Paul Kagame, als ulls d'un magistrat-jutge de l'Audiència Nacional Espanyola (1)
0 comments Posted by N'umutima at d’agost 03, 2010
L'Administració de Justícia espanyola, -Sumari 3/2.008-D-, a través de l'Il·lm. Sr. Fernando Andreu Merelles, magistrat-jutge del Jutjat Central d'Instrucció núm. 4 de l'Audiència Nacional, amb seu a Madrid, decretava el 6 de febrer de 2008 la presó provisional de 40 comandaments militars rwandesos.
Els considerava membres actius d'un grup d'estructura político-militar fortament armat i organitzat.
Els acusava d'haver duit a terme activitats de caràcter criminal, a partir del mes d'octubre de 1990, tendents a eliminar la població civil.
Els denunciava com a autors d'actes terroristes de magnitud i intensitat diverses al territori de Rwanda, fonamentalment a la zona nord i centre, a les ordres d'un comandament estructurat, estable, organitzat estratègicament i fortament.
Els feia responsables d'haver desplegat un règim de terror, amb una planificació preestablerta de segrests, tortures, violacions de dones i al·lotes, empresonaments sense cap casta de procés, assassinats selectius de persones, destrucció i eliminació sistemàtica de cadàvers, massacres indiscriminades i sistemàtiques de poblacions refugiades, actes de pillatge, etc.
El magistrat-jutge de l'Audiència Nacional espanyola n'ordenava el lliurament de les requisitòries nacionals i internacionals oportunes.
S'interessava per la recerca i captura i per l'ingrés a la presó d'aquella quarantena de militars que havien de ser posats a disposició d'aquell Jutjat.
I també n'ordenava la publicació a les Ordres Generals de la Policia i la Guàrdia Civil, i al Servei d'Interpol, expedint-ne igualment les Ordres Europees de Detenció i Lliurament...
L'Acte del magistrat-jutge Central d'Instrucció núm. 4 de l'Audiència Nacional, Il·lm. Sr. Fernando Andreu Merelles, consta de 182 pàgines, redactades amb el màxim rigor i al més mínim detall.
El general major Paul Kagame -actual president de la República de Rwanda- hi és esmentat, a moltíssimes de les pàgines d'aquest document, en més de 100 ocasions!
Quan falten tan sols molt pocs dies per a les eleccions presidencials a la República de Rwanda, pot resultar força il·lustratiu atansar-se a aquest Acte del sumari 3/2.008-D, per veure què se'n diu, d'aquest personatge tan sinistre que avui dia està damunt fulla.
Pentura, d'aquesta manera, hom pot entendre i copsar millor el significat que comporta la farsa electoral a la Presidència de la República de Rwanda muntada per al dilluns 9 d'agost: arribant fins i tot a impedir, amb molt males arts, que hi puguin participar lliurement les formacions polítiques de l'oposició democràtica. I aconseguint el vistiplau de la comunitat internacional que roman muda, silenciosa, sorda, cega i inoperant!
És el cas de les Forces Democràtiques Unificades-Inkingi (FDU), entre d'altres. Aquesta formació política hi ha presentat com a candidata Victoire Ingabire Umuhoza.
Quan només falten uns pocs dies per a la jornada electoral, encara no ha estat autoritzada a inscriure's al Registre!
(CONTINUARÀ)
De manera incansable, la lluitadora i candidata a la Presidència de la República rwandesa, Victoire Ingabire Umuhoza, qui, 6 dies abans de la jornada electoral, encara no ha pogut inscriure la seva formació política -FDU-Inkingi- al Registre oficial, s'expressa i manifesta amb gran claredat al seu Mur del Facebook, on reprodueix opinions autoritzades sobre la situació a Rwanda:
- França, preocupada per la suspensió d'una trentena de mitjans de comunicació abans de les eleccions presidencials a la República de Rwanda
Rwanda News Agency. Agence Rwandaise d'Information - Els drets humans tenen por d'unes eleccions no democràtiques a Rwanda
Channel 4 News - El president Paul Kagame de Rwanda ha carregat contra els mitjans occidentals per criticar el seu estil de govern.
Africa news.com. “Va defensar el sistema polític del país tot i la creixent preocupació per l'estat de dret i pels drets humans.” - Polítics de l'oposició i periodistes, perseguits pocs dies abans de les eleccions a la Presidència de Rwanda Knaup Horand .
Poc dies abans de les eleccions a Rwanda, com a model de país a l'Àfrica, l'oposició hi és fustigada i els crítics amb el règim són arrestats o assassinats. Malgrat el seu èxit en la transformació del país, el president Paul Kagame no ha tingut mai cap gran estima per la llibertat d'expressió i els drets humans...
Durant anys Kagame va ser vist com un líder model a Àfrica... Els EUA varen construir una de les seves més gran ambaixades africanes a la capital de Rwanda, Kigali... El 2009, el Banc Mundial el va nomenar gran reformador del món...
Els darrers mesos, just abans de les eleccions presidencials previstes per a dilluns que ve, el president ha mostrat una cara completament diferent -una cara més semblant a la d'altres líders africans-, prohibint diaris, arrestant periodistes i líders de l'oposició, quan no els ha fet matar... El govern s'ha distanciat dels assassinats; no obstant això cap dels casos ha estat resolt...
A diferència d'altres líders africans, Kagame no és sospitós d'haver-se folrat les butxaques durant el seu mandat. La seva caravana d'automòbils és relativament modesta. No beu alcohol i valora la puntualitat. Els empleats que no arriben al palau presidencial a les 7 am, se'ls prohibeix d'entrar als locals durant les properes dues hores. Aquestes virtuts també han contribuït a la seva popularitat als Estats Units i Europa...
Els Estats Units han ofert a Rwanda prop de $ 200 milions (154.000.000 €) en ajuda externa anual. L'ex primer ministre britànic, Tony Blair és un assessor personal del president Kagame. Aquesta primavera, el Fons Monetari Internacional li ha promès 431.000.000 $ per a un programa de lluita contra la SIDA i la tuberculosi. Cap altre país africà no rep tanta atenció i suport... - Clau per veure els riscos polítics a Rwanda. Hereward Holland .
La inseguretat i la repressió política van en augment a Rwanda, abans de les eleccions presidencials de dilluns que ve, on s'espera que guanyi Paul Kagame. La comunitat internacional ha elogiat a Rwanda per la seva ràpida recuperació, després del genocidi de fa 16 anys; per la seva estabilitat i per la seva visió de convertir-se en un país amb ingressos mitjans per al 2020... Però mentre el Banc Mundial va votar Rwanda, com el reformador de negocis que més ha millorat a nivell mundial, les desavinences dins de l'elit governant i la inseguretat regionals posen en perill el clima d'inversió... Aquests són alguns dels factors de risc:
- Repressió als crítics . Kagame ha estat aplaudit per establir l'estabilitat i la reconstrucció del país després del genocidi de 1994... Però els seus crítics l'acusen de ser autoritari i d'haver perseguit la llibertat de premsa. Sostenen que la cohesió social i el desenvolupament han arribat a Rwanda, a costa de la llibertat d'expressió. Grups de drets humans diuen que hi ha hagut una ofensiva contra els mitjans crítics i els partits de l'oposició...
- Divisions internes. Diplomàtics i fonts pròximes al govern diuen que les fissures a l'interior del Front Patriòtic de Rwanda (FPR) que governa, porten el risc de soscavar l'estabilitat de la nació...
- Estabilitat regional. Rwanda depèn dels seus veïns per on passin amb seguretat els seus béns. Tot, des de la seva gasolina, dièsel i oli pesat ha de ser transportat per Kenya i Tanzània...
- Mercat de capitals. El Comitè Consultiu del Mercat de Capital diu que la captació ha estat feble, perquè el paper del govern ha estat comprat principalment per inversors institucionals que s'aferren fins al seu venciment...
Amb tot aquest panorama, Victoire Ingabire Umuhoza remarca que els riscos polítics principals a Rwanda, segons diplomàtics i fonts pròximes al govern, son les fissures existents dins del Front Patriòtic Rwandès (FPR), que posen en perill l'estabilitat de la nació...
I també que, segons els analistes regionals, bona part de la banca, plantacions de te, cafè, tabac i minerals, empreses de productes d'exportació, etc. estan en mans de persones properes a Kagame i l'elit de l'FPR.
Una setmana més, i, d'aquí a 7 dies, la farsa democràtica d'unes eleccions presidencials a la República de Rwanda haurà culminat amb èxit aclaparador per al general Paul Kagame.
És el que es desprèn, si hom segueix de prop les incidències patides en carn pròpia per la representant opositora, presidenta de les Forces Democràtiques Unificades-Inkingi (FDU), Victoire Ingabire Umuhoza.
Previsiblement són a punt de reproduir-se set anys més de govern dictatorial tutsi. I amb això, n'hauran hagut de passar més d'una dotzena (sense que cap jutge pugui portar davant dels Tribunals el militar colpista, implicat en el genocidi rwandès).
En aquesta ocasió, les mesures governamentals adoptades durant el procés electoral de l'any 2010 ofenen la intel·ligència democràtica, mínimament desplegada dins qualsevol cervell humà.
A les fortes pressions jurídiques exercides, amb les quals s'acusa l'oposició de malfactora, s'hi afegeixen les accions violentes promogudes per eliminar físicament opositors, o per atemorir-los, o per fer-los desistir de postures crítiques, o per impedir-los d'inscriure's al Registre electoral.
És el que s'afanyen a anunciar els mitjans de comunicació d'arreu del Planeta, inspirant-se en les consignes emanades des dels grups de pressió dels EUA i del Regne Unit: és imminent la victòria aclaparadora del president Paul Kagame, dia 9 d'agost de 2010, a Rwanda.
Probablement no van errats de comptes i l'encerten de ple. Cosa que es tradueix, pràcticament, en la derrota vergonyosa de la vella Europa, autodeclarada democràtica, promotora de l'Estat del benestar, defensora dels drets humans, protectora del medi ambient!
No podem oblidar ni passar per alt que, al cap davant d'aquesta derrotada Europa, s'hi troba qui se n'ha exercit de molt mala manera com a president, durant la primera part de l'any 2010, José Luís Rodríguez Zapatero.
Per afegitó i per si això no bastava, el president espanyol accedeix a anar de bracet amb el president rwandès, a l'hora de presidir una iniciativa de l'ONU, com la dels Objectius del Mil·lenni -l'eradicació de la pobresa i la fam arreu del Planeta!-. Amb un duo presidencial d'aquestes característiques, estan cantats els resultats, més que previsibles.
Qui, d'una banda, amb les mesures governamentals adoptades, no ha aconseguit res més que incrementar la situació d'atur i malestar social a Europa; o qui no dubta a imposar la força dels seus mètodes violents, de l'altra; com poden servir eficientment de model a seguir perquè millorin, de fet, la situació de fam i de misèria arreu del món? Si més no, paradoxal, a més no poder!
Enmig de tot aquest rebombori promogut ni més ni manco que per la mateixa Organització de Nacions Unides (ONU), no ha de sorprendre que gent tan lluitadora i agosarada com la rwandesa Victoire Ingabire Umuhoza, aspirant a la Presidència de la República de Rwanda, en representació d'una formació política que ni tan sols ha estat autoritzada a inscriure's al Registre electoral, publiqui una sèrie de manifestacions cridaneres al seu Mur feisbuquer:
- “EUA no ha de reconèixer la farsa electoral rwandesa. Grups africans favorables a la democràcia fan una crida a l'Administració del president Obama perquè confirmi que es tracta d'una veritable farsa electoral.”
Alhora que al·ludeix al fet que pocs dies abans de les eleccions presidencials una trentena de mitjans de comunicació han estat clausurats:
Amb el sentit comú característic de la gent profundament democràtica, es demana:
- "Com és possible que es dugui a terme una elecció normal sense una premsa lliure, sense que els votants hagin pogut accedir a una informació independent i esdevenir així capaços de mantenir-hi un debat obert? Allò que veim no és una elecció presidencial lliure. Es tracta de l'orquestració tancada d'un exercici encaminat a designar el retorn de Paul Kagame al seu despatx.”
- ”Kagame diu als seus crítics: 'Passeu gana!' El president Kagame es va plantar dilluns davant desenes de milers de persones, a Gicumbi, amb un sol missatge ben senzill: si els seus crítics no són capaços de veure el suport que té, ja es poden cercar un altre lloc on viure.”
- ”Quatre candidatures i una sola veu durant la campanya electoral rwandesa. El règim pretén fer creure que vol consultar el poble. El seu objectiu primordial és conservar el poder que ha tengut, mantengut i defensat per la força. Aquesta mascarada electoral és una cortina de fum per a l'opinió internacional."
Amb un panorama d'aquestes característiques, s'acosta el dia de les eleccions “democràtiques” a la República de Rwanda, el 9 d'agost de 2010.
A més de les aportacions directes que Victoire Ingabire Umuhoza fa al seu Mur, d'altres mitjans també n'informen. És el cas d'UMOYA: Comitès de Solidaritat amb l'Àfrica negra.
Vet ací una anàlisi senzilla i acurada de la situació que es viu a Rwanda, pocs dies abans de la jornada electoral convocada per elegir el president de la República, el 9 d'agost de 2010.
Es parla de Victoire Ingabire Umuhoza, que ha viscut 17 anys exiliada a Holanda, la més coneguda d'entre les figures representatives dels partits de l'oposició. És una de les que han romàs sotmeses a pressions verbals i físiques, acusada de divisionisme i de difusió de la ideologia genocida.
S'hi explica que el règim del general Paul Kagame utilitza la premsa i els mitjans de comunicació per diabolitzar els adversaris. Cosa que evidencia el paper nul que hi tenen els partits de l'oposició: ni tan sols no han aconseguit d'inscriure'n els candidats al Registre electoral. Els únics candidats que s'hi han pogut inscriure pertanyen a partits satèl·lits de l'entorn del Front Patriòtic Rwandès del president Kagame, amb l'objectiu de crear la impressió que Rwanda compta amb un sistema multipartidista... (semblant a Guinea Equatorial, vaja!).
S'hi analitza la importància que poden tenir en el futur certs esdeveniments que poden ser l'expressió d'un règim que es debat contra la seva pròpia desintegració: continues mostres de desacord de Kagame amb generals de la cúpula dirigent militar, abandó del seu propi secretari privat, detencions de militars, atemptats frustrats contra companys dirigents (Patrick Karegeya, Faustin Kayumba Nyamwasa...), assassinats de periodistes independents com Jean-Léonard Rugambare, decapitacions de líders de l'oposició com André Kagwa Rwisireka...
S'hi explica com és aquest president rwandès que, des de l'any 1994 ençà és l'home fort del país, hores d'ara assaboreix el mal gust de veure l'increment de les tensions internes i de la violència s'hi està imposant.
S'hi dibuixa el paper dels països que mantenen relacions amb Rwanda. I la relació d'aquesta amb la República Democràtica del Congo.
S'hi considera molt important per a Rwanda i per a l'Àfrica Central que la comunitat internacional adopti un comportament més crítica davant del règim del general Kagame.
Ja hem començat a preparar els nostres partidaris per a una resistència no violenta. Nosaltres rebutjam la violència i aquest és el lema de la nostra acció.
Sabem que després d'unes eleccions fraudulentes i d'un frau massiu, aquest país ja no serà mai com abans.
El titular i els seus seguidors fan comptes d'utilitzar la força per mantenir-se en el poder... Obliden que fins i tot els imperis més grans han caigut. No han après cap lliçó de la història de l'apartheid, del feixisme i de moltes altres dictadures.
La meva intenció és mantenir-me viva, i estic disposada a fer una resistència pacífica fins a la victòria final.
Tenim molt clar que només perquè tens una elecció, això no significa que siguis una democràcia. Nosaltres no vivim en un país lliure... Les llibertats polítiques no existeixen a Rwanda...
Diu un economista resident a Kigali, la capital de Rwanda, que aquests edificis nous esdevenen per als donants internacionals com l'Oest a veure": "Aterren a Kigali, s'hi passen dos o tres dies i pensen que sí, que han de continuar donant-los diners. ... És evident que hi fan alguna cosa, amb això."
Una de les qüestions a plantejar-se: Kagame, líder visionari o cabdill africà?
Com a bona feisbuquera, Victoire Ingabire Umuhoza manifesta diàriament la seva opinió sobre la situació política que viu i pateix en carn pròpia i directament, a Rwanda, a molt pocs dies abans d'unes eleccions en les quals ni tan sols ha pogut inscriure el seu partit, les FDU-Inkingi (Forces Democràtiques Unificades-Inkingi).
“És una llàstima -diu la presidenta de les FDU-Inkingi- que els països amics de Rwanda continuïn donant suport a un règim que ignora els drets bàsics dels seus ciutadans. La comunitat internacional va abandonar els ruandesos durant el genocidi de 1994. Tornaran a fer els ulls grossos de bell nou, mentre la crisi s'aprofundeix i no s'eradica? La nostra lluita continuarà fins que les FDU-Inkingi estiguin inscrites al Registre electoral...
Com és que els diplomàtics i periodistes continuen ignorant igualment les realitats tràgiques de la vida per a la mitjana de la població de Rwanda? Mentre llueix Kigali, la capital, el 90 per cent de la població rwandesa està sumida en la pobresa...”
Continua esmentant i enllaçant notícies que ajuden a copsar més nítidament el clima electoral d'una farsa democràtica en la qual només participen 4 formacions polítiques partidàries del president Kagame (cap dels partits de l'oposició no s'hi ha pogut inscriure):
- Augment de la violència política a Rwanda
- No hi ha dret. Ingabire Umuhoza no té dret a un lloc de residència en el seu propi país
- Victoire Ingabire Umuhoza ha hagut d'enviar carta de protesta a l'Editor del TIME, per haver posat en boca seva expressions que ella no ha pronunciat mai: “Els escric per protestar contra les denúncies del seu reporter, el Sr Alex Perry, en el seu recent article titulat "Rebel reformador de Rwanda: Paul Kagame" que es publicarà el dilluns 9 agost 2010, però que ja està disponible en línia.”
D'altres enllaços interessants sobre aquest mateix assumpte:
- Kagame: de la alfombra roja de Kinshasa al plantón de Zapatero en España I
África Fundación Sur 30/07/2010 - Kagame: de la alfombra roja de Kinshasa al plantón de Zapatero en España II
África Fundación Sur 30/07/2010 - ¡Enterémonos de “ese jaleo de no sé qué que pasó en Ruanda”!
África Fundación Sur 30/07/2010 - Daños colaterales
África Fundación Sur 30/07/2010
Suport real a la llibertat i la democràcia, a Àfrica
0 comments Posted by N'umutima at de juliol 29, 2010
El president Barack Hussein Obama, al seu discurs de 2009 a Accra, Ghana, va dir que els Estats Units havien de donar suport a institucions fortes i no a homes forts.
Això no obstant, en el cas de Rwanda, no és més que retòrica pura!
Els rwandesos, com la majoria d'africans, animats amb l'elecció d'Obama, esperaven que allò podia comportar una nova relació, més pacífica i cooperativa, entre els EUA i Àfrica.
Però Obama ha ampliat l'Africom, el Comando nordamericà d'Àfrica. I ara roman callat veient que l'home fort de Rwanda, el president Paul Kagame, es prepara una farsa electoral presidencial per mantenir-ne el control brutal des del poder.
"El 3 d'agost, a Washington DC, nosaltres, els defensors de l'Àfrica, ens reunirem al Club de Premsa Nacional i demanarem al president Obama i al Departament d'Estat dels EUA que no reconeguin la legitimitat dels resultats de les properes eleccions del 9 d'agost a Rwanda, i que acabin amb la militarització d'Àfrica i amb el suport a règims repressius. La política dels EUA ha estat donar suport a homes forts", diu Maurice Carney, director executiu d'Amics del Congo.
I al capdavant de la classe hi ha Paul Kagame, que n' ha rebut el suport militar, l'armament, l'entrenament i la intel·ligència.
Com a resultat de tot això, ha estat capaç d'envair el país veí de Rwanda, la República Democràtica del Congo, i mantenir-hi la milícia lluitant, per poder robar al poble congolès els seus recursos naturals.
Ha contribuït a matar més de 6 milions de persones al Congo i a desestabilitzar tota la regió de l'Àfrica dels Grans Llacs".
S'HI APUNTARÀ A FER EL MATEIX EL PRESIDENT JOSÉ LUÍS RODRÍGUEZ ZAPATERO, ben assessorat pel seu ministre d'Afers Exteriors, Miquel Ángel Moratinos?
NO RECONÈIXER EL RESULTAT DE LES ELECCIONS DEL 9 D'AGOST A RWANDA, per no haver-hi pogut participar cap partit de l'oposició!
Curiosament, mentre a Burundi, l'oposició tutsi no ha volgut participar en un procés electoral que ha duit al poder un president hutu; a la veïna Rwanda, un president tutsi, ha impedit de participar en les eleccions presidencials a l'oposició hutu!
Hom diria que conduïts pel mateix cervell: EUA i aliats!
