Ja hem començat a preparar els nostres partidaris per a una resistència no violenta. Nosaltres rebutjam la violència i aquest és el lema de la nostra acció.

Sabem que després d'unes eleccions fraudulentes i d'un frau massiu, aquest país ja no serà mai com abans.

El titular i els seus seguidors fan comptes d'utilitzar la força per mantenir-se en el poder... Obliden que fins i tot els imperis més grans han caigut. No han après cap lliçó de la història de l'apartheid, del feixisme i de moltes altres dictadures.

La meva intenció és mantenir-me viva, i estic disposada a fer una resistència pacífica fins a la victòria final.

Tenim molt clar que només perquè tens una elecció, això no significa que siguis una democràcia. Nosaltres no vivim en un país lliure... Les llibertats polítiques no existeixen a Rwanda...

Diu un economista resident a Kigali, la capital de Rwanda, que aquests edificis nous esdevenen per als donants internacionals com l'Oest a veure": "Aterren a Kigali, s'hi passen dos o tres dies i pensen que sí, que han de continuar donant-los diners. ... És evident que hi fan alguna cosa, amb això."

Una de les qüestions a plantejar-se: Kagame, líder visionari o cabdill africà?


Com a bona feisbuquera, Victoire Ingabire Umuhoza manifesta diàriament la seva opinió sobre la situació política que viu i pateix en carn pròpia i directament, a Rwanda, a molt pocs dies abans d'unes eleccions en les quals ni tan sols ha pogut inscriure el seu partit, les FDU-Inkingi (Forces Democràtiques Unificades-Inkingi).

“És una llàstima -diu la presidenta de les FDU-Inkingi- que els països amics de Rwanda continuïn donant suport a un règim que ignora els drets bàsics dels seus ciutadans. La comunitat internacional va abandonar els ruandesos durant el genocidi de 1994. Tornaran a fer els ulls grossos de bell nou, mentre la crisi s'aprofundeix i no s'eradica? La nostra lluita continuarà fins que les FDU-Inkingi estiguin inscrites al Registre electoral...

Com és que els diplomàtics i periodistes continuen ignorant igualment les realitats tràgiques de la vida per a la mitjana de la població de Rwanda? Mentre llueix Kigali, la capital, el 90 per cent de la població rwandesa està sumida en la pobresa...”

Continua esmentant i enllaçant notícies que ajuden a copsar més nítidament el clima electoral d'una farsa democràtica en la qual només participen 4 formacions polítiques partidàries del president Kagame (cap dels partits de l'oposició no s'hi ha pogut inscriure):

D'altres enllaços interessants sobre aquest mateix assumpte:

  1. Kagame: de la alfombra roja de Kinshasa al plantón de Zapatero en España I
    África Fundación Sur 30/07/2010
  2. Kagame: de la alfombra roja de Kinshasa al plantón de Zapatero en España II
    África Fundación Sur 30/07/2010
  3. ¡Enterémonos de “ese jaleo de no sé qué que pasó en Ruanda”!
    África Fundación Sur 30/07/2010
  4. Daños colaterales
    África Fundación Sur 30/07/2010

El president Barack Hussein Obama, al seu discurs de 2009 a Accra, Ghana, va dir que els Estats Units havien de donar suport a institucions fortes i no a homes forts.

Això no obstant, en el cas de Rwanda, no és més que retòrica pura!

Els rwandesos, com la majoria d'africans, animats amb l'elecció d'Obama, esperaven que allò podia comportar una nova relació, més pacífica i cooperativa, entre els EUA i Àfrica.

Però Obama ha ampliat l'Africom, el Comando nordamericà d'Àfrica. I ara roman callat veient que l'home fort de Rwanda, el president Paul Kagame, es prepara una farsa electoral presidencial per mantenir-ne el control brutal des del poder.

"El 3 d'agost, a Washington DC, nosaltres, els defensors de l'Àfrica, ens reunirem al Club de Premsa Nacional i demanarem al president Obama i al Departament d'Estat dels EUA que no reconeguin la legitimitat dels resultats de les properes eleccions del 9 d'agost a Rwanda, i que acabin amb la militarització d'Àfrica i amb el suport a règims repressius. La política dels EUA ha estat donar suport a homes forts", diu Maurice Carney, director executiu d'Amics del Congo.

I al capdavant de la classe hi ha Paul Kagame, que n' ha rebut el suport militar, l'armament, l'entrenament i la intel·ligència.

Com a resultat de tot això, ha estat capaç d'envair el país veí de Rwanda, la República Democràtica del Congo, i mantenir-hi la milícia lluitant, per poder robar al poble congolès els seus recursos naturals.

Ha contribuït a matar més de 6 milions de persones al Congo i a desestabilitzar tota la regió de l'Àfrica dels Grans Llacs".

(La Xarxa Fe i Justícia a Àfrica, Amics del Congo, Hotel Rwanda/ Fundació Rusesabagina, Institut de Dret Internacional Humanitari de Minnesota, Institut d'Estudis Polítics, Mobilització per la Justícia i la Pau al Congo ...)

S'HI APUNTARÀ A FER EL MATEIX EL PRESIDENT JOSÉ LUÍS RODRÍGUEZ ZAPATERO, ben assessorat pel seu ministre d'Afers Exteriors, Miquel Ángel Moratinos?

NO RECONÈIXER EL RESULTAT DE LES ELECCIONS DEL 9 D'AGOST A RWANDA, per no haver-hi pogut participar cap partit de l'oposició!

Curiosament, mentre a Burundi, l'oposició tutsi no ha volgut participar en un procés electoral que ha duit al poder un president hutu; a la veïna Rwanda, un president tutsi, ha impedit de participar en les eleccions presidencials a l'oposició hutu!

Hom diria que conduïts pel mateix cervell: EUA i aliats!

Revista África Fundación Sur
(Cyberpresse 2010.07.24)

Davant la proximitat de les eleccions presidencials del 9 d'agost, el règim de Kigali multiplica els assassinats, empresonaments i altres formes de repressió.

Aquesta repressió d'opositors i de periodistes independents ha estat fortament denunciada per les grans organitzacions de defensa dels drets humans com Amnistia Internacional, Human Rights Watch i Reporters sense Fronteres.

Algunes d'elles fins i tot han recomanat als donants de fons que en suspenguin el suport al règim de Kigali i deixin de finançar les eleccions presidencials.

Però el més preocupant és el silenci ensordidor d'aquests donants de fons i dels governs occidentals aliats amb el règim de Kigali.

Fins i tot el govern canadenc, que va recolzar la candidatura de Rwanda perquè ingressés a la Commonwealt, argumentant que allò "serviria per ajudar Rwanda en el reforçament de les seves institucions democràtiques", s'ha tancat fins ara en un total mutisme.

Pitjor encara, d'altres grans actors de l'escena internacional, suposadament garants dels valors democràtics i de defensa dels drets de la persona, que s'han erigit en promotors de Paul Kagame en el moment en què aquest mata i empresona els seus opositors.

Així, el secretari general de l'ONU, Ban Ki-Moon, -amb una gestió definida com a "deplorable"- l'ha nomenat per copresidir la reunió sobre els Objectius del Mil lenni i han estat necessàries pressions fortes de la societat civil i dels partits polítics espanyols perquè el president José Luis Rodríguez Zapatero renunciàs a presentar-se al costat de qui consideren un "presumpte genocida".

La passivitat i complaença de la comunitat internacional davant les greus violacions dels drets humans a Rwanda són tan preocupants com ja s'han demostrat en el passat les seves terribles conseqüències.

De fet, va ser la no-intervenció de la comunitat internacional la que va permetre l'execució del genocidi ruandès de 1994. La mateixa passivitat que va conduir a exterminar a la R. D. Congo més de 5 milions de persones a les guerres iniciades per l'exèrcit de Paul Kagame el 1996 i 1998. Va ser també la mateixa passivitat la que va permetre l'assassinat a Rwanda dels canadencs, el Germà François Cardinal, els pares Claude Simard i Guy Pinard, la Sra Hélène Pinsky, així com molts d'altres ciutadans de països occidentals.

Atès que les mateixes causes produeixen els mateixos efectes, si els governs que tenen una influència sobre Kigali continuen mostrant-s'hi complaents, no hi ha dubte que s'han de produir en el futur drames nous i que aquests no només afectaran els pobres ruandesos.

Un altre perill de la complaença dels nostres governs a Occident davant la repressió d'opositors al règim de Kigali és la contradicció que introdueix en la justificació de l'enviament de les nostres forces armades allà on els valors en què creiem són trepitjats.

Com continuar avançant amb credibilitat l'argument de democràcia i defensa de drets per justificar la presència dels nostres soldats a l'Afganistan i al mateix temps romandre de marbre davant la decapitació dels opositors a Rwanda?

Aquesta bretxa, creada per les nostres contradiccions, no corre el perill de facilitar el reclutament entre els nostres adversaris i posar en perill els nostres conciutadans?

El poble rwandès aspira a la democràcia i la diversitat ètnica dels líders de l'oposició mostra sense equívocs que aquest ideal és assumit tant pels hutu com pels tutsi.

Encara que el règim de Kagame tracti de tancar aquesta sortida, els governs occidentals tenen els mitjans per dur-lo a negociar amb la seva oposició, com ha estat el cas a Burundi.

¿Voldran acceptar aquest desafiament o preferiran esperar que es produeixin altres drames, per després expressar els seus laments una altra vegada?

Emmanuel Hakizimana,
President del Congrés Rwandès de Canadà

2010.07.27 / RWANDA France 24 2010.07.27

A mesura que s'acosta el dia de les eleccions presidencials rwandeses, la por s'ensenyoreja dels carrers de Kigali. Nombrosos dissidents han estat arrestats, els periodistes silenciats i les eleccions romanen bloquejades per l'actual president, candidat a succeir-se a si mateix, Paul Kagame.

Pocs dies abans de l'escrutini, previst per al dia 9 d'agost de 2010, els mítings del Front Patriòtic Rwandès (FPR), el partit de Paul Kagame, s'estan estenent per tot el país. El president sortint, que va assumir el càrrec al final del genocidi, el juliol de 1994, arreplegà més de 30.000 dels seus seguidors a l'Estadi Nacional de Rwanda, a Kigali, el proppassat dia 20 de juliol.

Lluny de les imatges d'alegria que s'afanya a transmetre l'equip de campanya de Paul Kagame, el panorama d'aquest període pre-electoral sembla ombrívol.

Els principals opositors han estat impedits de presentar-se. Els tres partits de l'oposició - les Forces Democràtiques Unificades (FDU), el Partit Democràtic Verd i el Partit Social, han estat exclosos de l'escrutini presidencial. Només tres candidats han estat autoritzats a competir: dos ex ministres i un senador. Tots tres ben pròxims a Paul Kagame.

El 14 de juliol, el cos del vice-president del Partit Democràtic Verd, va ser trobat parcialment decapitat en un pantà del sud de Rwanda. Unes setmanes abans, l'editor del diari Umuvuguzi va ser trobat mort, cosit a trets. Havia implicat les autoritats rwandeses en l'intent d'assassinat d'un antic company de combat de Paul Kagame, que s'havia passat a l'oposició.

A més, dos membres de les Forces Democràtiques Unificades han estat recentment empresonats i la cap d'aquest partit, Victoire Ingabire UMUHOZA, a l'actualitat roman inculpada d'haver distribuït "idees genocides" i d'haver col·laborat amb grups terroristes.

Finalment, els atacs a la llibertat de premsa s'han multiplicat en la segona ronda. La directora de la revista quinzenal independent Umurabyo, Agnès Uwimana Nkusi, com també la redactora en cap i la maquetista de la publicació, han estat detengudes per insultar el cap d'Estat el proppassat dia 8 de juliol.

Un dels nostres observadors a Kigali volia donar el seu testimoni, però va fer èmfasi en la necessitat de protegir la seva identitat. Els nostres observadors sobre el terreny romanen inquiets i són extremadament cautelosos en els seus contactes amb periodistes del nostre equip:

”Vaig anar a un míting de l'FPR per fer-hi fotos, però també vaig veure cotxes que feien la promoció d'altres partits recorrent la capital. El Partit Verd (que no participa en les eleccions) va fer un míting a 60 quilòmetres de Kigali, fa uns dies. I a la televisió, vaig veure propaganda electoral d'altres partits a més de l'FPR, com el Partit Liberal (pròxim a Paul Kagame).”

“L'FPR ha fet un munt de coses molt positives pel país. Ens ha permès de superar el genocidi, va començar el nostre desenvolupament econòmic, ens va permetre d'integrar-nos en la Commonwealth. És també gràcies a ell que la crisi econòmica no ens ha afectat.”

“L'FPR té militants a tots els sectors de la societat. Tothom coneix aquest partit, alhora que ningú no en coneix cap altre. Els membres del Partit Verd o de les FDU, no se'ls veu mai, tret d'algunes poques setmanes durant campanya electoral. Després de les eleccions, no fan res, crec que deuen tenir por. “

"Ningú no s'atreveix a parlar malament d'aquest partit aquí."

“No estic gaire interessat en la política, és un ofici massa perillós. Fa algun temps, jo hagués optat per l'FPR, perquè ens ha fet avançar ben molt. Però ara em preocupa aquest partit., L'any 2003 (darrera elecció presidencial guanyada per Kagame, amb un 95% dels vots), em vaig sentir lliure; però aquesta elecció és molt diferent. Ningú s'atreveix a parlar malament d'aquest partit aquí, perquè se sap que s'hi arrisca molt, incloent-hi la mort.”

”Fins i tot els vells amics de Kagame que l'han criticat han hagut d'abandonar el país; i coronels de l'Exèrcit han estat arrestats. Si el govern maltracta els seus propis amics, llavors com em tractarà a mi, que ni tan sols em coneix? No crec que sigui normal que la gent tengui por de les autoritats. "

“Poble rwandès, t'ha arribat l'hora del canvi!” Amb aquestes paraules la candidata a la Presidència de la República de Rwanda, Victoire Ingabire UMUHOZA, s'adreça a la població rwandesa i a les amistats que manté el seu país arreu del món (23-07-10).

”Rwandesos i rwandeses
Estimats amics de Rwanda i dels rwandesos,
Després de 16 anys d'exili, vaig tornar a la meva pàtria en pau. I és aquesta pau la que guiarà la meva acció política i la del meu partit, les Forces Democràtiques Unificades -FDU_Inkingi-, per eradicar la injustícia i trencar totes les cadenes que mantenen empresonats els rwandesos.


Efectivament, la població de Rwanda viu encara dins l'angoixa i la por, i espera en va una veritable política nacional d'unitat i reconciliació.

El meu partit i jo estem compromesos en una lluita política que ens ha de portar cap a la victòria contra tota casta d'injustícia i a l'establiment d'una democràcia veritable basada en la llibertat de tots.

Aviat la farsa electoral en curs iniciarà un nou gir. Tot i que les cartes estan marcades, la dictadura fingeix consultar el poble. El seu objectiu últim és mantenir el poder que ha adquirit, mantingut i defensat per les armes. Aquesta farsa electoral no és res més que un maquillatge per enganyar l'opinió internacional.

Poble rwandés, ha arribat la nostra hora de trencar les cadenes de la dictadura. L'hora de reivindicar la nostra dignitat violada, el temps de rebutjar obertament la ignomínia del menyspreu per la vida i la llibertat dels ciutadans.

La nostra resposta a aquesta farsa electoral és la resistència no violenta per desafiar la legitimitat de les eleccions i els seus resultats.

1. La nostra lluita política

Objectius bàsics

El nostre objectiu és posar fi a la dictadura i establir una política que protegeixi tots els components de la nostra societat, perquè ningú més no perdi la seva vida pels seus orígens, la seva regió o les seves opinions polítiques.

Aquests han estat els nostres objectius des de l'inici del nostre partit, FDU-Inkingi. Aquesta és la columna vertebral del meu compromís polític aquí a Rwanda. Hem de vèncer la por, per alliberar-nos.

Volem eradicar la pobresa, la fam, el nepotisme, la corrupció i l'amiguisme que caracteritza el règim de l'FPR. Volem acabar amb les desigualtats socials, la discriminació i la confiscació de béns o de terres.

Estem lluitant contra la dictadura, la injustícia generalitzada, la iniquitat dels Gacaca, els treballs d'interès general sense cap procés equitable.

Volem que tots els rwandesos caminin peu dret, sense acotar-se, sense patir vergonya; volem trencar totes les cadenes que ens impedeixen de sentir-nos ciutadans rwandesos de ple dret.

En l'àmbit educatiu, volem millorar la qualitat de l'ensenyament, la pertinença dels continguts en relació amb les veritables necessitats i la competitivitat del nostre país, el respecte als ensenyants, la disponibilitat de material escolar, així com la igualtat d'oportunitats per a tots els infants del país, sense discriminació de classe, sexe, ètnia o regió.

En l'àmbit de la salut, el nostre lema és "salut per a tots" a través de la millora de les infraestructures sanitàries, l'accés a l'atenció, la disponibilitat i la qualitat del personal, del material i dels medicaments.

El benestar de la població és la pedra angular de la nostra acció. Tota ocupació ha de recuperar el seu valor i assegurar un salari decent. A les zones rurals, és urgent promoure la qualitat de l'habitatge i l'allotjament, i la disponibilitat d'aigua potable.

La política agrícola ha d'alimentar la població i ha de donar més valor i dignitat als productors camperols.

El caràcter nacional del nostre projecte

El nostre projecte polític interpel·la tots els rwandesos, siguin quin siguin els seus orígens ètnics o regionals, la seva religió, la seva professió, la seva classe social.

La nostra visió d'un poble reconciliat implica el deure de memòria, el respecte entre si, un diàleg nacional, la protecció de les minories i la igualtat d'oportunitats.

Fem una crida per mostrar la solidaritat amb les víctimes i supervivents del genocidi i dels crims contra la humanitat. Animem als membres de les Forces de Defensa de Rwanda, la policia nacional i els serveis de seguretat a marcar sempre la seva vocació professional amb caràcter nacional i a no involucrar-se en polítiques partidàries.

La nostra crida es dirigeix també als mitjans de comunicació, als membres de l'administració central i provincial i als membres del poder judicial.

2. Retorn al país: captiveri, persecució.

Fins i tot en captivitat, els sis mesos que he passat a Rwanda, després de la meva tornada, han donat un significat més profund al meu compromís i a la nostra lluita per un canvi polític profund.

Estic més convençuda que mai que, per la millora de tots els seus ciutadans i dels seus habitants, Rwanda ha de ser governada d'una altra manera.

De fet, he vist amb els meus propis ulls la humiliació, la injustícia, la desigualtat, la dictadura i l'arrogància que el partit en el poder, els seus fanàtics i aliats imposen a la població de Rwanda. Els meus companys de lluita i jo mateixa hem sofert i continuam sofrint els patiments físics i psicològics del règim del president Kagame. Els nostres drets, com els de tants altres dels nostres conciutadans són violats.

Tot i haver-hi una atmosfera d'assassinats polítics, de patiments, d'humiliacions, de negació dels nostres drets fonamentals, d'intents de silenciar l'oposició i la premsa, d'intimidacions, de detencions arbitràries i tortures, la nostra determinació continua intacta.

2.1. Una oposició emmordassada

Els tres partits de l'oposició, reagrupats al Consell de Concertació Permanent de l'oposició Rwandesa, CCP, romanen subjectes a una persecució implacable:

- L'oposició continua deplorant l'assassinat del vicepresident del Partit Democràtic dels Verds de Rwanda, Sr. André KAGWA RWISEREKA, desaparegut el 13 juliol de 2010, trobat mort l'endemà, gairebé completament decapitat.

- El Partit Democràtic Verd de Rwanda ha quedat paralitzat en els seus intents de ser inscrit, mentre que els seus dirigents continuen rebent amenaces de mort.

- El Partit Social IMBERAKURI , tot i que ha estat inscrit, ha quedat dividit en dues faccions, una de les quals s'ha passat a obeir el partit governamental. El president fundador del partit Mestre Bernard NTAGANDA, es troba a la presó des del 24 de juny de 2010, per haver estat acusat de negar el genocidi, de sectarisme i de creació d'un grup terrorista. El seu secretari particular, el Sr. M. Aimable SIBOMANA RUSANGWA ha desaparegut, des del 13 de juny de 2010.

- El partit FDU-Inkingi, que encara no s'ha pogut inscriure, també es manté en el punt de mira de la dictadura, amb tres membres del seu comitè executiu sota arrest domiciliari o en llibertat sota fiança.

2.2. Un escut contra el partit de les FDU-Inkingi

Per exercir legalment qualsevol activitat política a Rwanda, els partits polítics s'han de fer inscriure. Amb aquesta finalitat, el règim de l'FPR ha establert un passadís marcat i estret, destinat a aniquilar qualsevol intent de l'oposició real.

Les FDU-Inkingi són massa grans perquè puguin passar per les malles de la xarxa de l'FPR. La por d'una competència seriosa, ha empès la maquinària dictatorial a bloquejar tots els panys. S'ha posat en marxa un dispositiu infernal de lleis antidemocràtiques, amb la finalitat de deixar ben segellat l'espai polític.

Des de gener de 2010, les FDU-Inkingi han presentat inútilment 5 demandes d'autorització per a l'Assemblea Constituent. El sostre administratiu en la seva jerarquia s'ha emparat en acusacions criminals, creades del no-res, contra la presidenta del partit i candidata a les eleccions presidencials.

2.3. Arrest domiciliariDurant més de cinc mesos, el poder no ha pogut justificar cap dels càrrecs penals contra la senyora Victoire INGABIRE UMUHOZA , presidenta de les FDU-Inkingi.

Aquestes acusacions de negació del genocidi, de sectarisme i de col·laboració amb un grup terrorista, no són més que una excusa per bloquejar qualsevol activitat política.

Per això, vaig ser detinguda el 21 abril de 2010 i estic sota arrest domiciliari des de llavors.

Durant tot aquest temps, els caps del règim, la premsa governamental i del partit s'han embarcat en un linxament mediàtic sense descans. Els meus advocats també han estat detinguts. Són els casos del professor nord-americà Peter ERLINDER , advocat del Tribunal Penal Internacional per a Rwanda, que s'ha passat tres setmanes a la presó; i del Mestre Théogène MUHAYEYEZU que se n'hi ha passat dues.

2.4. Detencions, tortures i amenaçat de mortEl 24 de juny de 2010, en batudes polítiques dirigides als membres de l'oposició que volien manifestar-se de forma pacífica, van ser arrestats alguns membres de les FDU-Inkingi: la senyora Sylvain SIBOMANA, secretària general interina del partit; la senyora Alice MUHIRWA, tresorera interina del partit; el Sr. Théoneste SIBOMANA, responsable del partit a Kigali i la senyora Martin NTAVUKA , de les FDU-Inkingi a Nyarugenge.

Totes aquestes persones van ser víctimes de tortures infligides per agents de la policia.

La Sra. Alice MUHIRWA, va patir una hemorràgia interna després de rebre cops a l'estómac, i se li va denegar l'atenció mèdica fins al dia que va comparèixer davant del jutge. Durant les sessions de tortura, se li varen proferir expressions d'odi ètnic.

De la mateixa manera, els botxins li van oferir favors a canvi que signàs documents falsificats acusant la Sra. Victoire INGABIRE UMUHOZA i Maitre Bernard NTAGANDA d'haver col·laborat estretament amb els rebels de les FDLR i de rebre finançament per a la rebel·lió a través de còmplices instal·lats a Kigali.

Segons testimonis davant del tribunal, el secretari permanent del partit PS-IMBERAKURI també va confirmar que durant les tortures se li havia fet el mateix xantatge.

Totes aquestes maniobres confirmen una onada de detencions en els propers dies.

Un membre de les FDU-Inkingi a Kigali, des del 24 de juny de 2010, ha desaparegut i el partit continua fent-ne les seves investigacions.

Amenaces de mort han estat formulades contra membres del Comitè Executiu provisional de les FDU-Inkingi durant la seva detenció.

Fem una crida a la responsabilitat del govern del general Paul Kagame, perquè garanteixi la seguretat de les persones i porti davant la Justícia els autors de tortures, de tractes inhumans i de propostes racistes que inciten l'odi.3. Crida a la resistència activa no violenta

Aquesta farsa electoral ha de cessar immediatament. Demanem un ajornament de les eleccions presidencials, a fi que es permeti d'inscriure els partits de l'oposició; que els seus dirigents siguin alliberats de totes les acusacions fantasioses; que la Llei Electoral sigui actualitzada i que s'estableixi una comissió nacional electoral consensuada.

Si el calendari electoral no canvia, i l'ofegament i decapitació de l'oposició continua, l'arribada d'observadors nacionals i internacionals no té cap sentit ni un. El règim arranjarà les llistes electorals al seu caprici, les taxes de participació, la gestió de les urnes, els recomptes electorals, com també els resultats assolits que vulgui la dictadura.

En aquestes circumstàncies, el poble de Rwanda hauria de desafiar la legitimitat de les eleccions, fins que se celebri un procés just i transparent.

El poble de Rwanda ha passat per moltes proves dures, però no és mort. Molts han cedit sota el jou d'una oligarquia autoritària, però estan vius.

La resistència no és només una organització, és la determinació del poble d'oposar-se als dictats. Estic contenta de portar aquesta torxa.

Hem decidit de resistirPer això hem demanat, tot i que sigui en va, l'ajornament de les eleccions presidencials que vénen, per tal d'establir un procés transparent en la seva preparació, que permeti un debat veritable.

En les condicions actuals, rebutjam de pla els resultats de les pròximes eleccions presidencials, perquè no representen per a res l'exercici democràtic que els rwandesos tenen dret a esperar. No són més que una farsa simple.

L'efervescència de la repressió política en curs, caracteritzada pels assassinats de personalitats polítiques, periodistes, detencions i tortures de dirigents polítics i periodistes, tancament de diaris, atacs i amenaces de mort contra l'oposició no permeten de cap de les maneres que es puguin celebrar unes eleccions mínimament creïbles.

Les accions de la dictadura i dels seus instruments no fan res més que perjudicar els requisits mínims d'una democràcia veritable.

Com ja vaig dir en arribar a Rwanda, la nostra acció, la nostra lluita política no s'esgotarà amb aquestes eleccions. Ben al contrari. Tenim, avui més que ahir, raons per continuar la lluita i resistir.

Per això, vull apel·lar a la vostra responsabilitat, al vostre amor al país i al nostre poble.

Als països amics de Rwanda, vos prec que no deixeu Rwanda i el seu poble en mans d'un petit grup d'individus que els volen dirigir com una propietat privada.

Amb calma i determinació, resistirem aquesta casta de violència i intimidació per part del règim del general Paul Kagame. Lluitarem contra aquesta voluntat de sotmetre'ns a la força. Ens oposarem a tots aquests trucs que pretenen embrutar-nos amb crims imaginaris per tal d'excloure'ns millor. Resistirem tots aquests intents de dividir-nos per servir-se millor de nosaltres. Ens neguem a ser ostatges del passat del nostre país.

Les dones i els homes de Rwanda aspiren a una reconciliació genuïna. Volen atendre i dir-se la veritat sobre les tragèdies que els han afligit. Volen posar fi a l'exclusió d'una part dels rwandesos. Els devem això. Ens ho devem a nosaltres mateixos, als nostres fills i a les generacions futures.

Escriviu-ho amb totes les lletres, sigui a la vostra mà, al vostre cap, al vostre cor, a les vostres accions de cada dia, fins i tot als vostres gestos menys públics, a tot arreu i sempre:

“Vull resistir, resistesc pel benestar del meu poble”!

Tots i cadascun de nosaltres tenim una porció de mitjans per a aquest canvi que volem. D'acord amb les nostres capacitats, tenim instruments per a aquests canvis polítics a què aspiram amb totes les nostres forces. Ens cal tenir el coratge de garantir i d'assumir la nostra part d'aquest canvi, aquí i ara.

Siguem instruments d'aquest canvi, mitjançant la resistència als dictats del règim. Desafiem la legitimitat de tota aquesta paròdia i dels seus resultats. El temps del canvi ha arribat.

Que Déu vós beneeixi!

Victoire Ingabire Umuhoza
Presidenta de les FDU-Inkingi


Les darreres declaracions de la candidata presidencial a la República de Rwanda, Victoire Ingabire Umuhoza, no poden ser més explícites:

"Brutalitat de l'actuació policial a casa meva anit passada, amb motivacions polítiques.

El 24 de juliol de 2010, des de les 20:10 fins a les 20:50 una brigada mòbil de la policia irromp a la meva residència temporal, traient fora i assaltant dos hostes i el vigilant que roman a la porta d'entrada.

Les víctimes són el Sr. Martin NTAVUKA -líder de les FDU-INKINGI al districte de Nyarugenge, i el Sr. Anastas HAGABIMANA -líder de les FDU-INKINGI al districte de Kicukiro. Tots dos van ser emmanillats, colpejats i portats a les instal·lacions de detenció de la policia de Remera. El vigilant va quedar amb lesions a la cara, i amb un ull inflat.

Testimonis presencials confirmen amenaces de mort i abusos d'odi ètnic emesos per l'oficial Karekezi, dirigent del CID.

Avui mateix, l'estació de ràdio governamental, citant fonts policials, informa que ahir a la nit es produïren dues detencions per planificar una protesta il·legal per a la setmana que ve i per la «impressió incendiària» de samarretes.

Les nostres samarretes normalment reprodueixen els nostres colors (verd i vermell) i un text que diu, a la part frontal o a l'esquena : "Volem democràcia i que es faci justícia" o "TURASHAKA DEMOKARASI N'UBUTABERA BUSESUYE".


Què tè d'incendiari això?

Des del 26 de juliol de 2010, el Tribunal Suprem de Kigali manté obert el procés d'apel·lació sota fiança de molts líders de l'oposició, amb càrrecs que s'han de demostrar; mentrestant el titular està prometent el cel i la terra als rwandesos que estrobe en zones rurals.

Només aquest mes de juliol, en dues ocasions he estat sota la pressió dels propietaris, perquè desallotjàs les cases llogades, o en cas contrari m'hauria d'enfrontar al desallotjament policial amb amenaces de mort des del partit governant.

El propietari actual es va presentar inesperadament, només dos dies després de l'ocupació, disposat a emprendre un procés d'anul·lació d'arrendament ràpid. Un avís de 20 dies per desocupar i un reemborsament total dels 5 mesos de lloguer pagat per endavant està en vigor des de llavors.

Fa uns mesos, hotels de Kigali han avortat a l'últim moment les nostres reserves de sales de conferències, per mor de les amenaces de la policia secreta.

Sembla que el règim no vol deixar cap pedra sense moure, fins que l'oposició sigui enderrocada totalment.

Fem una crida al govern del general Paul Kagame, perquè els alliberin i que s'abordi adequadament el problema de la brutalitat policial, les pallisses, tortures, amenaces de mort, la força excessiva i l'ús d'un llenguatge d'odi, blasfèmies i comentaris difamatoris.

La Sra Victoire INGABIRE UMUHOZA
FDU INKINGI
Presidència.

Tel :
(+250) 078583600
Facebook: http://www.facebook.com/pages/Victoire-Ingabire-Umuhoza-for-President/109504816547 -
YouTube: http://www.youtube.com/user/FDUInkingi123 -
Twitter: http://twitter.com/VictoireUmuhoza

Mentre que assassinats i interpel·lacions a l'oposició i periodistes independents es multipliquen a Rwanda els darrers mesos, la comunitat internacional es dedica a “exhortar” inútilment Paul Kagame que vetlli perquè s'hi respectin els drets humans.

Des d'Afrik.com, el proppassat dia 21 de juliol René Dassié explicava que l'inici de la campanya electoral per a les presidencials del 9 d'agost s'ha desplegat en un ambient tens.

Se sospita que Paul Kagame -segur de la seva reelecció- ha maniobrat per apartar qualsevol candidatura que pogués molestar-lo: detencions, assassinats i intimidacions han marcat els darreres mesos anteriors al llançament oficial de la campanya.

Segons un comunicat difós el 19 de juliol, “La Federació Internacional de Drets Humans (FIDH) ha fet una crida perquè s'aturi l'onada de violència a Rwanda i ha demanat una investigació independent i imparcial sobre els assassinats d'opositors polítics i periodistes”. La Federació ha qualificat com a “escalada de violència i agressió la situació que preval al país."

De fet, entre les candidatures de l'opisició, el Partit Verd, que no ha aconseguit de ser-hi inscrit, ha vist que un dels seus vicepresidents era assassinat.

Les Forces Democàtiques Unificades (FDU Inkingi) tampoc no hi han pogut concórrer. La seva presidenta, Victoire Ingabire Umuhoza, alliberada després d'una interpel·lació, roman sota control judicial, inculpada de “negació del genocidi hutu i de complicitat amb el terrorisme”.

El Partit Social Inbwerakuri té el seu líder Bernard Ntaganda a la presó des de fa una mesada pels mateixos motius.

Les tres úniques persones autoritzades a presentar-se com a candidates, són reconegudes com a properes a Paul Kagame:

Jean-Damascène Ntawukuriryayo, vicepresident de l'Assemblea i ex ministre de Salut.

Prosper Higiro, vicepresident del Senat i antic ministre de Comerç.

I Alvera Mukabaramba, l'única dona que s'hi presenta, que ja va ser candidata a l'anterior escrutini presidencial i va desistir-hi al darrer moment, demanant el vot per Paul Kagame.

La comunitat internacional, amb molta més insistència i fermesa, ha de demanar comptes al president rwandès, pel que fa a la violació dels drets humans.

Des de l'ONU s'ha de reclamar amb molta més energia que el règim rwandès aclareixi tots els assassinats comesos aquestes darreres setmanes.

La Federació Internacional de Drets Humans ha de pressionar més intensament Kigali perquè respecti les disposicions de la resolució sobre eleccions a Àfrica; concretament “que totes les parts afectades puguin dur a terme la seva campanya lliurement, sense violència ni intimidació” i “que es protegeixi abans, durant i després de les eleccions, els periodistes, defensors dels drets humans, observadors i supervisors electorals, contra les intimidacions i d'altres abusos”.

Per a un tutsi com Paul Kagame, emperò, tot això no són més que paraules buides de sentit. L'únic que compta és la força bruta.

No només considera enemic qualsevol hutu que li passi per davant; també qualsevol tutsi que s'atreveixi a contradir les seves ordres. I, per descomptat, qualsevol estranger que denunciï aquest comportament brutal com a dictatorial, repressiu i contrari als drets humans.

Amb presidents d'aquesta casta, sembla mentida que hi hagi qui pugui arribar a creure's que se n'ha sortit elegit DEMOCRÀTICAMENT!

Tot fa pensar que l'única democràcia vera que s'està implantant arreu del Planeta, és la que imposa el capital.

Segons informa Ràdio França Internacional (París, 22 juliol 2010), l'oposició rwandesa al règim imposat pel president Paul Kagame, demana ajuda a Obama i a Cameron, per la crisi política que s'està patint en aquell país de l'Àfrica dels Grans Llacs.

El president d'un partit d'oposició rwandès ha escrit una carta oberta a Barack Obama, president dels EUA, i al primer ministre britànic, David Cameron, instant-los a intervenir en el que anomena "crisi política" a Rwanda.

John Karuranga, president del Partit Popular de Rwanda, diu que el president de la República, Paul Kagame, administra molt malament el país, amb el suport dels EUA i del Regne Unit.

Karuranga va dir des de Londres a Ràdio França Internacional que Kagame està tergiversant la qüestió més volàtil de Rwanda avui dia, el genocidi.

D'altra banda, l'Agència Rwandesa d'Informació (RNARI) acaba de publicar que el propietari de la casa on viu Victoire Ingabire Umuhoza, candidata de FDU-Inkingi a la Presidència de la República, li va demanar ahir mateix (23-07-2010) que abandonàs la seva casa.

Sembla que el propietari està disposat a tornar-li tots els doblers que li ha pagat pel lloguer dels darrers cinc mesos. L'únic que li demana és que ella i tot el seu personal se'n vagin a viure en un altre lloc.

Membres de l'equip n'han iniciat la recerca, veient-se empesos a haver deixar buid el lloc on han viscut des del 16 de gener de 2010, quan Ingabire va arribar al país.

El propietari de l'immoble li hauria dit, a la candidata presidencial, que es trobava sota pressió i que havia decidit no ficar-se en problemes...

Si hi ha un país on resulta difícil fer política democràtica, a la regió africana dels Grans Llacs, sens dubte és Rwanda.

Des de l'any 2003, roman governada per un militar tutsi bel·licós, Paul Kagame que detesta l'oposició. Fins a límits increïbles. Es pot parlar d'un autèntic règim dictatorial instaurat a Kigali, la capital, per un dictador amb les mans tacades de sang, que desitja «menjar-se» els opositors, sigui com sigui.

Per això, alguns d'aquests han optat per fugir del país, i evitar així la mort. D'altres hi romanen i combaten per una democràcia veritable, lluitant-hi cada dia i arriscant-s'hi a cada moment.

Aquesta lluita per la democràcia acaba de costar-li la vida a André Kagwa Rwisereka, figura rellevant de l'oposició, que va ser trobat degollat el proppassat 14 de juliol: és un dels vicepresidents del Partit Democràtic dels Verds de Rwanda (PDVR), formació política dissident de l'FPR en el poder, creada el mes d'agost de l'any passat, el 2009.

Es tracta d'un fet molt greu. Fa veure ben a les clares la inseguretat en què es troben els membres de l'oposició a Rwanda. Aquest assassinat i d'altres que continuen cometent-s'hi ofereixen la veritable imatge fosca del règim rwandès, a poques setmanes d'unes eleccions que Paul Kagame -al poder des de 1994- hauria de guanyar fàcilment, en tenir davant tres partits de l'oposició...

A aquest fet luctuós, se n'hi han d'afegir d'altres: el 24 de juny va ser un periodista independiente, Jean-Léonard Rugambage, que va ser assassinat d'un tret a casa seva, a Kigali.

Més recentment també s'ha produït la detenció d'un altre periodista, en un ambient on les detencions es multipliquen, fent-hi veure que el Govern rwandès fa tot quant sap i pot per fer callar els seus opositors i crítics.

Mentre els tres partits de l'oposició han demanat una investigació internacional sobre la mort de Rwisereka; entre els quals la FDU-Inkingi de Victoire Ingabire Umuhoza, candidata hutu que es troba també sota control judicial; la Unió Africana roman callada.

Com si les polítiques africanes haguessin de rimar sempre amb «dictadura»; i la majoria de dirigents africans ignorassin el que significa l'«alternança» dins del seu vocabulari polític...

Assassinats polítics, empresonaments, persecucions contra els opositors, són moneda de canvi corrent a Rwanda; on s'han produït massa morts i massa temptatives inexplicades d'assassinat d'opositors i crítics del poder a Kigali.

Cal que els països occidentals que donen suport al règim de Paul Kagame, en reconsiderin la posició, si volen continuar sent considerats com a demòcrates “de facto”.

Començant pels EUA presidits per Barack Hussein Obama. Si és que no vol ser acusat algun dia d'haver contribuït activament a la regressió democràtica del continent africà...

Tot duu a pensar, emperò, que si el poder rwandès ha optat per liquidar sistemàticament la gent que no en comparteixi el projecte de societat; per adoptar un comportament propi de règims dictatorials; per prendre una opció pròpia de les dictadures més fèrries... Si tira endavant per aquesta via, és perquè se li consent i/o se l'hi engresca.

Es tracta d'un règim que no solament rebutja obrir espais a l'oposició, sinó que ofega contínuament la llibertat d'expressió, i duu a establir que periodistes i opositors es converteixin en raça que ha de desaparèixer.

Cal fer veure a Kagame i als seus algutzirs, que no entenen que Àfrica ha de passar pàgina i comptar amb dirigents de governança irreprotxable; que la via democràtica passa inevitablement pel respecte a la vida humana, com a cosa sagrada.

Kagame no només és incapaç de dialogar amb l'oposició, sinó que es mostra implacable amb els seus companys antics de lluita. Intolerant, està ben decidit a marcar el pas a tothom. No vol ni sentir a parlar d'alternança.

Kagame és un d'aquells dirigents que està cridat a comparèixer davant de la Cort Penal Internacional, per reprondre de tots i cadascun dels seus actes, com a militar bel·licós, acusat de genocidi.

S'haurà de veure com arriben a quedar, després de les eleccions, les aspiracions populars a més llibertat i a més democràcia republicana, en un país com Rwanda, que ocupa físicament un territori petit; però que manté un règim militar per al qual l'experiència democràtica sembla que només queda resumida en una alternativa única: o la maleta (desaparèixer fora del país) o el taüt (desaparèixer baix terra).

(André Kagwa, assassinat a Rwanda (Justin Daboné, L'Observateur Paalga, 16-07-2010; La oposición diezmada antes del escrutinio (Sabine Cessou , Liberation 17/07/2010);OPOSICIÓN RUANDESA : La maleta o el ataúd (Le Pays 16/07/2010))

D'altres enllaços interessants:

  1. El silenci ensordidor d'Occident, davant Rwanda (una vegada més...)
    Cyberpresse, 27-07-2010
  2. A pocs dies de les eleccions presidencials, clima de por a Rwanda
    France 24 - L'actualité internationale (27-07-2010)
  3. Victoire Ingabire UMUHOZA al Facebook
    Facebook
  4. Victoire Ingabire UMUHOZA, quina valenta dona rwandesa!
    Rwanda en pau (07-2010)
  5. Victoire Ingabire Umuhoza for President
    Pàgina web personal de Victoire
  6. Presidenciales: Después de Kagame…Kagame
    Afrique Actu 21/07/2010
  7. Paul contra Kagame
    Fasozine 21/07/2010
  8. Los demócratas ruandeses agradecen vivamente a José Luis Rodríguez Zapatero y al pueblo español
    Faustin Twagiramungu
  9. Actuació brutal de la policia al domicili de candidata rwandesa
    Rwanda en pau (o7-2010
  10. Más sobre la visita de Kagame a Espanya. El oportunismo del PP
    En clave de África (16-07-2010)
  11. Eleccions “democràtiques” a Rwanda
    Rwanda en pau (07-2010)
  12. Lo que nadie cuenta sobre Rwanda. El currículum genocida de Paul Kagame
    En clave de Àfrica (15-07-2010)
  13. L'oposició rwandesa demana ajuda a Obama i Cameron
    Rwanda en pau (07-2010)
  14. Rwanda opposition party cries out to Obama and Cameron
    Africa review

La lectura del llibre publicat recentment per Joan Carrero Saralegui, que recoman a qualsevol persona mínimamment interessada en la defensa i promoció dels drets humans arreu del Planeta, no només em fa reviure temps passats al continent africà...

També em porta a veure la importància i transcendència que té allò que s'està succeint, ara mateix, a la regió africana dels Grans Llacs.

La lectura d'aquest llibre tan recomanable em refresca la memòria i em fa a saber, per exemple, que el TPIR -Tribunal Penal Internacional per a Rwanda-, es constitueix el 8 de novembre de 1994 per Resolució 955 del Consell de Seguretat de l'ONU (no per l'Assemblea General), amb representants de 15 països com a membres (Espanya, EUA, UK, etc.), amb l'abstenció de la Xina i l'oposició de Rwanda.

Sé, així, que l'ONU reconeix que s'han comès a Rwanda violacions greus del dret humanitari, en virtut del capítol VII de la Carta de Nacions Unides.

Veig que se n'estableix la seu a Arusha (Tanzània) (per Resolució del Consell de Seguretat 977, de 22 de febrer de 1995). Ciutat tanzana que vaig tenir l'oportunitat de visitar a la dècada dels anys 70...

Comprov que la tasca del TPIR se centra en els crims comesos per rwandesos, entre l'1 de gener i el 31 de desembre de 1994, en territori rwandès i d'estats veïns, i per ciutadans no rwandesos en territori rwandès.

Se'm diu que a l'actualitat hi són representants 86 països (Arusha, Kigali, la Haia, New York). I que per al 2008-2009 l'Assemblea General de l'ONU hi destinà 267.356.200 $ bruts!

M'interessa endinsar-me en la web del TPIR. Roman oberta i actualitzada diàriament en anglès, francès i kinyarwanda, informant detalladament sobre les actuacions del Tribunal.

Al menú lateral esquerre hi apareix:

  • una Presentació del Tribunal,
  • l'Agenda,
  • Conferències,
  • Centre de Premsa,
  • Textos fonamentals,
  • Afers,
  • Biblioteca,
  • Ofertes d'ocupació laboral al Tribunal,
  • l'Estratègia de l'acabament del mandat del TPIR,
  • Enllaços amb altres llocs,
  • Base de dades judicial pública,
  • Publicacions del TPIR, etc.

M'entren ganes d'endinsar-me en la tasca desplegada per aquest Tribunal Penal Internacional que vol centrar-se en el genocidi perpetrat -encara que sigui només durant un any- en terres tan estimades per mi com són ara Rwanda, Burundi, Congo, Uganda, Tanzània.

M'afecta molt endins aquest genocidi que les potències occidentals s'afanyen a mantenir ben amagat; protegint així l'acció militar, -la més violenta que s'ha comès mai enlloc, d'ençà la Segona Guerra Mundial-, desplegada pel Front Patriòtic Rwandès/Exèrcit Patriôtic Rwandès, comandats pel president actual de la República Rwandesa, el general Paul Kagame.

La lectura del llibre publicat pel pacifista mallorquí, el lluitador infatigable Joan Carrero Saralegui, em fa veure cada cop més clarament que allò que passa a la regió africana dels Grans Llacs, la violència desfermada per militars tutsis contra poblacions hutus, té molt a veure amb les riqueses que volen fer-se seves d'altres potències estrangeres.

En el fons d'aquest conflicte hi ha la lluita política entre països i governants teòricament aliats -nordamericans, anglosaxons i jueus versus francesos, europeus i catòlics- pel domini d'uns territoris farcits de riqueses minerals.

“EUA ha guanyat la batalla de Rwanda, mentre que la UE arrossegada per França l'ha perduda”...

Molts dels personatges que apareixen al llibre publicat recentment per Joan Carrero, -"África, la madre ultrajada. La verdad sobre el conflicto de los Grandes Lagos que las potencias occidentales se empeñan en ocultar"- es varen fer presents a Mallorca, seguint la iniciativa pacificadora impulsada per la Fundació s'Olivar d'Estellencs i l'associació Drets Humans de Mallorca:

Coincidint amb el pont del mes de maig de 2009, membres destacats de partits polítics de l'oposició rwandesa a l'exili, i d'altres membres representants de la societat civil de Rwanda, celebraren conjuntament a Palma el Diàleg interrwandès, una iniciativa que pretén arreplegar totes les ètnies i sectors socials del país per impulsar la democràcia a Rwanda a través del diàleg, la pau, la veritat i la justícia.

Se'n féu ressò TVE2 a principis de 2010, emetent aquest programa de 3 minuts de durada, on apareixen, entre moltes d'altres persones, el jutge Andreu (que investiga delictes de genocidi), J. Matata (contra la impunitat a Rwanda), M. Numuhoza (activista dels drets humans), Paul Kagame (president de Rwanda i del Front Patriòtic Rwandès), G. Karangwa (representant de partit tutsi opositor), Jordi Palou-Loverdos (misser de Veritas Rwanda Forum), E. Ndayisaba (membre d'assistència a víctimes africanes), Victoire Ingabire Umuhoza (candidata a la Presidència de la República Rwandesa), Joan Carrero, Bernat Vicens, Pere Sampol...:

Diálogo por la democracia en Ruanda



S'hi destaca, entre moltes d'altres personalitats rwandeses, la figura de Victoire Ingabire Umuhosa, una rwandesa exiliada que a l'actualitat es troba a Rwanda i lluita per aconseguir fer-s'hi present com a candidata a la Presidència de la República durant les eleccions convocades per al proper mes d'agost de 2010...

A vegades hi ha notícies que passen desapercebudes, quedant-se al marge de l'atenció que hi puguin dispensar els mitjans de comunicació habituals. Cosa que no significa que deixin de ser interessants...

Particularment em sembla significativa la pregunta que formula el senador designat pel Parlament de les Illes Balears, adscrit al Grup Parlamentari Mixt del Senat d'Espanya, Pere Sampol i Mas.

Sé que no és aquesta la primera vegada que el senador autonòmic s'adreça al Govern espanyol, demanant-li explicacions sobre un assumpte tan espinós com és la violació dels drets humans a la regió africana dels Grans Llacs.

Es veu que el president del Govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, ha acceptat la invitació del secretari general de Nacions Unides a liderar els Objectius del Mil·lenni juntament amb el president de Rwanda, el general colpista Paul Kagame!

Quina imatge, i, sobretot, quina estratègia tan xereca i repugnant: Rodríguez Zapatero, d'Europa, anant de bracet amb el general Paul Kagame, d'Àfrica, per liderar una iniciativa de l'ONU tan necessària com poc efectiva: eradicar la pobresa extrema i la fam que hi ha al món, abans que arribi l'any 2015!

Amb personatges com aquests, el resultat està més que cantat!

Per aquest motiu, el senador montuïrer recorda al Senat que el president rwandès està processat per l'Audiència Nacional Espanyola, imputat per delictes de genocidi, crims de guerra, pillatge, violacions i l'assassinat de 9 ciutadans espanyols, coses que han provocat l'ordre d'arrestament internacional contra una quarantena d'alts càrrecs del Front Patriòtic Rwandès.

"NO CREU EL PRESIDENT DEL GOVERN QUE HAURIA DE DECLINAR AQUESTA INVITACIÓ I EXIGIR A LES NACIONS UNIDES QUE COL·LABORIN AMB LA JUSTÍCIA UNIVERSAL"? -és el text de la pregunta que formula el senador mallorquí Pere Sampol al Govern que presideix José Luís Rodríguez Zapatero.

Molt bona pregunta, sobre un assumpte que a mi personalment m'interessa moltíssim, tot i els vergonyosos i repugnants silencis de l'anomenada comunitat internacional i dels mitjans de comunicació que hi resten sotmesos... davant la cruenta realitat que pateix RWANDA i la regió africana dels Grans Llacs.

Rwanda: el món nostre en mans de qui?

El proppassat mes de maig es produïa una notícia internacional que posava la pell de gallina a més d'un!


El president de la República de Rwanda, el militar Paul Kagame, i el president del Govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, havien acceptat d'anar de bracet i presidir la iniciativa llançada per l'ONU sobre els “Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni” -que apunten a eradicar la pobresa que domina el món abans de l'any 2015!-.

Mal d'entendre? Més tost fàcil! Sobretot si ens atenem a les explicacions que hi aporta l'advocat Jordi Palou Loverdos, acreditat davant la Cort Penal Internacional (La Haia) i davant l'Audiència Nacional Espanyola, on representa legalment les 9 víctimes espanyoles i d'altres innombrables rwandeses i congoleses.

Com afirma l'advocat Palou-Loverdos, els objectius del Mil·lenni són de lloar i mereixen tot el suport internacional. Una altra cosa és que aquesta iniciativa tan lloable hagi de ser liderada per Paul Kagame i, molt manco, que aquest es vegi acompanyat pel president espanyol!

N'assenyala alguns motius de pes:
  1. El règim polític i militar de Paul Kagame és un dels més autoritaris i dictatorials del Planeta, amb tot el que això significa (segons organitzacions o mitjans de tant prestigi com The Economist o The Freedom House) i tot el que comportaria d'augment de suports internacionals.
  2. Les conseqüències militars són molt greus. La implicació d'Espanya en el Pla Àfrica i el comandament militar nordamericà amb objectius geoestratègics clars a més dels militars, fa que Espanya hi participi en operacions militars de formació antiterrorista. La punta de llança d'aquest comandament militar, precisament, és l'exèrcit de Rwanda liderat pel general Paul Kagame (el seu jerarca militar més alt)... que a més d'una activa i mortífera presència en diversos països de l'Àfrica Central està fortament implicat al Sudan, territoris on desplega genocidis des de fa dècades...
  3. Les implicacions jurídiques són significatives. Un tribunal espanyol ha processat el president i general Paul Kagame, juntament amb altres 40 oficials d'alta graduació de l'exèrcit rwandès, acusat d'haver ordenat personalment la mort violenta de 9 espanyols a Rwanda i Congo els anys 1994, 1996, 1997 i 2000, a més d'innombrables víctimes rwandeses i congoleses en aquells períodes.
  4. La decisió del president Rodríguez Zapatero d'acceptar la proposta del secretari general de l'ONU fa pensar molt: no deixa de sorprendre que sigui precisament l'ONU la que proposi a Paul Kagame codirigir la iniciativa dels Objectius del Mil·lenni, quan l'ONU en coneix el processament per crims contra la humanitat i crims de guerra, entre d'altres. És la mateixa ONU a la qual se li ha demanat de facilitar les proves recollides per un Grup d'Experts en relació amb els crims de guerra de rapinya de recursos minerals a la República Democràtica del Congo en què estan implicades algunes empreses multinacionals nordamericanes, canadenques, europees, israelianes, uzbeques, sudafricanes, rwandeses (com el holding Tristar, grup d'empreses paraigües al qual presumptament roman vinculat Paul Kagame).
Seria bo arribar a esbrinar què es pretén, en realitat, amb una iniciativa com aquesta i quina va ser la idea brillant que va sorgir dins la ment del secretari general de l'ONU, o d'algun representant membre permanent del Consell de Seguretat que la hi va suggerir.

Seria convenient arribar a saber què cerca el secretari general de l'ONU quan proposa que treballin conjuntament el líder polític i militar africà, president de Rwanda, processat per crims contra espanyols, i el president europeu del país que ha emès ordres d'arrest internacional contra la cúpula política i militar d'aquell país africà, Rodríguez Zapatero, president del Govern espanyol.

Seria bo que s'arribàs a veure que no se cerca neutralitzar encara més la iniciativa de justícia conforme amb el dret internacional...

Per això, resulta del tot adient la formulació de la pregunta que fa al Senat d'Espanya qui s'hi exerceix com a senador autonòmic en representació del Parlament de les Illes Balears, Pere Sampol:

“NO CREU EL PRESIDENT DEL GOVERN QUE HAURIA DE DECLINAR AQUESTA INVITACIÓ I EXIGIR A LES NACIONS UNIDES QUE COL·LABORIN AMB LA JUSTÍCIA UNIVERSAL"?

Mentre s'afanya a "convidar" membres del Govern rwandès, còmplice d'assassinats massius, es nega a rebre familiars de cooperants espanyols assassinats a Rwanda...

Suports institucionals a la Fundació s'Olivar d'Estellencs from Cil Buele on Vimeo.

Val la pena prestar una mica d'atenció a la resposta que dóna el Govern espanyol a una pregunta que li formula el senador mallorquí Sr. Pere Sampol i Mas (GPMX), sobre les causes per les quals el president Rodríguez Zapatero s'ha negat a rebre els familiars dels cooperants espanyols assassinats pel Front Patriòtic Rwandès, mentre que ha convidat el ministre de Justícia de Rwanda... (684/018522) (p. 206).

Una resposta digna que quedi ben emmarcada dins llistons daurats... si no fos perquè es tracta d'una qüestió massa delicada!

“684/018522.- El anuncio de la presentación de la referida pregunta fue publicado en el BOLETÍN OFICIAL DE LAS CORTES GENERALES, Senado, Serie I, número 357 de 13 de noviembre de 2009.

A la Mesa del Senado.- Pere Sampol i Mas, Senador del Bloc per Mallorca i Psm-Verds por la Comunidad Autónoma de las Islas Baleares, integrado en el Grupo Parlamentario Mixto, al amparo de lo establecido en el Reglamento de la Cámara, formula al Gobierno pregunta, solicitando respuesta escrita.

“¿Por qué razón el Presidente del Gobierno hasta ahora se ha negado a recibir a los familiares de los nueve cooperantes españoles asesinados por el Frente Patriótico Ruandés, según consta en Auto del Juez Fernando Andreu de la Audiencia Nacional, mientras que invita al Ministro de Justicia de Ruanda, miembro de la Administración cómplice de estos asesinatos según el mismo Auto?”

Palacio del Senado, 29 de octubre de 2009.—Pere Sampol i Mas.

RESPUESTA DEL GOBIERNO (684) Pregunta escrita Senado. 684/018522. AUTOR: Sampol i Mas, Pere (GMX). Respuesta:

“El Gobierno entiende la necesidad de investigar, hasta sus últimas consecuencias, la muerte de los nueve ciudadanos españoles fallecidos en Ruanda y en la República Democrática del Congo entre los años 1994 y 2000. El paso del tiempo no merma su recuerdo. Pero también resulta necesario seguir los pasos conforme a los usos y prácticas que rigen en el Derecho Internacional.

En este sentido, el Ministro de Justicia de Ruanda fue invitado por su homólogo español a visitar nuestro país para atender su petición de conocer de primera mano la naturaleza y situación del procedimiento que se sigue en la Audiencia Nacional contra ciudadanos de su país y analizar las posibilidades que el ordenamiento jurídico español ofrece en un caso de estas características.

Madrid, 18 de diciembre de 2009.

ALGUNES CONCLUSIONS ÒBVIES:

  • Usos i pràctiques del Dret Internacional.
    En aquest cas, una cosa lleva l'altra! Pel que diu aquesta resposta, es veu ben a les clares que el dret internacional obliga a mantenir uns “usos i pràctiques” que porten irremeiablement a NEGAR-SE A REBRE AL PALAU PRESIDENCIAL ELS FAMILIARS DE NOU COOPERANTS ESPANYOLS ASSASSINATS A RWANDA (reconeguts per un jutge excel·lent de l'Audiència Nacional espanyola).

  • Usos i pràctiques del Govern espanyol.
    El ministre de Justícia espanyol no té cap mirament ni un a l'hora de “convidar” el seu homòleg, el ministre de Justícia rwandès, perquè visiti Espanya.
    Mira què bé. El Govern espanyol, no només rep amb els braços oberts i amb les portes obertes de pint en ample, sinó que “convida” (se suposa que amb els nostres doblers!) un membre de l'Administració rwandesa còmplice d'aquells assassinats.
    En aquest cas, idò, val més haver matat que haver estat matat!

  • La Justícia espanyola per una banda i el Govern espanyol per l'altra.
    D'una banda, es veu que el jutge titular del Jutjat Central d'Instrucció núm. 4 de l'Audiència Nacional, Fernando Andreu, ordena la detenció de 40 militars rwandesos pels delictes de genocidi i terrorisme, als quals acusa d'haver provocat la mort de 4 milions de rwandesos i l'assassinat de 6 missioners i 3 civils espanyols.

    De l'altra, es veu que el ministre de Justícia espanyol s'estima més “convidar” a viatjar cap a Espanya un dels membres de l'Administració rwandesa implicada directament en el cas del jutge Andreu; que no posar-se a esbrinar què hi ha darrere la denúncia formulada per una entitat mallorquina, la Fundació s'Olivar d'Estellencs que -per a més inri- ara resulta que esdevé sospitosa davant l'ONU d'haver “finançat” la lluita armada...

    On és la convidada del ministre de Justícia per assabentar-se'n i recaptar-ne “les possibilitats que l'ordenament jurídic espanyol ofereix en un cas d'aquestes característiques”...?

O tots moros, o tots cristians! Es deia un temps.
Ara ja no val això?

Abans d'assistir a l'Ajuntament de Palma, on es preveu -dilluns,30 de novembre de 2009- que s'aprovi una declaració institucional relacionada amb les investigacions que el Consell General de les Nacions Unides està realitzant sobre les activitats de la Fundació s'Olivar d'Estellencs al Congo i a Rwanda, he volgut recordar alguna de les fites remarcables en la trajectòria més recent d'aquesta entitat mallorquina.

Només si ens fixam en les activitats desplegades enguany mateix, ja ens podem fer a la idea del que representa i comporta una entitat tan lluitadora com aquesta, en la defensa dels drets humans a l'Àfrica dels Grans Llacs.

El mes de febrer de 2009 Aina Calafat i Manel Gomàriz es fan presents a Brussel·les, on participen com a membres de l'associació Drets Humans de Mallorca en la manifestació - carnaval a favor de la justícia i el diàleg a Rwanda.

Els motius d’aquesta manifestació – carnaval no són altres que reclamar a les autoritats de la Unió Europea que executin els mandats d’arrest internacional dictats per jurisdiccions independents sense discriminació; que donin suport al procés de diàleg interwandès, per prevenir conflictes nous a l’Àfrica Central; i que contribueixin a crear la Comissió Veritat i Reconciliació, per una coexistència pacífica entre tots els sectors que componen la societat rwandesa.


El motiu primordial de totes aquestes actuacions ve causat pel fet que l'Audiència Nacional Espanyola ha decidit processar militars de Rwanda a petició d'entitats d'aquí: Drets Humans de Mallorca i Fundació s'Olivar d’Estellencs, que es varen querellar contra el genocidi rwandès.

Aleshores són més de cinc-centes les persones que reclamen a Brussel·les Justícia. També per a casos tan sagnants com el de la cooperant catalana Flors Sirera assassinada presumptament per 7 militars rwandesos.

A Brussel·les rwandesos i mallorquins s'uneixen per reclamar justícia internacional.

Els mitjans de comunicació se'n fan ressò. En entrevista publicada al Diari de Balears, el president de la Fundació s'Olivar d'Estellencs, Joan Carrero Saralegui, afirma que en un món globalitzat cal que la Justícia també es globalitzi i que, per això mateix, esdevé possible el procés contra 40 militars rwandesos.

Aquella acció realitzada el mes de febrer de 2009 rep el suport del Consell de Mallorca a través de la seva presidenta Francina Armengol i del president del Fons Mallorquí de Solidaritat, Joan Font; i també el d'altres personalitats de l'àmbit local, com és el cas de Miquel A. Llauger, o Narcís Genís

Drets Humans de Mallorca i la Fundació s'Olivar d'Estellencs, que impulsen el Fòrum Internacional per la Veritat i la Justícia a l'Àfrica dels Grans Llacs, fan públiques les dades referides als màxims responsables militars rwandesos i les imputacions que se'ls fan en delictes de
  • genocidi,
  • lesa humanitat,
  • crims de guerra,
  • integració en organització terrorista,
  • actes terroristes,
  • atacs contra camps de refugiats,
  • incineració massiva de cossos humans,
  • pillatge de béns,
  • pillatge de recursos naturals,
  • assassinats de cooperants espanyols,
  • matances sistemàtiques,
  • etc.
Un jutge espanyol Fernando Andreu ha volgut prendre les messions en aquesta tasca de perseguir fins al finals els genocides. I, des d'Espanya inculpa 40 militars de Rwanda per cometre genocidi, on s'inclou també la mort d'un capellà de Navata, el pare Joaquim Vallmajó, i la cooperant de Manresa, Flors Sirera.

En aquesta denúncia, s'hi han implicat nombroses personalitats d'arreu del món. La congresista nordamericana Cynthia McKinney n'és una de les que més intensament hi ha treballat. Com també ho ha fet Adolfo Pérez Esquivel, Premi Nobel de la Pau...

Davant el greu requeriment que ha fet l'ONU, demanant explicacions sobre el possible finançament d'una guerrilla africana per part de la Fundació s'Olivar d'Estellencs, aquesta entitat mallorquina ha rebut el suport explícit i oficial de totes les institucions públiques (Parlament de les Illes Balears, Consell de Mallorca i Ajuntament de Palma) que li reconeixen el seu caràcter pacifista, i també d'altres d'instàncies internacionals...

En escrit publicat en aquest blog el president de la Fundació, Joan Carrero Saralegui, explica fil per randa la connivència de l'Organització de Nacions Unides amb les xarxes mafioses que volen controlar les grans riqueses existents a la regió del Congo.
Fins al punt que s'està considerant la presentació formal d'una querella contra l'ONU pel genocidi de Rwanda

Si a això s'afegeix que, juntament amb Drets Humans de Mallorca, la Fundació s'Olivar és una de les entitats mallorquines que ha promogut el Diàleg Intrarwandès entre diverses plataformes constituïdes per hutu, tutsi i twa, celebrat a Palma el mes de maig de 2009.

I que representants de totes dues entitats mallorquines ja havien viatjat el mes de gener anterior a la República Democràtica del Congo, fent part d'una delegació balear convidada pel Govern d'aquell país africà, amb la finalitat de denunciar-hi els atacs injustificats que rep d'altres estats veïns...

I que, a més a més, és una de les poques entitats de l'exterior que dóna suport explícit a la candidata rwandesa a la Presidència de la República, Ingabire Umuhoza.

I que, sobretot, ha aconseguit que els Tribunals espanyols, actuant en aplicació del principi de justícia universal, prenguessin l'any 2008 la decisió de lliurar ordres d'arrest internacional contra 40 alts responsables de la cúpula política militar de la Armée Patriotique Rwandaise 2 / Front Patriotique Rwandais (APR/FPR) per la seva suposada responsabilitat en els crims de genocidi, crims contra la humanitat, crims de guerra i terrorisme, entre d’altres, comesos a Rwanda i la República Democràtica del Congo (abans Zaire) entre 1990 i 2002,

HOM POT PENSAR COM A LÒGIC QUE HI HAGI QUI ESTIGUI DISPOSAT A IMPEDIR, DE TOTES TOTES, QUE RES DE TOT AIXÒ ARRIBI A REEIXIR COM CAL...

Institucions de les Illes Balears, que han finançat activitats de la Fundació s'Olivar a l'Àfrica Central han rebut requeriments per part del Grup d'Experts creats pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides -per investigar els grups armats que operen en aquella regió-, mitjançant els quals s'investiguen les activitats de la Fundació s'Olivar per sospites de col·laboració amb aquests grups armats.

Alegra i reconforta una mica constatar que dimarts, 24 de novembre de 2009, el Parlament de les Illes Balears, en sessió plenària, aprovava una Declaració institucional relacionada amb les investigacions que el Consell General de les Nacions Unides ha realitzat sobre les activitats de l'entitat mallorquina Fundació s'Olivar al Congo i Rwanda.

Suports institucionals a la Fundació s'Olivar d'Estellencs from Cil Buele on Vimeo.

Amb això, el Parlament de les Illes Balears manifesta públicament el seu suport a la Fundació s'Olivar pel seu treball a favor de la pau i la reconciliació en la regió dels Grans Llacs africans.

Reconeix que la Fundació s'Olivar des de fa molts d'anys realitza tasques en defensa de la pau, la justícia i la solidaritat, sempre aplicant els principis pacifistes i no violents que inspiren el seu ideari. El suport a grups armats és contrari als seus ideals i a la seva llarga trajectòria.

El Parlament de les Illes Balears acorda comunicar aquest acord al Consell de Seguretat de les Nacions Unides i notificar aquest acord al Ministeri d'Afers Exteriors del Govern espanyol.

Si alguna cosa he après, al llarg del meu extens peregrinar per àmbits de l'anomenat Tercer Món, és que “els déus dels senyors no són iguals als nostres...” -com descriu gràficament l'escriptor i antropòleg peruà, d'Andahuaylas, José María Arguedas, a la seva novel·la “Todas las sangres” (1964).

No és ben bé el mateix el món dels rics i el món dels pobres!

Una cosa és la tasca intensa, sense afany de lucre, voluntària, despresa, compromesa, abnegada que desplega la gent que s'hi atansa amb ganes de donar-hi una mà generosa i amiga...

I una altra cosa, molt distinta, és la tasca còmoda, molt ben pagada econòmicament, preceptiva, interessada, despreocupada, luxosa i malgastadora d'aquella gent aprofitada que, pertanyent a instàncies tan altes, com poden ser l'ONU i organismes o institucions que se'n deriven, es limiten a “complir amb la seva missió”, massa sovint, d'una forma molt poc exemplar!

Per això, davant d'aquesta declaració institucional parlamentària, em reiter en allò que vaig escriure un dia en un dels meus blogs:

“Em sembla que aquesta nova gosadia de Joan Carrero, proposant de querellar-se contra l'ONU pel genocidi de Rwanda, l'enfronta davídicament a un Goliat de proporcions gegantines. Però també sé que, com a bon foner balear, té a les mans les cinc pedres, amb capacitat de ferir-lo de mort a la primera, tomar-lo a terra, desarmar-lo, tallar-li el cap i guanyar-hi la batalla.”

Serà de veure com acaba aquesta lluita desigual!
Sembla mentida que, a mida que avançam en la història de la Humanitat, continuam trobant-nos amb “realitats que no es poden ni tocar”...

Fins que topen amb qualcú, de fusta lluitadora, com aquest pacifista incombustible, de nom Joan Carrero Saralegui, que somnia en un món nou on arribi a implantar-se la Justícia i la Veritat, i s'hi afanya indefectiblement a lluitar-hi entossudit.

Salut, coratge i resistència!

En compartir plenament el que escriu Juan Carrero Saralegui, president de la Fundació s´Olivar i del Fòrum internacional per a la Veritat i la Justícia a l'Àfrica dels Grans Llacs, no puc deixar de reproduir-ne el contengut:

Una gran xarxa mafiosa internacional avança en el seu projecte de controlar Àfrica Central. Amb un aliat molt poderós: la ignorància immensa del món dels nostres dies en relació amb allò que passa a l'Àfrica negra.

Existeix en algun lloc del món una màfia capaç d'organitzar, en un país petit que té les mides semblants de Catalunya, un exèrcit regional poderós de quasi 150.000 homes (entre forces regulars i mílicies no reconegudes), un exèrcit les tropes del qual superen numèricament molts dels exèrcits de països rellevants, i d'utilitzar-les com un veritable exèrcit de matons per aconseguir-ne els objectius ambiciosos?

O de servir-se de l'ONU per als seus jocs diplomàtics i de covertir en gendarmes propis missions de pau excelses, de fins a 20.000 cascs blaus?

O d'infiltrar administracions com la dels EUA per dur a terme projectes del màxim nivell polític i econòmc internacional, projectes que es presenten com a grans operacions al servei de la pau?

O d'encobrir moltaldats de més de 8.000.000 de víctimes, aconseguint que, pràcticament, els grans mitjans de comunicació només tractin aquesta realitat de forma tangencial?

O d'aconseguir que Interpol deixi d'actuar com li pertoca i no executi les ordres d'arrestament pels més greus i massius crims comesos en aquesta darrera meitat del segle?

O d'aconseguir que un país europeu potent, com és Espanya, no s'atreveixi a perseguir els assassins de 9 ciutadans seus heroics i exemplars?

Avui dia només hi ha una màfia o xarxa mafiosa que n'és capaç: la que, des de fa dues dècades, s'ha proposat com a objectiu controlar els recursos immensos de l'Àfrica Central i que utilitza, per això, la petita, però militarment poderosa, Rwanda. I en certa mesura també Uganda.
Aquesta xarxa compta amb un aliat molt poderós: la gran ignorància del món nostre en relació amb allò que passa a l'Àfrica negra.
La Fundació s'Olivar denuncia públicament que l'ONU n'ha iniciat una investigació per esbrinar si aquesta entitat mallorquina ha finançat la guerrila de l'FDLR, com afirma el Grup d'experts constituït per investigar el finançament d'aquesta guerrilla que opera a l'est del Congo.
S'ha iniciat aquesta indagació a partir de testimonis que fan part del conegut sindicat de delators professionals al servei del Front Patriòtic Rwandès (FPR). El fet que es recorri de bon començament a testimonis falsos sembla indicar que, com acostuma a fer l'FPR, el dictamen ja està decidit per endavant.
Es tracta de delictes evidents de calúmnies i coacció contra el principal demandant en una querella que implica la mateixa ONU.
Són fets que s'assemblen a altres que se senten assetjats per l'ONU, precisament per haver-ne denunciat les complicitats, d'aquesta mateixa ONU. Li ha passat així, per exemple, a Florence Hartmann, l'antiga portaveu de la fiscal en cap dels Tribunals Penals Internacionals per a Jugoslàvia i Rwanda, després de publicar-ne el llibre subtitulat “Les guerres secretes de la política i de la justícia internacionals”.

Però, a més d'aquesta campanya de desprestigi de la nostra Fundació, aquests dies estan passant esdeveniments molt més greus:

1. Sembla que s'ha desplegat una nova ofensiva de Rwanda a l'est del Congo. En aquesta ocasió, no es tracta de cap invasió militar visible, sinó d'una encoberta, però no manco efectiva, infiltració massiva, amb assassinats selectius de líders autòctons i d'altres moltes actuacions.

2. Fa pocs dies, en una entrevista publicada a París Match, el ministre belga d'Exteriors, Ives Leterme, manifestava públicament l'impacte que li havia produït la descarada proposta d'un dirigent africà que li demanava que l'ajudàs a detenir i fins i tot a assassinar els dissidents del seu país que viuen a Bèlgica.

3. La dona del secretari general de la coalició FDU-Inkingi, la líder de la qual, Victoire Umuhoza, es presenta com a candidata a la Presidència de Rwanda el mes d'agost de 2010, acaba de sofrir un atemptat brutal. A més dels traumatismes greus, va ser enverinada (una pràctica freqüent i secular en l'àmbit aristrocràtic tutsi, en la qual són especialistes). Es troba en estat greu i amnèsica, no reconeix la seva família.

4. Aquest atemptat s'ha d'afegir a altres ingualment greus: el que ha patit un testimoni de la nostra querella, Cristophe Hakizabera; l'enverinament d'un altre company africà el nom del qual mantenim dins l'anonimat, etc.
Aquest darrer, que ja ha superat el seu estat de gravetat perquè va poder ser tractat amb un antídot, també està investigat ara per un representant congolès del Grup de 5 experts de l'ONU. En una entrevista recent, l'amenaçà, entre d'altres assumptes, amb el fet de tenir proves que demostren que els “50.000 € que li havia enviat Juan Carrero havien estat desviats per ell cap a la compra d'armes per a les FDLR”.
Després d'escoltar-lo pacientment, el nostre company li va respondre tranquil·lament: “Vostès tenen un petit problema. Aquest projecte de 50.000 € per a una casa d'acollida de nines violades i prostituïdes, no arribà a ser aprovat pel Govern de les Illes Balears, per la qual cosa no som capaç d'entendre com han pogut haver estat desviats uns 50.000 € que mai no varen ser concedits”.
Seria molt llarg d'explicar l'alt grau de desvergonya o de desconeixement i nyarro amb què actuà aquest representant congolès del grup d'experts de l'ONU.

A tots aquests fronts s'hi ha d'afegir el diplomàtic. Aquí és on s'ha d'emmarcar el viatge recent del secretari d'Estat d'Exteriors, Ángel Losada, a Rwanda i la venguda propera del ministre de Justícia rwandès a Espanya, on “s'ha d'encarregar de demostrar clarament com les acusacions del jutge Miralles tenen motivacions polítiques.”
Sabem que el Govern espanyol està rebent, en aquest conflicte, pressions i xantatges tan greus com les que rep en el cas de l'Alakrana, encara que molt manco mediàtiques, com ocorre sempre en aquest conflicte enorme.
Sabem que, gràcies a les cessions protagonitzades pel senyor Losada, s'ha desbloquejat la greu i injusta condemna del cònsul honorari a Kigali, Luis Dueñas, l'estat de salut del qual a la presó era preocupant. Ens alegram per ell i per la seva família. Mai no actuarem amb la vilesa d'aquells que s'estan aprofitant del segrest de l'Alakrana per atacar el Govern socialista. Però estam obligats moralment a recordar-li les esperances que milions de rwandesos i congolesos avasallats han depositat en aquesta querella.
Tota aquesta ofensiva criminal del Govern de l'FPR respon a diversos desafiaments que es plantegen actualment. Els més alts responsbles de l'FPR, a més de proporcionar un gran exèrcit regional, són els subtractants en la rapinya dels grans recursos naturals del Congo.
I l'ONU torna a ser un instrument, com ho fou fa dècades al moment de l'assassinat de Patrice Lumumba.

La Fundació s'Olivar és assetjada per jugar un paper actiu en aquests desafiaments rellevants:

1. L'Ordre internacional d'arrest contra 40 presumptes grans criminals que formen part de la cúpula del seu govern: una Ordre que és conseqüència de la querella interposada pel Fòrum que la Fundació va promoure.

2. El Diàleg Intrarwandès, organitzat per la Xarxa d'organitzacions que també encapçala la Fundació: diàleg en el qual es van integrant cada cop més tutsi que rebutgen el govern extremista tutsi de Kigali.

3. La candidatura de Victoire Umuhoza a la Presidència de Rwanda el mes d'agost de 2010: la Fundació és una de les comptades organitzacions que s'atreveix a donar suport, més moral que de qualsevol altra casta, a una alternativa democràtica al govern totalitari i criminal de l'FPR.

Per tot això, la Fundació s'Olivar fa una crida sentida a totes aquelles persones, organitzacions, institucions i mitjans de comunicació que encara senten alguna casta de rebel·lió interna davant l'increïble patiment dels pobles de Rwanda i del Congo, perque denunciïn aquests grans criminals i tots els seus encobridors i còmplices.

Alhora que acull amb satisfacció les paraules d'encoratjament que li tramet Adolfo Pérez Esquivel, Premi Nòbel de la Pau:

“Estimado Juan. Un abrazo de Paz y Bien.
Quiero expresarte toda la solidaridad y apoyo a tu compromiso y acción de la Fundación Olivar en bien de los pueblos. Aquellos que buscan la impunidad ejercerán resistencia frente a las denuncias de las masacres contra el pueblo del Congo.
Los largos años de compromiso junto a los pueblos testimonian de tu acción no-violenta. Mal pueden acusarte y acusar a quienes te acompañan de apoyar la lucha armada. Tu acción siempre fue a través de la Verdad y la Justicia.
Te deseo a ti y todos los que te acompañan mucha fuerza y esperanza y sepan que no están solos que muchas organizaciones están viendo la situación en el mundo.
La única forma de impedir que los crímenes de lesa humanidad continúen cometiéndose, es el derecho a la Justicia.
Fraternalmente
Adolfo Pérez Esquivel"


Juan Carrero Saralegui.
President de la Fundació s´Olivar i del Fòrum internacional per a la Veritat i la Justícia a l'Àfrica dels Grans Llacs

;;