Quinze dies després que Carine Kanimba, filla de Paul Rusesabagina, de 66 anys, adreçàs e-mail a personalitats públiques d’arreu del món, demanant ajuda per salvar la vida de son pare, me n’arriba el text.

Tant la seva mare, una tutsi de nom Tatiana, com els seus germans, Trésor de 28 anys, o Roger de 41 anys, tota la seva família es troba profundament angoixada a conseqüència del segrest, el confinament forçós i les tortures, tant físiques com mentals, que pateix avui son pare.

Rusesabagina és l’activista rwandès pels drets humans, un hutu més conegut com el gerent del Mille Collines, hotel de luxe al centre de Kigali, propietat de l’aerolínia belga Sabena, amb clients primordialment turistes francesos i belgues, qui va protegir i salvar més de mil persones durant el genocidi de Ruanda del 1994. 

S’afanyà a salvar molts tutsi, quan els seus compatriotes hutu s’hi acarnissaren, després que hagués estat abatut l’avió en què viatjaven els presidents hutu de Rwanda i de Burundi, Juvénal Habyarimana i Cyprien Ntaryamira.

Se’n féu una pel·lícula famosa, dirigida l’any 2004 per Terry George, protagonitzada per Don Cheadly i Sophie Okonedo en els papers principals: «Hotel Rwanda». S’estrenà a Los Àngeles. Amnistia Internacional la impulsà i el mes de setembre de 2020 en féu un comunitat. Obtengué tres nominacions als Premis de l’Acadèmia, entre d’altres la de millor actor per a Don Cheadle que interpretava el paper de Rusesabagina.

Els detalls del segrest d’enguany, al qual fa referència la seva filla Carine, són tractats àmpliament a l’article del New York Times titulat: «L’heroi de l’hotel Rwanda, atrapat per l’home fort del país», publicat el 19 de setembre de 2020. 

L’informe de l’organització internacional Human Rights Watch, conclou que Paul Rusesabagina ha estat víctima d’una desaparició forçada. 

L’any 1996, en Paul havia rebut advertències que la seva vida es trobava en perill i que li podien confiscar el passaport. L’endemà mateix, la seva família sortia disparada de Rwanda cap a Uganda i poc després a Bèlgica, país colonitzador de Rwanda. Per por de la seva seguretat, Rusesabagina va decidir fugir de Ruanda i cercar refugi a Bèlgica. Hi va sol·licitar asil polític. Conduí un taxi i comprà una casa als suburbis de Brussel·les.

El mes de juny de 2007, Rusesabagina denuncià Paul Kagame, president de Rwanda, davant d’un tribunal internacional pels crims de guerra comesos per les seves tropes i per les atrocitats que havia comès durant el genocidi rwandès.

L’any 2009, Rusesabagina i la seva esposa es mudaren a una comunitat tancada de San Antonio, Texas, a prop de la llar d’un dels seus aliats, l’ex senador dels EUA i antic ambaixador a Burundi, Bob Krueger.

Rusesabagina recorre el món parlant de justícia social, fa activisme pels drets humans i difon les lliçons apreses del genocidi rwandès, una de les pitjors tragèdies del segle XX. Ha parlat amb grans organitzacions de periodistes, educadors, estudiants, responsables polítics, líders empresarials i defensors dels drets humans a tot Europa i als Estats Units.

S’ha convertit en un crític ferotge contra el govern de Rwanda i ha cofundat el Moviment Ruandès pel Canvi Democràtic, una coalició de grups de l’oposició, formats per rwandesos que viuen a l’exili.

Rusesabagina espera ara un judici per càrrecs de terrorisme...


El proppassat 27 d’agost de 2020, mentre realitzava un viatge entre els Estats Units de Nord-Amèrica i Dubai, als Emirats Àrabs, Paul Rusesabagina va ser obligat a pujar a un altre avió que el portà fins a Kigali, la capital de Rwanda.

El mes de setembre de 2020, la seva filla Carine manifestava: 

«Mon pare fa un mes que va ser segrestat i traslladat a Rwanda contra la seva voluntat. Des del seu segrest i detenció, no he pogut parlar amb ell lliurement... Imaginau-vos l’ensurt si el vostre pare viatjàs a l’estranger, desaparegués i aparegués dies després a un país al qual mai no tornaria de bon grat, acusat de falsos càrrecs per un brut govern autoritari que ha criticat insistentment. Estic aterrida, devastada i confusa». 

El pare de Carine va ser segrestat de Dubai el mes d'agost d'enguany i roman detingut a Rwanda, sense cap tractament mèdic adequat ni accés als advocats designats per la seva família. El seu cas és el més recent d’una sèrie de processos contra els rivals polítics del president Kagame. 

El Tribunal de Drets Humans de l'Àfrica Oriental i el Grup de Treball sobre Detenció Arbitrària de les Nacions Unides han constatat que els dos opositors polítics anteriors que van ser processats, Victoire Ingabire Umuhoza i Diane Rwigara, no van rebre un judici just a Ruanda. És improbable que Paul en sigui l’excepció. 

Els rivals polítics i els crítics governamentals desapareixen o moren en circumstàncies misterioses, tant a casa com a l’exili. Els dissidents han estat assetjats, perjudicats i fins i tot assassinats fora de les fronteres de Ruanda en almenys sis països diferents. 

El president Paul Kagame i la seva administració ha instaurat un règim de terror i intolerància, que amenaça regularment i apunta a aquells que critiquen o es perceben com una amenaça per al govern. Són habituals la detenció arbitrària, la tortura, la farsa i els processos injustos. 

Com diu molt encertadament Philippe Hensmans, director d'Amnistia Internacional Bèlgica, "Hem de preguntar als nostres governants per què no intervenen en casos com aquest. Hi ha la sensació que no s'atreveixen a intervenir a Rwanda, que no poden criticar el senyor Kagame, perquè va sobreviure a un genocidi, i així el deixen fer tot el que vulgui”... 

Són, dic jo, administracions públiques i institucions de tota casta que "fa massa temps que romanen massa esclaves de massa silencis còmplices"...

0 Comments:

Post a Comment