Rwanda en pau

Aquest any 2021, a més dels efectes nefasts d’això que en diuen pandèmia global, per mor del coronavirus covid19, el planeta sofreix també els efectes nefasts de governs dictatorials que persegueixen a mort la gent dissident que els critica i que vol combatre’ls amb mètodes democràtics.

És el cas del hutu rwandès Paul Rusesabagina perseguit a mort pel règim del president de Rwanda Paul Kagame, el màxim representant d'una formació militar que ha estat acusada de genocidi per magistrat de l'Audiència nacional espanyola.

Sortosament, des d’aquestes illes nostres hi ha qui lluita a favor dels perseguits i contra els perseguidors. Com és el cas del mateix Parlament de les Illes Balears que en començà l’any ja s'hi mostra a favor i en continua el suport als nostres dies.

En continua la tasca, en aquesta ocasió amb la presentació d'una Proposició no de Llei que signen tres grups parlamentaris: Unidas Podemos, PSIB-PSOE i Més per Mallorca, aconseguint-hi l’aprovació de cinc punts de suport parlamentari que valen tot quant pesen en or de molts quirats.

Llegesc a les xarxes, amb gran satisfacció, que «avui hem rebut la visita de la família d’en Paul Rusesabagina, l’heroi de l’Hotel Rwanda, opositor exiliat del règim autoritari de Kagame, segrestat, empresonat i acusat falsament de terrorisme. Des d’aquest Parlament, exigim el seu alliberament immediat».

Ho signa el bon amic esporlerí Miquel Ensenyat, el diputat portaveu del grup parlamentari Més per Mallorca, qui adjunta a twitter la imatge de diputats balears i familiars rwandesos, encapçalats pel president de la cambra parlamentària.

Veig que se’n fan ressò, de la notícia, mitjans de comunicació illencs, com és ara IB3 TV

Última Hora: «Las hijas del activista Paul Rusesabagina: «Nuestro padre jamás tirará la toalla»

Mallorcadiario.com: «El Parlament solicita la liberación del activista ruandés Paul Rusesabagina»

Diario de Mallorca: «Unidas Podemos pide la liberación inmediata de Paul Rusesabagina. Mayor: "Hay una falta de transparencia clara en este caso, y queremos denunciarlo junto con la vulneración de Derechos Humanos"»

Gente Digital.es. Se ha aprobado una segunda PNL --presentada por los grupos Socialista, MÉS per Mallorca y Unidas Podemos-- con la que la Cámara balear denuncia y condena "el acoso a los opositores políticos ruandeses, y las desapariciones y asesinatos de muchos de ellos", así como la de cualquier otra persona que sufra persecución por expresar ideas críticas frente a la política del actual gobierno ruandés.

Última Hora. «Unidas Podemos pide la liberación inmediata de Paul Rusesabagina»

PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS. "Suport Paul Rusesabagina"

Tant de bo que una iniciativa parlamentària com aquesta, i l'anteriorment presentada a principis d'enguany, en defensa de comportaments democràtics a la regió centre-africana dels Grans Llacs, contribueixi a fer de Rwanda un país en pau i llibertat plenes.

Rwanda, més concretament el cas de Paul Rusesabagina, aquest dijous 11 de febrer de 2021, està al centre del debat parlamentari, a proposta d’un nombre considerable de diputats del grup Parlamentari Popular Europeu, que presenten una Proposta de Resolució a la comissió parlamentària que vetla pels casos d’incompliment dels drets humans, la democràcia i l’estat de dret. 

La Comissió encarrega al seu president que transmeti aquesta resolució al Consell, a la Comissió, al vicepresident de la Comissió / Alt representant de la Unió per a afers exteriors i política de seguretat, a la Unió Africana, al president de Rwanda i al Consell de Drets Humans de l'ONU, i l'Assemblea Parlamentària Paritària ACP-UE.

Aquesta Proposta de Resolució del Parlament Europeu sobre Rwanda, que va directament a tractar el cas de Paul Rusesabagina s’inicia esmentant una resolució anterior sobre Rwanda: la del 6 d'octubre de 2016 sobre el cas de Victoire Ingabire Umuhoza.

La proposta de Resolució es basa en una sèrie de documents oficials, com són ara: el Pacte internacional de drets civils i polítics, ratificat per Rwanda el 1975; la Declaració Universal dels Drets Humans; la Carta africana de drets humans i dels pobles; els principis i les directrius sobre el dret a un judici just i a l'assistència jurídica a l'Àfrica; la Carta africana de democràcia, eleccions i governança; els instruments de les Nacions Unides i de la Comissió Africana de Drets Humans i de les Persones, en particular els Principis i Directrius sobre el Dret a un Procés Just i Assistència Jurídica a l'Àfrica; l'informe d'Amnistia Internacional sobre el país, Rwanda 2019; la resposta del vicepresident / HR Borell, el 12 de novembre de 2020, a la pregunta escrita E-005242/2020 relativa a les denúncies de discriminació política a Rwanda; en base a l’article 135 del Reglament de procediment. 

Continua exposant una anàlisi detallada de fets  concrets que han succeït: Paul Rusesabagina, ex gerent de l'Hôtel des Mille Collines, va acollir més de 1.200 persones durant el genocidi rwandès el 1994; va desaparèixer el 27 d'agost de 2020 a Dubai; va reaparèixer el 31 d'agost de 2020 a la presó de Kigali. 

Considera que el trasllat forçat del senyor Rusesabagina de Dubai a Kigali és una violació a primera vista, «prima facie», de l’article 3 de la Convenció contra la tortura i altres penes o tractes cruels, inhumans o degradants (CAT): “cap Estat part no expulsarà, retornarà o extradirà una persona a un altre estat on hi ha motius substancials per creure que estaria en perill de ser sotmès a tortures". 

Les autoritats rwandeses afirmen que Rusesabagina va ser arrestat per "una ordre internacional" i l’acusen de ser el fundador, líder, patrocinador, membre d’escamots violents, armats, extremistes i terroristes. 

Paul Rusesabagina sobreviu al càncer en remissió i pateix una malaltia cardiovascular, que requereix medicació.

Des que l’any 2000 Paul Kagame fou elegit president, Rwanda s'ha tornat cada vegada més autoritària. Avui l’oposició és molt limitada. Els mitjans de comunicació estan controlats pel govern, cosa que provoca una autocensura extensa, i la llibertat de reunió i d'associació queda reduïda molt severament.

El genocidi i la guerra civil de Rwanda de 1994 continuen tenint un impacte negatiu sobre l'estabilitat de la regió; mentrestant els experts en salut mental de les organitzacions de supervivents del genocidi contra els tutsis de 1994 asseguren que la pandèmia ha agreujat els problemes de malalties mentals.

Segons el Centre Biomèdic de Rwanda (RBC), la prevalença de la depressió és de l'11,9% a la població general i fins al 35,6% entre els supervivents del genocidi. Això significa que un de cada tres supervivents del genocidi s’enfronta a un trauma;

Rwanda signà l'Acord de Cotonou, que estableix que el respecte als drets humans és un element essencial de la cooperació UE-ACP;

El Parlament Europeu, que considera que la independència del poder judicial i l’estat de dret són crucials, demana al govern de Rwanda:

Que garanteixi la plena imparcialitat del poder judicial i que respecti el degut procés legal i el dret a un judici just, imparcial i independent;

Que respecti i doni total suport al dret a la protesta, al dret a la llibertat d’expressió i al dret a reunió i que procuri no restringir aquests drets;

Que posi fi a la tortura i els maltractaments i que investigui els casos de matances extrajudicials, desaparicions forçades, detencions arbitràries i morts durant les detencions;

El Parlament Europeu condemna fermament la politització de la justícia, la persecució d’opositors polítics i els resultats prejutjats del judici; demana a la justícia rwandesa que garanteixi una apel·lació ràpida i justa per al senyor Rusesabagina que compleixi els estàndards establerts pel dret rwandès i internacional;

Demana que quedin garantits els drets d’un judici just a Paul Rusesabagina i que tingui accés a un assessor jurídic de la seva preferència.

Destaca la condició mèdica del senyor Rusesabagina i subratlla que no se li pot privar de la medicació ni de l'atenció mèdica adequada.

Està profundament preocupat pels recents esdeveniments a Rwanda, que inclouen informes de violència continuada i denúncies de vulneracions greus dels drets humans fonamentals. Subratlla que tots els casos de desaparició forçada han de ser investigats a fons i imparcialment, i que tots els sospitosos de responsabilitat penal han de ser sotmesos a judici en processos justos.

Insta el Govern de Rwanda a estendre els èxits econòmics i socials al camp dels drets humans, per avançar plenament cap a una democràcia moderna i inclusiva. Demana que els detinguts i les seves famílies tinguin accés a assessorament jurídic i que les detencions preventives no superin els límits establerts a la llei;

Condemna totes les formes de repressió, intimidació i detenció d’activistes polítics, periodistes i activistes dels drets humans; insta les autoritats rwandeses a alliberar immediatament totes les persones i altres activistes detinguts o condemnats únicament per exercir els seus drets de llibertat d'expressió, d'associació i de reunió pacífica; insta, en aquest sentit, les autoritats rwandeses a ajustar la legislació nacional per garantir la llibertat d'expressió;

Condemna qualsevol intimidació, arrest, detenció i processament de líders, membres, activistes de partits de l'oposició, així com de periodistes i altres crítics del govern rwandès pel sol fet d’expressar la seva opinió;

Insta el govern rwandès a complir el dret internacional i a respectar la Declaració Universal de Drets Humans, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966 i la Carta Africana de Drets Humans i dels Pobles;

Recorda que les declaracions obtingudes mitjançant l'ús de la tortura o altres formes de maltractament són inadmissibles en qualsevol procediment. Exhorta les autoritats judicials de Rwanda a investigar de manera efectiva les denúncies de tortura i altres abusos als drets humans i a portar a la justícia els culpables d'aquests delictes, ja que no es pot tolerar la impunitat;

Demana al govern de Rwanda que revisi la llei sobre la "ideologia del genocidi" per tal d'ajustar-la a les obligacions de Rwanda envers del dret internacional i que canviï la llei que estableix castigar per delictes de discriminació i sectarisme per tal d'alinear-la amb les obligacions de Rwanda envers del dret internacional sobre drets humans;

Recorda a les autoritats ruandeses que la democràcia es basa en un govern pluralista, una oposició en funcionament, mitjans de comunicació i poder judicial independents, respecte als drets humans i respecte als drets d’expressió i reunió. Demana, en aquest sentit, a Rwanda que compleixi aquestes normes i que millori el seu historial de drets humans;

Subratlla que, en el context del treball de desenvolupament internacional a Rwanda, s'hauria de donar una prioritat molt més gran als drets humans, a l'estat de dret i a una governança transparent i sensible, i que l'ajut s'hauria de canalitzar a través de la societat civil. Demana a la UE, en col·laboració amb altres donants internacionals, que exerceixi una pressió continuada per fomentar la reforma dels drets humans a Rwanda;

Recolza els esforços de reconciliació de la societat rwandesa, fent justícia a les víctimes del genocidi i a les seves famílies, realitzats per les esglésies i els líders religiosos. 

Demana a la Comissió Europea que continuï avaluant regularment el suport de la UE a les institucions governamentals de Rwanda per garantir que aquest suport afavoreix plenament els drets humans, la llibertat d'expressió i d'associació, el pluralisme polític i la societat civil independent;

Demana al Servei Europeu d'Acció Exterior que vigili de prop els drets humans i la situació política a Rwanda; 

Demana a la UE que faci un ús ple de tots els instruments al seu abast per tal de promoure el respecte pels drets humans i els principis democràtics a Rwanda, fins i tot considerant la possibilitat d’introduir sancions individuals específiques temporals contra aquells que perjudiquin els drets humans; 

RE\P9_B(2021)0135_EN.docx</PathFdR> 5/5 PE<NoPE>688.997</NoPE><Version>v01-00

Joan Carrero Saralegui (1951), president de la Fundació s’Olivar d’Estellencs  (1992), és un d’aquests mallorquins que dedica tota la seva vida a la defensa dels drets humans, emprant sempre el mètode de la lluita no violenta. 

No solament a l’interior de l’illa, sinó arreu del planeta. De manera molt particular a la regió africana dels Grans Llacs. Més concretament, a Rwanda.

Fa pocs dies es proposà, i aconseguí, que el Parlament de les Illes Balears  fes suport a la seva demanda més recent: l’alliberament immediat de l’activista rwandès Paul Rusesabagina, empresonat a Kigali, la capital de Rwanda, a l’espera de ser-hi jutjat per suposats delictes de terrorisme.

Joan Carrero, que manté contactes molt estrets amb la família i l’entorn més apropat de Rusesabagina, nega totes les acusacions i s’ajunta a la crida familiar que adrecen als governs dels EUA i de Bèlgica, on residia, perquè intervenguin amb urgència a fi de facilitar-li el retorn a ca seva sa i estalvi.

Molt recentment, aquí a les Illes Joan Carrero ha aconseguit que el grup parlamentari Unidas Podemos hi enregistràs una iniciativa parlamentària que obtengué el suport de PSOE i MxM. Aquesta Proposició no de llei  insta el Govern rwandès a posar en llibertat immediata el presoner, famós per la seva gesta publicitada a la pel·lícula «Hotel Rwanda», qui salvà més de 1.200 persones amenaçades de ser assassinades.

El seu delicat estat de salut requereix d’intervencions immediates, a favor d’un home que en un comunicat ha expressat la seva por a morir d’un vessament cerebral per les tensions de tota casta tan fortes que pateix a la presó.

Candidat al Premi Nobel de la Pau en ocasions diverses, Joan Carrero coneix molt bé Paul Rusesabagina. Sobretot perquè tots dos impulsaren, des de Mallorca estant, allò que anomenen DIR (Diàleg Intra Rwandès), favorable a l’establiment de la pau i la reconciliació globals a la regió africana dels Grans Llacs. 

Coneix molt bé, també, la situació real d’aquella regió centre-africana, no solament per la lectura de llibres i articles publicats als mitjans de comunicació, sinó també i sobretot per haver-hi estat en contacte directe i mantenir lligams de col·laboració amb persones i grups diversos directament implicats.

Són moltes i diverses les iniciatives de tota casta que ha duit a terme en defensa de la pau i la reconciliació per al conjunt de la població d’aquell indret africà. 

Em ve a la memòria aquella gran marxa a peu de 1.000 quilòmetres que organitzà des de Barcelona fins a la seu de l’ONU a Ginebra (en la qual vaig poder participar personalment durant algunes etapes). 

O El dejuni amb vaga de fam que dugué a terme durant 42 dies a Brussel·les, una ocasió que li permeté de rebre el suport important de Premis Nobel i de partits polítics del Parlament europeu. 

Però la seva gran victòria, no aconseguida mai enlloc, n’és l’impuls d’una querella criminal davant dels tribunals de justícia de l’Audiència nacional espanyola contra alts càrrec del govern que presideix Paul Kagame. Dia 6 de febrer de 2008, es lliuren ordres d'arrest internacional contra 40 alts responsables de la cúpula polític-militar de la Armée Patriotique Rwandaise 2 / Front Patriotique Rwandais (APR/FPR) per la seva suposada responsabilitat en els crims de genocidi, crims contra la humanitat, crims de guerra i terrorisme, entre d’altres, comesos a Rwanda i la República Democràtica del Congo (abans Zaire) entre 1990 i 2002.

Amb la darrera actuació parlamentària balear, el mallorquí Joan Carrero es fa ressò de la petició que eleva a la comunitat internacional la filla d’en Paul, Lys Rusesabagina, per salvar la vida de son pare empresonat a Rwanda.

Salut i coratge, per no defallir en l’intent d’aconseguir «fer caure del tron els poderosos i fer-hi pujar dalt els més humils».

De tant en tant es produeix alguna bona notícia, que eixampla el cor i contribueix a fer que la ment humana pugui albirar certs brinets d’esperança, malgrat es besllumin en la llunyania d’aquesta realitat nostra tan atzarosa com incerta.

Me la passa el bon amic Joan Carrero Saralegui, qui des de fa anys presideix la Fundació s’Olivar d’Estellencs, des d’on treballa amb molt d’afany per la pau i la reconciliació a la regió africana dels Grans Llacs.

Per ell m’assabent que el 25 de gener de 2021, passà pel Registre del Parlament de les Illes Balears una Proposició no de Llei, perquè fos lliurada a la Mesa del Parlament, com una iniciativa de tres grups parlamentaris (Unidas Podemos, Socialista i Més per Mallorca). 

Representats, respectivament, per Cristina Mayor Abad, Joan Ferrer Ripoll i  Miquel Ensenyat  Riutort, perquè fos debatuda a la Comissió d’Assumptes Socials, Drets Humans i Esports, pel procediment d’urgència, la hi justificaven per un motiu evident. 

Es tractava de salvar la vida d’un dissident polític rwandès, activista dels drets humans, que a l’actualitat roman detingut, des del 31 d'agost de 2020, amb un estat de salut precari, que va empitjorant a causa de les males condicions en què roman reclòs dins la presó i per la falta d'accés als medicaments que precisa. 

Els tres grups parlamentaris en consideren necessari l’alliberament immediat, com també un retorn segur als Estats Units de Nord-Amèrica on residia. 

Es tracta de Paul Rusesabagina.

Consider molt valuós el suport parlamentari a aquest home de 66 anys, conegut internacionalment  per  salvar la vida,  a  l'hotel  de  Ruanda  del  qual  era  gerent,  a  més  de  1.200 persones, en la seva gran majoria tutsis, durant el genocidi de Ruanda del 1994. Va ser detingut el passat 31 d'agost a Kigali (Ruanda) en virtut d'una ordre d'arrest internacional emesa en 2018 pel govern rwandès, amb l'acusació de liderar grups terroristes.

La iniciativa parlamentària presentada consta de quatre punts que consider summament interessants. Perquè mostren que el Parlament de les Illes Balears , un cop més, es posiciona clarament i es declara obertament a favor de la defensa dels drets humans a un àmbit molt concret, la Rwanda governada a l’actualitat pel terror que imposa el règim presidit per Paul Kagame des de fa anys, i sense que s’hi pugui besllumar-ne la fi:

1. Denuncia  i  condemna  l'assetjament  del règim als  opositors  polítics rwandesos, les  desaparicions, els  assassinats, les persecucions, alhora que reclama una investigació independent.

2. Insta la República de Rwanda a posar-los en llibertat immediata.

3. Insta la República de Rwanda a avançar en la democratització del país.

4. Fa suport a les entitats i persones que promouen iniciatives internacionals del Diàleg Intra Rwandès.

Lògicament, uns gestos d’aquestes característiques causen una gran alegria als familiars de Paul, que no deixen d’agrair-ne l’acció. Com demostra el correu electrònic enviat per Aimée Lys Rusesabagina a la Fundació s’Olivar d’Estellencs. 

Amb l'enviament d'un correu tan reconfortant, agraeix profundament a totes les persones que han participat en aquesta acció. Tot desitjant que el nostre Déu d’amor els guardi i beneesqui abundosament.

PAUL RUSESABAGINA (1)  (2)  (3)  (4)

Vet ací el text «SOS» de la carta que Carine Karimba, filla de Paul Rusesabagina, adreça  a la ministra belga d’Afers estrangers Madame Sophie WILMÈS el 8 de desembre de 2020, «davant la detenció il·legal i extrajudicial per motius polítics» de son pare.

Li l'envia en nom i representació de tota la família. Hi manifesta la preocupació familiar i l’angoixa a causa del segrest i tortures, tant físiques com psíquiques que sofreix Paul, qui s’ha aixecat contra el genocidi rwandès, arriscant-ne la pròpia vida, 

«Madame Sophie WILMÈS

Ministre des Affaires Etrangères
Rue des Petits Carmes,
151000 BRUXELLES.

Senyora ministra, 

Assumpte: el senyor Paul Rusesabagina. 

Tenim l’honor i el deure d’escriure-vos aquesta carta com a família del senyor Paul Rusesabagina. Una família profundament angoixada a causa de la desaparició, el segrest i les tortures, tant físiques com psíquiques, que ha sofert el nostre marit i pare. 

Paul Rusesabagina esdevé el símbol dels que s’aixequen  contra el genocidi ruandès i n’arrisquen la pròpia vida. A l’Hôtel de Milles Collines va salvar centenars de persones que ben segur que haguessin mort. 

D’aleshores ençà, ha escollit Bèlgica com a terra d’asil. Hi ha obtengut la seva condició de refugiat, segons el Conveni de Ginebra, i posteriorment la nacionalitat belga. 

Paul Rusesabagina va ser guardonat amb els màxims honors, en reconeixement al coratge demostrat l’any 1994. Titular de la Medalla de la Llibertat als Estats Units, de molts altres honors i del doctorat Honoris Causa arreu del món, és un home que ha honorat aquest país nostre, el seu país d’adopció.

Avui, senyora ministra, vos necessita. Quan s’ha oposat al règim actual vigent a Rwanda, sempre hi ha defensat mètodes democràtics i no violents. 

A diferència  dels que, el 27 d'agost d’enguany, el van segrestar a Dubai, el van portar a Kigali i allà va ser arrestat i empresonat, desafiant els principis i les lleis més elementals del dret internacional. 

Tenim el deure de protegir els nostres ciutadans pertot arreu del món, especialment quan se’n vulneren els drets humans fonamentals. 

Va romandre segrestat durant tres dies, del 28 al 31 d’agost de 2020. Durant tot aquest temps, va estar amb els ulls embenats, emmanillat i amb les cames lligades. 

Li varen negar el dret a veure un advocat de la seva elecció i es va veure obligat a haver de recórrer als advocats que li van imposar. 

Després de mesos de pressió internacional, finalment el govern rwandès li va permetre de reunir-se amb un dels advocats, però, desafiant totes les normes del dret, rebutjà que altres advocats escollits per ell mateix poguessin reunir-s’hi a la presó. Cosa que resulta inadmissible per a qualsevol estat de dret. 

Vos demanam que intervengueu per obtenir la seva llibertat, de manera que pugui tornar a Bèlgica el més aviat possible. Si així ho desitgen les autoritats judicials belgues, és clar que està a la seva disposició per ser jutjat aquí, ben convençut de la seva innocència. 

Qui diu justícia, diu també regles jurídiques, imparcialitat, independència, condicions que, ateses les circumstàncies del seu segrest, mai no es podran trobar a Rwanda. 

El temps s’acaba i l’estat de salut del nostre pare i espòs ja no ens preocupa. Els serveis consulars belgues l’han vist en tres ocasions, intentant de portar-li amb certes dificultats els medicaments que li són d’emergència vital, però que no pot tenir en la seva totalitat. 

En absència d’un alliberament immediat, vos demanam que intervengueu perquè es pugui beneficiar, com més aviat millor, d'un trasllat a les nostres presons belgues on tengui accés al seu tractament. La totalitat de la seva fitxa mèdica ha estat dipositada a la vostra administració. 

Finalment, ens agradaria presentar-vos una sol·licitud que concerneix directament el nostre règim democràtic belga, la nostra justícia i les nostres llibertats fonamentals. 

A petició de les autoritats rwandeses, el mes de gener de 2019 el jutge instructor Leroux va obrir una investigació sobre Paul Rusesabagina. El nostre advocat, el lletrat Vincent Lurquin, va assistir a les audiències durant les quals, al costat dels investigadors belgues, hi va ser present el fiscal general adjunt de Rwanda. 

Aquesta instrucció encara està en curs i va ser objecte d'una comissió rogatòria recent: el lletrat Lurquin va sol·licitar i va obtenir còpia del dossier de la instrucció. Evidentment, calia que pogués parlar-ne amb el seu client. Per això el proppassat mes d’octubre va viatjar a Kigali. Li varen denegar l’accés a la presó. 

Això òbviament és intolerable: afecta un dels drets més fonamentals de la nostra justícia, és a dir, el dret a la defensa. Es tracta d’un expedient judicial belga, d’una investigació dirigida per un jutge instructor belga, investigadors belgues, fiscal belga que han tengut contacte amb un acusat belga, Paul Rusesabagina. 

¿Com es pot entendre que el seu advocat, belga, no pugui visitar-lo a la seva presó de Rwanda per tal d’informar-lo sobre el contengut del seu expedient i preparar així les audiències que han de tenir lloc davant dels tribunals belgues?

Vos demanam confiadament, senyora ministra, que recordeu fermament a les autoritats ruandeses la independència necessària del nostre sistema judicial. Les normes de cooperació judicial s’han d’imposar per a les dues parts. 

Permeti’m subratllar la urgència d'aquest recordatori i que s’aprovi una visita del nostre advocat a Kigali el més aviat possible. 

Per descomptat, així com el nostre advocat, nosaltres també tenim moltes ganes d’explicar-vos directament i en persona qui era el nostre pare i, quines són les nostres preocupacions, la nostra angoixa i la nostra esperança en l’alliberament. 

Agraint-vos l’atenció i la humanitat amb què parareu esment d’aquesta carta, vos pregam que accepteu, senyora ministra, l’expressió de la nostra consideració més alta i respectuosa. 

Cordialment. 

Família de Paul Rusesabagina»

NOTA:

Qui és la ministra belga d’Afers estrangers, Mme. SOPHIE VILMÈS (Ixelles, 1975)?  Membre del Govern federal belga, a l’actualitat és vice-primera ministra i ministra d’Afers estrangers, d’Afers europeus, del Comerç exterior, i de les Institucions culturals federals. Una dona que remarca la importància de la Cort penal internacional en la lluita contra la impunitat i a favor de l’enfortiment de l’estat de dret.

El reforçament de l'estat de dret i la lluita contra la impunitat figuren al mateix cor de les prioritats de la política estrangera belga. Per aquesta raó Bèlgica sosté, des de la seva creació, aquesta institució judicial única i essencial que és la Cort penal internacional, una cort penal permanent, amb vocació universal i complementària de les jurisdiccions penals nacionals. 

Aquest suport és el reflex del compromís belga per posar fi a les violacions més greus del dret internacional humanitari.

Quinze dies després que Carine Kanimba, filla de Paul Rusesabagina, de 66 anys, adreçàs e-mail a personalitats públiques d’arreu del món, demanant ajuda per salvar la vida de son pare, me n’arriba el text.

Tant la seva mare, una tutsi de nom Tatiana, com els seus germans, Trésor de 28 anys, o Roger de 41 anys, tota la seva família es troba profundament angoixada a conseqüència del segrest, el confinament forçós i les tortures, tant físiques com mentals, que pateix avui son pare.

Rusesabagina és l’activista rwandès pels drets humans, un hutu més conegut com el gerent del Mille Collines, hotel de luxe al centre de Kigali, propietat de l’aerolínia belga Sabena, amb clients primordialment turistes francesos i belgues, qui va protegir i salvar més de mil persones durant el genocidi de Ruanda del 1994. 

S’afanyà a salvar molts tutsi, quan els seus compatriotes hutu s’hi acarnissaren, després que hagués estat abatut l’avió en què viatjaven els presidents hutu de Rwanda i de Burundi, Juvénal Habyarimana i Cyprien Ntaryamira.

Se’n féu una pel·lícula famosa, dirigida l’any 2004 per Terry George, protagonitzada per Don Cheadly i Sophie Okonedo en els papers principals: «Hotel Rwanda». S’estrenà a Los Àngeles. Amnistia Internacional la impulsà i el mes de setembre de 2020 en féu un comunitat. Obtengué tres nominacions als Premis de l’Acadèmia, entre d’altres la de millor actor per a Don Cheadle que interpretava el paper de Rusesabagina.

Els detalls del segrest d’enguany, al qual fa referència la seva filla Carine, són tractats àmpliament a l’article del New York Times titulat: «L’heroi de l’hotel Rwanda, atrapat per l’home fort del país», publicat el 19 de setembre de 2020. 

L’informe de l’organització internacional Human Rights Watch, conclou que Paul Rusesabagina ha estat víctima d’una desaparició forçada. 

L’any 1996, en Paul havia rebut advertències que la seva vida es trobava en perill i que li podien confiscar el passaport. L’endemà mateix, la seva família sortia disparada de Rwanda cap a Uganda i poc després a Bèlgica, país colonitzador de Rwanda. Per por de la seva seguretat, Rusesabagina va decidir fugir de Ruanda i cercar refugi a Bèlgica. Hi va sol·licitar asil polític. Conduí un taxi i comprà una casa als suburbis de Brussel·les.

El mes de juny de 2007, Rusesabagina denuncià Paul Kagame, president de Rwanda, davant d’un tribunal internacional pels crims de guerra comesos per les seves tropes i per les atrocitats que havia comès durant el genocidi rwandès.

L’any 2009, Rusesabagina i la seva esposa es mudaren a una comunitat tancada de San Antonio, Texas, a prop de la llar d’un dels seus aliats, l’ex senador dels EUA i antic ambaixador a Burundi, Bob Krueger.

Rusesabagina recorre el món parlant de justícia social, fa activisme pels drets humans i difon les lliçons apreses del genocidi rwandès, una de les pitjors tragèdies del segle XX. Ha parlat amb grans organitzacions de periodistes, educadors, estudiants, responsables polítics, líders empresarials i defensors dels drets humans a tot Europa i als Estats Units.

S’ha convertit en un crític ferotge contra el govern de Rwanda i ha cofundat el Moviment Ruandès pel Canvi Democràtic, una coalició de grups de l’oposició, formats per rwandesos que viuen a l’exili.

Rusesabagina espera ara un judici per càrrecs de terrorisme...

El proppassat 27 d’agost de 2020, mentre realitzava un viatge entre els Estats Units de Nord-Amèrica i Dubai, als Emirats Àrabs, Paul Rusesabagina va ser obligat a pujar a un altre avió que el portà fins a Kigali, la capital de Rwanda.

El mes de setembre de 2020, la seva filla Carine manifestava: 

«Mon pare fa un mes que va ser segrestat i traslladat a Rwanda contra la seva voluntat. Des del seu segrest i detenció, no he pogut parlar amb ell lliurement... Imaginau-vos l’ensurt si el vostre pare viatjàs a l’estranger, desaparegués i aparegués dies després a un país al qual mai no tornaria de bon grat, acusat de falsos càrrecs per un brut govern autoritari que ha criticat insistentment. Estic aterrida, devastada i confusa». 

El pare de Carine va ser segrestat de Dubai el mes d'agost d'enguany i roman detingut a Rwanda, sense cap tractament mèdic adequat ni accés als advocats designats per la seva família. El seu cas és el més recent d’una sèrie de processos contra els rivals polítics del president Kagame. 

El Tribunal de Drets Humans de l'Àfrica Oriental i el Grup de Treball sobre Detenció Arbitrària de les Nacions Unides han constatat que els dos opositors polítics anteriors que van ser processats, Victoire Ingabire Umuhoza i Diane Rwigara, no van rebre un judici just a Ruanda. És improbable que Paul en sigui l’excepció. 

Els rivals polítics i els crítics governamentals desapareixen o moren en circumstàncies misterioses, tant a casa com a l’exili. Els dissidents han estat assetjats, perjudicats i fins i tot assassinats fora de les fronteres de Ruanda en almenys sis països diferents. 

El president Paul Kagame i la seva administració ha instaurat un règim de terror i intolerància, que amenaça regularment i apunta a aquells que critiquen o es perceben com una amenaça per al govern. Són habituals la detenció arbitrària, la tortura, la farsa i els processos injustos. 

Com diu molt encertadament Philippe Hensmans, director d'Amnistia Internacional Bèlgica, "Hem de preguntar als nostres governants per què no intervenen en casos com aquest. Hi ha la sensació que no s'atreveixen a intervenir a Rwanda, que no poden criticar el senyor Kagame, perquè va sobreviure a un genocidi, i així el deixen fer tot el que vulgui”... 

Són, dic jo, administracions públiques i institucions de tota casta que "fa massa temps que romanen massa esclaves de massa silencis còmplices"...