Rwanda en pau

Mentre que assassinats i interpel·lacions a l'oposició i periodistes independents es multipliquen a Rwanda els darrers mesos, la comunitat internacional es dedica a “exhortar” inútilment Paul Kagame que vetlli perquè s'hi respectin els drets humans.

Des d'Afrik.com, el proppassat dia 21 de juliol René Dassié explicava que l'inici de la campanya electoral per a les presidencials del 9 d'agost s'ha desplegat en un ambient tens.

Se sospita que Paul Kagame -segur de la seva reelecció- ha maniobrat per apartar qualsevol candidatura que pogués molestar-lo: detencions, assassinats i intimidacions han marcat els darreres mesos anteriors al llançament oficial de la campanya.

Segons un comunicat difós el 19 de juliol, “La Federació Internacional de Drets Humans (FIDH) ha fet una crida perquè s'aturi l'onada de violència a Rwanda i ha demanat una investigació independent i imparcial sobre els assassinats d'opositors polítics i periodistes”. La Federació ha qualificat com a “escalada de violència i agressió la situació que preval al país."

De fet, entre les candidatures de l'opisició, el Partit Verd, que no ha aconseguit de ser-hi inscrit, ha vist que un dels seus vicepresidents era assassinat.

Les Forces Democàtiques Unificades (FDU Inkingi) tampoc no hi han pogut concórrer. La seva presidenta, Victoire Ingabire Umuhoza, alliberada després d'una interpel·lació, roman sota control judicial, inculpada de “negació del genocidi hutu i de complicitat amb el terrorisme”.

El Partit Social Inbwerakuri té el seu líder Bernard Ntaganda a la presó des de fa una mesada pels mateixos motius.

Les tres úniques persones autoritzades a presentar-se com a candidates, són reconegudes com a properes a Paul Kagame:

Jean-Damascène Ntawukuriryayo, vicepresident de l'Assemblea i ex ministre de Salut.

Prosper Higiro, vicepresident del Senat i antic ministre de Comerç.

I Alvera Mukabaramba, l'única dona que s'hi presenta, que ja va ser candidata a l'anterior escrutini presidencial i va desistir-hi al darrer moment, demanant el vot per Paul Kagame.

La comunitat internacional, amb molta més insistència i fermesa, ha de demanar comptes al president rwandès, pel que fa a la violació dels drets humans.

Des de l'ONU s'ha de reclamar amb molta més energia que el règim rwandès aclareixi tots els assassinats comesos aquestes darreres setmanes.

La Federació Internacional de Drets Humans ha de pressionar més intensament Kigali perquè respecti les disposicions de la resolució sobre eleccions a Àfrica; concretament “que totes les parts afectades puguin dur a terme la seva campanya lliurement, sense violència ni intimidació” i “que es protegeixi abans, durant i després de les eleccions, els periodistes, defensors dels drets humans, observadors i supervisors electorals, contra les intimidacions i d'altres abusos”.

Per a un tutsi com Paul Kagame, emperò, tot això no són més que paraules buides de sentit. L'únic que compta és la força bruta.

No només considera enemic qualsevol hutu que li passi per davant; també qualsevol tutsi que s'atreveixi a contradir les seves ordres. I, per descomptat, qualsevol estranger que denunciï aquest comportament brutal com a dictatorial, repressiu i contrari als drets humans.

Amb presidents d'aquesta casta, sembla mentida que hi hagi qui pugui arribar a creure's que se n'ha sortit elegit DEMOCRÀTICAMENT!

Tot fa pensar que l'única democràcia vera que s'està implantant arreu del Planeta, és la que imposa el capital.