàs ell mateix, quan n'era el sospitós principal.

El 1997, el Relator Especial de la comissió de l'ONU encarregat dels drets humans a la República Democràtica del Congo, el xilè Roberto Garretón va publicar un informe esgarrifós sobre els crims comesos per l'Exèrcit Patriòtic Rwandès contra refugiats hutus.

En aquell informe, el Relator Especial sobre la situació dels Drets humans a l'antic Zaire, Roberto Garretón (Xile), el relator sobre execucions sumàries i arbitràries, Bacri Wanly Ndiaye (Senegal), i l'expert en desaparicions forçoses, Jonas Foli (Ghana), consideraven que "el concepte de crims de lesa humanitat es podia aplicar a la situació imperant a la República Democràtica del Congo.” L'informe precisava que els investigadors futurs de l'ONU haurien de determinar "si s'havia planificat i duit a la pràctica un genocidi" a l'antic Zaire.

Immediatament el règim de Kigali tornà a exercir una pressió intensa per sufocar l'informe i bloquejar una missió de l'ONU que havia estat demanada pel president Kabila i que s'havia d'encarregar de confirmar els resultats de la missió Garretón.

La missió de l'ONU va fer les maletes, després de l'obstrucció de les autoritats, aleshores ostatge de Kigali. L'ONU es va limitar a demanar als governs rwandès i congolès implicats en aquells crims que cercassin i castigassin els autors...

Senyor Secretari General

Davant d'aquesta actitud de Nacions Unides per mantenir la impunitat dels crims comesos per l'exèrcit ruandès dirigit per Paul Kagame, les víctimes d'aquesta tragèdia van presentar una denúncia davant dels tribunals espanyols.

Així, el jutge Fernando Andreu Meralles, en un nou acte de principis de 2009, vos va sol·licitar les proves arreplegades per l'ONU sobre els crims de l'exèrcit rwandès al Congo.

Pel que sabem, fins al dia d'avui no heu donat cap casta de resposta a aquesta petició. Ben al contrari, un grup d'experts de l'ONU, en informe de novembre de 2009, va acusar l'organització modesta espanyola -que havia promogut aquella iniciativa judicial-, de ser la font principal de finançament del conflicte congolès!

Segons les revelacions esmentades a Le Monde, retrobant-vos amb Paul Kagame a Madrid el mes de juliol 2010, ja estàveu ben al corrent que es preparava aquest informe sobre els crims greus comesos per l'exèrcit dirigit per Paul Kagame a la República Democràtica del Congo, inclosos actes de genocidi.

Nosaltres, per descomptat, amb una gran part de la comunitat internacional, vàrem quedar corpresos de veure-vos en fotografia al costat d'un home que personalitats notables no dubten a qualificar com "el major criminal cap d'Estat en actiu", i de veure que persistíeu a imposar-lo com a co-president del grup internacional encarregat d'assolir els Objectius de del Mil·lenni per a Desenvolupament, com a representant dels països en vies de desenvolupament.

Si es comprova que l'ONU és a punt de tornar a sucumbir una vegada més a les pressions del règim de Kigali i dels seus patrocinadors, i d'ofegar o endolcir-ne l'informe present, el poble rwandès, en general, i els supervivents de les tragèdies rwandesa i congolesa afectats, vos ho hauran de tenir sempre en compte; perquè haureu fracassat en la vostra missió de garantir la pau i el respecte pels drets humans per a tothom.

Que el règim de Kigali amenaci de retirar les seves tropes de Darfur no ens sembla cap raó per cedir-hi. La presència de tropes sobre les quals pesen sospites serioses de genocidi no esdevé cap bon auguri per a una missió que es va desplegar, precisament, com a resultat d'actes de genocidi que el Tribunal Penat Internacional analitza.

Seria un gran honor per a l'ONU tenir-hi tropes netes, exemptes de tota sospita a les instàncies judicials!

Senyor Secretari General,

Rwanda es troba en una cruïlla. El poble rwandès comença a comprometre's seriosament en el procés de diàleg interwandès altament inclusiu (DIRHI), l'únic marc propici per a la creació d'un clima de confiança entre els grups ètnics a Rwanda; indispensable per a la reconciliació efectiva, la pau, la fi dels conflictes recurrents a l'est de República Democràtica del Congo i el desenvolupament sostenible a la regió dels Grans Llacs.

No aprofitar l'oportunitat d'enviar un missatge fort a les autoritats de rwandeses, perquè respectin
els drets humans, seria un molt mal presagi per a la credibilitat de l'ONU i un servei xerec al poble rwandès.

Amb l'esperança que prevaldrà el seny i la saviesa, que l'informe serà fet públic sense cap casta d'interferència externa, i que es posarà en marxa un mecanisme que garanteixi que els autors no quedaran impunes, vos prec que accepteu, senyor secretari general, el testimoni del meu respecte més profund.

Elysee Ndayisaba
President d'AVICA
avica@avica.org

NOTA:
Una còpia d'aquesta carta ha estat enviada a:

- President Barak Obama; United States of America
- President Herman Van Rompuy; European Union
- Jean Ping, African Union President
- Prime Minister David Cameron; United Kingdom
- José Luis Rodriguez Zapatero, Prime Minister of Spain
- Hillary Clinton, U.S. Secretary of State
- Antonio Guterres; UNHCR
- U.N. Permanent Security Council Members (all)
- Amnesty International
- Human Rights Watch
- International Crisis Group

;;