Un dels arguments que s'acostumen a posar per fer veure, enganyosament, que l'arribada al poder de Paul Kagame resulta beneficiosa per a Rwanda, és el “miracle econòmic” que s'hi ha duit a terme aquests darrers quinze anys. Se'ls beslluma encara com a millors en la perspectiva de l'any 2020!
L'informe Doing business 2010 publicat per la banca mundial, o les anàlisis de l'ONG Transparency International van en aquest sentit.
N'hi ha, emperò, que qüestionen aquest plantejament i el consideren fals i enganyós.
Perquè, diuen, es tracta d'una economia en creixement molt fràgil, sobretot a causa de la seva dependència exterior gran. La majoria d'inversors són estrangers i l'ajuda exterior representa una cinquena part de la taula d'ingressos a Rwanda.
No tothom està convençut de les bondats d'aquesta economia rwandesa.
Gaspard Musabyimana, investigador i escriptor resident a Bèlgica, és dels que argumenten que les dades sobre Rwanda són totalment errònies.
Posa en qüestió igualment l'impacte del progrés a la rwandesa: “El 90% de la població viu de l'agricultura, un sector que només té el 3% del pressupost nacional”
El programa Visió 2020 té com a objectiu augmentar la mitjana del PIB per càpita a 900 dòlars. 10 anys després d'haver-se iniciat, més de la meitat de la població viu només amb 0,43 $ per dia.
