En voler recórrer al bon amic Joan Carrero,  molt més ben informat que jo mateix sobre la situació real que travessa Rwanda, i demanar-li que em passi algunes dades sobre l’eminentíssim cardenal Antoine Kambanda, me n’ofereix algunes que consider interessants.


«Por el Vaticano las cosas van cada vez peor. Francisco (o quien sea) acaba de elegir como primer cardenal de la historia de Ruanda a tutsi extremista muy cercano a Kagame. Este pontificado está siendo tan dañino para Ruanda/Congo como el de “san” Juan Pablo II para Latinoamérica. Seguramente Francisco no cae en el autoritarismo de Juan Pablo II, pero las consecuencias (de su desinformación, como mínimo) son lo mismo de desastrosas... Es increíble la influencia nefasta de los grandes financieros globalistas anglosajones (para los que trabajan los “carismáticos” Clintons, Obamas, Baidens…). Ni el papa ni la ONU llegan a distanciarse de la agenda atlantista. Y no hablemos de las grandes ONG anglosajonas de DH...»

Amb motiu de l'elecció recent del primer cardenal rwandès, Sa Eminència Antoine Kambanda, per part del papa Francesc a la basílica de sant Pere, a Roma, em ve al cap que el bon amic Joan Carrero,  li n’ha adreçat algunes, de cartes, al primer papa d’origen argentí. 

No estic assabentat que n'hagi rebut cap casta de resposta!

La primera anava acompanyada d’un document extens sobre l’assassinat de bisbes i religiosos a Kabgayi, precisament al mateix lloc on l’eminentíssim cardenal Kambamda fou ordenat capellà pel papa Joan Pau II, a l’edat de 31 anys, el 8 de setembre de 1990.

El president rwandès, Paul Kagame , hi va sortir molt mal parat, quan donà ordres de massacrar i es referí als bisbes com a «escòria». 

Entre d’altres observacions, se n’hi pot recollir aquesta:

«Tratar de este conflicto (congoleño-rwandés) es tratar de las mayores masacres desde la Segunda Guerra Mundial, masacres que no cesan. Y quienes podrían liderar una nueva Ruanda que dejase de agredir a la RD del Congo están presos en Kigali... Es por ello que me dirijo a Su Santidad en la esperanza de poder exponerle personalmente algo de todo este complejo y doloroso panorama. Su palabra, ya sea en intervenciones públicas o en conversaciones privadas, es seguramente en este momento la que goza de mayor autoridad moral en nuestro mundo. Esperamos y rogamos al Señor que le sea posible dedicar unos minutos a esta profunda herida que desgarra a la madre África, cuna de la humanidad. Atentamente.»

La segona carta de Joan Carrero al papa Francesc fou amb motiu de la recepció vaticana que el papa va oferir al president rwandès Paul Kagame:

«Santo padre Francisco: Es muy profunda la herida que su encuentro con Paul Kagame abrió en el alma de centenares de miles de ruandeses, así como en la de muchos misioneros, familiares de misioneros y cooperantes asesinados por Paul Kagame y en la de otros amigos del pueblo de Ruanda. Es una herida provocada no tanto por el hecho de que haya recibido tan solemnemente al gobernante mundial sobre el que actualmente pesan las más graves imputaciones judiciales (genocidio, crímenes contra la humanidad, terrorismo… ) como, sobre todo, por el hecho de dirigir a semejante criminal una pública petición de perdón por el genocidio sufrido por los tutsis...»

«Cuando, más pronto que tarde, salga a la luz toda la verdad sobre la autoría y la magnitud de los crímenes masivos sufridos por los pueblos de Ruanda y Congo, seguramente la historia juzgará muy duramente su encuentro con Paul Kagame...» 

«Hace un par de años, Adolfo Pérez Esquivel ya le entregó nuestra petición de que recibiese a algunos representantes de las verdaderas víctimas (hutus, tutsis y twas) de la gran tragedia ruandesa que se ha extendido al Congo. Pero su santidad recibió, por el contrario, al mayor victimario de dicha tragedia...»

Com demanava "el monsenyor Romero d'Àfrica", l'arquebisbe de Bukavu monsenyor Munzihirwa, assassinat per les tropes de Kagame quan entraren al Zaire: «“Demanam als lobbies internacionals dels tutsi que dirigeixen Rwanda i Burundi que cessin d'organitzar la desinformació internacional amb la finalitat de mantenir enganyada l'opinió pública internacional".

Hom pot creure i pensar que tant el papa Francesc com el cardenal rwandès Antoine Kambanda, romanen al corrent de tot això i molt més. Com és ara l'enregistrament d'un exaltat Kagame que, en un discurs forassenyat, crida i diu que de l'única cosa que se'n penedeix en aquesta vida és de no haver assassinat tots els hutu que fugiren al Zaire (dones, vells, infants...). 

Com titula Joan Carrero a la seva publicació, és una bona mostra del que comporta "La passió de Crist avui al Vaticà".


M’estim molt la regió centreafricana dels Grans Llacs. M’estim molt Burundi. Durant quatre anys hi vaig treballar, a les diòcesis de Gitega i Ruyigi. M’estim molt Rwanda, que només he besllumat a l’horitzó, des del Burundi estant, a l’altra vorera del llac Tanganika. 

Tenc i mantenc amistats a tots dos països. Tant  de hutu com de tutsi. M’importa moltíssim el destí futur de tots dos països centre-africans. I me’n preocupa moltíssim la situació actual. Política, econòmica, social, cultural, eclesial.

M’arriba endins la notícia escampada aquests dies sobre l’actuació recent del papa Francesc, qui acaba de nomenar el primer cardenal rwandès en tota la història. En celebr l’elecció. Hi desig tota casta de ventures, positives en tots els sentits. Sobretot, de cara a la implantació i consolidació d’una Rwanda nova, on imperi la justícia, la veritat i la pau.


Pel que llegesc, es tracta de monsenyor Antoine Kambanda  (Nyamata, 10-11-1958)  qui ocupa el càrrec d’arquebisbe metropolità de Kigali des de novembre de 2018, portant com a lema «Ut vitam habeant». Que tenguin vida!

Degut a la «violència interètnica», conten les cròniques que la seva família es traslladà breument a Burundi. Posteriorment a Uganda, on ell va fer l’ensenyament primari. Després a Kènia, on realitzà els estudis secundaris. De retorn a Rwanda, ingressà al Seminari Menor. Durant set anys, 1983-1990, estudià al Seminari Major. Fou ordenat capellà pel papa Joan Pau II, a Kabgayi, a l’edat de 31 anys, el 8 de setembre de 1990.

Durant tres anys, va fer de professor al Seminari Menor de Kigali. Es doctorà en Teologia Moral a l’Acadèmia Pontifícia Alfonsiana. 

Els seus pares i cinc del seus sis germans, juntament amb altres parents i familiars, foren assassinats durant el genocidi contra els tutsi l’any 1994.

L’any 1999 fou nomenat director de Càritas Kigali. Rebé nomenaments eclesiàstics diversos: director del Comitè de Desenvolupament de la diòcesi, president de la Comissió de Justícia i Pau, professor de Teologia Moral i, posteriorment, rector del Seminari Major de Kigali, etc.


El 7 de maig de 2013 el papa Francesc el nomenà bisbe de Kibungo. El 19 de novembre de 2018, arquebisbe de Kigali. El 28 de novembre de 2020, vigília del Primer Diumenge d’Advent, cardenal prevere de sant Sixt.

Ha estat el vicepresident de la Conferència Episcopal de Rwanda, president de la Comissió Episcopal de Justícia i Pau, president del Consell Interreligiós de Salut de Rwanda, etc. 

A la Regió dels Grans Llacs Africans, les Conferències Episcopals d’Àfrica Central, (Rwanda, República Democràtica del Congo i Burundi), només comptaven amb un cardenal, el del Congo. 

Ara, amb l’eminentíssim Antoine Kambanda, Rwanda ja compta amb el seu primer cardenal. 

Tenc molt d’interès a conèixer una mica més a fons aquesta personalitat eclesiàstica rwandesa. I m’agradaria ben molt arribar a aclarir-ne l’actitud que adopta davant d'altres personalitats rwandeses, com són ara el president tutsi de la República Paul Kagame i l’opositora hutu reprimida Victoire Ingabire Umuhoza.

;;