Rwanda en pau

Quinze dies després que Carine Kanimba, filla de Paul Rusesabagina, de 66 anys, adreçàs e-mail a personalitats públiques d’arreu del món, demanant ajuda per salvar la vida de son pare, me n’arriba el text.

Tant la seva mare, una tutsi de nom Tatiana, com els seus germans, Trésor de 28 anys, o Roger de 41 anys, tota la seva família es troba profundament angoixada a conseqüència del segrest, el confinament forçós i les tortures, tant físiques com mentals, que pateix avui son pare.

Rusesabagina és l’activista rwandès pels drets humans, un hutu més conegut com el gerent del Mille Collines, hotel de luxe al centre de Kigali, propietat de l’aerolínia belga Sabena, amb clients primordialment turistes francesos i belgues, qui va protegir i salvar més de mil persones durant el genocidi de Ruanda del 1994. 

S’afanyà a salvar molts tutsi, quan els seus compatriotes hutu s’hi acarnissaren, després que hagués estat abatut l’avió en què viatjaven els presidents hutu de Rwanda i de Burundi, Juvénal Habyarimana i Cyprien Ntaryamira.

Se’n féu una pel·lícula famosa, dirigida l’any 2004 per Terry George, protagonitzada per Don Cheadly i Sophie Okonedo en els papers principals: «Hotel Rwanda». S’estrenà a Los Àngeles. Amnistia Internacional la impulsà i el mes de setembre de 2020 en féu un comunitat. Obtengué tres nominacions als Premis de l’Acadèmia, entre d’altres la de millor actor per a Don Cheadle que interpretava el paper de Rusesabagina.

Els detalls del segrest d’enguany, al qual fa referència la seva filla Carine, són tractats àmpliament a l’article del New York Times titulat: «L’heroi de l’hotel Rwanda, atrapat per l’home fort del país», publicat el 19 de setembre de 2020. 

L’informe de l’organització internacional Human Rights Watch, conclou que Paul Rusesabagina ha estat víctima d’una desaparició forçada. 

L’any 1996, en Paul havia rebut advertències que la seva vida es trobava en perill i que li podien confiscar el passaport. L’endemà mateix, la seva família sortia disparada de Rwanda cap a Uganda i poc després a Bèlgica, país colonitzador de Rwanda. Per por de la seva seguretat, Rusesabagina va decidir fugir de Ruanda i cercar refugi a Bèlgica. Hi va sol·licitar asil polític. Conduí un taxi i comprà una casa als suburbis de Brussel·les.

El mes de juny de 2007, Rusesabagina denuncià Paul Kagame, president de Rwanda, davant d’un tribunal internacional pels crims de guerra comesos per les seves tropes i per les atrocitats que havia comès durant el genocidi rwandès.

L’any 2009, Rusesabagina i la seva esposa es mudaren a una comunitat tancada de San Antonio, Texas, a prop de la llar d’un dels seus aliats, l’ex senador dels EUA i antic ambaixador a Burundi, Bob Krueger.

Rusesabagina recorre el món parlant de justícia social, fa activisme pels drets humans i difon les lliçons apreses del genocidi rwandès, una de les pitjors tragèdies del segle XX. Ha parlat amb grans organitzacions de periodistes, educadors, estudiants, responsables polítics, líders empresarials i defensors dels drets humans a tot Europa i als Estats Units.

S’ha convertit en un crític ferotge contra el govern de Rwanda i ha cofundat el Moviment Ruandès pel Canvi Democràtic, una coalició de grups de l’oposició, formats per rwandesos que viuen a l’exili.

Rusesabagina espera ara un judici per càrrecs de terrorisme...

El proppassat 27 d’agost de 2020, mentre realitzava un viatge entre els Estats Units de Nord-Amèrica i Dubai, als Emirats Àrabs, Paul Rusesabagina va ser obligat a pujar a un altre avió que el portà fins a Kigali, la capital de Rwanda.

El mes de setembre de 2020, la seva filla Carine manifestava: 

«Mon pare fa un mes que va ser segrestat i traslladat a Rwanda contra la seva voluntat. Des del seu segrest i detenció, no he pogut parlar amb ell lliurement... Imaginau-vos l’ensurt si el vostre pare viatjàs a l’estranger, desaparegués i aparegués dies després a un país al qual mai no tornaria de bon grat, acusat de falsos càrrecs per un brut govern autoritari que ha criticat insistentment. Estic aterrida, devastada i confusa». 

El pare de Carine va ser segrestat de Dubai el mes d'agost d'enguany i roman detingut a Rwanda, sense cap tractament mèdic adequat ni accés als advocats designats per la seva família. El seu cas és el més recent d’una sèrie de processos contra els rivals polítics del president Kagame. 

El Tribunal de Drets Humans de l'Àfrica Oriental i el Grup de Treball sobre Detenció Arbitrària de les Nacions Unides han constatat que els dos opositors polítics anteriors que van ser processats, Victoire Ingabire Umuhoza i Diane Rwigara, no van rebre un judici just a Ruanda. És improbable que Paul en sigui l’excepció. 

Els rivals polítics i els crítics governamentals desapareixen o moren en circumstàncies misterioses, tant a casa com a l’exili. Els dissidents han estat assetjats, perjudicats i fins i tot assassinats fora de les fronteres de Ruanda en almenys sis països diferents. 

El president Paul Kagame i la seva administració ha instaurat un règim de terror i intolerància, que amenaça regularment i apunta a aquells que critiquen o es perceben com una amenaça per al govern. Són habituals la detenció arbitrària, la tortura, la farsa i els processos injustos. 

Com diu molt encertadament Philippe Hensmans, director d'Amnistia Internacional Bèlgica, "Hem de preguntar als nostres governants per què no intervenen en casos com aquest. Hi ha la sensació que no s'atreveixen a intervenir a Rwanda, que no poden criticar el senyor Kagame, perquè va sobreviure a un genocidi, i així el deixen fer tot el que vulgui”... 

Són, dic jo, administracions públiques i institucions de tota casta que "fa massa temps que romanen massa esclaves de massa silencis còmplices"...

Intent recollir informació sobre les opinions que mereix l’elecció cardenalícia de monsenyor Antoine Kambanda a l’entorn d’amistats i contactes que tenc a l’interior de Rwanda.

Els dos primers dies posteriors a l’elecció, no n’he rebut gaires. En general, em diuen que «intenten recollir informació de persones que coneixen el cardenal en qüestió». Cosa que els agraesc. Seria molt profitosa per a mi. Des de temps enrere, mantenc moltes ganes de seguir de prop la situació que viu i pateix Rwanda. Duc Rwanda al cor!

D’altra gent em diu que «fins ara, a part del que podem imaginar, encara no han rebut res de fet. El que és segur és que no es tracta d’una casualitat... L'església és un poder, diuen, que s'ha de controlar absolutament des de l'interior, especialment quan tothom sap el nombre de sacerdots assassinats per Kagame o per ordres seves». 

N’hi ha que, havent treballat durant anys a Rwanda com a missioners, se’n senten i veuen tan nafrats que s’estimen més viure’n al marge i acabar les velleses mantenint vius els bons records sostenguts al llarg de dècades. No coneixent de prop la figura d’aquest eclesiàstic, s’alegren d’haver-ne vist el primer cardenal rwandès.

Cercant per internet, trob un article molt ben detallat, en Kinyarwanda, la llengua pròpia de Rwanda. Mir de traduir-lo al català, amb els pocs coneixements que tenc del kirundi... Del mes de març de 2019, mostra molt clarament vincles estrets entre el FPR/Kagame i el cardenal Kambanda.

(Curiosament, tots dos llinatges porten el prefix Ka-, que denota "petitesa". El mot "-game" podria estar relacionat amb allò que és "aspre", "àcid", "difícil", "reticent". El mot "-mbanda", en canvi, podria tenir a veure amb "família tutsi, classificada entre les molt bones famílies tutsi" i alhora amb l'acció d'"esprémer amunt i avall")...

Sigui com sigui, el testimoniatge personal escrit per aquest rwandès em deixa molt colpit i impressionat. Diu que coneix el cardenal des de temps enrere, que hi ha col·laborat intensament i que és «una de les anelles importants en la cadena d'implantació de l'FPR/Kagame a les més altes instàncies governamentals rwandeses, molt abans que fos ordenat capellà...»

Allò que supera la meva capacitat de comprensió és la conclusió a la qual arriba aquest personatge: que tots dos, tant el president com el cardenal, comparteixen el mateix programa planificat d’anar "destruint l’església catòlica a Rwanda a qualsevol preu" (gusenya Kiliziya Gatulika mu Rwanda ku kiguzi icyo aricyo cyose).

Caldrà esperar-ne la traducció al francès, per confirmar que, efectivament, n’acab de fer la correcta, d’aquesta manifestació escrita tan dura, contra la figura del primer cardenal rwandès, elegit pel papa Francesc. 

Si és així, haurem de reconèixer que ens trobam davant d’un cas molt potent de transcendència enorme.

En voler recórrer al bon amic Joan Carrero,  molt més ben informat que jo mateix sobre la situació real que travessa Rwanda, i demanar-li que em passi algunes dades sobre l’eminentíssim cardenal Antoine Kambanda, me n’ofereix algunes que consider interessants.

«Por el Vaticano las cosas van cada vez peor. Francisco (o quien sea) acaba de elegir como primer cardenal de la historia de Ruanda a tutsi extremista muy cercano a Kagame. Este pontificado está siendo tan dañino para Ruanda/Congo como el de “san” Juan Pablo II para Latinoamérica. Seguramente Francisco no cae en el autoritarismo de Juan Pablo II, pero las consecuencias (de su desinformación, como mínimo) son lo mismo de desastrosas... Es increíble la influencia nefasta de los grandes financieros globalistas anglosajones (para los que trabajan los “carismáticos” Clintons, Obamas, Baidens…). Ni el papa ni la ONU llegan a distanciarse de la agenda atlantista. Y no hablemos de las grandes ONG anglosajonas de DH...»

Amb motiu de l'elecció recent del primer cardenal rwandès, Sa Eminència Antoine Kambanda, per part del papa Francesc a la basílica de sant Pere, a Roma, em ve al cap que el bon amic Joan Carrero,  li n’ha adreçat algunes, de cartes, al primer papa d’origen argentí. 

No estic assabentat que n'hagi rebut cap casta de resposta!

La primera anava acompanyada d’un document extens sobre l’assassinat de bisbes i religiosos a Kabgayi, precisament al mateix lloc on l’eminentíssim cardenal Kambamda fou ordenat capellà pel papa Joan Pau II, a l’edat de 31 anys, el 8 de setembre de 1990.

El president rwandès, Paul Kagame , hi va sortir molt mal parat, quan donà ordres de massacrar i es referí als bisbes com a «escòria». 

Entre d’altres observacions, se n’hi pot recollir aquesta:

«Tratar de este conflicto (congoleño-rwandés) es tratar de las mayores masacres desde la Segunda Guerra Mundial, masacres que no cesan. Y quienes podrían liderar una nueva Ruanda que dejase de agredir a la RD del Congo están presos en Kigali... Es por ello que me dirijo a Su Santidad en la esperanza de poder exponerle personalmente algo de todo este complejo y doloroso panorama. Su palabra, ya sea en intervenciones públicas o en conversaciones privadas, es seguramente en este momento la que goza de mayor autoridad moral en nuestro mundo. Esperamos y rogamos al Señor que le sea posible dedicar unos minutos a esta profunda herida que desgarra a la madre África, cuna de la humanidad. Atentamente.»

La segona carta de Joan Carrero al papa Francesc fou amb motiu de la recepció vaticana que el papa va oferir al president rwandès Paul Kagame:

«Santo padre Francisco: Es muy profunda la herida que su encuentro con Paul Kagame abrió en el alma de centenares de miles de ruandeses, así como en la de muchos misioneros, familiares de misioneros y cooperantes asesinados por Paul Kagame y en la de otros amigos del pueblo de Ruanda. Es una herida provocada no tanto por el hecho de que haya recibido tan solemnemente al gobernante mundial sobre el que actualmente pesan las más graves imputaciones judiciales (genocidio, crímenes contra la humanidad, terrorismo… ) como, sobre todo, por el hecho de dirigir a semejante criminal una pública petición de perdón por el genocidio sufrido por los tutsis...»

«Cuando, más pronto que tarde, salga a la luz toda la verdad sobre la autoría y la magnitud de los crímenes masivos sufridos por los pueblos de Ruanda y Congo, seguramente la historia juzgará muy duramente su encuentro con Paul Kagame...» 

«Hace un par de años, Adolfo Pérez Esquivel ya le entregó nuestra petición de que recibiese a algunos representantes de las verdaderas víctimas (hutus, tutsis y twas) de la gran tragedia ruandesa que se ha extendido al Congo. Pero su santidad recibió, por el contrario, al mayor victimario de dicha tragedia...»

Com demanava "el monsenyor Romero d'Àfrica", l'arquebisbe de Bukavu monsenyor Munzihirwa, assassinat per les tropes de Kagame quan entraren al Zaire: «“Demanam als lobbies internacionals dels tutsi que dirigeixen Rwanda i Burundi que cessin d'organitzar la desinformació internacional amb la finalitat de mantenir enganyada l'opinió pública internacional".

Hom pot creure i pensar que tant el papa Francesc com el cardenal rwandès Antoine Kambanda, romanen al corrent de tot això i molt més. Com és ara l'enregistrament d'un exaltat Kagame que, en un discurs forassenyat, crida i diu que de l'única cosa que se'n penedeix en aquesta vida és de no haver assassinat tots els hutu que fugiren al Zaire (dones, vells, infants...). 

Com titula Joan Carrero a la seva publicació, és una bona mostra del que comporta "La passió de Crist avui al Vaticà".

M’estim molt la regió centreafricana dels Grans Llacs. M’estim molt Burundi. Durant quatre anys hi vaig treballar, a les diòcesis de Gitega i Ruyigi. M’estim molt Rwanda, que només he besllumat a l’horitzó, des del Burundi estant, a l’altra vorera del llac Tanganika. 

Tenc i mantenc amistats a tots dos països. Tant  de hutu com de tutsi. M’importa moltíssim el destí futur de tots dos països centre-africans. I me’n preocupa moltíssim la situació actual. Política, econòmica, social, cultural, eclesial.

M’arriba endins la notícia escampada aquests dies sobre l’actuació recent del papa Francesc, qui acaba de nomenar el primer cardenal rwandès en tota la història. En celebr l’elecció. Hi desig tota casta de ventures, positives en tots els sentits. Sobretot, de cara a la implantació i consolidació d’una Rwanda nova, on imperi la justícia, la veritat i la pau.

Pel que llegesc, es tracta de monsenyor Antoine Kambanda  (Nyamata, 10-11-1958)  qui ocupa el càrrec d’arquebisbe metropolità de Kigali des de novembre de 2018, portant com a lema «Ut vitam habeant». Que tenguin vida!

Degut a la «violència interètnica», conten les cròniques que la seva família es traslladà breument a Burundi. Posteriorment a Uganda, on ell va fer l’ensenyament primari. Després a Kènia, on realitzà els estudis secundaris. De retorn a Rwanda, ingressà al Seminari Menor. Durant set anys, 1983-1990, estudià al Seminari Major. Fou ordenat capellà pel papa Joan Pau II, a Kabgayi, a l’edat de 31 anys, el 8 de setembre de 1990.

Durant tres anys, va fer de professor al Seminari Menor de Kigali. Es doctorà en Teologia Moral a l’Acadèmia Pontifícia Alfonsiana. 

Els seus pares i cinc del seus sis germans, juntament amb altres parents i familiars, foren assassinats durant el genocidi contra els tutsi l’any 1994.

L’any 1999 fou nomenat director de Càritas Kigali. Rebé nomenaments eclesiàstics diversos: director del Comitè de Desenvolupament de la diòcesi, president de la Comissió de Justícia i Pau, professor de Teologia Moral i, posteriorment, rector del Seminari Major de Kigali, etc.

El 7 de maig de 2013 el papa Francesc el nomenà bisbe de Kibungo. El 19 de novembre de 2018, arquebisbe de Kigali. El 28 de novembre de 2020, vigília del Primer Diumenge d’Advent, cardenal prevere de sant Sixt.

Ha estat el vicepresident de la Conferència Episcopal de Rwanda, president de la Comissió Episcopal de Justícia i Pau, president del Consell Interreligiós de Salut de Rwanda, etc. 

A la Regió dels Grans Llacs Africans, les Conferències Episcopals d’Àfrica Central, (Rwanda, República Democràtica del Congo i Burundi), només comptaven amb un cardenal, el del Congo. 

Ara, amb l’eminentíssim Antoine Kambanda, Rwanda ja compta amb el seu primer cardenal. 

Tenc molt d’interès a conèixer una mica més a fons aquesta personalitat eclesiàstica rwandesa. I m’agradaria ben molt arribar a aclarir-ne l’actitud que adopta davant d'altres personalitats rwandeses, com són ara el president tutsi de la República Paul Kagame i l’opositora hutu reprimida Victoire Ingabire Umuhoza.