Dissabte, 4 de setembre de 2010, l'associació Drets Humans de Mallorca mantenia la seva trobada de començament de curs en una assemblea celebrada a la Colònia de Sant Pere, municipi d'Artà.

Com totes les assemblees generals anuals fetes des de l'any 1974 ençà per aquesta associació, en aquesta ocasió també es comptava amb punts nombrosos a l'ordre del dia.

Entre d'altres, els que feien referència a les denúncies efectuades contra les actuacions criminals dels màxims responsables del Govern rwandès -implicats en ordres de recerca i captura internacional per part d'un magistrat jutge de l'Audiència nacional espanyola, i denunciats pel senador Pere Sampol- i els que al·ludien a les activitats programades durant el curs vinent, en aquest mateix àmbit d'actuació.

S'hi celebrà joiosament el fet que l'ONU hagués anunciat recentment la retirada de les demandes contra Joan Carrero i d'altres pacifistes, acusats injustament de finançar organitzacions armades a la regió africana dels Grans Llacs.

Alhora que s'hi valorà de manera molt positiva el que sembla l'inici de la caiguda del prestigi internacional per a l'actual president de Rwanda, el general Paul Kagame... tot i els suports continuats que rep del Govern espanyol.

Com era d'esperar, emperò, una de freda i una altra de calenta!

Els mateixos dies que es feia pública la notícia segons la qual l'ONU publicaria un informe on s'acusava l'exèrcit rwandès de genocidi contra els hutu... -notícia molt ben rebuda per Drets Humans de Mallorca- també es deia que la publicació d'aquell esborrany d'informe quedava posposat, degut a les protestes de Rwanda sobre els detalls que s'hi donaven i l'amenaça de retirar-ne les tropes de les missions de pau de l'ONU...

S'haurà de veure, idò, si, un altre pic, l'Organització de Nacions Unides cedirà davant les pressions del Govern rwandès!

Si davant del genocidi perpetrat pels hutus contra els tutsis, tothom s'hi posiciona en contra, per quin motiu es passa de puntetes per damunt del genocidi tutsi contra els hutus -vuit vegades més gros que l'altre-?

Elysee Ndayisaba, president d'AVICA (Assistència a les Víctimes dels Conflictes a l'Àfrica Central), amb seu a Bèlgica, adreça aquest escrit al secretari general de Nacions Unides, amb la finalitat que l'ONU es mantengui com a ferma defensora dels drets humans a la regió africana dels Grans Llacs, i no cedeixi a les pressions exercides pel Govern de Rwanda i pels seus aliats.

Senyor Secretari General,

L'associació AVICA acaba de conèixer certs extractes d'un informe de l'ONU sobre delictes molt greus, incloent-hi el genocidi, comesos per l'Exèrcit Patriòtic Rwandès a la República Democràtica del Congo, contra refugiats ruandesos i alguna part de la població congolesa considerada de l'ètnia hutu.

El diari francès Le Monde (edició del 2010.08.26), i el bloc americà, La Ciència Cristiana, afirmen que el règim de Kigali vos està fent una pressió intensa, per tal que suprimiu aquest informe o, si més no, l'atenueu.

Entre d'altres assumptes, es tractaria d'evitar-hi el mot "genocidi".

Segons sembla, el Govern de Rwanda hauria amenaçat de retirar-se fins i tot de la missió de l'ONU al Sudan, si les seves demandes no són satisfetes.

La declaració oficial feta pública pel govern ruandès dia 27 d'agost de 2010 confirma aquestes informacions de la premsa. De fet, el to deliberadament agressiu utilitzat pel Govern rwandès traeix la seva intenció de fer el que sigui per intimidar i fer xantatge contra les Nacions Unides, com ja n'ha abusat des que arribà al poder el 1994 .

Senyor Secretari General,

L'octubre de 1994, un consultor de l'Alta Comissió per als Refugiats (ACNUR), el nord-americà Robert Gersony, va acusar el nou règim de l'FPR d'haver matat almenys 30.000 hutus, després d'haver arribat al poder; com a resultat d'un estudi realitzat durant tres setmanes a l'est de Rwanda i durant una setmana a campaments de refugiats a Tanzània.

Tot d'una que els primers elements del projecte d'informe van ser publicats a la premsa, el règim de Kigali va amenaçar d'acabar amb les operacions de la MINUAR (Missió de Nacions Unides per a l'Assistència a Rwanda), si aquell informe era validat.

Aleshores, l'ONU va sucumbir a les pressions combinades de Kigali i dels seus grups de pressió i va exigir que l'ACNUR tancàs aquell informe, prometent aleshores un contra informe.

Una comissió mixta composta per un representant de la MINUAR i del Ministeri rwandès d'Afers Interns tancà la recerca en un un sol dia, després d'haver visitat Rwamagana. El representant del secretari de l'ONU, Shaharyar Khan, es va negar a validar aquell informe de l'ACNUR.

Després, l'informe Gersony purament i simplement va desaparèixer dels arxius de Nacions Unides, segons una comunicació adreçada als advocats defensors al Tribunal Penal Internacional per a Rwanda -TPIR.-.

L'octubre de 1994, arran d'aquella controvèrsia al voltant de l'Informe "Gersony", la irlandesa Karen Kenny, responsable a Rwanda de l'Alt Comissionat de Nacions Unides per als Drets Humans, va dimitir del seu càrrec. Ella considerava que "quatre mesos sense cotxe, sense un pressupost i, sobretot, sense observadors que s'hi desplaçassin, no havia servit de res més que d'una coartada".

El 22 d'abril de 1995, sota la mirada dels Cascs Blaus de Zàmbia i d'Austràlia, forces de pau de la MINUAR, l'Exèrcit Patriòtic Rwandès va massacrat desplaçats de guerra hutus a Kibeho.

L'ONU no va fer res perquè els culpables fossin castigats. Es va limitar a demanar al govern de Rwanda que investigàs i sancionàs ell mateix, quan n'era el sospitós principal.

El 1997, el Relator Especial de la comissió de l'ONU encarregat dels drets humans a la República Democràtica del Congo, el xilè Roberto Garretón va publicar un informe esgarrifós sobre els crims comesos per l'Exèrcit Patriòtic Rwandès contra refugiats hutus.

En aquell informe, el Relator Especial sobre la situació dels Drets humans a l'antic Zaire, Roberto Garretón (Xile), el relator sobre execucions sumàries i arbitràries, Bacri Wanly Ndiaye (Senegal), i l'expert en desaparicions forçoses, Jonas Foli (Ghana), consideraven que "el concepte de crims de lesa humanitat es podia aplicar a la situació imperant a la República Democràtica del Congo.” L'informe precisava que els investigadors futurs de l'ONU haurien de determinar "si s'havia planificat i duit a la pràctica un genocidi" a l'antic Zaire.

Immediatament el règim de Kigali tornà a exercir una pressió intensa per sufocar l'informe i bloquejar una missió de l'ONU que havia estat demanada pel president Kabila i que s'havia d'encarregar de confirmar els resultats de la missió Garretón.

La missió de l'ONU va fer les maletes, després de l'obstrucció de les autoritats, aleshores ostatge de Kigali. L'ONU es va limitar a demanar als governs rwandès i congolès implicats en aquells crims que cercassin i castigassin els autors...

Senyor Secretari General

Davant d'aquesta actitud de Nacions Unides per mantenir la impunitat dels crims comesos per l'exèrcit ruandès dirigit per Paul Kagame, les víctimes d'aquesta tragèdia van presentar una denúncia davant dels tribunals espanyols.

Així, el jutge Fernando Andreu Meralles, en un nou acte de principis de 2009, vos va sol·licitar les proves arreplegades per l'ONU sobre els crims de l'exèrcit rwandès al Congo.

Pel que sabem, fins al dia d'avui no heu donat cap casta de resposta a aquesta petició. Ben al contrari, un grup d'experts de l'ONU, en informe de novembre de 2009, va acusar l'organització modesta espanyola -que havia promogut aquella iniciativa judicial-, de ser la font principal de finançament del conflicte congolès!

Segons les revelacions esmentades a Le Monde, retrobant-vos amb Paul Kagame a Madrid el mes de juliol 2010, ja estàveu ben al corrent que es preparava aquest informe sobre els crims greus comesos per l'exèrcit dirigit per Paul Kagame a la República Democràtica del Congo, inclosos actes de genocidi.

Nosaltres, per descomptat, amb una gran part de la comunitat internacional, vàrem quedar corpresos de veure-vos en fotografia al costat d'un home que personalitats notables no dubten a qualificar com "el major criminal cap d'Estat en actiu", i de veure que persistíeu a imposar-lo com a co-president del grup internacional encarregat d'assolir els Objectius de del Mil·lenni per a Desenvolupament, com a representant dels països en vies de desenvolupament.

Si es comprova que l'ONU és a punt de tornar a sucumbir una vegada més a les pressions del règim de Kigali i dels seus patrocinadors, i d'ofegar o endolcir-ne l'informe present, el poble rwandès, en general, i els supervivents de les tragèdies rwandesa i congolesa afectats, vos ho hauran de tenir sempre en compte; perquè haureu fracassat en la vostra missió de garantir la pau i el respecte pels drets humans per a tothom.

Que el règim de Kigali amenaci de retirar les seves tropes de Darfur no ens sembla cap raó per cedir-hi. La presència de tropes sobre les quals pesen sospites serioses de genocidi no esdevé cap bon auguri per a una missió que es va desplegar, precisament, com a resultat d'actes de genocidi que el Tribunal Penat Internacional analitza.

Seria un gran honor per a l'ONU tenir-hi tropes netes, exemptes de tota sospita a les instàncies judicials!

Senyor Secretari General,

Rwanda es troba en una cruïlla. El poble rwandès comença a comprometre's seriosament en el procés de diàleg interwandès altament inclusiu (DIRHI), l'únic marc propici per a la creació d'un clima de confiança entre els grups ètnics a Rwanda; indispensable per a la reconciliació efectiva, la pau, la fi dels conflictes recurrents a l'est de República Democràtica del Congo i el desenvolupament sostenible a la regió dels Grans Llacs.

No aprofitar l'oportunitat d'enviar un missatge fort a les autoritats de rwandeses, perquè respectin
els drets humans, seria un molt mal presagi per a la credibilitat de l'ONU i un servei xerec al poble rwandès.

Amb l'esperança que prevaldrà el seny i la saviesa, que l'informe serà fet públic sense cap casta d'interferència externa, i que es posarà en marxa un mecanisme que garanteixi que els autors no quedaran impunes, vos prec que accepteu, senyor secretari general, el testimoni del meu respecte més profund.

Elysee Ndayisaba
President d'AVICA
avica@avica.org

NOTA:
Una còpia d'aquesta carta ha estat enviada a:

- President Barak Obama; United States of America
- President Herman Van Rompuy; European Union
- Jean Ping, African Union President
- Prime Minister David Cameron; United Kingdom
- José Luis Rodriguez Zapatero, Prime Minister of Spain
- Hillary Clinton, U.S. Secretary of State
- Antonio Guterres; UNHCR
- U.N. Permanent Security Council Members (all)
- Amnesty International
- Human Rights Watch
- International Crisis Group


Un dels arguments que s'acostumen a posar per fer veure, enganyosament, que l'arribada al poder de Paul Kagame resulta beneficiosa per a Rwanda, és el “miracle econòmic” que s'hi ha duit a terme aquests darrers quinze anys. Se'ls beslluma encara com a millors en la perspectiva de l'any 2020!

L'informe Doing business 2010 publicat per la banca mundial, o les anàlisis de l'ONG Transparency International van en aquest sentit.

N'hi ha, emperò, que qüestionen aquest plantejament i el consideren fals i enganyós.

Perquè, diuen, es tracta d'una economia en creixement molt fràgil, sobretot a causa de la seva dependència exterior gran. La majoria d'inversors són estrangers i l'ajuda exterior representa una cinquena part de la taula d'ingressos a Rwanda.

No tothom està convençut de les bondats d'aquesta economia rwandesa.

Gaspard Musabyimana, investigador i escriptor resident a Bèlgica, és dels que argumenten que les dades sobre Rwanda són totalment errònies.

Posa en qüestió igualment l'impacte del progrés a la rwandesa: “El 90% de la població viu de l'agricultura, un sector que només té el 3% del pressupost nacional”

El programa Visió 2020 té com a objectiu augmentar la mitjana del PIB per càpita a 900 dòlars. 10 anys després d'haver-se iniciat, més de la meitat de la població viu només amb 0,43 $ per dia.

Qui s'hagi afanyat a seguir de prop el context en què s'han preparat les eleccions presidencials a la República de Rwanda -dilluns, 9 d'agost de 2010-, s'ha pogut fer una idea cabal que els resultats n'eren més que previsibles: victòria aclaparadora, per segona vegada consecutiva, del líder rwandès Paul Kagame.

Com no les havia de guanyar, si ni tan sols ha permès que s'hi inscriguessin partits de l'oposició que tenien ganes de participar-hi?

Com no les havia de guanyar, si fins i tot alguns d'aquest líders van ser trobats decapitats pocs dies abans de la jornada electoral, mentre d'altres havien de romandre reclosos en presó domiciliària durant tota la campanya electoral?

La farsa electoral del 9 d'agost de 2010 s'ha acabat. Queda intacta, emperò, la complicitat vergonyosa de les grans potències occidentals, sobretot d'EUA i Regne Unit, que no s'han amagat de donar suport intens a les actuacions del Front Patriòtic Rwandès (FPR) que lidera Kagame amb mà de ferro i cara de pocs amics.

Una pregunta força assenyada que es pot fer la ciutadania amant de la democràcia seria aquesta: i, d'ara endavant, què cal fer per Rwanda?

En pegar una ullada als mitjans de comunicació que s'afanyen a mantenir el prestigi d'intentar ser objectius, hom s'adona de certes asseveracions que es van repetint una vegada i una altra:

- Cal rebutjar uns resultats electorals que s'han aconseguit amb un nivell tan baix de respecte democràtic cap als partits de l'oposició;
- Cal explicar la passivitat internacional davant d'una repressió governamental tan forta com la que s'ha exercit contra la llibertat d'expressió i d'associació;
- Cal donar una explicació a la ciutadania europea davant del fet que, entre els 1.394 observadors internacionals, acreditats per seguir de prop l'escrutini, no n'hi ha hagut cap d'europeu...

És bo tenir present que no són només les FDLR -que agrupen rebels hutu establerts a l'est del Congo- les que rebutgen els resultats electorals rwandeses.


També les forces democràtiques, respectuoses amb la legalitat vigent, -com és el cas de les Forces Democràtiques Unificades (FDU-Inkingi) que lidera la rwandesa coratjosa Victoire Ingabire Umuhoza, demanen que la comunitat internacional no reconegui els resultats aconseguits amb un escrutini tan poc democràtic; amb la convicció ferma que “és possible, per vies democràtiques, dur a terme reformes polítiques i institucionals en profunditat i pel benestar de tota la població rwandesa.”

Entre moltes d'altres iniciatives, som del parer que s'ho paga parar esment a una que va sorgir en ambients juvenils amb la denominació: Jambo aslb.

Va ser fundada el mes de gener de 2008 amb l'objectiu de promoure intercanvis socioculturals a la regió dels Grans Llacs i de conduir projectes relacionats amb la pau, la justícia, la cohabitació i el desenvolupament a la regió.

“Malgrat la indiscutible necessitat de la contribució de la comunitat internacional, el futur de Rwanda passa per una implicació forta de la joventut rwandesa. Aquesta té el deure moral, polític i cívic de lluitar per una nova Rwanda, una Rwanda millor; una Rwanda de la qual tots els rwandesos se'n puguin sentir orgullosos. Si la joventut rwandesa s'enfonsa dins la indiferència i la covardia, si afluixa davant l'opressió i el terror, tota la nació s'hi enfonsarà i afluixarà... Volem ser, per això, constructors del nostre destí!”

Amb un missatge tan engrescador com aquest, s'han proposat de manifestar-se públicament a Brussel·les, el mateix dia que es fan les eleccions presidencials a la República de Rwanda, 9 d'agost de 2010.

L'objectiu d'aquesta convocatòria davant la seu de la Comissió Europea (Rue de la loi, n°175 au Rond point Schuman, de 13h à 15h) és reclamar que la Unió Europea:

  • - denunciï les violacions greus dels drets cívics i polítics durant el procés electoral, amb amenaces de mort, empresonaments abusius, tortures i assasinats.
  • - anul·li qualsevol casta de finançament al govern dictatorial rwandés
  • - s'impliqui activament en l'alliberament immediat de tots els presos polítics
  • - es negui a reconèixer el govern sorgit de les eleccions del 9 d'agost.

D'ara endavant, què?
Continuar treballant per una Rwanda en pau...
sempre duent Rwanda al cor...

Senyora Michelle LaVaughn Robinson Obama:

Avui diumenge, 8 d'agost de 2010, vós sou a Mallorca. Siau-hi benvenguda!
Demà dilluns, 9 d'agost de 2010, són les eleccions presidencials a la República de Rwanda, on governa des de fa massa temps un militar anomenat Paul Kagame.

Si vos plau i vos lleu, pegau-hi una ullada i parlau-ne clarament amb el vostre espòs, Barack Hussein Obama II, considerat com l'home més poderós de la Terra.

Només llegint algunes pàgines de l'Acte d'un magistrat-jutge de l'Audiència Nacional Espanyola, podreu adonar-vos de certs aspectes que tenen molt poc a veure amb el comportament democràtic que es requereix avui dia, per a un governant respectuós amb els drets humans:

  • Implicació de Paul Kagame en l'assassinat de militars disconformes amb les seves decisions, des dels mateixos inicis del seu alt comandament, 1990.
  • Presència de Paul Kagame a les reunions preparatòries de l'atemptat presidencial que acabà amb la vida del president rwandès Juvénal Habyarimana i d'altres... (Mulindi, 31 de març de 1994)
  • Voluntat manifesta de Kagame d'assaltar definitivament el poder, i crear una situació de conflicte civil en aquell país de l'Àfrica Central.
  • Implicació de Kagame en les massacres de població civil a la ciutat nordenca de Byumba i als seus voltants, a finals d'abril de 1994.
  • Implicació de Kagame en les massacres de bisbes i religiosos prop de Kabgayi, el mes de juny de 1994; del bisbe rwandès Mons. Nsengiyumva, d'altres bisbes, capellans i religioses; del capellà espanyol Isidro Uzcudun (assassinat el 10 de juny de 2000); del religiós català Joaquim Vallmajó; del capellà canadenc Claude Simard; del capellà croata Vijeko; de la religiosa belga Griet Bosmans, etc.
  • Implicació de Kagame en les massacres de civils a Kibeho i als seus voltants, entre el 21-23 d'abril de 1995.
  • Implicació de Kagame en la mort violenta de membres espanyols de Metges del Món -Manuel Madrazo, Flors Sirera i Luís Valtueña- ocorreguda el 18 de gener de 1997 a la localitat de Ruhengeri.
  • Implicació de Kagame en la massacre sistemàtica contra la població civil hutu a Ruhengeri i als seus voltants durant els primers mesos de l'any 1997.
  • I tant i tants d'altres crims horrorosos als quals fa al·lusió directa i explícita el magistrat-jutge de l'Audiència Nacional Espanyola (que no hi pot res de res, mentre Kagame continuï gaudint de la immunitat que li atorga la seva condició de president en actiu...)

Heu de saber que som molts els ciutadans d'aquesta illa mallorquina, -la que avui visitau,- que ens feim algunes preguntes senzilles, davant d'uns fets tan clars, des de fa molt de temps.

Ens agradaria compartir-les amb vós, perquè les transmetéssiu també al vostre ínclit espòs:

  • Per què les diverses esglésies, i en particular l'Església Catòlica, no solament no diuen res sobre aquest president Paul Kagame, sinó que, segons sembla, fins i tot li donen suport?
    Tot i sabent que “Paul Kagame ordenà personalment l'assassinat de bisbes, capellans i religioses a Rwanda!”
  • Per què el rei d'Espanya que vós visitau, el president espanyol José Luís Rodríguez Zapatero i tot el seu Govern, no solament no condemnen ni rebutgen Paul Kagame com a president de Rwanda, sinó que s'hi alien per presidir conjuntament certes iniciatives humanitàries de l'ONU abocades al fracàs més estrepitós? Quan saben i tenen ben aclarit que Kagame està implicat, per un magistrat-jutge de l'Audiència Nacional Espanyola, en l'assassinat de ciutadans i ciutadanes de l'Estat espanyol?
  • Per què la comunitat internacional, autoqualificada de democràtica, -sobretot els Estats Units de Nordamèrica que presideix el vostre espòs, Regne Unit, Canadà, França, Bèlgica, Espanya o Alemanya- contemplen tan passivament l'arribada al poder una altra vegada -per 7 anys consecutius més- d'un president que ja duu 20 anys implicat en la comissió d'actes terroristes, atemptats presidencials, massacres massives, assassinats de contrincants, eliminació de l'oposició, tancament de mitjans de comunicació, etc.? Per què la comunitat internacional, en lloc de donar-hi suport, no fa res de res per impedir-ho?
  • Per què l'Organització de Nacions Unides, -que té la seva seu central en territori nordamericà- en lloc de facilitar la retirada de l'escena política africana d'un líder que duu damunt les espatlles tantes malifetes, comeses durant tants d'anys seguits, no solament li dóna suport sinó que el tria per presidir una iniciativa tan lloable com la dels Objectius del Mil·lenni (eradicar la fam i la misèria arreu del Planeta)?
  • Per què en ple segle XXI hem d'acceptar tan passivament comportaments governamentals molt més propis de temps ancestrals, en un país africà com Rwanda, i no n'incrementam els esforços per establir-hi una democràcia veritable, que permeti l'expressió lliure de totes les veus i opinions ciutadanes?

No serà, senyora Obama que la democràcia veritable fa massa por a qui no la practica ni hi creu?

Per a certa gent d'aquesta illa de Mallorca que vós visitau avui, tenim una resposta possible davant de tots aquests fets tan simples. La vos volem fer avinent, per si teniu a bé d'encomanar-la també al vostre espòs:

“Cervells, totalment malignes,
en aquest món ja dominen.
Cervells, que són més benignes,
arraconats hi perviuen.”

Molt agraït a l'atenció que vulgueu prestar a aquest escrit, vos saluda atentament,

Cecili Buele i Ramis,
fill de pare africà i de mare mallorquina

Segons es manifesta a l'Acte del magistrat-jutge de l'Audiència Nacional, el general major Paul Kagame va ser una de les persones que es va reunir amb la Delegació Oficial de l'Organització de Nacions Unides per tractar temes relacionats amb l'anomenat “Informe Gersony”, a finals de setembre de 1994.

L'Informe Gersony era un document de l'Alt Comissionat d'Ajuda als Refugiats (ACNUR), que contenia dades relatives a una Missió oficial d'investigació relacionada amb la situació rwandesa, al moment que l'APR/FPR va prendre el poder.

Era el moment en què es produïa la gran tragèdia patida a Rwanda l'any 1994, quan la gran crisi humanitària comportava més d'un milió de persones refugiades als països veïns (Congo, Tanzània i Burundi) que fugien dels enfrontaments militars.

L'objectiu d'aquella Missió oficial d'investigació, promoguda per aquell organisme de Nacions Unides, era precisament arribar a establir si Rwanda reunia en aquells moments les condicions de seguretat suficients per facilitar una repatriació massiva de refugiats.

La conclusió provisional a què arribava aquell Informe era que “Rwanda NO reunia en aquells moments les condicions de seguretat per iniciar les operacions de repatriació de refugiats.”

Jean Marie Vianney Ndagijimana era aleshores ministre d'Assumptes Exteriors de Rwanda. A partir de 1977 s'havia dedicat a la funció pública. Havia estat ambaixador de Rwanda a països diversos (París, 1990-1994; Espanya; OUA; etc.). Fins que el mes d'octubre de 1994, en desacord amb la massacre de milers de civils hutu per les tropes de l'FPR/APR, va decidir dimitir i prendre el camí de l'exili.

Va voler declarar davant del magistrat-jutge de l'Audiència Nacional, l'Il·lm. Sr. Fernando Andreu Merelles, a qui va comunicar que, mentre era ministre d'Exteriors, va tenir notícies d'aquella Missió oficial, fruit d'una reunió d'alt nivell amb una delegació de Nacions Unides, que es va celebrar precisament al seu mateix despatx oficial, el 19 de setembre de 1994.

A aquella reunió al despatx del ministre d'Assumptes Exteriors de Rwanda, a més d'ell com a ministre, hi varen assistir el secretari general adjunt de l'ONU (Kofi Annan); el representant especial de l'ONU a Rwanda (Sharyar Khan); el director de l'ACNUR a Àfrica; el delegat d'ACNUR a Rwanda; un expert nordamericà, responsable de la Missió i l'Informe (Robert Gersony); un col·laborador del ministre rwandès (Simon Nsonere) i un altre funcionari del mateix ministeri.

Aquella Delegació oficial de Nacions Unides va informar detalladament Jean Marie Vianney Ndagijimana sobre les conclusions pràcticament definitives de l'Informe: “Només en tres Prefectures de Rwanda i solament durant dos mesos s'havia aconseguit de reunir informació i d'enregistrar-hi execucions selectives o matances sistemàtiques almanco contra 30.000 persones pertanyents a l'ètnia hutu per part de l'APR/FPR.”

Kofi Annan i Robert Gersony li explicaren que tot estava molt ben detallat; els llocs, les dates, la naturalesa dels crims, les tècniques emprades, la desaparició de cossos, el nombre de víctimes, etc.

Aleshores, el ministre rwandès va demanar-ne un exemplar, d'aquell Informe. Se li va contestar que en aquell moment no era possible. Quan fos definitiu, el farien arribar al Govern de Rwanda.

Aquell Informe Gersony, emperò, va ser embargat per l'Organització de Nacions Unides i no va veure mai la llum. A l'Assemblea General de l'ONU, a finals de setembre de 1994, tant el secretari general Boutros Boutros-Ghali, des de Nova York, com el Departament d'Estat d'EUA, des de Washington, s'oferiren “a NO fer públic aquell Informe i a oblidar-se de les víctimes, a canvi que es reconduís la situació...”

Després d'haver estar present a Nova York i Washington, i que el mateix Paul Kagame exigís al ministre d'Assumptes Exteriors que retornàs immediatament a Rwanda, davant les primeres filtracions a la premsa de l'Informe Gersony, Jean Marie Vianney Ndagijimana viatjà a París, sol·licità l'asil polític i ja no tornà a Rwanda...

(CONTINUARÀ)

Davant del magistrat-jutge de l'Audiència Nacional, alguns testimonis es mostren especialment explícits a l'hora de declarar i explicar les intencions de l'APR/FPR d'atacar membres de l'Església Catòlica, molt especialment els missioners que duien més anys servint el país.

Membres de l'APR/FPR atribuïen a aquesta institució eclesiàstica, entre d'altres motivacions, la culpa de la pèrdua del poder l'any 1969, després de segles d'haver-lo exercit gairebé en exclusiva.

Això comportà fets criminals contra religiosos i missioners, tant rwandesos com estrangers. Entre d'altres, és el cas del bisbe Mons. Nsengiyumva, d'altres bisbes, capellans i religioses, el capellà espanyol Isidro Uzcudun (assassinat el 10 de juny de 2000), el religiós català Joaquim Vallmajó, el capellà canadenc Claude Simard, el capellà croata Vijeko, o la religiosa belga Griet Bosmans...

El magistrat-jutge de l'Audiència Nacional, l'Il·lm. Sr. Fernando Andreu Merelles, s'endinsa en el seu Acte del Sumari 3/2.008-D fins a les entreteles dels detalls més precisos, a l'hora de reflectir-hi dades i circumstàncies que n'aclareixin els fets.

El cas del capellà espanyol Isidro Uzcudun n'és un bon exemple.

L'assassinat d'aquell capellà va ser considerat i tractat com un simple assumpte de delinqüència comuna, centrat en el robatori com a mòbil del crim (tot i que s'hi trobaren quantitats importants de doblers fàcilment localitzables, al seu despatx parroquial).

Se sabia que els capellans espanyols, especialment Isidro Uzcudun, disposaven de molta informació i mantenien una xarxa de relacions socials i comunals força extensa, en relació amb els esdeveniments que havia patit aquella zona de Rwanda.

També era públic que Isidro Uzcudun s'havia mostrat molt crític amb les autoritats locals de l'FPR/APR de Mugina/Kabgayi. No només per la gestió pública realitzada en temps passats sobre els esdeveniments de l'any 1994, (inclosa la mort de bisbes, religiosos i religioses de Kabgayi), sinó sobretot els darrers anys, abans de ser assassinat.

Segons aquests testimonis diversos, Paul Kagame havia ordenat personalment l'assassinat de bisbes, capellans i religioses a Kabgayi, Gakurazo l'any 1994 (pàg. 64, TAP-007, TAP-003, TAP-043 i TAP-002)

(CONTINUARÀ)

Una de les aportacions extraordinàries que inclou l'Acte del Sumari 3./2.008-D, que “acorda, mana i signa” a Madrid el magistrat-jutge de l'Audiència Nacional, l'Il·lm. Sr. Fernando Andreu Merelles, és la informació que s'hi recull, relativa a l'estructura política i militar rwandesa, al front de la qual romania Paul Kagame a la dècada dels anys 90.

S'hi pot veure que, arran de la invasió militar de Rwanda que, des d'Uganda, realitzà l'Armada Patriòtica Rwandesa, l'aleshores major Paul Kagame -qui es trobava en període de formació militar als EUA, sembla que al Fort Bragg- arribà el 13 d'octubre de 1990 al territori controlat per l'Armada Patriòtica Rwandesa, amb la finalitat de fer-se càrrec de l'Alt Comandament Militar.

Li'l enviava el president d'Uganda, Yoweri Kaguta Museveni, perquè se n'ocupàs, després que n'hagués mort el titular, Fred Rwigema, segons sembla, assassinat pels majors Peter Baingana i Chris Bunyenyezi.

Malgrat la negativa inicial d'aquests dos militars, Kagame n'arribà a prendre possessió una setmana després, el 22 d'octubre de 1990. Aquell mateix dia els dos majors, Baingana i Bunyenyezi, foren assassinats en circumstàncies encara no del tot aclarides.

S'iniciava, així, la instauració del terror intern i l'assumpció incontestable i indiscutible de totes i cadascuna de les ordres emanades de Paul Kagame.

Pertot arreu s'estengué la por a patir la mateixa sort o una altra d'anàloga.

Aleshores, el grau de confiança més alt quedava reservat per als militars procedents d'Uganda. Eren els més ben considerats per Kagame. Després venien els militars procedents de Tanzània. Llavors els militars procedents de Burundi. En quart lloc, els militars procedents del Congo. I finalment els militars procedents de Rwanda (eren els més mal considerats, se'ls vigilava molt de prop i se'ls tenia molt poca confiança).

A dalt de tota aquella estructura política i militar estava situat el comandant en Cap de l'Alt Comandament Militar, el general major Paul Kagame.

D'ell sortien directament totes les ordres precises per a la majoria de les operacions militars o d'intel·ligència. En qualsevol cas, Kagame era el responsable darrer, a qui se li demanaven instruccions, en cas que no s'hi veiessin clares les ordres, tant en relació amb crims comesos contra rwandesos, com expatriats, com congolesos.

A partir del general major Paul Kagame es crearen dos canals de transmissió d'ordres militars: l'estructura regular de l'exèrcit de l'APR, atribuït al Comandant de la Unitat de l'Alt Comandament Militar (general major James Kabarebe, assistent militar directe de Kagame) i l'estructura paral·lela del servei d'intel·ligència militar o dels serveis secrets de l'APR (general major Kayumba Nyamwasa -fins al juliol de 1994-, substituït pel tinent coronell Karake Karenzi.)

Aquests eren els 4 més alts responsables, polítics i militars, referenciats de forma precisa en els crims internacionals detallats a les diligències d'investigació realitzades; crims comesos tant a Rwanda com al Congo.

Totes dues xarxes s'encarregaven de planificar i executar ordres militars o terroristes precises.

Mentre l'exèrcit tenia encomanades les grans operacions militars, els serveis secrets es reservaven per a accions amb objectius específics, realitzats per comandos altament qualificats per a atacar persones o objectius preestablerts:

  • operacions d'eliminació sistemàtica de població civil;
  • o de persones qualificades com a molestes o oposades a les estratègies i desitjos de l'APR/FPR;
  • dirigents del partit polític MNRD que ocupava el poder aleshores;
  • religiosos considerats com a col·laboradors del règim polític que es pretenia combatre;
  • responsables locals o persones simplement desfavorables a l'FPR;
  • líders polítics hutu en el punt de mira de ser eliminats;
  • líders polítics, quadres de partits, activistes de la societat civil i defensa de drets humans, religiosos, líders d'opinió, fins i tot de l'ètnia tutsi si convenia...

Arribat a aquest punt, el magistrat-jutge de l'Audiència Nacional esmenta la figura de Joaquim Vallmajó.

S'hi manifesta que certes informacions d'intel·ligència militar, l'any 1992, feien referència a un religiós espanyol o blanc que freqüentava centres de dispensació de medicaments i centres de desplaçats per la guerra... Aquestes informacions d'intel·ligència circularen per membres de l'APR, en tenir constància que el religiós espanyol transmetia informacions a l'exterior de Rwanda...

(CONTINUARÀ)

Qui són tots aquests TESTIMONIS PROTEGITS, TAP002, TAP003, TAP004, TAP006 i TAP007, que han anat apareixent a l'Acte del Sumari 3/2.008-D que instrueix el magistrat-jutge de l'Audiència Nacional Espanyola, l'Il·lm. Sr. Fernando Andreu Merelles?

El testimoni protegit TAP002 (pàg. 122) és un militar de l'Armada Patriòtica Rwandesa, pertanyent a l'ètnia tutsi, nascut a Mbarara (Uganda), amb un coneixement extens de fets criminals ocorreguts a Rwanda.
Sobretot des que l'any 1988 s'incorpora a l'exèrcit d'Uganda i posteriorment, l'any 1991, a l'Armada Patriòtica Rwandesa.
Roman adscrit a l'Alt Comandament Militar de l'APR fins novembre de 2001, quan fuig cap a Uganda, en tenir coneixença que l'APR el vol matar. Segueix, així, el camí de l'exili.

El testimoni protegit TAP003 (pàg. 43) és un militar de l'APR, pertanyent a l'ètnia tutsi, nascut a Gitagata, localitat situada a la Prefectura de Kigali-Rural, de Rwanda, amb coneixença extensa de fets criminals ocorreguts al país.
Sobretot des que el 6 d'octubre de 1990, (5 dies després que s'iniciï des d'Uganda la invasió de Rwanda), roman integrat en unitats militars especials diverses i d'elit: Batalló 9è, la Yankee Combined Mobile Force, la Sierra Mobile Force, el Batalló 59è, el Network Commando, la Directorate Millitary Intelligence, el Departament d'Investigació Criminal, el Departament Counter Intelligence.
Acaba adscrit a les unitats de combat que operen a la República Democràtica del Congo, fins que el 4 de febrer de 2001 pren la decisió de seguir el camí de l'exili, cap a Uganda.

El testimoni protegit TAP004 (pàg. 36) és un militar de l'APR, pertanyent a l'ètnia tutsi, coneixedor extens de fets criminals ocorreguts a Rwanda.
Sobretot des que l'any 1990 s'incorpora a l'APR, a Uganda, on inicia la seva formació militar.
Posteriorment s'uneix al front de Gashenyi (localitat de Muvumba, pertanyent a la Prefectura de Byumba), fins al 25 de febrer de 2001, quan formalitza la seva dimissió i desmobilització del seu lloc dins l'exèrcit de l'APR, i segueix el camí de l'exili.

El testimoni protegit TAP006 (pàg. 31) és un civil, pertanyent a l'ètnia hutu, amb un coneixement extens de fets criminals ocorreguts a Rwanda.
Molt particularment des que el 19 de juliol de 1994 és nomenat secretari general del Govern de Rwanda fins al 22 d'agost de 1994, que és nomenat cap dels Serveis Secrets Civils del Govern polític i militar de l'APR/FPR.
També exerceix el càrrec de cap del Barreau Central National de la Interpol, amb seu a la capital rwandesa, Kigali.
Tots dos càrrecs, els ocupa de forma continuada, a Rwanda, fins al 31 d'agost de 1995, en què decideix dimitir-ne, després d'haver pres el camí de l'exili.

El testimoni protegit TAP007 (pàg. 59) és un militar de professió, pertanyent a l'ètnia hutu. Ha fugit a Uganda l'any 1973 i des de l'any 1990 pertany a l'organització política Front Patriòtic Rwandès, a Uganda.
Fins que dimiteix com a secretari de logística de l'FPR a Jinja/Uganda, el mes d'octubre de 1993. Tot i que decideix de mantenir-se com a membre de l'organització de l'FPR, per por a ser eliminat.
Amb un coneixement extens de fets criminals ocorreguts a Rwanda, molt particularment des que, a més de servir l'aparat polític de l'FPR, dona suport a l'APR, des de la rereguarda, a la seva localitat de residència a Uganda en aquell moment, concretament a Jinja).

Com es pot veure, tots aquests TESTIMONIS PROTEGITS són homes, hutu o tusi, civils o militars, experts coneixedors de crims comesos a Rwanda, sobretot a la dècada dels anys 90.

(CONTINUARÀ)


Per si no bastaven les QUATRE accions terrorífiques esmentades fins ara, en les quals roman implicat directament el general major Paul Kagame, president actual de la República de Rwanda, el magistrat-jutge de l'Audiència Nacional Espanyola, l'Il·lm. Sr. Fernando Andreu Merelles, compleix amb el seu deure d'esmentar-ne moltes més, al llarg de les 182 pàgines de què consta l'Acte del Sumari 3/2.008-D, de 6 de febrer.

És el cas de:

  • la mort violenta de membres espanyols de Metges del Món -Manuel Madrazo, Flors Sirera i Luís Valtueña- ocorreguda el 18 de gener de 1997 a la localitat de Ruhengeri;
  • com també la massacre sistemàtica contra la població civil hutu a Ruhengeri i als seus voltants durant els primers mesos de l'any 1997.

La coincidència de diversos testimonis protegits porta el magistrat-jutge a extraure'n algunes conclusions que deixen ben malparat el president actual de la República de Rwanda, Paul Kagame.

El testimoni protegit TAP004, esmenta davant del magistrat-jutge certes operacions militars, obertes i sistemàtiques, contra la població civil a la zona nord de Rwanda, en particular a la zona de Mutara (Muvumba/Byumba), on la població civil majoritàriament hutu va ser atacada i massacrada sistemàticament; en algunes localitats fins i tot va ser eliminada per complet.

Es concentra, així i tot, en els fets criminals en els quals fou testimoni directe com a Oficial d'Intel·ligència de la Gendarmeria de Ruhengeri.

També els testimonis protegits TAP002, TAP003, TAP006, TAP007 en confirmen i n'amplien la feta.

L'Acte del magistrat-jutge, en recollir les aportacions que hi fan aquests testimonis protegits, indica que els tres membres de Metges del Món disposaven d'informació sensible sobre les massacres realitzades per l'Armada Patriòtica Rwandesa (APR) en relació amb la població civil hutu.

Una informació relacionada en certa manera amb el dispensari i les localitats més properes que eren objecte del projecte d'assistència sanitària de l'organització esmentada als voltants de Ruhengeri.

Una informació que havia estat obtenguda directament d'un testimoni/supervivent presencial que acompanyà els espanyols fins al mateix lloc dels crims.

L'objectiu final d'aquella casta d'operacions, segons els testimonis protegits, era evitar que observadors externs poguessin esdevenir testimonis directes de les massacres que hi realitzava l'Armada patriôtica Rwandesa a la regió de Ruhengeri.

Tot allò es feia sota l'Alt Comandament polítc i militar del general Paul Kagame.

Tant el TAP002, com el TAP004, davant del magistrat-jutge, manifestaren com a impossible que es prengués la decisió d'eliminar ciutadans espanyols sense el coneixement o l'ordre previs del general major Paul Kagame en persona(pàg. 43).

(CONTINUARÀ)

La primera vegada que el magistrat-jutge de l'Audiència Nacional Espanyola, l'Il·lm. Sr. Fernando Andreu Merelles, esmenta el nom del general Paul Kagame a l'Acte del Sumari 3/2.008-D (pàg. 8 i 9), el situa assistint a la darrera d'una sèrie de reunions d'alts comandaments i dirigents de l'APR/FPR (Armada Patriòtica Rwandesa/Front Patriòtic Rwandès): la celebrada a Mulindi, el 31 de març de 1994, a les 14:30 hores.

Què hi feia, allà, Paul Kagame?

  • Hi era present amb la finalitat de “preparar un atemptat que acabàs amb la vida de l'aleshores president de Rwanda Juvenal Habyarimana.
  • Volien assaltar definitivament el poder, i crear una situació de conflicte civil”.

En paraules del magistrat-jutge, en aquella reunió de Mulindi es perfilaren els darrers detalls de l'atemptat contra l'avió presidencial: la determinació del lloc des d'on llançar els míssils terra/aire i la composició del comando que n'executàs l'atemptat.

El 6 d'abril de 1994, un Falcon-50 rebia els impactes de dos míssils de precisió SA 16 o IGLA, llançats des de la colina de Masaka, que hi provocaven la caiguda de l'avió i la mort instantània de tots els ocupants: el president de la República de Rwanda, Juvenal Habyarimana; el general major Deogratias Nsabimana; l'ambaixador Juvenal Renazo; el coronell Elie Sagatwa; el doctor Emmanuel Akingeneye; el major Thadée Bagaragaza; el president de la República de Burundi, Cyprien Ntaryamira; el secretar Bernard Ciza; el ministre Cyriaque Simbizi; la tripulació francesa, el coronell Jean-Pierre Minaverry, el major Jack Heraud i el sergent major Jean Marie Perine.

Aquell atemptat fou l'espira que provocà l'explosió i inicià les matances de civils; alhora que, des de l'Alt Comandament, Paul Kagame donava les ordres oportunes per atacar les Forces Armades Rwandeses (FAR), com a inici de la fase final de la presa del poder, tot i sabent que no s'impediria la més que previsible massacre de persones tutsi que havien romàs a Rwanda i serien assassinades els dies següents.

L'Acte del Sumari del magistrat-jutge no torna a esmentar el nom de Paul Kagame fins que no arriba a les pàgines 31-33.

És llavors quan comença a entrar molt més en els detalls i fonaments en què sustenta la resolució i els indicis racionals de criminalitat.

El testimoni protegit TAP-006, un civil, pertanyent a l'ètnia hutu, és un gran coneixedor de fets criminals ocorreguts a Rwanda. Havia ocupat diversos alts càrrecs dins el Govern de Rwanda: secretari general del Govern (entre el 19-07-1994 i el 22-08-1994); cap dels Serveis Secrets Civils del govern político-militar de l'APR/FPR; cap del Barreau Central National de la Interpol amb seu a la capital rwandesa, Kigali (entre el 22-08-1994 i 31-08-1995)... fins que va prendre la decisió de dimitir-ne i d'exiliar-se fora del país...

Davant del magistrat-jutge de l'Audiència Nacional Espanyola, aquest testimoni protegit, en identificar els 10 responsables criminals més rellevants, comença assenyalant-hi el general major Paul Kagame, en la seva condició de Comandant en cap de l'Armada Patriòtica Rwandesa.

Li atribueix tres fets criminals, que són fruit directe i propi d'una decisió del general major Paul Kagame. A banda d'altres decisions que aquest també va prendre, però amb la intenció de cobrir altres crims comesos pels seus inferiors jeràrquics, bé sigui per ordre seva, o amb la seva coneixença o amb la seva aquiescència.

Els tres fets criminals, que aquest testimoni protegit atribueix clarament a la decisió pròpia i directa del general major Paul Kagame, són:

  • les massacres de població civil a la ciutat nordenca de Byumba i als seus voltants, a finals d'abril de 1994;
  • les massacres de bisbes i religiosos prop de Kabgayi, el mes de juny de 1994;
  • i les massacres de civils a Kibeho i als seus voltants, entre el 21-23 d'abril de 1995.

Són tres crims que, segons el testimoni protegit, recauen damunt les espatlles del general major Paul Kagame, sota la seva responsabilitat directa.

(CONTINUARÀ)

L'Administració de Justícia espanyola, -Sumari 3/2.008-D-, a través de l'Il·lm. Sr. Fernando Andreu Merelles, magistrat-jutge del Jutjat Central d'Instrucció núm. 4 de l'Audiència Nacional, amb seu a Madrid, decretava el 6 de febrer de 2008 la presó provisional de 40 comandaments militars rwandesos.

Els considerava membres actius d'un grup d'estructura político-militar fortament armat i organitzat.

Els acusava d'haver duit a terme activitats de caràcter criminal, a partir del mes d'octubre de 1990, tendents a eliminar la població civil.

Els denunciava com a autors d'actes terroristes de magnitud i intensitat diverses al territori de Rwanda, fonamentalment a la zona nord i centre, a les ordres d'un comandament estructurat, estable, organitzat estratègicament i fortament.

Els feia responsables d'haver desplegat un règim de terror, amb una planificació preestablerta de segrests, tortures, violacions de dones i al·lotes, empresonaments sense cap casta de procés, assassinats selectius de persones, destrucció i eliminació sistemàtica de cadàvers, massacres indiscriminades i sistemàtiques de poblacions refugiades, actes de pillatge, etc.

El magistrat-jutge de l'Audiència Nacional espanyola n'ordenava el lliurament de les requisitòries nacionals i internacionals oportunes.

S'interessava per la recerca i captura i per l'ingrés a la presó d'aquella quarantena de militars que havien de ser posats a disposició d'aquell Jutjat.

I també n'ordenava la publicació a les Ordres Generals de la Policia i la Guàrdia Civil, i al Servei d'Interpol, expedint-ne igualment les Ordres Europees de Detenció i Lliurament...

L'Acte del magistrat-jutge Central d'Instrucció núm. 4 de l'Audiència Nacional, Il·lm. Sr. Fernando Andreu Merelles, consta de 182 pàgines, redactades amb el màxim rigor i al més mínim detall.

El general major Paul Kagame -actual president de la República de Rwanda- hi és esmentat, a moltíssimes de les pàgines d'aquest document, en més de 100 ocasions!

Quan falten tan sols molt pocs dies per a les eleccions presidencials a la República de Rwanda, pot resultar força il·lustratiu atansar-se a aquest Acte del sumari 3/2.008-D, per veure què se'n diu, d'aquest personatge tan sinistre que avui dia està damunt fulla.

Pentura, d'aquesta manera, hom pot entendre i copsar millor el significat que comporta la farsa electoral a la Presidència de la República de Rwanda muntada per al dilluns 9 d'agost: arribant fins i tot a impedir, amb molt males arts, que hi puguin participar lliurement les formacions polítiques de l'oposició democràtica. I aconseguint el vistiplau de la comunitat internacional que roman muda, silenciosa, sorda, cega i inoperant!

És el cas de les Forces Democràtiques Unificades-Inkingi (FDU), entre d'altres. Aquesta formació política hi ha presentat com a candidata Victoire Ingabire Umuhoza.
Quan només falten uns pocs dies per a la jornada electoral, encara no ha estat autoritzada a inscriure's al Registre!

(CONTINUARÀ)


De manera incansable, la lluitadora i candidata a la Presidència de la República rwandesa, Victoire Ingabire Umuhoza, qui, 6 dies abans de la jornada electoral, encara no ha pogut inscriure la seva formació política -FDU-Inkingi- al Registre oficial, s'expressa i manifesta amb gran claredat al seu Mur del Facebook, on reprodueix opinions autoritzades sobre la situació a Rwanda:

  • França, preocupada per la suspensió d'una trentena de mitjans de comunicació abans de les eleccions presidencials a la República de Rwanda
    Rwanda News Agency. Agence Rwandaise d'Information

  • Els drets humans tenen por d'unes eleccions no democràtiques a Rwanda
    Channel 4 News

  • El president Paul Kagame de Rwanda ha carregat contra els mitjans occidentals per criticar el seu estil de govern.
    Africa news.com. “Va defensar el sistema polític del país tot i la creixent preocupació per l'estat de dret i pels drets humans.”

  • Polítics de l'oposició i periodistes, perseguits pocs dies abans de les eleccions a la Presidència de Rwanda Knaup Horand .

    Poc dies abans de les eleccions a Rwanda, com a model de país a l'Àfrica, l'oposició hi és fustigada i els crítics amb el règim són arrestats o assassinats. Malgrat el seu èxit en la transformació del país, el president Paul Kagame no ha tingut mai cap gran estima per la llibertat d'expressió i els drets humans...
    Durant anys Kagame va ser vist com un líder model a Àfrica... Els EUA varen construir una de les seves més gran ambaixades africanes a la capital de Rwanda, Kigali... El 2009, el Banc Mundial el va nomenar gran reformador del món...
    Els darrers mesos, just abans de les eleccions presidencials previstes per a dilluns que ve, el president ha mostrat una cara completament diferent -una cara més semblant a la d'altres líders africans-, prohibint diaris, arrestant periodistes i líders de l'oposició, quan no els ha fet matar... El govern s'ha distanciat dels assassinats; no obstant això cap dels casos ha estat resolt...
    A diferència d'altres líders africans, Kagame no és sospitós d'haver-se folrat les butxaques durant el seu mandat. La seva caravana d'automòbils és relativament modesta. No beu alcohol i valora la puntualitat. Els empleats que no arriben al palau presidencial a les 7 am, se'ls prohibeix d'entrar als locals durant les properes dues hores. Aquestes virtuts també han contribuït a la seva popularitat als Estats Units i Europa...
    Els Estats Units han ofert a Rwanda prop de $ 200 milions (154.000.000 €) en ajuda externa anual. L'ex primer ministre britànic, Tony Blair és un assessor personal del president Kagame. Aquesta primavera, el Fons Monetari Internacional li ha promès 431.000.000 $ per a un programa de lluita contra la SIDA i la tuberculosi. Cap altre país africà no rep tanta atenció i suport...

  • Clau per veure els riscos polítics a Rwanda. Hereward Holland .

    La inseguretat i la repressió política van en augment a Rwanda, abans de les eleccions presidencials de dilluns que ve, on s'espera que guanyi Paul Kagame. La comunitat internacional ha elogiat a Rwanda per la seva ràpida recuperació, després del genocidi de fa 16 anys; per la seva estabilitat i per la seva visió de convertir-se en un país amb ingressos mitjans per al 2020... Però mentre el Banc Mundial va votar Rwanda, com el reformador de negocis que més ha millorat a nivell mundial, les desavinences dins de l'elit governant i la inseguretat regionals posen en perill el clima d'inversió... Aquests són alguns dels factors de risc:

    • Repressió als crítics . Kagame ha estat aplaudit per establir l'estabilitat i la reconstrucció del país després del genocidi de 1994... Però els seus crítics l'acusen de ser autoritari i d'haver perseguit la llibertat de premsa. Sostenen que la cohesió social i el desenvolupament han arribat a Rwanda, a costa de la llibertat d'expressió. Grups de drets humans diuen que hi ha hagut una ofensiva contra els mitjans crítics i els partits de l'oposició...
    • Divisions internes. Diplomàtics i fonts pròximes al govern diuen que les fissures a l'interior del Front Patriòtic de Rwanda (FPR) que governa, porten el risc de soscavar l'estabilitat de la nació...
    • Estabilitat regional. Rwanda depèn dels seus veïns per on passin amb seguretat els seus béns. Tot, des de la seva gasolina, dièsel i oli pesat ha de ser transportat per Kenya i Tanzània...
    • Mercat de capitals. El Comitè Consultiu del Mercat de Capital diu que la captació ha estat feble, perquè el paper del govern ha estat comprat principalment per inversors institucionals que s'aferren fins al seu venciment...

    Amb tot aquest panorama, Victoire Ingabire Umuhoza remarca que els riscos polítics principals a Rwanda, segons diplomàtics i fonts pròximes al govern, son les fissures existents dins del Front Patriòtic Rwandès (FPR), que posen en perill l'estabilitat de la nació...

    I també que, segons els analistes regionals, bona part de la banca, plantacions de te, cafè, tabac i minerals, empreses de productes d'exportació, etc. estan en mans de persones properes a Kagame i l'elit de l'FPR.


Una setmana més, i, d'aquí a 7 dies, la farsa democràtica d'unes eleccions presidencials a la República de Rwanda haurà culminat amb èxit aclaparador per al general Paul Kagame.

És el que es desprèn, si hom segueix de prop les incidències patides en carn pròpia per la representant opositora, presidenta de les Forces Democràtiques Unificades-Inkingi (FDU), Victoire Ingabire Umuhoza.

Previsiblement són a punt de reproduir-se set anys més de govern dictatorial tutsi. I amb això, n'hauran hagut de passar més d'una dotzena (sense que cap jutge pugui portar davant dels Tribunals el militar colpista, implicat en el genocidi rwandès).

En aquesta ocasió, les mesures governamentals adoptades durant el procés electoral de l'any 2010 ofenen la intel·ligència democràtica, mínimament desplegada dins qualsevol cervell humà.

A les fortes pressions jurídiques exercides, amb les quals s'acusa l'oposició de malfactora, s'hi afegeixen les accions violentes promogudes per eliminar físicament opositors, o per atemorir-los, o per fer-los desistir de postures crítiques, o per impedir-los d'inscriure's al Registre electoral.

És el que s'afanyen a anunciar els mitjans de comunicació d'arreu del Planeta, inspirant-se en les consignes emanades des dels grups de pressió dels EUA i del Regne Unit: és imminent la victòria aclaparadora del president Paul Kagame, dia 9 d'agost de 2010, a Rwanda.

Probablement no van errats de comptes i l'encerten de ple. Cosa que es tradueix, pràcticament, en la derrota vergonyosa de la vella Europa, autodeclarada democràtica, promotora de l'Estat del benestar, defensora dels drets humans, protectora del medi ambient!

No podem oblidar ni passar per alt que, al cap davant d'aquesta derrotada Europa, s'hi troba qui se n'ha exercit de molt mala manera com a president, durant la primera part de l'any 2010, José Luís Rodríguez Zapatero.

Per afegitó i per si això no bastava, el president espanyol accedeix a anar de bracet amb el president rwandès, a l'hora de presidir una iniciativa de l'ONU, com la dels Objectius del Mil·lenni -l'eradicació de la pobresa i la fam arreu del Planeta!-. Amb un duo presidencial d'aquestes característiques, estan cantats els resultats, més que previsibles.

Qui, d'una banda, amb les mesures governamentals adoptades, no ha aconseguit res més que incrementar la situació d'atur i malestar social a Europa; o qui no dubta a imposar la força dels seus mètodes violents, de l'altra; com poden servir eficientment de model a seguir perquè millorin, de fet, la situació de fam i de misèria arreu del món? Si més no, paradoxal, a més no poder!

Enmig de tot aquest rebombori promogut ni més ni manco que per la mateixa Organització de Nacions Unides (ONU), no ha de sorprendre que gent tan lluitadora i agosarada com la rwandesa Victoire Ingabire Umuhoza, aspirant a la Presidència de la República de Rwanda, en representació d'una formació política que ni tan sols ha estat autoritzada a inscriure's al Registre electoral, publiqui una sèrie de manifestacions cridaneres al seu Mur feisbuquer:

  • “EUA no ha de reconèixer la farsa electoral rwandesa. Grups africans favorables a la democràcia fan una crida a l'Administració del president Obama perquè confirmi que es tracta d'una veritable farsa electoral.”

    Alhora que al·ludeix al fet que pocs dies abans de les eleccions presidencials una trentena de mitjans de comunicació han estat clausurats:

    Amb el sentit comú característic de la gent profundament democràtica, es demana:

  • "Com és possible que es dugui a terme una elecció normal sense una premsa lliure, sense que els votants hagin pogut accedir a una informació independent i esdevenir així capaços de mantenir-hi un debat obert? Allò que veim no és una elecció presidencial lliure. Es tracta de l'orquestració tancada d'un exercici encaminat a designar el retorn de Paul Kagame al seu despatx.”
  • ”Kagame diu als seus crítics: 'Passeu gana!' El president Kagame es va plantar dilluns davant desenes de milers de persones, a Gicumbi, amb un sol missatge ben senzill: si els seus crítics no són capaços de veure el suport que té, ja es poden cercar un altre lloc on viure.”
  • ”Quatre candidatures i una sola veu durant la campanya electoral rwandesa. El règim pretén fer creure que vol consultar el poble. El seu objectiu primordial és conservar el poder que ha tengut, mantengut i defensat per la força. Aquesta mascarada electoral és una cortina de fum per a l'opinió internacional."

Amb un panorama d'aquestes característiques, s'acosta el dia de les eleccions “democràtiques” a la República de Rwanda, el 9 d'agost de 2010.


A més de les aportacions directes que Victoire Ingabire Umuhoza fa al seu Mur, d'altres mitjans també n'informen. És el cas d'UMOYA: Comitès de Solidaritat amb l'Àfrica negra.

Vet ací una anàlisi senzilla i acurada de la situació que es viu a Rwanda, pocs dies abans de la jornada electoral convocada per elegir el president de la República, el 9 d'agost de 2010.

Es parla de Victoire Ingabire Umuhoza, que ha viscut 17 anys exiliada a Holanda, la més coneguda d'entre les figures representatives dels partits de l'oposició. És una de les que han romàs sotmeses a pressions verbals i físiques, acusada de divisionisme i de difusió de la ideologia genocida.

S'hi explica que el règim del general Paul Kagame utilitza la premsa i els mitjans de comunicació per diabolitzar els adversaris. Cosa que evidencia el paper nul que hi tenen els partits de l'oposició: ni tan sols no han aconseguit d'inscriure'n els candidats al Registre electoral. Els únics candidats que s'hi han pogut inscriure pertanyen a partits satèl·lits de l'entorn del Front Patriòtic Rwandès del president Kagame, amb l'objectiu de crear la impressió que Rwanda compta amb un sistema multipartidista... (semblant a Guinea Equatorial, vaja!).

S'hi analitza la importància que poden tenir en el futur certs esdeveniments que poden ser l'expressió d'un règim que es debat contra la seva pròpia desintegració: continues mostres de desacord de Kagame amb generals de la cúpula dirigent militar, abandó del seu propi secretari privat, detencions de militars, atemptats frustrats contra companys dirigents (Patrick Karegeya, Faustin Kayumba Nyamwasa...), assassinats de periodistes independents com Jean-Léonard Rugambare, decapitacions de líders de l'oposició com André Kagwa Rwisireka...

S'hi explica com és aquest president rwandès que, des de l'any 1994 ençà és l'home fort del país, hores d'ara assaboreix el mal gust de veure l'increment de les tensions internes i de la violència s'hi està imposant.

S'hi dibuixa el paper dels països que mantenen relacions amb Rwanda. I la relació d'aquesta amb la República Democràtica del Congo.

S'hi considera molt important per a Rwanda i per a l'Àfrica Central que la comunitat internacional adopti un comportament més crítica davant del règim del general Kagame.


Ja hem començat a preparar els nostres partidaris per a una resistència no violenta. Nosaltres rebutjam la violència i aquest és el lema de la nostra acció.

Sabem que després d'unes eleccions fraudulentes i d'un frau massiu, aquest país ja no serà mai com abans.

El titular i els seus seguidors fan comptes d'utilitzar la força per mantenir-se en el poder... Obliden que fins i tot els imperis més grans han caigut. No han après cap lliçó de la història de l'apartheid, del feixisme i de moltes altres dictadures.

La meva intenció és mantenir-me viva, i estic disposada a fer una resistència pacífica fins a la victòria final.

Tenim molt clar que només perquè tens una elecció, això no significa que siguis una democràcia. Nosaltres no vivim en un país lliure... Les llibertats polítiques no existeixen a Rwanda...

Diu un economista resident a Kigali, la capital de Rwanda, que aquests edificis nous esdevenen per als donants internacionals com l'Oest a veure": "Aterren a Kigali, s'hi passen dos o tres dies i pensen que sí, que han de continuar donant-los diners. ... És evident que hi fan alguna cosa, amb això."

Una de les qüestions a plantejar-se: Kagame, líder visionari o cabdill africà?


Com a bona feisbuquera, Victoire Ingabire Umuhoza manifesta diàriament la seva opinió sobre la situació política que viu i pateix en carn pròpia i directament, a Rwanda, a molt pocs dies abans d'unes eleccions en les quals ni tan sols ha pogut inscriure el seu partit, les FDU-Inkingi (Forces Democràtiques Unificades-Inkingi).

“És una llàstima -diu la presidenta de les FDU-Inkingi- que els països amics de Rwanda continuïn donant suport a un règim que ignora els drets bàsics dels seus ciutadans. La comunitat internacional va abandonar els ruandesos durant el genocidi de 1994. Tornaran a fer els ulls grossos de bell nou, mentre la crisi s'aprofundeix i no s'eradica? La nostra lluita continuarà fins que les FDU-Inkingi estiguin inscrites al Registre electoral...

Com és que els diplomàtics i periodistes continuen ignorant igualment les realitats tràgiques de la vida per a la mitjana de la població de Rwanda? Mentre llueix Kigali, la capital, el 90 per cent de la població rwandesa està sumida en la pobresa...”

Continua esmentant i enllaçant notícies que ajuden a copsar més nítidament el clima electoral d'una farsa democràtica en la qual només participen 4 formacions polítiques partidàries del president Kagame (cap dels partits de l'oposició no s'hi ha pogut inscriure):

D'altres enllaços interessants sobre aquest mateix assumpte:

  1. Kagame: de la alfombra roja de Kinshasa al plantón de Zapatero en España I
    África Fundación Sur 30/07/2010
  2. Kagame: de la alfombra roja de Kinshasa al plantón de Zapatero en España II
    África Fundación Sur 30/07/2010
  3. ¡Enterémonos de “ese jaleo de no sé qué que pasó en Ruanda”!
    África Fundación Sur 30/07/2010
  4. Daños colaterales
    África Fundación Sur 30/07/2010

El president Barack Hussein Obama, al seu discurs de 2009 a Accra, Ghana, va dir que els Estats Units havien de donar suport a institucions fortes i no a homes forts.

Això no obstant, en el cas de Rwanda, no és més que retòrica pura!

Els rwandesos, com la majoria d'africans, animats amb l'elecció d'Obama, esperaven que allò podia comportar una nova relació, més pacífica i cooperativa, entre els EUA i Àfrica.

Però Obama ha ampliat l'Africom, el Comando nordamericà d'Àfrica. I ara roman callat veient que l'home fort de Rwanda, el president Paul Kagame, es prepara una farsa electoral presidencial per mantenir-ne el control brutal des del poder.

"El 3 d'agost, a Washington DC, nosaltres, els defensors de l'Àfrica, ens reunirem al Club de Premsa Nacional i demanarem al president Obama i al Departament d'Estat dels EUA que no reconeguin la legitimitat dels resultats de les properes eleccions del 9 d'agost a Rwanda, i que acabin amb la militarització d'Àfrica i amb el suport a règims repressius. La política dels EUA ha estat donar suport a homes forts", diu Maurice Carney, director executiu d'Amics del Congo.

I al capdavant de la classe hi ha Paul Kagame, que n' ha rebut el suport militar, l'armament, l'entrenament i la intel·ligència.

Com a resultat de tot això, ha estat capaç d'envair el país veí de Rwanda, la República Democràtica del Congo, i mantenir-hi la milícia lluitant, per poder robar al poble congolès els seus recursos naturals.

Ha contribuït a matar més de 6 milions de persones al Congo i a desestabilitzar tota la regió de l'Àfrica dels Grans Llacs".

(La Xarxa Fe i Justícia a Àfrica, Amics del Congo, Hotel Rwanda/ Fundació Rusesabagina, Institut de Dret Internacional Humanitari de Minnesota, Institut d'Estudis Polítics, Mobilització per la Justícia i la Pau al Congo ...)

S'HI APUNTARÀ A FER EL MATEIX EL PRESIDENT JOSÉ LUÍS RODRÍGUEZ ZAPATERO, ben assessorat pel seu ministre d'Afers Exteriors, Miquel Ángel Moratinos?

NO RECONÈIXER EL RESULTAT DE LES ELECCIONS DEL 9 D'AGOST A RWANDA, per no haver-hi pogut participar cap partit de l'oposició!

Curiosament, mentre a Burundi, l'oposició tutsi no ha volgut participar en un procés electoral que ha duit al poder un president hutu; a la veïna Rwanda, un president tutsi, ha impedit de participar en les eleccions presidencials a l'oposició hutu!

Hom diria que conduïts pel mateix cervell: EUA i aliats!

Revista África Fundación Sur
(Cyberpresse 2010.07.24)

Davant la proximitat de les eleccions presidencials del 9 d'agost, el règim de Kigali multiplica els assassinats, empresonaments i altres formes de repressió.

Aquesta repressió d'opositors i de periodistes independents ha estat fortament denunciada per les grans organitzacions de defensa dels drets humans com Amnistia Internacional, Human Rights Watch i Reporters sense Fronteres.

Algunes d'elles fins i tot han recomanat als donants de fons que en suspenguin el suport al règim de Kigali i deixin de finançar les eleccions presidencials.

Però el més preocupant és el silenci ensordidor d'aquests donants de fons i dels governs occidentals aliats amb el règim de Kigali.

Fins i tot el govern canadenc, que va recolzar la candidatura de Rwanda perquè ingressés a la Commonwealt, argumentant que allò "serviria per ajudar Rwanda en el reforçament de les seves institucions democràtiques", s'ha tancat fins ara en un total mutisme.

Pitjor encara, d'altres grans actors de l'escena internacional, suposadament garants dels valors democràtics i de defensa dels drets de la persona, que s'han erigit en promotors de Paul Kagame en el moment en què aquest mata i empresona els seus opositors.

Així, el secretari general de l'ONU, Ban Ki-Moon, -amb una gestió definida com a "deplorable"- l'ha nomenat per copresidir la reunió sobre els Objectius del Mil lenni i han estat necessàries pressions fortes de la societat civil i dels partits polítics espanyols perquè el president José Luis Rodríguez Zapatero renunciàs a presentar-se al costat de qui consideren un "presumpte genocida".

La passivitat i complaença de la comunitat internacional davant les greus violacions dels drets humans a Rwanda són tan preocupants com ja s'han demostrat en el passat les seves terribles conseqüències.

De fet, va ser la no-intervenció de la comunitat internacional la que va permetre l'execució del genocidi ruandès de 1994. La mateixa passivitat que va conduir a exterminar a la R. D. Congo més de 5 milions de persones a les guerres iniciades per l'exèrcit de Paul Kagame el 1996 i 1998. Va ser també la mateixa passivitat la que va permetre l'assassinat a Rwanda dels canadencs, el Germà François Cardinal, els pares Claude Simard i Guy Pinard, la Sra Hélène Pinsky, així com molts d'altres ciutadans de països occidentals.

Atès que les mateixes causes produeixen els mateixos efectes, si els governs que tenen una influència sobre Kigali continuen mostrant-s'hi complaents, no hi ha dubte que s'han de produir en el futur drames nous i que aquests no només afectaran els pobres ruandesos.

Un altre perill de la complaença dels nostres governs a Occident davant la repressió d'opositors al règim de Kigali és la contradicció que introdueix en la justificació de l'enviament de les nostres forces armades allà on els valors en què creiem són trepitjats.

Com continuar avançant amb credibilitat l'argument de democràcia i defensa de drets per justificar la presència dels nostres soldats a l'Afganistan i al mateix temps romandre de marbre davant la decapitació dels opositors a Rwanda?

Aquesta bretxa, creada per les nostres contradiccions, no corre el perill de facilitar el reclutament entre els nostres adversaris i posar en perill els nostres conciutadans?

El poble rwandès aspira a la democràcia i la diversitat ètnica dels líders de l'oposició mostra sense equívocs que aquest ideal és assumit tant pels hutu com pels tutsi.

Encara que el règim de Kagame tracti de tancar aquesta sortida, els governs occidentals tenen els mitjans per dur-lo a negociar amb la seva oposició, com ha estat el cas a Burundi.

¿Voldran acceptar aquest desafiament o preferiran esperar que es produeixin altres drames, per després expressar els seus laments una altra vegada?

Emmanuel Hakizimana,
President del Congrés Rwandès de Canadà

2010.07.27 / RWANDA France 24 2010.07.27

A mesura que s'acosta el dia de les eleccions presidencials rwandeses, la por s'ensenyoreja dels carrers de Kigali. Nombrosos dissidents han estat arrestats, els periodistes silenciats i les eleccions romanen bloquejades per l'actual president, candidat a succeir-se a si mateix, Paul Kagame.

Pocs dies abans de l'escrutini, previst per al dia 9 d'agost de 2010, els mítings del Front Patriòtic Rwandès (FPR), el partit de Paul Kagame, s'estan estenent per tot el país. El president sortint, que va assumir el càrrec al final del genocidi, el juliol de 1994, arreplegà més de 30.000 dels seus seguidors a l'Estadi Nacional de Rwanda, a Kigali, el proppassat dia 20 de juliol.

Lluny de les imatges d'alegria que s'afanya a transmetre l'equip de campanya de Paul Kagame, el panorama d'aquest període pre-electoral sembla ombrívol.

Els principals opositors han estat impedits de presentar-se. Els tres partits de l'oposició - les Forces Democràtiques Unificades (FDU), el Partit Democràtic Verd i el Partit Social, han estat exclosos de l'escrutini presidencial. Només tres candidats han estat autoritzats a competir: dos ex ministres i un senador. Tots tres ben pròxims a Paul Kagame.

El 14 de juliol, el cos del vice-president del Partit Democràtic Verd, va ser trobat parcialment decapitat en un pantà del sud de Rwanda. Unes setmanes abans, l'editor del diari Umuvuguzi va ser trobat mort, cosit a trets. Havia implicat les autoritats rwandeses en l'intent d'assassinat d'un antic company de combat de Paul Kagame, que s'havia passat a l'oposició.

A més, dos membres de les Forces Democràtiques Unificades han estat recentment empresonats i la cap d'aquest partit, Victoire Ingabire UMUHOZA, a l'actualitat roman inculpada d'haver distribuït "idees genocides" i d'haver col·laborat amb grups terroristes.

Finalment, els atacs a la llibertat de premsa s'han multiplicat en la segona ronda. La directora de la revista quinzenal independent Umurabyo, Agnès Uwimana Nkusi, com també la redactora en cap i la maquetista de la publicació, han estat detengudes per insultar el cap d'Estat el proppassat dia 8 de juliol.

Un dels nostres observadors a Kigali volia donar el seu testimoni, però va fer èmfasi en la necessitat de protegir la seva identitat. Els nostres observadors sobre el terreny romanen inquiets i són extremadament cautelosos en els seus contactes amb periodistes del nostre equip:

”Vaig anar a un míting de l'FPR per fer-hi fotos, però també vaig veure cotxes que feien la promoció d'altres partits recorrent la capital. El Partit Verd (que no participa en les eleccions) va fer un míting a 60 quilòmetres de Kigali, fa uns dies. I a la televisió, vaig veure propaganda electoral d'altres partits a més de l'FPR, com el Partit Liberal (pròxim a Paul Kagame).”

“L'FPR ha fet un munt de coses molt positives pel país. Ens ha permès de superar el genocidi, va començar el nostre desenvolupament econòmic, ens va permetre d'integrar-nos en la Commonwealth. És també gràcies a ell que la crisi econòmica no ens ha afectat.”

“L'FPR té militants a tots els sectors de la societat. Tothom coneix aquest partit, alhora que ningú no en coneix cap altre. Els membres del Partit Verd o de les FDU, no se'ls veu mai, tret d'algunes poques setmanes durant campanya electoral. Després de les eleccions, no fan res, crec que deuen tenir por. “

"Ningú no s'atreveix a parlar malament d'aquest partit aquí."

“No estic gaire interessat en la política, és un ofici massa perillós. Fa algun temps, jo hagués optat per l'FPR, perquè ens ha fet avançar ben molt. Però ara em preocupa aquest partit., L'any 2003 (darrera elecció presidencial guanyada per Kagame, amb un 95% dels vots), em vaig sentir lliure; però aquesta elecció és molt diferent. Ningú s'atreveix a parlar malament d'aquest partit aquí, perquè se sap que s'hi arrisca molt, incloent-hi la mort.”

”Fins i tot els vells amics de Kagame que l'han criticat han hagut d'abandonar el país; i coronels de l'Exèrcit han estat arrestats. Si el govern maltracta els seus propis amics, llavors com em tractarà a mi, que ni tan sols em coneix? No crec que sigui normal que la gent tengui por de les autoritats. "

“Poble rwandès, t'ha arribat l'hora del canvi!” Amb aquestes paraules la candidata a la Presidència de la República de Rwanda, Victoire Ingabire UMUHOZA, s'adreça a la població rwandesa i a les amistats que manté el seu país arreu del món (23-07-10).

”Rwandesos i rwandeses
Estimats amics de Rwanda i dels rwandesos,
Després de 16 anys d'exili, vaig tornar a la meva pàtria en pau. I és aquesta pau la que guiarà la meva acció política i la del meu partit, les Forces Democràtiques Unificades -FDU_Inkingi-, per eradicar la injustícia i trencar totes les cadenes que mantenen empresonats els rwandesos.


Efectivament, la població de Rwanda viu encara dins l'angoixa i la por, i espera en va una veritable política nacional d'unitat i reconciliació.

El meu partit i jo estem compromesos en una lluita política que ens ha de portar cap a la victòria contra tota casta d'injustícia i a l'establiment d'una democràcia veritable basada en la llibertat de tots.

Aviat la farsa electoral en curs iniciarà un nou gir. Tot i que les cartes estan marcades, la dictadura fingeix consultar el poble. El seu objectiu últim és mantenir el poder que ha adquirit, mantingut i defensat per les armes. Aquesta farsa electoral no és res més que un maquillatge per enganyar l'opinió internacional.

Poble rwandés, ha arribat la nostra hora de trencar les cadenes de la dictadura. L'hora de reivindicar la nostra dignitat violada, el temps de rebutjar obertament la ignomínia del menyspreu per la vida i la llibertat dels ciutadans.

La nostra resposta a aquesta farsa electoral és la resistència no violenta per desafiar la legitimitat de les eleccions i els seus resultats.

1. La nostra lluita política

Objectius bàsics

El nostre objectiu és posar fi a la dictadura i establir una política que protegeixi tots els components de la nostra societat, perquè ningú més no perdi la seva vida pels seus orígens, la seva regió o les seves opinions polítiques.

Aquests han estat els nostres objectius des de l'inici del nostre partit, FDU-Inkingi. Aquesta és la columna vertebral del meu compromís polític aquí a Rwanda. Hem de vèncer la por, per alliberar-nos.

Volem eradicar la pobresa, la fam, el nepotisme, la corrupció i l'amiguisme que caracteritza el règim de l'FPR. Volem acabar amb les desigualtats socials, la discriminació i la confiscació de béns o de terres.

Estem lluitant contra la dictadura, la injustícia generalitzada, la iniquitat dels Gacaca, els treballs d'interès general sense cap procés equitable.

Volem que tots els rwandesos caminin peu dret, sense acotar-se, sense patir vergonya; volem trencar totes les cadenes que ens impedeixen de sentir-nos ciutadans rwandesos de ple dret.

En l'àmbit educatiu, volem millorar la qualitat de l'ensenyament, la pertinença dels continguts en relació amb les veritables necessitats i la competitivitat del nostre país, el respecte als ensenyants, la disponibilitat de material escolar, així com la igualtat d'oportunitats per a tots els infants del país, sense discriminació de classe, sexe, ètnia o regió.

En l'àmbit de la salut, el nostre lema és "salut per a tots" a través de la millora de les infraestructures sanitàries, l'accés a l'atenció, la disponibilitat i la qualitat del personal, del material i dels medicaments.

El benestar de la població és la pedra angular de la nostra acció. Tota ocupació ha de recuperar el seu valor i assegurar un salari decent. A les zones rurals, és urgent promoure la qualitat de l'habitatge i l'allotjament, i la disponibilitat d'aigua potable.

La política agrícola ha d'alimentar la població i ha de donar més valor i dignitat als productors camperols.

El caràcter nacional del nostre projecte

El nostre projecte polític interpel·la tots els rwandesos, siguin quin siguin els seus orígens ètnics o regionals, la seva religió, la seva professió, la seva classe social.

La nostra visió d'un poble reconciliat implica el deure de memòria, el respecte entre si, un diàleg nacional, la protecció de les minories i la igualtat d'oportunitats.

Fem una crida per mostrar la solidaritat amb les víctimes i supervivents del genocidi i dels crims contra la humanitat. Animem als membres de les Forces de Defensa de Rwanda, la policia nacional i els serveis de seguretat a marcar sempre la seva vocació professional amb caràcter nacional i a no involucrar-se en polítiques partidàries.

La nostra crida es dirigeix també als mitjans de comunicació, als membres de l'administració central i provincial i als membres del poder judicial.

2. Retorn al país: captiveri, persecució.

Fins i tot en captivitat, els sis mesos que he passat a Rwanda, després de la meva tornada, han donat un significat més profund al meu compromís i a la nostra lluita per un canvi polític profund.

Estic més convençuda que mai que, per la millora de tots els seus ciutadans i dels seus habitants, Rwanda ha de ser governada d'una altra manera.

De fet, he vist amb els meus propis ulls la humiliació, la injustícia, la desigualtat, la dictadura i l'arrogància que el partit en el poder, els seus fanàtics i aliats imposen a la població de Rwanda. Els meus companys de lluita i jo mateixa hem sofert i continuam sofrint els patiments físics i psicològics del règim del president Kagame. Els nostres drets, com els de tants altres dels nostres conciutadans són violats.

Tot i haver-hi una atmosfera d'assassinats polítics, de patiments, d'humiliacions, de negació dels nostres drets fonamentals, d'intents de silenciar l'oposició i la premsa, d'intimidacions, de detencions arbitràries i tortures, la nostra determinació continua intacta.

2.1. Una oposició emmordassada

Els tres partits de l'oposició, reagrupats al Consell de Concertació Permanent de l'oposició Rwandesa, CCP, romanen subjectes a una persecució implacable:

- L'oposició continua deplorant l'assassinat del vicepresident del Partit Democràtic dels Verds de Rwanda, Sr. André KAGWA RWISEREKA, desaparegut el 13 juliol de 2010, trobat mort l'endemà, gairebé completament decapitat.

- El Partit Democràtic Verd de Rwanda ha quedat paralitzat en els seus intents de ser inscrit, mentre que els seus dirigents continuen rebent amenaces de mort.

- El Partit Social IMBERAKURI , tot i que ha estat inscrit, ha quedat dividit en dues faccions, una de les quals s'ha passat a obeir el partit governamental. El president fundador del partit Mestre Bernard NTAGANDA, es troba a la presó des del 24 de juny de 2010, per haver estat acusat de negar el genocidi, de sectarisme i de creació d'un grup terrorista. El seu secretari particular, el Sr. M. Aimable SIBOMANA RUSANGWA ha desaparegut, des del 13 de juny de 2010.

- El partit FDU-Inkingi, que encara no s'ha pogut inscriure, també es manté en el punt de mira de la dictadura, amb tres membres del seu comitè executiu sota arrest domiciliari o en llibertat sota fiança.

2.2. Un escut contra el partit de les FDU-Inkingi

Per exercir legalment qualsevol activitat política a Rwanda, els partits polítics s'han de fer inscriure. Amb aquesta finalitat, el règim de l'FPR ha establert un passadís marcat i estret, destinat a aniquilar qualsevol intent de l'oposició real.

Les FDU-Inkingi són massa grans perquè puguin passar per les malles de la xarxa de l'FPR. La por d'una competència seriosa, ha empès la maquinària dictatorial a bloquejar tots els panys. S'ha posat en marxa un dispositiu infernal de lleis antidemocràtiques, amb la finalitat de deixar ben segellat l'espai polític.

Des de gener de 2010, les FDU-Inkingi han presentat inútilment 5 demandes d'autorització per a l'Assemblea Constituent. El sostre administratiu en la seva jerarquia s'ha emparat en acusacions criminals, creades del no-res, contra la presidenta del partit i candidata a les eleccions presidencials.

2.3. Arrest domiciliariDurant més de cinc mesos, el poder no ha pogut justificar cap dels càrrecs penals contra la senyora Victoire INGABIRE UMUHOZA , presidenta de les FDU-Inkingi.

Aquestes acusacions de negació del genocidi, de sectarisme i de col·laboració amb un grup terrorista, no són més que una excusa per bloquejar qualsevol activitat política.

Per això, vaig ser detinguda el 21 abril de 2010 i estic sota arrest domiciliari des de llavors.

Durant tot aquest temps, els caps del règim, la premsa governamental i del partit s'han embarcat en un linxament mediàtic sense descans. Els meus advocats també han estat detinguts. Són els casos del professor nord-americà Peter ERLINDER , advocat del Tribunal Penal Internacional per a Rwanda, que s'ha passat tres setmanes a la presó; i del Mestre Théogène MUHAYEYEZU que se n'hi ha passat dues.

2.4. Detencions, tortures i amenaçat de mortEl 24 de juny de 2010, en batudes polítiques dirigides als membres de l'oposició que volien manifestar-se de forma pacífica, van ser arrestats alguns membres de les FDU-Inkingi: la senyora Sylvain SIBOMANA, secretària general interina del partit; la senyora Alice MUHIRWA, tresorera interina del partit; el Sr. Théoneste SIBOMANA, responsable del partit a Kigali i la senyora Martin NTAVUKA , de les FDU-Inkingi a Nyarugenge.

Totes aquestes persones van ser víctimes de tortures infligides per agents de la policia.

La Sra. Alice MUHIRWA, va patir una hemorràgia interna després de rebre cops a l'estómac, i se li va denegar l'atenció mèdica fins al dia que va comparèixer davant del jutge. Durant les sessions de tortura, se li varen proferir expressions d'odi ètnic.

De la mateixa manera, els botxins li van oferir favors a canvi que signàs documents falsificats acusant la Sra. Victoire INGABIRE UMUHOZA i Maitre Bernard NTAGANDA d'haver col·laborat estretament amb els rebels de les FDLR i de rebre finançament per a la rebel·lió a través de còmplices instal·lats a Kigali.

Segons testimonis davant del tribunal, el secretari permanent del partit PS-IMBERAKURI també va confirmar que durant les tortures se li havia fet el mateix xantatge.

Totes aquestes maniobres confirmen una onada de detencions en els propers dies.

Un membre de les FDU-Inkingi a Kigali, des del 24 de juny de 2010, ha desaparegut i el partit continua fent-ne les seves investigacions.

Amenaces de mort han estat formulades contra membres del Comitè Executiu provisional de les FDU-Inkingi durant la seva detenció.

Fem una crida a la responsabilitat del govern del general Paul Kagame, perquè garanteixi la seguretat de les persones i porti davant la Justícia els autors de tortures, de tractes inhumans i de propostes racistes que inciten l'odi.3. Crida a la resistència activa no violenta

Aquesta farsa electoral ha de cessar immediatament. Demanem un ajornament de les eleccions presidencials, a fi que es permeti d'inscriure els partits de l'oposició; que els seus dirigents siguin alliberats de totes les acusacions fantasioses; que la Llei Electoral sigui actualitzada i que s'estableixi una comissió nacional electoral consensuada.

Si el calendari electoral no canvia, i l'ofegament i decapitació de l'oposició continua, l'arribada d'observadors nacionals i internacionals no té cap sentit ni un. El règim arranjarà les llistes electorals al seu caprici, les taxes de participació, la gestió de les urnes, els recomptes electorals, com també els resultats assolits que vulgui la dictadura.

En aquestes circumstàncies, el poble de Rwanda hauria de desafiar la legitimitat de les eleccions, fins que se celebri un procés just i transparent.

El poble de Rwanda ha passat per moltes proves dures, però no és mort. Molts han cedit sota el jou d'una oligarquia autoritària, però estan vius.

La resistència no és només una organització, és la determinació del poble d'oposar-se als dictats. Estic contenta de portar aquesta torxa.

Hem decidit de resistirPer això hem demanat, tot i que sigui en va, l'ajornament de les eleccions presidencials que vénen, per tal d'establir un procés transparent en la seva preparació, que permeti un debat veritable.

En les condicions actuals, rebutjam de pla els resultats de les pròximes eleccions presidencials, perquè no representen per a res l'exercici democràtic que els rwandesos tenen dret a esperar. No són més que una farsa simple.

L'efervescència de la repressió política en curs, caracteritzada pels assassinats de personalitats polítiques, periodistes, detencions i tortures de dirigents polítics i periodistes, tancament de diaris, atacs i amenaces de mort contra l'oposició no permeten de cap de les maneres que es puguin celebrar unes eleccions mínimament creïbles.

Les accions de la dictadura i dels seus instruments no fan res més que perjudicar els requisits mínims d'una democràcia veritable.

Com ja vaig dir en arribar a Rwanda, la nostra acció, la nostra lluita política no s'esgotarà amb aquestes eleccions. Ben al contrari. Tenim, avui més que ahir, raons per continuar la lluita i resistir.

Per això, vull apel·lar a la vostra responsabilitat, al vostre amor al país i al nostre poble.

Als països amics de Rwanda, vos prec que no deixeu Rwanda i el seu poble en mans d'un petit grup d'individus que els volen dirigir com una propietat privada.

Amb calma i determinació, resistirem aquesta casta de violència i intimidació per part del règim del general Paul Kagame. Lluitarem contra aquesta voluntat de sotmetre'ns a la força. Ens oposarem a tots aquests trucs que pretenen embrutar-nos amb crims imaginaris per tal d'excloure'ns millor. Resistirem tots aquests intents de dividir-nos per servir-se millor de nosaltres. Ens neguem a ser ostatges del passat del nostre país.

Les dones i els homes de Rwanda aspiren a una reconciliació genuïna. Volen atendre i dir-se la veritat sobre les tragèdies que els han afligit. Volen posar fi a l'exclusió d'una part dels rwandesos. Els devem això. Ens ho devem a nosaltres mateixos, als nostres fills i a les generacions futures.

Escriviu-ho amb totes les lletres, sigui a la vostra mà, al vostre cap, al vostre cor, a les vostres accions de cada dia, fins i tot als vostres gestos menys públics, a tot arreu i sempre:

“Vull resistir, resistesc pel benestar del meu poble”!

Tots i cadascun de nosaltres tenim una porció de mitjans per a aquest canvi que volem. D'acord amb les nostres capacitats, tenim instruments per a aquests canvis polítics a què aspiram amb totes les nostres forces. Ens cal tenir el coratge de garantir i d'assumir la nostra part d'aquest canvi, aquí i ara.

Siguem instruments d'aquest canvi, mitjançant la resistència als dictats del règim. Desafiem la legitimitat de tota aquesta paròdia i dels seus resultats. El temps del canvi ha arribat.

Que Déu vós beneeixi!

Victoire Ingabire Umuhoza
Presidenta de les FDU-Inkingi

;;