Kizito Mihingo, músic i compositor rwandès massa poc conegut
Posted by Cecili Buele i Ramis at de desembre 25, 2020En bon dia de Nadal, m’arriben imatges i sons d’un vídeo de Rwanda. Hi apareixen un grup de cantaires interpretant la famosa nadala «Glòria in excelsis Deo».
Tot d’una pens que es tracta d’un grup d’infants i adults, asilats polítics a Bèlgica o a algun altre indret d’Europa, que celebren la festa de Nadal 2020 cantant aquesta peça musical tan coneguda.
Me’n vull informar més detalladament. He de reconèixer que vaig equivocar-me de cap a peus. No es tracta de cap gravació feta a Europa. És la interpretació que en fa un grup de rwandesos, a la mateixa Rwanda, durant una festa de Nadal anterior.
Amb una observació remarcable. L’organista que els acompanya, ja no pot tornar a fer-ho pus mai més. El 17 de febrer de 2020 el troben mort a la cel·la de la presó on ha estat ingressat. Li diuen KIZITO MIHIGO.
A la vista de la seva biografia, som un dels qui pensen i creuen que qualcú l’ha volgut matar!
Basta repassar una mica allò que surt a les xarxes de la intercomunicació més intensa, per assabentar-se que Kizito Mihigo (Kibeho, 25 de juliol de 1981 – Kigali, 17 de febrer de 2020) és un cantant, compositor de gòspel, organista de música religiosa, presentador de televisió ruandès, tutsi supervivent del genocidi, activista per la pau i la reconciliació, estudiant del Conservatori de París a França, creador de la Fundació Kizito Mihigo per la Pau...
L’any 1995, estudiant al Seminari Menor de Butare, es converteix en el més popular organista i compositor litúrgic de l'Església Catòlica a Ruanda.
El 2001 participa en la composició de l'himne nacional de Ruanda i posteriorment li concedeixen una beca presidencial per estudiar al Conservatori de París (amb el suport financer del president de Ruanda, Paul Kagame). Després comença la seva carrera musical internacional a Bèlgica.
El 2011, Kizito Mihigo s’estableix permanentment a Ruanda i es converteix en una gran personalitat artística respectada per la població i pel govern. El seu acostament al poder dóna motiu a nombroses crítiques per part dels seus seguidors cristians. Es queixen d'una certa desviació del seu compositor litúrgic cap a temes cada vegada més polítics.
Kizito Mihigo organitza per a la comunitat catòlica africana resident a Europa concerts de música sacra seguits d'una Missa de Rèquiem per les víctimes de tot tipus de violència al món.
En 2010 crea la Fundació Kizito Mihigo per la Pau - KMP - una organització no governamental ruandesa en defensa de la pau i la reconciliació.
A l'agost de 2011, en reconeixement per les seves activitats en favor de la Pau, Kizito Mihigo rep el premi CYRWA (Cerebrating Young Rwandan Archievers) lliurat per la Fundació Imbuto, organització de la primera dama de Ruanda, Jeannette Kagame.
A l'abril de 2013, el Govern de Rwanda reconeix la Fundació de Mihigo Kizito per la Pau (KMP) entre les deu principals ONG locals que han promogut la bona governança. En aquesta ocasió, la fundació és guardonada amb el premi "RGB award" de 8.000.000 Frw (vuit milions de francs ruandesos).
El propi president Paul Kagame sempre presenta Kizito Mihigo com un model pels joves ruandesos...
Des de 2012, Kizito Mihigo presenta Umusanzu w'Umuhanzi ("La contribució de l'artista"), un programa setmanal de la televisió nacional produït per la Fundació KMP.
En aquest programa d'una hora, que s'emet tots els dimarts a les 22:00 hores, el cantant comenta els concerts amb els presos i els estudiants. Una vegada al mes, Mihigo modera el Diàleg intereligiós, un debat en el qual intervenen líders religiosos que pretenen trobar, junts, el paper de la religió en la construcció de la Pau.
Tot canvia de cap a peus quan, el mes de març de 2014 Mihigo penja a YouTube una nova cançó titulada "Igisobanuro Cy’urupfu" ("El significat de la mort"). El text, que signaria qualsevol persona religiosa amb un mínim sentit d’humanitat, desafia la narrativa oficial del genocidi. La cançó queda prohibida pel govern de Ruanda.
El mes d’abril de 2014, es produeix la desaparició del cantant. Roman sota custòdia policial durant dies, per la seva controvertida cançó. És arrestat sota sospita de planejar atacs terroristes per enderrocar el govern. Després de l'anunci oficial de la detenció, el govern de Ruanda prohibeix la difusió de totes les cançons de Kizito Mihigo a les ràdios i televisions locals.
Després de dos ajornaments, el judici de Mihigo comença el 6 de novembre a Kigali. Kizito Mihigo es declara culpable de tots els càrrecs contra ell i demana indulgència del panell de jutges. El segon dia del judici, el cantant demana en va ser jutjat sol. El tercer dia del judici, en audiència pública, Mihigo renuncia als seus advocats i continua declarant-se culpable. Durant el judici, els fiscals sol·liciten la cadena perpètua contra el cantant.
El 27 de febrer de 2015 és sentenciat a 10 anys de presó, després de ser acusat de conspiració contra el govern del president Paul Kagame. Tanmateix, a causa de la manca d'evidències, és absolt de "conspiració per cometre terrorisme".
El dia de la sentència, la premsa internacional reconsidera que la cançó "Igisobanuro cy'urupfu" (El significat de la mort), segons els observadors, hauria causat la ira del règim, i la caiguda en desgràcia del cantant cristià anteriorment proper al president Kagame i el seu govern. Alguns observadors parlen d'un "poder enfebrit que no tolera les veus dissidents".
Per les dades de què dispòs (evidentment minses), la mort i desaparició de Kizito Mihigo es produeix per una raó molt simple. Com a tutsi rwandès que té membres de la família assassinats per hutu, mentre fa suport al plantejament governamental oficial, segons el qual només hi ha unes víctimes, les tutsi, i només hi ha uns assassins, els hutu, el compositor i artista Kizito Mihigo rep tots els honors del president Kagame.
Des del primer moment que se’n separa d’aquell plantejament governamental oficial, i comença a difondre que, de víctimes i d’assassins, n’hi ha a totes dues bandes, tant tutsi com hutu, aleshores ja no solament deixa de ser ben vist pel president Kagame, sinó que aquest cerca la manera millor de retirar-lo d’enmig, arrestant-lo, empresonant-lo i fent-lo desaparèixer de la circulació ordinària.
Kizito Mihigo és mort, certament. Però la seva memòria perdura ben viva entre molta gent que vol la democràcia a Rwanda, fruit de la pau i la reconciliació. Ha estat guardonar amb els Premis Victoire Ingabire Umuhoza per la democràcia i la pau 2020
Convid a atansar-se a la cançó que portà Kizito Mihigo a la mort, que he mirat de traduir del kinyarwanda al català, engrescat amb la lectura d'això que n'ha escrit el bon amic Joan Carrero: «el gran delicte de Kizito Mihigo és una cançó-pregària per totes les víctimes (hutus i tutsis). Amb la qual cosa, va qüestionar el nucli de la gran mentida que sosté aquesta dictadura infernal: a Rwanda hi ha unes víctimes, els tutsis, i uns genocides, els hutus.»
Vet ací el text d'aquesta pregària tan dura i tan forta... (?!)
"Igisobanuro Cy’urupfu" ("El significat de la mort")
"La mort, el mal pitjor de tots...
camí cap al bé millor de tots»
KIZITO MIHIGO
Refrany:
La mort és el mal pitjor de tots.
La mort és el mal pitjor de tots.
Però per a nosaltres s’esdevé camí,
Camí que ens assenyala el bé millor de tots.
Refrany:
La mort és el mal pitjor de tots.
La mort és el mal pitjor de tots.
Però per a nosaltres s’esdevé camí,
Camí que ens assenyala el bé millor de tots.
1. La mort és la porta d’entrada a la casa de Déu
senyor de la vida
Però perquè aquesta porta s’obri,
s’ha de voler escoltar la veu de Déu
En Kinyarwanda morir vol dir respondre a la crida de Déu
En Kinyarwanda morir vol dir respondre a la crida de Déu
En Kinyarwanda morir vol dir respondre a la crida de Déu
Refrany:
La mort és el mal pitjor de tots.
La mort és el mal pitjor de tots.
Però per a nosaltres s’esdevé camí,
Camí que ens assenyala el bé millor de tots.
2. No hi cap mort que sigui bona
sigui el genocidi o la guerra,
ser víctima de venjança,
malmenat per accident
o maltractat per malaltia .
Els germans ens ho demanen asseguts
Els germans ens ho demanen asseguts
Els germans ens ho demanen asseguts
Refrany:
La mort és el mal pitjor de tots.
La mort és el mal pitjor de tots.
Però per a nosaltres s’esdevé camí,
Camí que ens assenyala el bé millor de tots.
3. El genocidi ha ofegat orfes (tutsi),
però tampoc no s’ha oblidat d’altres persones (hutu)
que també varen sofrir,
malmenades a causa del genocidi.
Aquests germans també són persones per les quals prego
Aquests germans també són persones a les quals faig suport
Aquests germans també són persones en les quals pens.
Refrany:
La mort és el mal pitjor de tots.
La mort és el mal pitjor de tots.
Però per a nosaltres s’esdevé camí,
Camí que ens assenyala el bé millor de tots.
4. El meu sentit i el meu amor
no són els d’un infant
que juga amb la vida d’aquí a la terra
No són els d’infant amb les seves coses,
sinó que tinc el sentit adult de pertànyer a la humanitat.
Som rwandès,
això va precedit pel fet que som ésser humà
Som rwandès,
això va precedit pel fet que som ésser humà
Som rwandès,
això va precedit pel fet que som ésser humà
Refrany:
La mort és el mal pitjor de tots.
La mort és el mal pitjor de tots.
Però per a nosaltres s’esdevé camí,
Camí que ens assenyala el bé millor de tots.
5. El sentit d’haver estat salvat,
és el bastó que m’ajuda a caminar.
El vaig traure del pou de la meva fe en Jesucrist
És aquest cristianisme el que m’abraça la condició de rwandès.
És aquest cristianisme el que m’abraça la condició de rwandès.
És aquest cristianisme el que m’abraça la condició de rwandès.
Refrany:
La mort és el mal pitjor de tots.
La mort és el mal pitjor de tots.
Però per a nosaltres s’esdevé camí,
Camí que ens assenyala el bé millor de tots.
6. La mort reconcilia les persones amb Déu qui les va crear
Acaben vivint en l’amor que prové del Pare.
Aquest amor és l’essència de la meva vida
Aquest amor és l’esperança de l’ànima
Aquest amor és la direcció de la vida. Amén.
Refrany:
La mort és el mal pitjor de tots.
La mort és el mal pitjor de tots.
Però per a nosaltres s’esdevé camí,
Camí que ens assenyala el bé millor de tots.
Kizito Mihigo,
màrtir de la paraula cantada
Labels: Igisobanuro cy'urupfu, Kizito Mihigo, Rwanda
1 Comment:
-
- Margarita Bellver Silvan said...
4 de març del 2022, a les 6:37Ejemplo de vida que deja su fuerza de fe en los que lo siguieron y aún en los que lo persiguieron. Es germen de redención como jesus para nuestra humanidad.