Rwanda en pau

Vet ací el text «SOS» de la carta que Carine Karimba, filla de Paul Rusesabagina, adreça  a la ministra belga d’Afers estrangers Madame Sophie WILMÈS el 8 de desembre de 2020, «davant la detenció il·legal i extrajudicial per motius polítics» de son pare.

Li l'envia en nom i representació de tota la família. Hi manifesta la preocupació familiar i l’angoixa a causa del segrest i tortures, tant físiques com psíquiques que sofreix Paul, qui s’ha aixecat contra el genocidi rwandès, arriscant-ne la pròpia vida, 

«Madame Sophie WILMÈS

Ministre des Affaires Etrangères
Rue des Petits Carmes,
151000 BRUXELLES.

Senyora ministra, 

Assumpte: el senyor Paul Rusesabagina. 

Tenim l’honor i el deure d’escriure-vos aquesta carta com a família del senyor Paul Rusesabagina. Una família profundament angoixada a causa de la desaparició, el segrest i les tortures, tant físiques com psíquiques, que ha sofert el nostre marit i pare. 

Paul Rusesabagina esdevé el símbol dels que s’aixequen  contra el genocidi ruandès i n’arrisquen la pròpia vida. A l’Hôtel de Milles Collines va salvar centenars de persones que ben segur que haguessin mort. 

D’aleshores ençà, ha escollit Bèlgica com a terra d’asil. Hi ha obtengut la seva condició de refugiat, segons el Conveni de Ginebra, i posteriorment la nacionalitat belga. 

Paul Rusesabagina va ser guardonat amb els màxims honors, en reconeixement al coratge demostrat l’any 1994. Titular de la Medalla de la Llibertat als Estats Units, de molts altres honors i del doctorat Honoris Causa arreu del món, és un home que ha honorat aquest país nostre, el seu país d’adopció.

Avui, senyora ministra, vos necessita. Quan s’ha oposat al règim actual vigent a Rwanda, sempre hi ha defensat mètodes democràtics i no violents. 

A diferència  dels que, el 27 d'agost d’enguany, el van segrestar a Dubai, el van portar a Kigali i allà va ser arrestat i empresonat, desafiant els principis i les lleis més elementals del dret internacional. 

Tenim el deure de protegir els nostres ciutadans pertot arreu del món, especialment quan se’n vulneren els drets humans fonamentals. 

Va romandre segrestat durant tres dies, del 28 al 31 d’agost de 2020. Durant tot aquest temps, va estar amb els ulls embenats, emmanillat i amb les cames lligades. 

Li varen negar el dret a veure un advocat de la seva elecció i es va veure obligat a haver de recórrer als advocats que li van imposar. 

Després de mesos de pressió internacional, finalment el govern rwandès li va permetre de reunir-se amb un dels advocats, però, desafiant totes les normes del dret, rebutjà que altres advocats escollits per ell mateix poguessin reunir-s’hi a la presó. Cosa que resulta inadmissible per a qualsevol estat de dret. 

Vos demanam que intervengueu per obtenir la seva llibertat, de manera que pugui tornar a Bèlgica el més aviat possible. Si així ho desitgen les autoritats judicials belgues, és clar que està a la seva disposició per ser jutjat aquí, ben convençut de la seva innocència. 

Qui diu justícia, diu també regles jurídiques, imparcialitat, independència, condicions que, ateses les circumstàncies del seu segrest, mai no es podran trobar a Rwanda. 

El temps s’acaba i l’estat de salut del nostre pare i espòs ja no ens preocupa. Els serveis consulars belgues l’han vist en tres ocasions, intentant de portar-li amb certes dificultats els medicaments que li són d’emergència vital, però que no pot tenir en la seva totalitat. 

En absència d’un alliberament immediat, vos demanam que intervengueu perquè es pugui beneficiar, com més aviat millor, d'un trasllat a les nostres presons belgues on tengui accés al seu tractament. La totalitat de la seva fitxa mèdica ha estat dipositada a la vostra administració. 

Finalment, ens agradaria presentar-vos una sol·licitud que concerneix directament el nostre règim democràtic belga, la nostra justícia i les nostres llibertats fonamentals. 

A petició de les autoritats rwandeses, el mes de gener de 2019 el jutge instructor Leroux va obrir una investigació sobre Paul Rusesabagina. El nostre advocat, el lletrat Vincent Lurquin, va assistir a les audiències durant les quals, al costat dels investigadors belgues, hi va ser present el fiscal general adjunt de Rwanda. 

Aquesta instrucció encara està en curs i va ser objecte d'una comissió rogatòria recent: el lletrat Lurquin va sol·licitar i va obtenir còpia del dossier de la instrucció. Evidentment, calia que pogués parlar-ne amb el seu client. Per això el proppassat mes d’octubre va viatjar a Kigali. Li varen denegar l’accés a la presó. 

Això òbviament és intolerable: afecta un dels drets més fonamentals de la nostra justícia, és a dir, el dret a la defensa. Es tracta d’un expedient judicial belga, d’una investigació dirigida per un jutge instructor belga, investigadors belgues, fiscal belga que han tengut contacte amb un acusat belga, Paul Rusesabagina. 

¿Com es pot entendre que el seu advocat, belga, no pugui visitar-lo a la seva presó de Rwanda per tal d’informar-lo sobre el contengut del seu expedient i preparar així les audiències que han de tenir lloc davant dels tribunals belgues?

Vos demanam confiadament, senyora ministra, que recordeu fermament a les autoritats ruandeses la independència necessària del nostre sistema judicial. Les normes de cooperació judicial s’han d’imposar per a les dues parts. 

Permeti’m subratllar la urgència d'aquest recordatori i que s’aprovi una visita del nostre advocat a Kigali el més aviat possible. 

Per descomptat, així com el nostre advocat, nosaltres també tenim moltes ganes d’explicar-vos directament i en persona qui era el nostre pare i, quines són les nostres preocupacions, la nostra angoixa i la nostra esperança en l’alliberament. 

Agraint-vos l’atenció i la humanitat amb què parareu esment d’aquesta carta, vos pregam que accepteu, senyora ministra, l’expressió de la nostra consideració més alta i respectuosa. 

Cordialment. 

Família de Paul Rusesabagina»

NOTA:

Qui és la ministra belga d’Afers estrangers, Mme. SOPHIE VILMÈS (Ixelles, 1975)?  Membre del Govern federal belga, a l’actualitat és vice-primera ministra i ministra d’Afers estrangers, d’Afers europeus, del Comerç exterior, i de les Institucions culturals federals. Una dona que remarca la importància de la Cort penal internacional en la lluita contra la impunitat i a favor de l’enfortiment de l’estat de dret.

El reforçament de l'estat de dret i la lluita contra la impunitat figuren al mateix cor de les prioritats de la política estrangera belga. Per aquesta raó Bèlgica sosté, des de la seva creació, aquesta institució judicial única i essencial que és la Cort penal internacional, una cort penal permanent, amb vocació universal i complementària de les jurisdiccions penals nacionals. 

Aquest suport és el reflex del compromís belga per posar fi a les violacions més greus del dret internacional humanitari.