Rwanda en pau

Revista África Fundación Sur
(Cyberpresse 2010.07.24)

Davant la proximitat de les eleccions presidencials del 9 d'agost, el règim de Kigali multiplica els assassinats, empresonaments i altres formes de repressió.

Aquesta repressió d'opositors i de periodistes independents ha estat fortament denunciada per les grans organitzacions de defensa dels drets humans com Amnistia Internacional, Human Rights Watch i Reporters sense Fronteres.

Algunes d'elles fins i tot han recomanat als donants de fons que en suspenguin el suport al règim de Kigali i deixin de finançar les eleccions presidencials.

Però el més preocupant és el silenci ensordidor d'aquests donants de fons i dels governs occidentals aliats amb el règim de Kigali.

Fins i tot el govern canadenc, que va recolzar la candidatura de Rwanda perquè ingressés a la Commonwealt, argumentant que allò "serviria per ajudar Rwanda en el reforçament de les seves institucions democràtiques", s'ha tancat fins ara en un total mutisme.

Pitjor encara, d'altres grans actors de l'escena internacional, suposadament garants dels valors democràtics i de defensa dels drets de la persona, que s'han erigit en promotors de Paul Kagame en el moment en què aquest mata i empresona els seus opositors.

Així, el secretari general de l'ONU, Ban Ki-Moon, -amb una gestió definida com a "deplorable"- l'ha nomenat per copresidir la reunió sobre els Objectius del Mil lenni i han estat necessàries pressions fortes de la societat civil i dels partits polítics espanyols perquè el president José Luis Rodríguez Zapatero renunciàs a presentar-se al costat de qui consideren un "presumpte genocida".

La passivitat i complaença de la comunitat internacional davant les greus violacions dels drets humans a Rwanda són tan preocupants com ja s'han demostrat en el passat les seves terribles conseqüències.

De fet, va ser la no-intervenció de la comunitat internacional la que va permetre l'execució del genocidi ruandès de 1994. La mateixa passivitat que va conduir a exterminar a la R. D. Congo més de 5 milions de persones a les guerres iniciades per l'exèrcit de Paul Kagame el 1996 i 1998. Va ser també la mateixa passivitat la que va permetre l'assassinat a Rwanda dels canadencs, el Germà François Cardinal, els pares Claude Simard i Guy Pinard, la Sra Hélène Pinsky, així com molts d'altres ciutadans de països occidentals.

Atès que les mateixes causes produeixen els mateixos efectes, si els governs que tenen una influència sobre Kigali continuen mostrant-s'hi complaents, no hi ha dubte que s'han de produir en el futur drames nous i que aquests no només afectaran els pobres ruandesos.

Un altre perill de la complaença dels nostres governs a Occident davant la repressió d'opositors al règim de Kigali és la contradicció que introdueix en la justificació de l'enviament de les nostres forces armades allà on els valors en què creiem són trepitjats.

Com continuar avançant amb credibilitat l'argument de democràcia i defensa de drets per justificar la presència dels nostres soldats a l'Afganistan i al mateix temps romandre de marbre davant la decapitació dels opositors a Rwanda?

Aquesta bretxa, creada per les nostres contradiccions, no corre el perill de facilitar el reclutament entre els nostres adversaris i posar en perill els nostres conciutadans?

El poble rwandès aspira a la democràcia i la diversitat ètnica dels líders de l'oposició mostra sense equívocs que aquest ideal és assumit tant pels hutu com pels tutsi.

Encara que el règim de Kagame tracti de tancar aquesta sortida, els governs occidentals tenen els mitjans per dur-lo a negociar amb la seva oposició, com ha estat el cas a Burundi.

¿Voldran acceptar aquest desafiament o preferiran esperar que es produeixin altres drames, per després expressar els seus laments una altra vegada?

Emmanuel Hakizimana,
President del Congrés Rwandès de Canadà

2010.07.27 / RWANDA France 24 2010.07.27

A mesura que s'acosta el dia de les eleccions presidencials rwandeses, la por s'ensenyoreja dels carrers de Kigali. Nombrosos dissidents han estat arrestats, els periodistes silenciats i les eleccions romanen bloquejades per l'actual president, candidat a succeir-se a si mateix, Paul Kagame.

Pocs dies abans de l'escrutini, previst per al dia 9 d'agost de 2010, els mítings del Front Patriòtic Rwandès (FPR), el partit de Paul Kagame, s'estan estenent per tot el país. El president sortint, que va assumir el càrrec al final del genocidi, el juliol de 1994, arreplegà més de 30.000 dels seus seguidors a l'Estadi Nacional de Rwanda, a Kigali, el proppassat dia 20 de juliol.

Lluny de les imatges d'alegria que s'afanya a transmetre l'equip de campanya de Paul Kagame, el panorama d'aquest període pre-electoral sembla ombrívol.

Els principals opositors han estat impedits de presentar-se. Els tres partits de l'oposició - les Forces Democràtiques Unificades (FDU), el Partit Democràtic Verd i el Partit Social, han estat exclosos de l'escrutini presidencial. Només tres candidats han estat autoritzats a competir: dos ex ministres i un senador. Tots tres ben pròxims a Paul Kagame.

El 14 de juliol, el cos del vice-president del Partit Democràtic Verd, va ser trobat parcialment decapitat en un pantà del sud de Rwanda. Unes setmanes abans, l'editor del diari Umuvuguzi va ser trobat mort, cosit a trets. Havia implicat les autoritats rwandeses en l'intent d'assassinat d'un antic company de combat de Paul Kagame, que s'havia passat a l'oposició.

A més, dos membres de les Forces Democràtiques Unificades han estat recentment empresonats i la cap d'aquest partit, Victoire Ingabire UMUHOZA, a l'actualitat roman inculpada d'haver distribuït "idees genocides" i d'haver col·laborat amb grups terroristes.

Finalment, els atacs a la llibertat de premsa s'han multiplicat en la segona ronda. La directora de la revista quinzenal independent Umurabyo, Agnès Uwimana Nkusi, com també la redactora en cap i la maquetista de la publicació, han estat detengudes per insultar el cap d'Estat el proppassat dia 8 de juliol.

Un dels nostres observadors a Kigali volia donar el seu testimoni, però va fer èmfasi en la necessitat de protegir la seva identitat. Els nostres observadors sobre el terreny romanen inquiets i són extremadament cautelosos en els seus contactes amb periodistes del nostre equip:

”Vaig anar a un míting de l'FPR per fer-hi fotos, però també vaig veure cotxes que feien la promoció d'altres partits recorrent la capital. El Partit Verd (que no participa en les eleccions) va fer un míting a 60 quilòmetres de Kigali, fa uns dies. I a la televisió, vaig veure propaganda electoral d'altres partits a més de l'FPR, com el Partit Liberal (pròxim a Paul Kagame).”

“L'FPR ha fet un munt de coses molt positives pel país. Ens ha permès de superar el genocidi, va començar el nostre desenvolupament econòmic, ens va permetre d'integrar-nos en la Commonwealth. És també gràcies a ell que la crisi econòmica no ens ha afectat.”

“L'FPR té militants a tots els sectors de la societat. Tothom coneix aquest partit, alhora que ningú no en coneix cap altre. Els membres del Partit Verd o de les FDU, no se'ls veu mai, tret d'algunes poques setmanes durant campanya electoral. Després de les eleccions, no fan res, crec que deuen tenir por. “

"Ningú no s'atreveix a parlar malament d'aquest partit aquí."

“No estic gaire interessat en la política, és un ofici massa perillós. Fa algun temps, jo hagués optat per l'FPR, perquè ens ha fet avançar ben molt. Però ara em preocupa aquest partit., L'any 2003 (darrera elecció presidencial guanyada per Kagame, amb un 95% dels vots), em vaig sentir lliure; però aquesta elecció és molt diferent. Ningú s'atreveix a parlar malament d'aquest partit aquí, perquè se sap que s'hi arrisca molt, incloent-hi la mort.”

”Fins i tot els vells amics de Kagame que l'han criticat han hagut d'abandonar el país; i coronels de l'Exèrcit han estat arrestats. Si el govern maltracta els seus propis amics, llavors com em tractarà a mi, que ni tan sols em coneix? No crec que sigui normal que la gent tengui por de les autoritats. "

“Poble rwandès, t'ha arribat l'hora del canvi!” Amb aquestes paraules la candidata a la Presidència de la República de Rwanda, Victoire Ingabire UMUHOZA, s'adreça a la població rwandesa i a les amistats que manté el seu país arreu del món (23-07-10).

”Rwandesos i rwandeses
Estimats amics de Rwanda i dels rwandesos,
Després de 16 anys d'exili, vaig tornar a la meva pàtria en pau. I és aquesta pau la que guiarà la meva acció política i la del meu partit, les Forces Democràtiques Unificades -FDU_Inkingi-, per eradicar la injustícia i trencar totes les cadenes que mantenen empresonats els rwandesos.

Efectivament, la població de Rwanda viu encara dins l'angoixa i la por, i espera en va una veritable política nacional d'unitat i reconciliació.

El meu partit i jo estem compromesos en una lluita política que ens ha de portar cap a la victòria contra tota casta d'injustícia i a l'establiment d'una democràcia veritable basada en la llibertat de tots.

Aviat la farsa electoral en curs iniciarà un nou gir. Tot i que les cartes estan marcades, la dictadura fingeix consultar el poble. El seu objectiu últim és mantenir el poder que ha adquirit, mantingut i defensat per les armes. Aquesta farsa electoral no és res més que un maquillatge per enganyar l'opinió internacional.

Poble rwandés, ha arribat la nostra hora de trencar les cadenes de la dictadura. L'hora de reivindicar la nostra dignitat violada, el temps de rebutjar obertament la ignomínia del menyspreu per la vida i la llibertat dels ciutadans.

La nostra resposta a aquesta farsa electoral és la resistència no violenta per desafiar la legitimitat de les eleccions i els seus resultats.

1. La nostra lluita política

Objectius bàsics

El nostre objectiu és posar fi a la dictadura i establir una política que protegeixi tots els components de la nostra societat, perquè ningú més no perdi la seva vida pels seus orígens, la seva regió o les seves opinions polítiques.

Aquests han estat els nostres objectius des de l'inici del nostre partit, FDU-Inkingi. Aquesta és la columna vertebral del meu compromís polític aquí a Rwanda. Hem de vèncer la por, per alliberar-nos.

Volem eradicar la pobresa, la fam, el nepotisme, la corrupció i l'amiguisme que caracteritza el règim de l'FPR. Volem acabar amb les desigualtats socials, la discriminació i la confiscació de béns o de terres.

Estem lluitant contra la dictadura, la injustícia generalitzada, la iniquitat dels Gacaca, els treballs d'interès general sense cap procés equitable.

Volem que tots els rwandesos caminin peu dret, sense acotar-se, sense patir vergonya; volem trencar totes les cadenes que ens impedeixen de sentir-nos ciutadans rwandesos de ple dret.

En l'àmbit educatiu, volem millorar la qualitat de l'ensenyament, la pertinença dels continguts en relació amb les veritables necessitats i la competitivitat del nostre país, el respecte als ensenyants, la disponibilitat de material escolar, així com la igualtat d'oportunitats per a tots els infants del país, sense discriminació de classe, sexe, ètnia o regió.

En l'àmbit de la salut, el nostre lema és "salut per a tots" a través de la millora de les infraestructures sanitàries, l'accés a l'atenció, la disponibilitat i la qualitat del personal, del material i dels medicaments.

El benestar de la població és la pedra angular de la nostra acció. Tota ocupació ha de recuperar el seu valor i assegurar un salari decent. A les zones rurals, és urgent promoure la qualitat de l'habitatge i l'allotjament, i la disponibilitat d'aigua potable.

La política agrícola ha d'alimentar la població i ha de donar més valor i dignitat als productors camperols.

El caràcter nacional del nostre projecte

El nostre projecte polític interpel·la tots els rwandesos, siguin quin siguin els seus orígens ètnics o regionals, la seva religió, la seva professió, la seva classe social.

La nostra visió d'un poble reconciliat implica el deure de memòria, el respecte entre si, un diàleg nacional, la protecció de les minories i la igualtat d'oportunitats.

Fem una crida per mostrar la solidaritat amb les víctimes i supervivents del genocidi i dels crims contra la humanitat. Animem als membres de les Forces de Defensa de Rwanda, la policia nacional i els serveis de seguretat a marcar sempre la seva vocació professional amb caràcter nacional i a no involucrar-se en polítiques partidàries.

La nostra crida es dirigeix també als mitjans de comunicació, als membres de l'administració central i provincial i als membres del poder judicial.

2. Retorn al país: captiveri, persecució.

Fins i tot en captivitat, els sis mesos que he passat a Rwanda, després de la meva tornada, han donat un significat més profund al meu compromís i a la nostra lluita per un canvi polític profund.

Estic més convençuda que mai que, per la millora de tots els seus ciutadans i dels seus habitants, Rwanda ha de ser governada d'una altra manera.

De fet, he vist amb els meus propis ulls la humiliació, la injustícia, la desigualtat, la dictadura i l'arrogància que el partit en el poder, els seus fanàtics i aliats imposen a la població de Rwanda. Els meus companys de lluita i jo mateixa hem sofert i continuam sofrint els patiments físics i psicològics del règim del president Kagame. Els nostres drets, com els de tants altres dels nostres conciutadans són violats.

Tot i haver-hi una atmosfera d'assassinats polítics, de patiments, d'humiliacions, de negació dels nostres drets fonamentals, d'intents de silenciar l'oposició i la premsa, d'intimidacions, de detencions arbitràries i tortures, la nostra determinació continua intacta.

2.1. Una oposició emmordassada

Els tres partits de l'oposició, reagrupats al Consell de Concertació Permanent de l'oposició Rwandesa, CCP, romanen subjectes a una persecució implacable:

- L'oposició continua deplorant l'assassinat del vicepresident del Partit Democràtic dels Verds de Rwanda, Sr. André KAGWA RWISEREKA, desaparegut el 13 juliol de 2010, trobat mort l'endemà, gairebé completament decapitat.

- El Partit Democràtic Verd de Rwanda ha quedat paralitzat en els seus intents de ser inscrit, mentre que els seus dirigents continuen rebent amenaces de mort.

- El Partit Social IMBERAKURI , tot i que ha estat inscrit, ha quedat dividit en dues faccions, una de les quals s'ha passat a obeir el partit governamental. El president fundador del partit Mestre Bernard NTAGANDA, es troba a la presó des del 24 de juny de 2010, per haver estat acusat de negar el genocidi, de sectarisme i de creació d'un grup terrorista. El seu secretari particular, el Sr. M. Aimable SIBOMANA RUSANGWA ha desaparegut, des del 13 de juny de 2010.

- El partit FDU-Inkingi, que encara no s'ha pogut inscriure, també es manté en el punt de mira de la dictadura, amb tres membres del seu comitè executiu sota arrest domiciliari o en llibertat sota fiança.

2.2. Un escut contra el partit de les FDU-Inkingi

Per exercir legalment qualsevol activitat política a Rwanda, els partits polítics s'han de fer inscriure. Amb aquesta finalitat, el règim de l'FPR ha establert un passadís marcat i estret, destinat a aniquilar qualsevol intent de l'oposició real.

Les FDU-Inkingi són massa grans perquè puguin passar per les malles de la xarxa de l'FPR. La por d'una competència seriosa, ha empès la maquinària dictatorial a bloquejar tots els panys. S'ha posat en marxa un dispositiu infernal de lleis antidemocràtiques, amb la finalitat de deixar ben segellat l'espai polític.

Des de gener de 2010, les FDU-Inkingi han presentat inútilment 5 demandes d'autorització per a l'Assemblea Constituent. El sostre administratiu en la seva jerarquia s'ha emparat en acusacions criminals, creades del no-res, contra la presidenta del partit i candidata a les eleccions presidencials.

2.3. Arrest domiciliariDurant més de cinc mesos, el poder no ha pogut justificar cap dels càrrecs penals contra la senyora Victoire INGABIRE UMUHOZA , presidenta de les FDU-Inkingi.

Aquestes acusacions de negació del genocidi, de sectarisme i de col·laboració amb un grup terrorista, no són més que una excusa per bloquejar qualsevol activitat política.

Per això, vaig ser detinguda el 21 abril de 2010 i estic sota arrest domiciliari des de llavors.

Durant tot aquest temps, els caps del règim, la premsa governamental i del partit s'han embarcat en un linxament mediàtic sense descans. Els meus advocats també han estat detinguts. Són els casos del professor nord-americà Peter ERLINDER , advocat del Tribunal Penal Internacional per a Rwanda, que s'ha passat tres setmanes a la presó; i del Mestre Théogène MUHAYEYEZU que se n'hi ha passat dues.

2.4. Detencions, tortures i amenaçat de mortEl 24 de juny de 2010, en batudes polítiques dirigides als membres de l'oposició que volien manifestar-se de forma pacífica, van ser arrestats alguns membres de les FDU-Inkingi: la senyora Sylvain SIBOMANA, secretària general interina del partit; la senyora Alice MUHIRWA, tresorera interina del partit; el Sr. Théoneste SIBOMANA, responsable del partit a Kigali i la senyora Martin NTAVUKA , de les FDU-Inkingi a Nyarugenge.

Totes aquestes persones van ser víctimes de tortures infligides per agents de la policia.

La Sra. Alice MUHIRWA, va patir una hemorràgia interna després de rebre cops a l'estómac, i se li va denegar l'atenció mèdica fins al dia que va comparèixer davant del jutge. Durant les sessions de tortura, se li varen proferir expressions d'odi ètnic.

De la mateixa manera, els botxins li van oferir favors a canvi que signàs documents falsificats acusant la Sra. Victoire INGABIRE UMUHOZA i Maitre Bernard NTAGANDA d'haver col·laborat estretament amb els rebels de les FDLR i de rebre finançament per a la rebel·lió a través de còmplices instal·lats a Kigali.

Segons testimonis davant del tribunal, el secretari permanent del partit PS-IMBERAKURI també va confirmar que durant les tortures se li havia fet el mateix xantatge.

Totes aquestes maniobres confirmen una onada de detencions en els propers dies.

Un membre de les FDU-Inkingi a Kigali, des del 24 de juny de 2010, ha desaparegut i el partit continua fent-ne les seves investigacions.

Amenaces de mort han estat formulades contra membres del Comitè Executiu provisional de les FDU-Inkingi durant la seva detenció.

Fem una crida a la responsabilitat del govern del general Paul Kagame, perquè garanteixi la seguretat de les persones i porti davant la Justícia els autors de tortures, de tractes inhumans i de propostes racistes que inciten l'odi.3. Crida a la resistència activa no violenta

Aquesta farsa electoral ha de cessar immediatament. Demanem un ajornament de les eleccions presidencials, a fi que es permeti d'inscriure els partits de l'oposició; que els seus dirigents siguin alliberats de totes les acusacions fantasioses; que la Llei Electoral sigui actualitzada i que s'estableixi una comissió nacional electoral consensuada.

Si el calendari electoral no canvia, i l'ofegament i decapitació de l'oposició continua, l'arribada d'observadors nacionals i internacionals no té cap sentit ni un. El règim arranjarà les llistes electorals al seu caprici, les taxes de participació, la gestió de les urnes, els recomptes electorals, com també els resultats assolits que vulgui la dictadura.

En aquestes circumstàncies, el poble de Rwanda hauria de desafiar la legitimitat de les eleccions, fins que se celebri un procés just i transparent.

El poble de Rwanda ha passat per moltes proves dures, però no és mort. Molts han cedit sota el jou d'una oligarquia autoritària, però estan vius.

La resistència no és només una organització, és la determinació del poble d'oposar-se als dictats. Estic contenta de portar aquesta torxa.

Hem decidit de resistirPer això hem demanat, tot i que sigui en va, l'ajornament de les eleccions presidencials que vénen, per tal d'establir un procés transparent en la seva preparació, que permeti un debat veritable.

En les condicions actuals, rebutjam de pla els resultats de les pròximes eleccions presidencials, perquè no representen per a res l'exercici democràtic que els rwandesos tenen dret a esperar. No són més que una farsa simple.

L'efervescència de la repressió política en curs, caracteritzada pels assassinats de personalitats polítiques, periodistes, detencions i tortures de dirigents polítics i periodistes, tancament de diaris, atacs i amenaces de mort contra l'oposició no permeten de cap de les maneres que es puguin celebrar unes eleccions mínimament creïbles.

Les accions de la dictadura i dels seus instruments no fan res més que perjudicar els requisits mínims d'una democràcia veritable.

Com ja vaig dir en arribar a Rwanda, la nostra acció, la nostra lluita política no s'esgotarà amb aquestes eleccions. Ben al contrari. Tenim, avui més que ahir, raons per continuar la lluita i resistir.

Per això, vull apel·lar a la vostra responsabilitat, al vostre amor al país i al nostre poble.

Als països amics de Rwanda, vos prec que no deixeu Rwanda i el seu poble en mans d'un petit grup d'individus que els volen dirigir com una propietat privada.

Amb calma i determinació, resistirem aquesta casta de violència i intimidació per part del règim del general Paul Kagame. Lluitarem contra aquesta voluntat de sotmetre'ns a la força. Ens oposarem a tots aquests trucs que pretenen embrutar-nos amb crims imaginaris per tal d'excloure'ns millor. Resistirem tots aquests intents de dividir-nos per servir-se millor de nosaltres. Ens neguem a ser ostatges del passat del nostre país.

Les dones i els homes de Rwanda aspiren a una reconciliació genuïna. Volen atendre i dir-se la veritat sobre les tragèdies que els han afligit. Volen posar fi a l'exclusió d'una part dels rwandesos. Els devem això. Ens ho devem a nosaltres mateixos, als nostres fills i a les generacions futures.

Escriviu-ho amb totes les lletres, sigui a la vostra mà, al vostre cap, al vostre cor, a les vostres accions de cada dia, fins i tot als vostres gestos menys públics, a tot arreu i sempre:

“Vull resistir, resistesc pel benestar del meu poble”!

Tots i cadascun de nosaltres tenim una porció de mitjans per a aquest canvi que volem. D'acord amb les nostres capacitats, tenim instruments per a aquests canvis polítics a què aspiram amb totes les nostres forces. Ens cal tenir el coratge de garantir i d'assumir la nostra part d'aquest canvi, aquí i ara.

Siguem instruments d'aquest canvi, mitjançant la resistència als dictats del règim. Desafiem la legitimitat de tota aquesta paròdia i dels seus resultats. El temps del canvi ha arribat.

Que Déu vós beneeixi!

Victoire Ingabire Umuhoza
Presidenta de les FDU-Inkingi

Les darreres declaracions de la candidata presidencial a la República de Rwanda, Victoire Ingabire Umuhoza, no poden ser més explícites:

"Brutalitat de l'actuació policial a casa meva anit passada, amb motivacions polítiques.

El 24 de juliol de 2010, des de les 20:10 fins a les 20:50 una brigada mòbil de la policia irromp a la meva residència temporal, traient fora i assaltant dos hostes i el vigilant que roman a la porta d'entrada.

Les víctimes són el Sr. Martin NTAVUKA -líder de les FDU-INKINGI al districte de Nyarugenge, i el Sr. Anastas HAGABIMANA -líder de les FDU-INKINGI al districte de Kicukiro. Tots dos van ser emmanillats, colpejats i portats a les instal·lacions de detenció de la policia de Remera. El vigilant va quedar amb lesions a la cara, i amb un ull inflat.

Testimonis presencials confirmen amenaces de mort i abusos d'odi ètnic emesos per l'oficial Karekezi, dirigent del CID.

Avui mateix, l'estació de ràdio governamental, citant fonts policials, informa que ahir a la nit es produïren dues detencions per planificar una protesta il·legal per a la setmana que ve i per la «impressió incendiària» de samarretes.

Les nostres samarretes normalment reprodueixen els nostres colors (verd i vermell) i un text que diu, a la part frontal o a l'esquena : "Volem democràcia i que es faci justícia" o "TURASHAKA DEMOKARASI N'UBUTABERA BUSESUYE".


Què tè d'incendiari això?

Des del 26 de juliol de 2010, el Tribunal Suprem de Kigali manté obert el procés d'apel·lació sota fiança de molts líders de l'oposició, amb càrrecs que s'han de demostrar; mentrestant el titular està prometent el cel i la terra als rwandesos que estrobe en zones rurals.

Només aquest mes de juliol, en dues ocasions he estat sota la pressió dels propietaris, perquè desallotjàs les cases llogades, o en cas contrari m'hauria d'enfrontar al desallotjament policial amb amenaces de mort des del partit governant.

El propietari actual es va presentar inesperadament, només dos dies després de l'ocupació, disposat a emprendre un procés d'anul·lació d'arrendament ràpid. Un avís de 20 dies per desocupar i un reemborsament total dels 5 mesos de lloguer pagat per endavant està en vigor des de llavors.

Fa uns mesos, hotels de Kigali han avortat a l'últim moment les nostres reserves de sales de conferències, per mor de les amenaces de la policia secreta.

Sembla que el règim no vol deixar cap pedra sense moure, fins que l'oposició sigui enderrocada totalment.

Fem una crida al govern del general Paul Kagame, perquè els alliberin i que s'abordi adequadament el problema de la brutalitat policial, les pallisses, tortures, amenaces de mort, la força excessiva i l'ús d'un llenguatge d'odi, blasfèmies i comentaris difamatoris.

La Sra Victoire INGABIRE UMUHOZA
FDU INKINGI
Presidència.

Tel : (+250) 078583600
Facebook: http://www.facebook.com/pages/Victoire-Ingabire-Umuhoza-for-President/109504816547 -
YouTube: http://www.youtube.com/user/FDUInkingi123 -
Twitter: http://twitter.com/VictoireUmuhoza

Mentre que assassinats i interpel·lacions a l'oposició i periodistes independents es multipliquen a Rwanda els darrers mesos, la comunitat internacional es dedica a “exhortar” inútilment Paul Kagame que vetlli perquè s'hi respectin els drets humans.

Des d'Afrik.com, el proppassat dia 21 de juliol René Dassié explicava que l'inici de la campanya electoral per a les presidencials del 9 d'agost s'ha desplegat en un ambient tens.

Se sospita que Paul Kagame -segur de la seva reelecció- ha maniobrat per apartar qualsevol candidatura que pogués molestar-lo: detencions, assassinats i intimidacions han marcat els darreres mesos anteriors al llançament oficial de la campanya.

Segons un comunicat difós el 19 de juliol, “La Federació Internacional de Drets Humans (FIDH) ha fet una crida perquè s'aturi l'onada de violència a Rwanda i ha demanat una investigació independent i imparcial sobre els assassinats d'opositors polítics i periodistes”. La Federació ha qualificat com a “escalada de violència i agressió la situació que preval al país."

De fet, entre les candidatures de l'opisició, el Partit Verd, que no ha aconseguit de ser-hi inscrit, ha vist que un dels seus vicepresidents era assassinat.

Les Forces Democàtiques Unificades (FDU Inkingi) tampoc no hi han pogut concórrer. La seva presidenta, Victoire Ingabire Umuhoza, alliberada després d'una interpel·lació, roman sota control judicial, inculpada de “negació del genocidi hutu i de complicitat amb el terrorisme”.

El Partit Social Inbwerakuri té el seu líder Bernard Ntaganda a la presó des de fa una mesada pels mateixos motius.

Les tres úniques persones autoritzades a presentar-se com a candidates, són reconegudes com a properes a Paul Kagame:

Jean-Damascène Ntawukuriryayo, vicepresident de l'Assemblea i ex ministre de Salut.

Prosper Higiro, vicepresident del Senat i antic ministre de Comerç.

I Alvera Mukabaramba, l'única dona que s'hi presenta, que ja va ser candidata a l'anterior escrutini presidencial i va desistir-hi al darrer moment, demanant el vot per Paul Kagame.

La comunitat internacional, amb molta més insistència i fermesa, ha de demanar comptes al president rwandès, pel que fa a la violació dels drets humans.

Des de l'ONU s'ha de reclamar amb molta més energia que el règim rwandès aclareixi tots els assassinats comesos aquestes darreres setmanes.

La Federació Internacional de Drets Humans ha de pressionar més intensament Kigali perquè respecti les disposicions de la resolució sobre eleccions a Àfrica; concretament “que totes les parts afectades puguin dur a terme la seva campanya lliurement, sense violència ni intimidació” i “que es protegeixi abans, durant i després de les eleccions, els periodistes, defensors dels drets humans, observadors i supervisors electorals, contra les intimidacions i d'altres abusos”.

Per a un tutsi com Paul Kagame, emperò, tot això no són més que paraules buides de sentit. L'únic que compta és la força bruta.

No només considera enemic qualsevol hutu que li passi per davant; també qualsevol tutsi que s'atreveixi a contradir les seves ordres. I, per descomptat, qualsevol estranger que denunciï aquest comportament brutal com a dictatorial, repressiu i contrari als drets humans.

Amb presidents d'aquesta casta, sembla mentida que hi hagi qui pugui arribar a creure's que se n'ha sortit elegit DEMOCRÀTICAMENT!

Tot fa pensar que l'única democràcia vera que s'està implantant arreu del Planeta, és la que imposa el capital.

Segons informa Ràdio França Internacional (París, 22 juliol 2010), l'oposició rwandesa al règim imposat pel president Paul Kagame, demana ajuda a Obama i a Cameron, per la crisi política que s'està patint en aquell país de l'Àfrica dels Grans Llacs.

El president d'un partit d'oposició rwandès ha escrit una carta oberta a Barack Obama, president dels EUA, i al primer ministre britànic, David Cameron, instant-los a intervenir en el que anomena "crisi política" a Rwanda.

John Karuranga, president del Partit Popular de Rwanda, diu que el president de la República, Paul Kagame, administra molt malament el país, amb el suport dels EUA i del Regne Unit.

Karuranga va dir des de Londres a Ràdio França Internacional que Kagame està tergiversant la qüestió més volàtil de Rwanda avui dia, el genocidi.

D'altra banda, l'Agència Rwandesa d'Informació (RNARI) acaba de publicar que el propietari de la casa on viu Victoire Ingabire Umuhoza, candidata de FDU-Inkingi a la Presidència de la República, li va demanar ahir mateix (23-07-2010) que abandonàs la seva casa.

Sembla que el propietari està disposat a tornar-li tots els doblers que li ha pagat pel lloguer dels darrers cinc mesos. L'únic que li demana és que ella i tot el seu personal se'n vagin a viure en un altre lloc.

Membres de l'equip n'han iniciat la recerca, veient-se empesos a haver deixar buid el lloc on han viscut des del 16 de gener de 2010, quan Ingabire va arribar al país.

El propietari de l'immoble li hauria dit, a la candidata presidencial, que es trobava sota pressió i que havia decidit no ficar-se en problemes...

Si hi ha un país on resulta difícil fer política democràtica, a la regió africana dels Grans Llacs, sens dubte és Rwanda.

Des de l'any 2003, roman governada per un militar tutsi bel·licós, Paul Kagame que detesta l'oposició. Fins a límits increïbles. Es pot parlar d'un autèntic règim dictatorial instaurat a Kigali, la capital, per un dictador amb les mans tacades de sang, que desitja «menjar-se» els opositors, sigui com sigui.

Per això, alguns d'aquests han optat per fugir del país, i evitar així la mort. D'altres hi romanen i combaten per una democràcia veritable, lluitant-hi cada dia i arriscant-s'hi a cada moment.

Aquesta lluita per la democràcia acaba de costar-li la vida a André Kagwa Rwisereka, figura rellevant de l'oposició, que va ser trobat degollat el proppassat 14 de juliol: és un dels vicepresidents del Partit Democràtic dels Verds de Rwanda (PDVR), formació política dissident de l'FPR en el poder, creada el mes d'agost de l'any passat, el 2009.

Es tracta d'un fet molt greu. Fa veure ben a les clares la inseguretat en què es troben els membres de l'oposició a Rwanda. Aquest assassinat i d'altres que continuen cometent-s'hi ofereixen la veritable imatge fosca del règim rwandès, a poques setmanes d'unes eleccions que Paul Kagame -al poder des de 1994- hauria de guanyar fàcilment, en tenir davant tres partits de l'oposició...

A aquest fet luctuós, se n'hi han d'afegir d'altres: el 24 de juny va ser un periodista independiente, Jean-Léonard Rugambage, que va ser assassinat d'un tret a casa seva, a Kigali.

Més recentment també s'ha produït la detenció d'un altre periodista, en un ambient on les detencions es multipliquen, fent-hi veure que el Govern rwandès fa tot quant sap i pot per fer callar els seus opositors i crítics.

Mentre els tres partits de l'oposició han demanat una investigació internacional sobre la mort de Rwisereka; entre els quals la FDU-Inkingi de Victoire Ingabire Umuhoza, candidata hutu que es troba també sota control judicial; la Unió Africana roman callada.

Com si les polítiques africanes haguessin de rimar sempre amb «dictadura»; i la majoria de dirigents africans ignorassin el que significa l'«alternança» dins del seu vocabulari polític...

Assassinats polítics, empresonaments, persecucions contra els opositors, són moneda de canvi corrent a Rwanda; on s'han produït massa morts i massa temptatives inexplicades d'assassinat d'opositors i crítics del poder a Kigali.

Cal que els països occidentals que donen suport al règim de Paul Kagame, en reconsiderin la posició, si volen continuar sent considerats com a demòcrates “de facto”.

Començant pels EUA presidits per Barack Hussein Obama. Si és que no vol ser acusat algun dia d'haver contribuït activament a la regressió democràtica del continent africà...

Tot duu a pensar, emperò, que si el poder rwandès ha optat per liquidar sistemàticament la gent que no en comparteixi el projecte de societat; per adoptar un comportament propi de règims dictatorials; per prendre una opció pròpia de les dictadures més fèrries... Si tira endavant per aquesta via, és perquè se li consent i/o se l'hi engresca.

Es tracta d'un règim que no solament rebutja obrir espais a l'oposició, sinó que ofega contínuament la llibertat d'expressió, i duu a establir que periodistes i opositors es converteixin en raça que ha de desaparèixer.

Cal fer veure a Kagame i als seus algutzirs, que no entenen que Àfrica ha de passar pàgina i comptar amb dirigents de governança irreprotxable; que la via democràtica passa inevitablement pel respecte a la vida humana, com a cosa sagrada.

Kagame no només és incapaç de dialogar amb l'oposició, sinó que es mostra implacable amb els seus companys antics de lluita. Intolerant, està ben decidit a marcar el pas a tothom. No vol ni sentir a parlar d'alternança.

Kagame és un d'aquells dirigents que està cridat a comparèixer davant de la Cort Penal Internacional, per reprondre de tots i cadascun dels seus actes, com a militar bel·licós, acusat de genocidi.

S'haurà de veure com arriben a quedar, després de les eleccions, les aspiracions populars a més llibertat i a més democràcia republicana, en un país com Rwanda, que ocupa físicament un territori petit; però que manté un règim militar per al qual l'experiència democràtica sembla que només queda resumida en una alternativa única: o la maleta (desaparèixer fora del país) o el taüt (desaparèixer baix terra).

(André Kagwa, assassinat a Rwanda (Justin Daboné, L'Observateur Paalga, 16-07-2010; La oposición diezmada antes del escrutinio (Sabine Cessou , Liberation 17/07/2010);OPOSICIÓN RUANDESA : La maleta o el ataúd (Le Pays 16/07/2010))

D'altres enllaços interessants:

1. El silenci ensordidor d'Occident, davant Rwanda (una vegada més...)
   Cyberpresse, 27-07-2010
2. A pocs dies de les eleccions presidencials, clima de por a Rwanda
   France 24 - L'actualité internationale (27-07-2010)
3. Victoire Ingabire UMUHOZA al Facebook
   Facebook
4. Victoire Ingabire UMUHOZA, quina valenta dona rwandesa!
   Rwanda en pau (07-2010)
5. Victoire Ingabire Umuhoza for President
   Pàgina web personal de Victoire
6. Presidenciales: Después de Kagame…Kagame
   Afrique Actu 21/07/2010
7. Paul contra Kagame
   Fasozine 21/07/2010
8. Los demócratas ruandeses agradecen vivamente a José Luis Rodríguez Zapatero y al pueblo español
   Faustin Twagiramungu
9. Actuació brutal de la policia al domicili de candidata rwandesa
   Rwanda en pau (o7-2010
10. Más sobre la visita de Kagame a Espanya. El oportunismo del PP
    En clave de África (16-07-2010)
11. Eleccions “democràtiques” a Rwanda
    Rwanda en pau (07-2010)
12. Lo que nadie cuenta sobre Rwanda. El currículum genocida de Paul Kagame
    En clave de Àfrica (15-07-2010)
13. L'oposició rwandesa demana ajuda a Obama i Cameron
    Rwanda en pau (07-2010)
14. Rwanda opposition party cries out to Obama and Cameron
    Africa review