Rwanda en pau

Tot d'una que m’assabent  que a la Sala 4 de CineCiutat projecten la versió original francesa de la pel·lícula «Petit pays», dirigida per Eric Babier, sobre la novel·la de Gaël Faye , no tard ni vint-i-quatre hores a acudir-hi. 

Ho faig diumenge, festa del Corpus, a la sessió de les 17:35, ocupant la butaca 2 de la fila 12.

Mirant-ne el tràiler, m’adon que es tracta d’un film centrat en Bujumbura, la capital de Burundi, i també en Kigali, la capital de Rwanda. Amb un protagonista de 10 anys i la seva germana més petita, de pare francès i mare rwandesa. 

Serien considerats, conseqüentment, «bazungu» (estrangers). 

Pel que llegesc sobre el director francès, la seva intenció primera és presentar els efectes que produeix damunt d’un infant de 10 anys el drama familiar de la separació dels seus pares. Dins un context d’elements exteriors que l’envolten i que n’agreugen encara més el dramatisme.

La família de quatre membres viu moments durs que sacsegen les dues ètnies enfrontades, hutus i tutsis, l’any 1993. (Una vintena d’anys després que jo n’hagués vist de prop, d’enfrontaments violents semblants, arreu d’aquell país centre-africà).

M’havien entrat moltes ganes i tenia molt d’interès a veure aquesta pel·lícula. Tot i que em temia molt que no fes altra cosa que la resta de les filmades fins ara sobre la regió, com pot ser «Hotel Rwanda»...

He de dir que m’ha agradat molt tornar a escoltar veus que parlen en kirundi. Percebre la sonoritat inconfusible del francès que xerra la gent d’aquelles contrades. Sentir paraules com «muzungu» (europeu), «ari hehe» (on és), «abana banje» (fills meus). Quedar astorat davant cases construïdes amb les rajoles roges tan característiques del país. Veure anuncis publicitaris de la cervesa Primus, penjats a les parets dels carrers de Bujumbura, o pancartes de l’UPRONA, el partit polític governant. Destriar vegetació exuberant, al costat de mercats populars aixecats a carrers sense asfaltar. Contemplar camionetes carregades de gent que es trasllada d’un lloc a un altre. Escoltar música i cançons en idiomes bantús com lingala, el kirundi o el kinyarwanda.  Tornar a veure les aigües roges dels rius burundesos, o aglomeracions de gent, vestida a l’estil africà més genuí...

No m’ha fet cap gràcia ni una tornar a veure i escoltar el comportament agressiu  de soldats i  militars i guardians armats controlant les carreteres. Violències exercides contra persones. Tractament cacic envers el personal de servei...

Si n’hagués de fer un breu resum, d’allò que m’ha comportat la visió d’aquesta pel·lícula de 112 minuts de durada, diria que, d’acord amb els meus pressentiments, es tracta d’un film més, dels que presenta només «un petit bocí d’una sola part d’un conflicte que, pel cap baix, en té dues».

Dic petit bocí, perquè veig que se centra en una família mixta benestant, de francès i rwandesa. I he recordat que, al meu temps, vaig tenir ocasió de contactar amb famílies rwandeses refugiades a Burundi que, lluny de disposar d’unes condicions de vida tan esplèndides com aquesta, havien de viure confinades en camps de refugiats, en condicions que resultaven més que lamentables. 

Petit bocí, doncs, de gent rwandesa refugiada, benestant.

I parl d’una sola part, perquè se centra en allò que viu, gaudeix, pateix, rep o fa el col·lectiu tutsi de la regió. Dels hutus, només en sobresurten i n’apareixen rellevants les malifetes.

Amb un enfocament tan parcial com aquest, des del meu modest mode de veure, la majoria dels espectadors poden sortir-ne amb la idea que els hutus són els genocides, perquè maltracten i maten gent. Mentre que els tutsis en són les víctimes, perquè en surten malmenades.

És una visió, crec que parcial i molt interessada, sobre els conflictes violents centreafricans que estan escampant i difonent, des d’Europa i l’hemisferi Nord, precisament les mateixes potències que es troben darrere de tantes actuacions violentes a l’Àfrica Central. 

Quan no en són les impulsores, afavoridores i provocadores directes.

Malauradament, en sortir de la sala, el meu comentari espontani no ha pogut ser cap altre: «Sempre guanyen els mateixos»! Els que tenen la capacitat i el poder d’enganyar més i millor l’opinió pública internacional. I de mantenir-la-hi, així, ben enganyada, respecte d’uns fets violents que tenen moltes cares, no solament una.

Amb el ganxo en cartell d’un infant de 10 anys, Gaby, assenyalant «la innocència de la infantesa enfront de la història», podria semblar que volen contribuir a netejar la mala imatge de comportaments inacceptables per part de gent adulta.

Amb el mateix títol del film, «País petit», també pot fer la impressió de pretendre esborrar amb una plomada la participació directa de «països grans» en els fets violents, de manera que quedin circumscrits a lluites ètniques d’un petit redol del continent africà.

Una de les escenes per a mi més significatives, respecte d’això que estic assenyalant, m’arriba al moment en què el jove protagonista es veu forçat a haver de triar l’ús iniciàtic de la violència. 

En països, Burundi i Rwanda, tan marcats per la presència secular de hutus i tutsis, quan l’infant ha de triar entre «francès o tutsi»,  es fa massa evident que, si s’hi nega, serà considerat hutu pel tutsi que l’obliga a fer-ho.

Aquest, per a mi, és el bassó més cru del drama que presenta aquesta pel·lícula, i la posició cada cop més generalitzada a l'hemisferi Nord: al Burundi i a Rwanda, o has de ser francès o has de ser tutsi. 

La resta, el hutu, no té dret a existir. És genocida.

Aquest any 2021, a més dels efectes nefasts d’això que en diuen pandèmia global, per mor del coronavirus covid19, el planeta sofreix també els efectes nefasts de governs dictatorials que persegueixen a mort la gent dissident que els critica i que vol combatre’ls amb mètodes democràtics.

És el cas del hutu rwandès Paul Rusesabagina perseguit a mort pel règim del president de Rwanda Paul Kagame, el màxim representant d'una formació militar que ha estat acusada de genocidi per magistrat de l'Audiència nacional espanyola.

Sortosament, des d’aquestes illes nostres hi ha qui lluita a favor dels perseguits i contra els perseguidors. Com és el cas del mateix Parlament de les Illes Balears que en començà l’any ja s'hi mostra a favor i en continua el suport als nostres dies.

En continua la tasca, en aquesta ocasió amb la presentació d'una Proposició no de Llei que signen tres grups parlamentaris: Unidas Podemos, PSIB-PSOE i Més per Mallorca, aconseguint-hi l’aprovació de cinc punts de suport parlamentari que valen tot quant pesen en or de molts quirats.

Llegesc a les xarxes, amb gran satisfacció, que «avui hem rebut la visita de la família d’en Paul Rusesabagina, l’heroi de l’Hotel Rwanda, opositor exiliat del règim autoritari de Kagame, segrestat, empresonat i acusat falsament de terrorisme. Des d’aquest Parlament, exigim el seu alliberament immediat».

Ho signa el bon amic esporlerí Miquel Ensenyat, el diputat portaveu del grup parlamentari Més per Mallorca, qui adjunta a twitter la imatge de diputats balears i familiars rwandesos, encapçalats pel president de la cambra parlamentària.

Veig que se’n fan ressò, de la notícia, mitjans de comunicació illencs, com és ara IB3 TV

Última Hora: «Las hijas del activista Paul Rusesabagina: «Nuestro padre jamás tirará la toalla»

Mallorcadiario.com: «El Parlament solicita la liberación del activista ruandés Paul Rusesabagina»

Diario de Mallorca: «Unidas Podemos pide la liberación inmediata de Paul Rusesabagina. Mayor: "Hay una falta de transparencia clara en este caso, y queremos denunciarlo junto con la vulneración de Derechos Humanos"»

Gente Digital.es. Se ha aprobado una segunda PNL --presentada por los grupos Socialista, MÉS per Mallorca y Unidas Podemos-- con la que la Cámara balear denuncia y condena "el acoso a los opositores políticos ruandeses, y las desapariciones y asesinatos de muchos de ellos", así como la de cualquier otra persona que sufra persecución por expresar ideas críticas frente a la política del actual gobierno ruandés.

Última Hora. «Unidas Podemos pide la liberación inmediata de Paul Rusesabagina»

PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS. "Suport Paul Rusesabagina"

Tant de bo que una iniciativa parlamentària com aquesta, i l'anteriorment presentada a principis d'enguany, en defensa de comportaments democràtics a la regió centre-africana dels Grans Llacs, contribueixi a fer de Rwanda un país en pau i llibertat plenes.

 En bon primer diumenge de Quaresma de 2021, un bon amic meu em tramet dues pàgines del periòdic ABC que porten com a titular «Rwanda. Los archivos franceses desvelan el papel de París en el genocidio». 

Li dic que em fa ganes de llegir aquest document, a veure si m’il·lustra una mica més sobre Rwanda i el paper que exerceix França damunt la situació que travessa aquell país de la regió africana dels Grans Llacs, que m'estim tant i duc dins mon cor. 

Només mirant el titular, em fa la impressió que el document arriba massa tard... Però m’ho miraré tot detingudament.

En llegir les primeres línies, m’adon que hi hauré d’anar alerta. Presenta «els genocides hutu» com uns despietats que parlen de matar com qui «fa feina al camp».

Després veig que el periodista gosa passar del tractament individual a generalitzar i referir-se a tota l’ètnia... Un exemple, entre d’altres: com que el tutsi Kagame és anglòfon i el hutu Havyarimana és francòfon, tots els tutsi són anglòfons i tots els hutu són francòfons. Puc dir que vaig conèixer tutsi rwandesos que no en tenien ni idea, de l’anglès...

L’article parla de «dues operacions  militars franceses en el marc del genocidi»: l’operació Turquesa i l’operació Amaryllis, anterior a la primera, el mes d’abril, amb l’objectiu d’evacuar estrangers de Rwanda... No veig que s'hi estengui, en les dues...

Arrib a un punt en què m’ho he de tornar a llegir una vegada i una altra: la França que «intenta impedir que es transformi en massacre la guerra civil del 90, desfermada per Kagame i el Front Patriòtic Rwnadès», és la mateixa que «salva la vida dels hutus obrint-los pas cap al Congo»...

Bé, sembla que l'escrit – amb llacunes i distorsions de paràgrafs considerables - pretén mostrar un dels papers que exerceix França a Rwanda: alhora que «abandona» els tutsi maltractats, «protegeix» i trau fora del país els hutus maltractadors, per remarcar-hi la «doble moral que França ha tengut sempre amb Àfrica». 

Una de les característiques més compartides amb altres potències colonials europees, crec jo.

Em faig meves les paraules d’un altre bon amic meu, a qui n’he passat còpia:
«Que canallas son! Hay gente que está y estará encantada con tener razón».

En definitiva, em sembla que, malauradament, n'hi ha que pretenen imposar a través dels mitjans de comunicació internacionals el relat tergiversat de l'actual president de Rwanda, Paul Kagame, segons el qual "els tutsi no han matat mai ni una mosca", són els seus opositors hutu els que han comès les atrocitats més barbares com a autèntics genocides...

De fet, emperò, segons aquest jutge magistrat de l'Audiència nacional espanyola, les coses no són així, ni de bon tros.

Rwanda, més concretament el cas de Paul Rusesabagina, aquest dijous 11 de febrer de 2021, està al centre del debat parlamentari, a proposta d’un nombre considerable de diputats del grup Parlamentari Popular Europeu, que presenten una Proposta de Resolució a la comissió parlamentària que vetla pels casos d’incompliment dels drets humans, la democràcia i l’estat de dret. 

La Comissió encarrega al seu president que transmeti aquesta resolució al Consell, a la Comissió, al vicepresident de la Comissió / Alt representant de la Unió per a afers exteriors i política de seguretat, a la Unió Africana, al president de Rwanda i al Consell de Drets Humans de l'ONU, i l'Assemblea Parlamentària Paritària ACP-UE.

Aquesta Proposta de Resolució del Parlament Europeu sobre Rwanda, que va directament a tractar el cas de Paul Rusesabagina s’inicia esmentant una resolució anterior sobre Rwanda: la del 6 d'octubre de 2016 sobre el cas de Victoire Ingabire Umuhoza.

La proposta de Resolució es basa en una sèrie de documents oficials, com són ara: el Pacte internacional de drets civils i polítics, ratificat per Rwanda el 1975; la Declaració Universal dels Drets Humans; la Carta africana de drets humans i dels pobles; els principis i les directrius sobre el dret a un judici just i a l'assistència jurídica a l'Àfrica; la Carta africana de democràcia, eleccions i governança; els instruments de les Nacions Unides i de la Comissió Africana de Drets Humans i de les Persones, en particular els Principis i Directrius sobre el Dret a un Procés Just i Assistència Jurídica a l'Àfrica; l'informe d'Amnistia Internacional sobre el país, Rwanda 2019; la resposta del vicepresident / HR Borell, el 12 de novembre de 2020, a la pregunta escrita E-005242/2020 relativa a les denúncies de discriminació política a Rwanda; en base a l’article 135 del Reglament de procediment. 

Continua exposant una anàlisi detallada de fets  concrets que han succeït: Paul Rusesabagina, ex gerent de l'Hôtel des Mille Collines, va acollir més de 1.200 persones durant el genocidi rwandès el 1994; va desaparèixer el 27 d'agost de 2020 a Dubai; va reaparèixer el 31 d'agost de 2020 a la presó de Kigali. 

Considera que el trasllat forçat del senyor Rusesabagina de Dubai a Kigali és una violació a primera vista, «prima facie», de l’article 3 de la Convenció contra la tortura i altres penes o tractes cruels, inhumans o degradants (CAT): “cap Estat part no expulsarà, retornarà o extradirà una persona a un altre estat on hi ha motius substancials per creure que estaria en perill de ser sotmès a tortures". 

Les autoritats rwandeses afirmen que Rusesabagina va ser arrestat per "una ordre internacional" i l’acusen de ser el fundador, líder, patrocinador, membre d’escamots violents, armats, extremistes i terroristes. 

Paul Rusesabagina sobreviu al càncer en remissió i pateix una malaltia cardiovascular, que requereix medicació.

Des que l’any 2000 Paul Kagame fou elegit president, Rwanda s'ha tornat cada vegada més autoritària. Avui l’oposició és molt limitada. Els mitjans de comunicació estan controlats pel govern, cosa que provoca una autocensura extensa, i la llibertat de reunió i d'associació queda reduïda molt severament.

El genocidi i la guerra civil de Rwanda de 1994 continuen tenint un impacte negatiu sobre l'estabilitat de la regió; mentrestant els experts en salut mental de les organitzacions de supervivents del genocidi contra els tutsis de 1994 asseguren que la pandèmia ha agreujat els problemes de malalties mentals.

Segons el Centre Biomèdic de Rwanda (RBC), la prevalença de la depressió és de l'11,9% a la població general i fins al 35,6% entre els supervivents del genocidi. Això significa que un de cada tres supervivents del genocidi s’enfronta a un trauma;

Rwanda signà l'Acord de Cotonou, que estableix que el respecte als drets humans és un element essencial de la cooperació UE-ACP;

El Parlament Europeu, que considera que la independència del poder judicial i l’estat de dret són crucials, demana al govern de Rwanda:

Que garanteixi la plena imparcialitat del poder judicial i que respecti el degut procés legal i el dret a un judici just, imparcial i independent;

Que respecti i doni total suport al dret a la protesta, al dret a la llibertat d’expressió i al dret a reunió i que procuri no restringir aquests drets;

Que posi fi a la tortura i els maltractaments i que investigui els casos de matances extrajudicials, desaparicions forçades, detencions arbitràries i morts durant les detencions;

El Parlament Europeu condemna fermament la politització de la justícia, la persecució d’opositors polítics i els resultats prejutjats del judici; demana a la justícia rwandesa que garanteixi una apel·lació ràpida i justa per al senyor Rusesabagina que compleixi els estàndards establerts pel dret rwandès i internacional;

Demana que quedin garantits els drets d’un judici just a Paul Rusesabagina i que tingui accés a un assessor jurídic de la seva preferència.

Destaca la condició mèdica del senyor Rusesabagina i subratlla que no se li pot privar de la medicació ni de l'atenció mèdica adequada.

Està profundament preocupat pels recents esdeveniments a Rwanda, que inclouen informes de violència continuada i denúncies de vulneracions greus dels drets humans fonamentals. Subratlla que tots els casos de desaparició forçada han de ser investigats a fons i imparcialment, i que tots els sospitosos de responsabilitat penal han de ser sotmesos a judici en processos justos.

Insta el Govern de Rwanda a estendre els èxits econòmics i socials al camp dels drets humans, per avançar plenament cap a una democràcia moderna i inclusiva. Demana que els detinguts i les seves famílies tinguin accés a assessorament jurídic i que les detencions preventives no superin els límits establerts a la llei;

Condemna totes les formes de repressió, intimidació i detenció d’activistes polítics, periodistes i activistes dels drets humans; insta les autoritats rwandeses a alliberar immediatament totes les persones i altres activistes detinguts o condemnats únicament per exercir els seus drets de llibertat d'expressió, d'associació i de reunió pacífica; insta, en aquest sentit, les autoritats rwandeses a ajustar la legislació nacional per garantir la llibertat d'expressió;

Condemna qualsevol intimidació, arrest, detenció i processament de líders, membres, activistes de partits de l'oposició, així com de periodistes i altres crítics del govern rwandès pel sol fet d’expressar la seva opinió;

Insta el govern rwandès a complir el dret internacional i a respectar la Declaració Universal de Drets Humans, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966 i la Carta Africana de Drets Humans i dels Pobles;

Recorda que les declaracions obtingudes mitjançant l'ús de la tortura o altres formes de maltractament són inadmissibles en qualsevol procediment. Exhorta les autoritats judicials de Rwanda a investigar de manera efectiva les denúncies de tortura i altres abusos als drets humans i a portar a la justícia els culpables d'aquests delictes, ja que no es pot tolerar la impunitat;

Demana al govern de Rwanda que revisi la llei sobre la "ideologia del genocidi" per tal d'ajustar-la a les obligacions de Rwanda envers del dret internacional i que canviï la llei que estableix castigar per delictes de discriminació i sectarisme per tal d'alinear-la amb les obligacions de Rwanda envers del dret internacional sobre drets humans;

Recorda a les autoritats ruandeses que la democràcia es basa en un govern pluralista, una oposició en funcionament, mitjans de comunicació i poder judicial independents, respecte als drets humans i respecte als drets d’expressió i reunió. Demana, en aquest sentit, a Rwanda que compleixi aquestes normes i que millori el seu historial de drets humans;

Subratlla que, en el context del treball de desenvolupament internacional a Rwanda, s'hauria de donar una prioritat molt més gran als drets humans, a l'estat de dret i a una governança transparent i sensible, i que l'ajut s'hauria de canalitzar a través de la societat civil. Demana a la UE, en col·laboració amb altres donants internacionals, que exerceixi una pressió continuada per fomentar la reforma dels drets humans a Rwanda;

Recolza els esforços de reconciliació de la societat rwandesa, fent justícia a les víctimes del genocidi i a les seves famílies, realitzats per les esglésies i els líders religiosos. 

Demana a la Comissió Europea que continuï avaluant regularment el suport de la UE a les institucions governamentals de Rwanda per garantir que aquest suport afavoreix plenament els drets humans, la llibertat d'expressió i d'associació, el pluralisme polític i la societat civil independent;

Demana al Servei Europeu d'Acció Exterior que vigili de prop els drets humans i la situació política a Rwanda; 

Demana a la UE que faci un ús ple de tots els instruments al seu abast per tal de promoure el respecte pels drets humans i els principis democràtics a Rwanda, fins i tot considerant la possibilitat d’introduir sancions individuals específiques temporals contra aquells que perjudiquin els drets humans; 

RE\P9_B(2021)0135_EN.docx</PathFdR> 5/5 PE<NoPE>688.997</NoPE><Version>v01-00

Joan Carrero Saralegui (1951), president de la Fundació s’Olivar d’Estellencs  (1992), és un d’aquests mallorquins que dedica tota la seva vida a la defensa dels drets humans, emprant sempre el mètode de la lluita no violenta. 

No solament a l’interior de l’illa, sinó arreu del planeta. De manera molt particular a la regió africana dels Grans Llacs. Més concretament, a Rwanda.

Fa pocs dies es proposà, i aconseguí, que el Parlament de les Illes Balears  fes suport a la seva demanda més recent: l’alliberament immediat de l’activista rwandès Paul Rusesabagina, empresonat a Kigali, la capital de Rwanda, a l’espera de ser-hi jutjat per suposats delictes de terrorisme.

Joan Carrero, que manté contactes molt estrets amb la família i l’entorn més apropat de Rusesabagina, nega totes les acusacions i s’ajunta a la crida familiar que adrecen als governs dels EUA i de Bèlgica, on residia, perquè intervenguin amb urgència a fi de facilitar-li el retorn a ca seva sa i estalvi.

Molt recentment, aquí a les Illes Joan Carrero ha aconseguit que el grup parlamentari Unidas Podemos hi enregistràs una iniciativa parlamentària que obtengué el suport de PSOE i MxM. Aquesta Proposició no de llei  insta el Govern rwandès a posar en llibertat immediata el presoner, famós per la seva gesta publicitada a la pel·lícula «Hotel Rwanda», qui salvà més de 1.200 persones amenaçades de ser assassinades.

El seu delicat estat de salut requereix d’intervencions immediates, a favor d’un home que en un comunicat ha expressat la seva por a morir d’un vessament cerebral per les tensions de tota casta tan fortes que pateix a la presó.

Candidat al Premi Nobel de la Pau en ocasions diverses, Joan Carrero coneix molt bé Paul Rusesabagina. Sobretot perquè tots dos impulsaren, des de Mallorca estant, allò que anomenen DIR (Diàleg Intra Rwandès), favorable a l’establiment de la pau i la reconciliació globals a la regió africana dels Grans Llacs. 

Coneix molt bé, també, la situació real d’aquella regió centre-africana, no solament per la lectura de llibres i articles publicats als mitjans de comunicació, sinó també i sobretot per haver-hi estat en contacte directe i mantenir lligams de col·laboració amb persones i grups diversos directament implicats.

Són moltes i diverses les iniciatives de tota casta que ha duit a terme en defensa de la pau i la reconciliació per al conjunt de la població d’aquell indret africà. 

Em ve a la memòria aquella gran marxa a peu de 1.000 quilòmetres que organitzà des de Barcelona fins a la seu de l’ONU a Ginebra (en la qual vaig poder participar personalment durant algunes etapes). 

O El dejuni amb vaga de fam que dugué a terme durant 42 dies a Brussel·les, una ocasió que li permeté de rebre el suport important de Premis Nobel i de partits polítics del Parlament europeu. 

Però la seva gran victòria, no aconseguida mai enlloc, n’és l’impuls d’una querella criminal davant dels tribunals de justícia de l’Audiència nacional espanyola contra alts càrrec del govern que presideix Paul Kagame. Dia 6 de febrer de 2008, es lliuren ordres d'arrest internacional contra 40 alts responsables de la cúpula polític-militar de la Armée Patriotique Rwandaise 2 / Front Patriotique Rwandais (APR/FPR) per la seva suposada responsabilitat en els crims de genocidi, crims contra la humanitat, crims de guerra i terrorisme, entre d’altres, comesos a Rwanda i la República Democràtica del Congo (abans Zaire) entre 1990 i 2002.

Amb la darrera actuació parlamentària balear, el mallorquí Joan Carrero es fa ressò de la petició que eleva a la comunitat internacional la filla d’en Paul, Lys Rusesabagina, per salvar la vida de son pare empresonat a Rwanda.

Salut i coratge, per no defallir en l’intent d’aconseguir «fer caure del tron els poderosos i fer-hi pujar dalt els més humils».

De tant en tant es produeix alguna bona notícia, que eixampla el cor i contribueix a fer que la ment humana pugui albirar certs brinets d’esperança, malgrat es besllumin en la llunyania d’aquesta realitat nostra tan atzarosa com incerta.

Me la passa el bon amic Joan Carrero Saralegui, qui des de fa anys presideix la Fundació s’Olivar d’Estellencs, des d’on treballa amb molt d’afany per la pau i la reconciliació a la regió africana dels Grans Llacs.

Per ell m’assabent que el 25 de gener de 2021, passà pel Registre del Parlament de les Illes Balears una Proposició no de Llei, perquè fos lliurada a la Mesa del Parlament, com una iniciativa de tres grups parlamentaris (Unidas Podemos, Socialista i Més per Mallorca). 

Representats, respectivament, per Cristina Mayor Abad, Joan Ferrer Ripoll i  Miquel Ensenyat  Riutort, perquè fos debatuda a la Comissió d’Assumptes Socials, Drets Humans i Esports, pel procediment d’urgència, la hi justificaven per un motiu evident. 

Es tractava de salvar la vida d’un dissident polític rwandès, activista dels drets humans, que a l’actualitat roman detingut, des del 31 d'agost de 2020, amb un estat de salut precari, que va empitjorant a causa de les males condicions en què roman reclòs dins la presó i per la falta d'accés als medicaments que precisa. 

Els tres grups parlamentaris en consideren necessari l’alliberament immediat, com també un retorn segur als Estats Units de Nord-Amèrica on residia. 

Es tracta de Paul Rusesabagina.

Consider molt valuós el suport parlamentari a aquest home de 66 anys, conegut internacionalment  per  salvar la vida,  a  l'hotel  de  Ruanda  del  qual  era  gerent,  a  més  de  1.200 persones, en la seva gran majoria tutsis, durant el genocidi de Ruanda del 1994. Va ser detingut el passat 31 d'agost a Kigali (Ruanda) en virtut d'una ordre d'arrest internacional emesa en 2018 pel govern rwandès, amb l'acusació de liderar grups terroristes.

La iniciativa parlamentària presentada consta de quatre punts que consider summament interessants. Perquè mostren que el Parlament de les Illes Balears , un cop més, es posiciona clarament i es declara obertament a favor de la defensa dels drets humans a un àmbit molt concret, la Rwanda governada a l’actualitat pel terror que imposa el règim presidit per Paul Kagame des de fa anys, i sense que s’hi pugui besllumar-ne la fi:

1. Denuncia  i  condemna  l'assetjament  del règim als  opositors  polítics rwandesos, les  desaparicions, els  assassinats, les persecucions, alhora que reclama una investigació independent.

2. Insta la República de Rwanda a posar-los en llibertat immediata.

3. Insta la República de Rwanda a avançar en la democratització del país.

4. Fa suport a les entitats i persones que promouen iniciatives internacionals del Diàleg Intra Rwandès.

Lògicament, uns gestos d’aquestes característiques causen una gran alegria als familiars de Paul, que no deixen d’agrair-ne l’acció. Com demostra el correu electrònic enviat per Aimée Lys Rusesabagina a la Fundació s’Olivar d’Estellencs. 

Amb l'enviament d'un correu tan reconfortant, agraeix profundament a totes les persones que han participat en aquesta acció. Tot desitjant que el nostre Déu d’amor els guardi i beneesqui abundosament.

PAUL RUSESABAGINA (1)  (2)  (3)  (4)

En bon primer dia d’aquest Any Nou 2021, m’arriba una de les millors notícies que podia rebre: el papa Francesc, a la fi, ha parlat sobre Rwanda.

Sens dubte que deu haver servit de qualque cosa que un grapat de mallorquins el proppassat mes de juny demanàssim al bisbe de Mallorca Sebastià Taltavull que s’adreçàs directament al papa i li proposàs de dir-hi o fer-hi alguna cosa, a favor de la pau i la reconciliació a Rwanda.

Ho va fer, enviant-li una carta i adjuntant-li les nostres peticions. De manera que a principis de setembre ens comunicava que l'havia enviada a santa Marta, on resideix el papa Francesc, i que li havia arribat la nota justificativa de la recepció.

Li demanàvem que el papa reclamàs un major respecte governamental a les veus opositores que reclamen per vies democràtiques l’enfortiment de la democràcia a la regió dels Grans Llacs Africans.

El bon amic Joan Carrero, que en sap un raig, moltíssim més que jo, sobre Rwanda, m’acaba de comunicar que «a la fi, el papa Francesc ha fet per Rwanda qualque cosa adequada».

Es veu que, amb motiu de la missa solemne que el nou cardenal rwandès, Antoine Kambanda, celebrà a Kigali, la capital de Rwanda, el 6 de desembre de 2020, el papa Francesc va enviar un missatge a les autoritats polítiques, civils i militars, per intermedi del nunci apostòlic, l’arquebisbe Andrjez JOZWOWICZ.

Pel que  m'assenyalen, aquest missatge se centra en uns quants punts:

- El papa anima l’església i tota la societat rwandesa a convertir Rwanda en una casa  millor, comuna per a tots els rwandesos, a través d’un procés de curació mitjançant el perdó i la reconciliació;

- El papa Francesc apel·la a la solidaritat que pari més esment i més atenció als més indigents: els més pobres i socialment rebutjats;

- El papa Francesc defensa mètodes de convivència que tendeixin a convèncer i persuadir més que a  imposar;

- Demana a les autoritats que defensin tota la població amb valentia i de manera competent, com ho fa un bon pare de família;

- Finalment, el Papa recomana construir una societat rwandesa que esdevengui exemple de fraternitat, solidaritat i que hi prepari la joventut i les generacions futures.

En fer això, el papa Francesc reconeix implícitament que a Rwanda:

- La reconciliació real encara està per fer;

- Hi ha enormes desigualtats de renda entre una elit rica i la majoria indefensa de ciutadans;

- La il·lusió de pau social mostrada fins ara és artificial perquè ve imposada;

- Només una societat basada en la fraternitat, la solidaritat i oberta a la joventut esdevé perdurable.

Em crida poderosament l’atenció que nombroses formacions polítiques de l’oposició rwandesa democràtica ja han informat la ciutadania, manifestant públicament que se solidaritzen plenament amb el missatge del papa Francesc. Diuen que està en la línia que marca el seu programa polític i el seu projecte social.

Consideren que, per respondre concretament a aquest missatge, l'actual règim rwandès s'ha de comprometre lleialment a mantenir un diàleg franc amb tots els components socio-polítics rwandesos, inclosa l'oposició política resident a l'estranger. 

Aquest diàleg esdevé necessàriament un requisit previ per a una reconciliació veritable del poble rwandès, que porti a la pau dels cors i a la prosperitat de tots.

El règim actual, dominat pel FPR, ha d’anar més enllà. Cal que renunciï als seus mètodes dictatorials i que protegesqui tothom contra els abusos de les forces de seguretat, que inclouen assassinats, desaparicions forçades, tortures, espolis i discriminació.

Amb data 29 de desembre de 2020, signat a Rouen (Bèlgica), m’arriba el text d’un comunicat difós per un dels partits de l’oposició democràtica rwandesa.

Em recorda Victoire Ingabire Umuhoza, la rwandesa amiga de Mallorca que continua romanent  sota vigilància domiciliària a Kigali, la capital de Rwanda, guardonada amb el Premi Internacional de Drets Humans de l'Associació Espanyola de Drets Humans 2020  (APDHE): 

Entre d’altres assumptes, assenyala que «en donar la benvinguda a la decisió de Sa Santedat el papa Francesc d’elevar Mgr Antoine Kambanda a la dignitat de cardenal, esperen que aquest sàpiga utilitzar tan alta autoritat moral conferida per promoure l’arribada de la reconciliació veritable entre rwandesos, així com l’establiment d’una societat més fraterna i igualitària.

Remarca que un dels grans gestos que començaria a tranquil·litzar la comunitat rwandesa seria que el cardenal Kambanda aconseguís que els bisbes assassinats a Gakurazo el 5 de juny 1994, fossin degudament enterrats a les seves diòcesis respectives, tal com exigeix la tradició.

Agraeixen a Sa Santedat el papa Francesc el seu missatge d’esperança i li demanen que faci un seguiment perquè aquest missatge arribi a arrelar profundament en els fets i en la vida quotidiana de l’església i la societat rwandeses».

No podíem començar l’Any Nou de 2021 amb una notícia millor que aquesta.
Tant de bo que sigui l’any de la pau i la reconciliació a Rwanda, i pertot arreu on se’n pateixen les mancances i males conseqüències.

NOTA:
* Comunicat en castellà
* Comunicat en francès
* Comunicat en català