Rwanda en pau

Joan Carrero Saralegui (1951), president de la Fundació s’Olivar d’Estellencs  (1992), és un d’aquests mallorquins que dedica tota la seva vida a la defensa dels drets humans, emprant sempre el mètode de la lluita no violenta. 

No solament a l’interior de l’illa, sinó arreu del planeta. De manera molt particular a la regió africana dels Grans Llacs. Més concretament, a Rwanda.

Fa pocs dies es proposà, i aconseguí, que el Parlament de les Illes Balears  fes suport a la seva demanda més recent: l’alliberament immediat de l’activista rwandès Paul Rusesabagina, empresonat a Kigali, la capital de Rwanda, a l’espera de ser-hi jutjat per suposats delictes de terrorisme.

Joan Carrero, que manté contactes molt estrets amb la família i l’entorn més apropat de Rusesabagina, nega totes les acusacions i s’ajunta a la crida familiar que adrecen als governs dels EUA i de Bèlgica, on residia, perquè intervenguin amb urgència a fi de facilitar-li el retorn a ca seva sa i estalvi.

Molt recentment, aquí a les Illes Joan Carrero ha aconseguit que el grup parlamentari Unidas Podemos hi enregistràs una iniciativa parlamentària que obtengué el suport de PSOE i MxM. Aquesta Proposició no de llei  insta el Govern rwandès a posar en llibertat immediata el presoner, famós per la seva gesta publicitada a la pel·lícula «Hotel Rwanda», qui salvà més de 1.200 persones amenaçades de ser assassinades.

El seu delicat estat de salut requereix d’intervencions immediates, a favor d’un home que en un comunicat ha expressat la seva por a morir d’un vessament cerebral per les tensions de tota casta tan fortes que pateix a la presó.

Candidat al Premi Nobel de la Pau en ocasions diverses, Joan Carrero coneix molt bé Paul Rusesabagina. Sobretot perquè tots dos impulsaren, des de Mallorca estant, allò que anomenen DIR (Diàleg Intra Rwandès), favorable a l’establiment de la pau i la reconciliació globals a la regió africana dels Grans Llacs. 

Coneix molt bé, també, la situació real d’aquella regió centre-africana, no solament per la lectura de llibres i articles publicats als mitjans de comunicació, sinó també i sobretot per haver-hi estat en contacte directe i mantenir lligams de col·laboració amb persones i grups diversos directament implicats.

Són moltes i diverses les iniciatives de tota casta que ha duit a terme en defensa de la pau i la reconciliació per al conjunt de la població d’aquell indret africà. 

Em ve a la memòria aquella gran marxa a peu de 1.000 quilòmetres que organitzà des de Barcelona fins a la seu de l’ONU a Ginebra (en la qual vaig poder participar personalment durant algunes etapes). 

O El dejuni amb vaga de fam que dugué a terme durant 42 dies a Brussel·les, una ocasió que li permeté de rebre el suport important de Premis Nobel i de partits polítics del Parlament europeu. 

Però la seva gran victòria, no aconseguida mai enlloc, n’és l’impuls d’una querella criminal davant dels tribunals de justícia de l’Audiència nacional espanyola contra alts càrrec del govern que presideix Paul Kagame. Dia 6 de febrer de 2008, es lliuren ordres d'arrest internacional contra 40 alts responsables de la cúpula polític-militar de la Armée Patriotique Rwandaise 2 / Front Patriotique Rwandais (APR/FPR) per la seva suposada responsabilitat en els crims de genocidi, crims contra la humanitat, crims de guerra i terrorisme, entre d’altres, comesos a Rwanda i la República Democràtica del Congo (abans Zaire) entre 1990 i 2002.

Amb la darrera actuació parlamentària balear, el mallorquí Joan Carrero es fa ressò de la petició que eleva a la comunitat internacional la filla d’en Paul, Lys Rusesabagina, per salvar la vida de son pare empresonat a Rwanda.

Salut i coratge, per no defallir en l’intent d’aconseguir «fer caure del tron els poderosos i fer-hi pujar dalt els més humils».