Rwanda en pau

En escoltar Victoire Ingabire Umuhoza (nascuda el 3 d'octubre de 1968), amb la seva veu enregistrada a Kigali, la capital de Rwanda, els proppassats dies 15 i 19 de juny de 2020,  no podem deixar de denunciar públicament una situació tan injusta com la que està patint aquesta dona rwandesa, amiga de Mallorca, d’entitats i de persones mallorquines nombroses. 

La gent illenca que l’ha tractada de prop – i no és poca -, sap del cert que es tracta d’una dona rwandesa, amb fortes i molt profundes conviccions democràtiques. Disposada a donar la seva pròpia vida pel seu país estimat! 

Ho saben membres d’associacions mallorquines com Fundació s’Olivar, amb Joan Carrero i Susana Volosin al front. Drets Humans de Mallorca, amb Bernat Vicens de president. Amics del Seminari de Mallorca, amb Joan Barceló i Joan Bonet presidint. Jubilats per Mallorca, amb Sili Arguimbau, Jaume Bonet, Jaume Vicens. Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació. L’eurodiputada valldemossina Rosa Estaràs (1), (2), (3), (4) i el seu secretari Lluís Pomar. L’ex senador montuïrer Pere Sampol. La consellera d'Afers Socials i Esports Fina Santiago. L'ex diputat i conseller Josep Ramon Balanzat. La presidenta del Consell de Mallorca i actual presidenta del Govern de les Illes Balears Francina Armengol. Els consellers de Mallorca Miquel Ensenyat o Jesús Jurado. L’ex batlessa de Palma i actual delegada del Govern espanyol a les Illes Balears Aina Calvo. Els periodistes Xisco Busquets, Sebastià Amengual o Jaume Perelló. Activistes com Maribel Gomariz, Manuela Martín, Manel Gomariz, Aina Calafat, Sonia Galquin, Mònica Garcia, Carlos Moragues, Lluis Isasi, etc.

I tantes i tantes d’altres persones que, en una o altra visita d’Ingabire a Mallorca, han tengut l’oportunitat d’acompanyar-la i seguir-ne de prop la trajectòria política, pacifista, reconciliadora, impulsora del diàleg inter-rwandès i defensora del paper de la dona dins les societats democràtiques.

L’any passat, dia 5 de desembre de 2019, una nodrida representació mallorquina acudeix a l’Institut Cervantes de Madrid on l’Associació Pro Drets Humans d’Espanya (APDHE), atorga a «La Mandela rwandesa» el Premi Internacional de Drets Humans 2019. Reconeixen públicament la gran tasca desplegada per Victoire Ingabire Umuhoza en defensa i promoció dels drets humans, per les seves mostres de compromís i dedicació. 

Li atorguen aquest guardó - en un acte al qual ella no pot assistir -  per la seva trajectòria llarga i extensa, des que neix a Rwanda l’any 1968. Posteriorment estudia Economia, Dret Comercial i Comptable, Economia Empresarial i Gestió d’Empreses, assolint un estatus social d’alt nivell executiu a Holanda. Mare de tres fills, lidera el partit de (FDU-Inkingi) Forces Democràtiques Unificades, d'oposició al règim dictatorial del general Paul Kagame. No pot tornar a Rwanda per la violència estesa a la regió dels Grans Llacs Africans, i roman exiliada als Països Baixos des de 1994 fins a 2010. Parla quatre idiomes (Kinyarwanda, francès, anglès i l’holandès)...

Com recorden a l'acte de lliurament del Premi,  el seu coratge i les seves inquietuds la duen a crear organitzacions diverses de promoció dels drets humans i de la dona, impulsant iniciatives diverses de la societat civil als Països Baixos, amb l’objectiu de fer suport moral, jurídic i material a persones exiliades procedents de la regió dels Grans Llacs i de crear espais de convivència i relació a través de l’esport i la cultura (CODAC ONG). 

Reuneix dones rwandeses que viuen als Països Baixos i les ajuda a integrar-se en el seu entorn nou, ocupant-se de la cura d’orfes i dels tràmits d’asil (URAHO ONG). Lluita per la justícia de totes les víctimes de la tragèdia rwandesa (PROJUSTITIA FUNDACIÓ RWANDA). Impulsa plataforma d’associacions de dones africanes compromeses en la promoció i el desenvolupament als Països Baixos (HARAMBE). Fa part del consell de ZWALU, una plataforma d’associacions de dones africanes que lluiten per la seva emancipació.

Moltíssimes d’altres actuacions també duen la seva marca. És el cas de la Conferència d’Amsterdam (2004) que aglutina totes les organitzacions polítiques i totes les estructures representatives de la societat civil a la regió africana dels Grans Llacs.

L’any 2005 promou una sèrie de reunions entre organitzacions de la societat civil rwandesa i organitzacions opositores, per a dissenyar un front comú contra Paul Kagame, el president rwandès acusat de crims contra la humanitat.

Des dels seus inicis roman compromesa amb el Diàleg Inter-Rwandès (DIR) que celebra una desena d’edicions a Barcelona (2008), Palma (2009), Amsterdam, Washington, Kinshasa, etc. Reivindicant el paper de la dona en els processos de pau i reconciliació encaminats a curar les seqüeles dels genocidis a Rwanda.

L’Associació Pro Drets Humans d’Espanya (APDHE) creu que Ingabire es mereix un reconeixement públic internacional, amb la convicció que aquest premi ha de contribuir a homenatjar-ne la lluita, a perseverar en la seva causa, a protegir la seva integritat i a enfortir la seva aliança.

Visibilitzar aquest cas concret obre noves possibilitats de reconciliació i de reconstrucció en pau d’una nova Rwanda, que pot esdevenir exemple rellevant per a altres processos de pau oberts damunt del planeta.

També, ha de donar esperances a tants col·lectius rwandesos que continuen vivint exiliats a Europa i Amèrica.

Nosaltres, des de Mallorca, volem tenir ben present i no oblidar mai que aquesta dona rwandesa, economista, casada i amb tres fills, exiliada juntament amb la seva família des de 1994 fins a 2010 als Països Baisos, en ocasions diverses ha visitat Mallorca, des d’Holanda estant. 

Molts mallorquins som testimonis directes que ella, és precisament l’any 2009, quan es troba a Mallorca que comunica la seva decisió d’abandonar el seu exili daurat als Països Baixos, lloc de residència i d’estudis amb la seva família. 

Aleshores considera que el règim dictatorial presidit pel general Paul Kagame no solament no roman al servei de la població rwandesa, sinó que s’aprofita del càrrec que ostenta per sembrar-hi divisió, odi i intimidació contra qualsevol persona o grup polític que pretengui mostrar-s’hi crític.

A la pregunta que li formula el periodista mallorquí Xisco Busquets  sobre «què farà si guanya les eleccions», la resposta no pot ser més contundent: «Organitzar un Diàleg entre tots els actors polítics, societat civil i esglésies, per garantir la seguretat de hutus, tutsis i twas».

Les seves amistats mallorquines també som testimonis que ella, conscient de les males conseqüències que li comportarà, després de reflexionar-ho i compartir-ho a la Roqueta, concretament a Estellencs, com assenyala encertadament l’actiu impulsor de causes justes Manel Gomariz, retorna i es fa present al seu país d’Àfrica el 16 de gener de 2010, amb la finalitat de participar directament en el procés electoral d’aquell any, presentant-se com a candidata de la seva formació política a la Presidència de la República de Rwanda.

Evidentment, no només li impedeixen de participar-hi, sinó que la detenen, l’empresonen, la jutgen i la condemnen com a terrorista. S’hi passa vuit anys a la presó central de Kigali, "La 1930": de 2010 a 2018. En les condicions físiques, materials i morals tan lamentables, com alguns mallorquins coneixem de prop, per haver-hi viscut i treballat durant algun temps, en aquella regió de l’Àfrica Central.

El govern de Kigali l’acusa de traïció i negació del genocidi i és condemnada a 15 anys de presó, després d’un judici sense garanties – criticat i denunciat per Human Rights i la Comissió Europea.

La Cort Africana de Drets Humans i dels Pobles, el mes de novembre de 2017 reconeix que l’empresonament de Victoire Ingabire ha estat injust. I exigeix al govern rwandès que l’alliberi i li repari els danys causats, a la seva persona, en el termini de 6 mesos des de la data del judici.

El president la indulta el més de setembre de 2018, però no adopta cap mesura de reparació. Obté el perdó del general Kagame, però, des que és alliberada, s’intensifica la repressió governamental contra els seus partidaris.  Ella parla d’una guerra de nervis, de gastament, llançada pel règim contra el seu partit polític.

Durant els primers anys de reclusió a Kigali, Ingabire escriu un llibre de 300 pàgines, amb el títol «Rwanda, entre las cuatro paredes de la 1930». Hi conta el seu retorn a Rwanda, el judici, el seu empresonament, el seu pensament, les seves conviccions, tot quant li passa des de l’any 2010 fins al 2013. 

Un llibre que escriu a «La 1930», el nom que rep la presó central de Kigali, la capital de Rwanda, construïda pels belgues l’any 1930- Aconsegueix de traure'l fora de la presó d'una manera tan secreta com misteriosa, amb tanta mesura de seguretat i vigilància com hi ha.

Des de la presó estants, a Victoire Ingabire, coneguda com la «Mandela rwandesa», no li es permès de concórrer als comicis presidencials com tampoc no ho pot fer cap altre partit opositor. El president actual compleix el seu cinquè mandat i modifica la Constitució per perpetuar-se en el poder fins a l’any 2032. Amb l'anuència còmplice dels estats més poderosos del planeta!

Al cap de vuit anys de romandre a la presó rwandesa, les fortes pressions internacionals aconsegueixen de posar-la en llibertat. Fins a un cert punt. Perquè ha de romandre i continua romanent encara ara en arrest domiciliari, vigilada a casa seva les vint-i-quatre hores de cada dia, i sense poder sortir del país. 

Molts membres de la seva formació política són arrestats, colpejats, torturats, empresonats o desapareixen per a sempre els anys 2015, 2016, 2018 i sobretot el 2019 i el 2020. 

Les declaracions presidencials no poden ser més explícites: «Augmentarem el preu que ha de pagar qui vulgui desestabilitzar el nostre país - manifesta Kagame - i serà posat de bell nou al seu lloc si continua fent-me oposició».

En aquest context entren en joc campanyes que criden a l’odi i a l’assassinat de Victoire Ingabire Umuhoza. Certament, des del seu retorn a Rwanda ha estat repetidament demonitzada pel règim en el poder, però aquestes dures campanyes de violència verbal per part del president s’intensifiquen molt més aquests darrers temps. 

Farta de tot això, i tement per la seva pròpia vida, decideix contar la seva història.

En escoltar-la, ens adonam que aquest darrer any 2019-2020 s’han incrementat les hostilitats per part del règim. Fins al punt que ella es veu empesa a pronunciar-se decididament i a denunciar-ho públicament. 

Edita un altre llibre, «Una vida al servei del meu país», i difon les seves opinions a les xarxes d’intercomunicació social. 

Per aquest motiu, des del blog SABAL - Secularitzats Associats de Balears -, amb el suport i la col·laboració de membres de l’associació cultural Amics del Seminari de Mallorca, Jubilats per Mallorca, altres entitats i persones a títol individual, VOLEM ADREÇAR UN ESCRIT AL BISBE DE MALLORCA, MONSENYOR SEBASTIÀ TALTAVULL I ANGLADA, PER DEMANAR-LI QUE PROPOSI AL PAPA FRANCESC DE FER UNA INTERVENCIÓ SINGULAR A FAVOR DE LA LÍDER RWANDESA DEMOCRÀTICA VICTOIRE INGABIRE UMUHOZA. 

Des de Mallorca estant, consideram que hores d’ara i en aquests moments de l’any 2020 es precís i es fa urgent que, abans no li succeeixi res d’indesitjable,  el papa Francesc en demani públicament o de la manera que consideri més efectiva, l’alliberament immediat de la rwandesa Victoire Ingabire Umuhoza. De manera que pugui retornar lliurement a Europa i romandre al costat de la seva família, després de tants anys de viure’n allunyada.

No podem oblidar que tres anys enrere, dia 20 de març de 2017, el papa Francesc manté una entrevista amb el president de Rwanda Paul Kagame, acompanyat de la seva esposa, durant uns vint minuts al Vaticà.

En el millor dels casos, i vist des d'una certa perspectiva esperançadora, hom pot veure-hi un gest diplomàtic que, per les declaracions públiques del papa i les seves accions anteriors i posteriors, fa palès el paper primordial que hi exerceix, com actor de primera línia en la recerca de solucions per a la situació problemàtica que viu i pateix la regió centre-africana dels Grans Llacs. 

El mateix indret on missioneres i missioners mallorquins catòlics hi realitzen durant anys molts d'esforços individuals i col·lectius, dedicant-hi bona part de les seves vides. Tant a Rwanda com a Burundi.

Les dades de què disposam, sobre la situació actual de Victoire Ingabire Umuhoza, no les veim gens ni mica favorables per a ella a Rwanda. En dues ocasions anteriors ha demanat poder viatjar a Europa. Totes dues vegades li ho han negat les autoritats rwandeses. 

A veure si, amb aquest possible i molt desitjat suport institucional eclesiàstic, al nivell més alt, aquesta dona lluitadora democràtica se'n pot sortir amb èxit, d'una situació tan perillosa per a la seva vida com la que està patint hores d'ara.

Tant de bo que el bisbe de Mallorca, monsenyor Sebastià Taltavull i Anglada, reconegut defensor dels drets humans, n'aconsegueixi l'objectiu: Que na Victoire Ingabire Umuhoza, jutjada fraudulentament, empresonada, indultada però mantenguda en arrest domiciliari  malgrat l'indult, rebi el suport del bisbe de Mallorca i que aquest intercedeix per ella davant el papa Francesc, perquè aquest reclami que li respectin la integritat física, la llibertat de moviments i que la deixin anar-se'n de Ruanda cap a Holanda si ella així ho desitja, com també retornar al seu país sense cap casta d'entrebanc.