Cedirà l'ONU, un cop més, davant les pressions del Govern rwandès?
Posted by N'umutima at de setembre 01, 2010
Elysee Ndayisaba, president d'AVICA (Assistència a les Víctimes dels Conflictes a l'Àfrica Central), amb seu a
Senyor Secretari General,
L'associació AVICA acaba de conèixer certs extractes d'un informe de l'ONU sobre delictes molt greus, incloent-hi el genocidi, comesos per l'Exèrcit Patriòtic Rwandès a la República Democràtica del Congo, contra refugiats ruandesos i alguna part de la població congolesa considerada de l'ètnia hutu.
El diari francès Le Monde (edició del 2010.08.26), i el bloc americà, La Ciència Cristiana, afirmen que el règim de Kigali vos està fent una pressió intensa, per tal que suprimiu aquest informe o, si més no, l'atenueu.
Entre d'altres assumptes, es tractaria d'evitar-hi el mot "genocidi".
Segons sembla, el Govern de Rwanda hauria amenaçat de retirar-se fins i tot de la missió de l'ONU al Sudan, si les seves demandes no són satisfetes.
La declaració oficial feta pública pel govern ruandès dia 27 d'agost de 2010 confirma aquestes informacions de la premsa. De fet, el to deliberadament agressiu utilitzat pel Govern rwandès traeix la seva intenció de fer el que sigui per intimidar i fer xantatge contra les Nacions Unides, com ja n'ha abusat des que arribà al poder el 1994 .
Senyor Secretari General,
L'octubre de 1994, un consultor de l'Alta Comissió per als Refugiats (ACNUR), el nord-americà Robert Gersony, va acusar el nou règim de l'FPR d'haver matat almenys 30.000 hutus, després d'haver arribat al poder; com a resultat d'un estudi realitzat durant tres setmanes a l'est de Rwanda i durant una setmana a campaments de refugiats a Tanzània.
Tot d'una que els primers elements del projecte d'informe van ser publicats a la premsa, el règim de Kigali va amenaçar d'acabar amb les operacions de la MINUAR (Missió de Nacions Unides per a l'Assistència a Rwanda), si aquell informe era validat.
Aleshores, l'ONU va sucumbir a les pressions combinades de Kigali i dels seus grups de pressió i va exigir que l'ACNUR tancàs aquell informe, prometent aleshores un contra informe.
Una comissió mixta composta per un representant de la MINUAR i del Ministeri rwandès d'Afers Interns tancà la recerca en un un sol dia, després d'haver visitat Rwamagana. El representant del secretari de l'ONU, Shaharyar Khan, es va negar a validar aquell informe de l'ACNUR.
Després, l'informe Gersony purament i simplement va desaparèixer dels arxius de Nacions Unides, segons una comunicació adreçada als advocats defensors al Tribunal Penal Internacional per a Rwanda -TPIR.-.
L'octubre de 1994, arran d'aquella controvèrsia al voltant de l'Informe "Gersony", la irlandesa Karen Kenny, responsable a Rwanda de l'Alt Comissionat de Nacions Unides per als Drets Humans, va dimitir del seu càrrec. Ella considerava que "quatre mesos sense cotxe, sense un pressupost i, sobretot, sense observadors que s'hi desplaçassin, no havia servit de res més que d'una coartada".
El 22 d'abril de 1995, sota la mirada dels Cascs Blaus de Zàmbia i d'Austràlia, forces de pau de la MINUAR, l'Exèrcit Patriòtic Rwandès va massacrat desplaçats de guerra hutus a Kibeho.
L'ONU no va fer res perquè els culpables fossin castigats. Es va limitar a demanar al govern de Rwanda que investigàs i sancionàs ell mateix, quan n'era el sospitós principal.
El 1997, el Relator Especial de la comissió de l'ONU encarregat dels drets humans a la República Democràtica del Congo, el xilè Roberto Garretón va publicar un informe esgarrifós sobre els crims comesos per l'Exèrcit Patriòtic Rwandès contra refugiats hutus.
En aquell informe, el Relator Especial sobre la situació dels Drets humans a l'antic Zaire, Roberto Garretón (Xile), el relator sobre execucions sumàries i arbitràries, Bacri Wanly Ndiaye (Senegal), i l'expert en desaparicions forçoses, Jonas Foli (Ghana), consideraven que "el concepte de crims de lesa humanitat es podia aplicar a la situació imperant a la República Democràtica del Congo.” L'informe precisava que els investigadors futurs de l'ONU haurien de determinar "si s'havia planificat i duit a la pràctica un genocidi" a l'antic Zaire.
Immediatament el règim de Kigali tornà a exercir una pressió intensa per sufocar l'informe i bloquejar una missió de l'ONU que havia estat demanada pel president Kabila i que s'havia d'encarregar de confirmar els resultats de la missió Garretón.
La missió de l'ONU va fer les maletes, després de l'obstrucció de les autoritats, aleshores ostatge de Kigali. L'ONU es va limitar a demanar als governs rwandès i congolès implicats en aquells crims que cercassin i castigassin els autors...
Davant d'aquesta actitud de Nacions Unides per mantenir la impunitat dels crims comesos per l'exèrcit ruandès dirigit per Paul Kagame, les víctimes d'aquesta tragèdia van presentar una denúncia davant dels tribunals espanyols.
Així, el jutge Fernando Andreu Meralles, en un nou acte de principis de 2009, vos va sol·licitar les proves arreplegades per l'ONU sobre els crims de l'exèrcit rwandès al Congo.
Pel que sabem, fins al dia d'avui no heu donat cap casta de resposta a aquesta petició. Ben al contrari, un grup d'experts de l'ONU, en informe de novembre de 2009, va acusar l'organització modesta espanyola -que havia promogut aquella iniciativa judicial-, de ser la font principal de finançament del conflicte congolès!
Segons les revelacions esmentades a Le Monde, retrobant-vos amb Paul Kagame a Madrid el mes de juliol 2010, ja estàveu ben al corrent que es preparava aquest informe sobre els crims greus comesos per l'exèrcit dirigit per Paul Kagame a la República Democràtica del Congo, inclosos actes de genocidi.
Nosaltres, per descomptat, amb una gran part de la comunitat internacional, vàrem quedar corpresos de veure-vos en fotografia al costat d'un home que personalitats notables no dubten a qualificar com "el major criminal cap d'Estat en actiu", i de veure que persistíeu a imposar-lo com a co-president del grup internacional encarregat d'assolir els Objectius de del Mil·lenni per a Desenvolupament, com a representant dels països en vies de desenvolupament.
Si es comprova que l'ONU és a punt de tornar a sucumbir una vegada més a les pressions del règim de Kigali i dels seus patrocinadors, i d'ofegar o endolcir-ne l'informe present, el poble rwandès, en general, i els supervivents de les tragèdies rwandesa i congolesa afectats, vos ho hauran de tenir sempre en compte; perquè haureu fracassat en la vostra missió de garantir la pau i el respecte pels drets humans per a tothom.
Que el règim de Kigali amenaci de retirar les seves tropes de Darfur no ens sembla cap raó per cedir-hi. La presència de tropes sobre les quals pesen sospites serioses de genocidi no esdevé cap bon auguri per a una missió que es va desplegar, precisament, com a resultat d'actes de genocidi que el Tribunal Penat Internacional analitza.
Seria un gran honor per a l'ONU tenir-hi tropes netes, exemptes de tota sospita a les instàncies judicials!
Rwanda es troba en una cruïlla. El poble rwandès comença a comprometre's seriosament en el procés de diàleg interwandès altament inclusiu (DIRHI), l'únic marc propici per a la creació d'un clima de confiança entre els grups ètnics a Rwanda; indispensable per a la reconciliació efectiva, la pau, la fi dels conflictes recurrents a l'est de República Democràtica del Congo i el desenvolupament sostenible a la regió dels Grans Llacs.
No aprofitar l'oportunitat d'enviar un missatge fort a les autoritats de rwandeses, perquè respectin els drets humans, seria un molt mal presagi per a la credibilitat de l'ONU i un servei xerec al poble rwandès.
Amb l'esperança que prevaldrà el seny i la saviesa, que l'informe serà fet públic sense cap casta d'interferència externa, i que es posarà en marxa un mecanisme que garanteixi que els autors no quedaran impunes, vos prec que accepteu, senyor secretari general, el testimoni del meu respecte més profund.
Elysee Ndayisaba
President d'AVICA
avica@avica.org
NOTA:
Una còpia d'aquesta carta ha estat enviada a:
- President Barak Obama; United States of America
- President Herman Van Rompuy; European Union
- Jean Ping, African Union President
- Prime Minister David Cameron; United Kingdom
- José Luis Rodriguez Zapatero, Prime Minister of Spain
- Hillary Clinton, U.S. Secretary of State
- Antonio Guterres; UNHCR
- U.N. Permanent Security Council Members (all)
- Amnesty International
- Human Rights Watch
- International Crisis Group
