Una setmana més, i, d'aquí a 7 dies, la farsa democràtica d'unes eleccions presidencials a la República de Rwanda haurà culminat amb èxit aclaparador per al general Paul Kagame.
És el que es desprèn, si hom segueix de prop les incidències patides en carn pròpia per la representant opositora, presidenta de les Forces Democràtiques Unificades-Inkingi (FDU), Victoire Ingabire Umuhoza.
Previsiblement són a punt de reproduir-se set anys més de govern dictatorial tutsi. I amb això, n'hauran hagut de passar més d'una dotzena (sense que cap jutge pugui portar davant dels Tribunals el militar colpista, implicat en el genocidi rwandès).
En aquesta ocasió, les mesures governamentals adoptades durant el procés electoral de l'any 2010 ofenen la intel·ligència democràtica, mínimament desplegada dins qualsevol cervell humà.
A les fortes pressions jurídiques exercides, amb les quals s'acusa l'oposició de malfactora, s'hi afegeixen les accions violentes promogudes per eliminar físicament opositors, o per atemorir-los, o per fer-los desistir de postures crítiques, o per impedir-los d'inscriure's al Registre electoral.
És el que s'afanyen a anunciar els mitjans de comunicació d'arreu del Planeta, inspirant-se en les consignes emanades des dels grups de pressió dels EUA i del Regne Unit: és imminent la victòria aclaparadora del president Paul Kagame, dia 9 d'agost de 2010, a Rwanda.
Probablement no van errats de comptes i l'encerten de ple. Cosa que es tradueix, pràcticament, en la derrota vergonyosa de la vella Europa, autodeclarada democràtica, promotora de l'Estat del benestar, defensora dels drets humans, protectora del medi ambient!
No podem oblidar ni passar per alt que, al cap davant d'aquesta derrotada Europa, s'hi troba qui se n'ha exercit de molt mala manera com a president, durant la primera part de l'any 2010, José Luís Rodríguez Zapatero.
Per afegitó i per si això no bastava, el president espanyol accedeix a anar de bracet amb el president rwandès, a l'hora de presidir una iniciativa de l'ONU, com la dels Objectius del Mil·lenni -l'eradicació de la pobresa i la fam arreu del Planeta!-. Amb un duo presidencial d'aquestes característiques, estan cantats els resultats, més que previsibles.
Qui, d'una banda, amb les mesures governamentals adoptades, no ha aconseguit res més que incrementar la situació d'atur i malestar social a Europa; o qui no dubta a imposar la força dels seus mètodes violents, de l'altra; com poden servir eficientment de model a seguir perquè millorin, de fet, la situació de fam i de misèria arreu del món? Si més no, paradoxal, a més no poder!
Enmig de tot aquest rebombori promogut ni més ni manco que per la mateixa Organització de Nacions Unides (ONU), no ha de sorprendre que gent tan lluitadora i agosarada com la rwandesa Victoire Ingabire Umuhoza, aspirant a la Presidència de la República de Rwanda, en representació d'una formació política que ni tan sols ha estat autoritzada a inscriure's al Registre electoral, publiqui una sèrie de manifestacions cridaneres al seu Mur feisbuquer:
- “EUA no ha de reconèixer la farsa electoral rwandesa. Grups africans favorables a la democràcia fan una crida a l'Administració del president Obama perquè confirmi que es tracta d'una veritable farsa electoral.”
Alhora que al·ludeix al fet que pocs dies abans de les eleccions presidencials una trentena de mitjans de comunicació han estat clausurats:
Amb el sentit comú característic de la gent profundament democràtica, es demana:
- "Com és possible que es dugui a terme una elecció normal sense una premsa lliure, sense que els votants hagin pogut accedir a una informació independent i esdevenir així capaços de mantenir-hi un debat obert? Allò que veim no és una elecció presidencial lliure. Es tracta de l'orquestració tancada d'un exercici encaminat a designar el retorn de Paul Kagame al seu despatx.”
- ”Kagame diu als seus crítics: 'Passeu gana!' El president Kagame es va plantar dilluns davant desenes de milers de persones, a Gicumbi, amb un sol missatge ben senzill: si els seus crítics no són capaços de veure el suport que té, ja es poden cercar un altre lloc on viure.”
- ”Quatre candidatures i una sola veu durant la campanya electoral rwandesa. El règim pretén fer creure que vol consultar el poble. El seu objectiu primordial és conservar el poder que ha tengut, mantengut i defensat per la força. Aquesta mascarada electoral és una cortina de fum per a l'opinió internacional."
Amb un panorama d'aquestes característiques, s'acosta el dia de les eleccions “democràtiques” a la República de Rwanda, el 9 d'agost de 2010.
