Rwanda en pau

Qui s'hagi afanyat a seguir de prop el context en què s'han preparat les eleccions presidencials a la República de Rwanda -dilluns, 9 d'agost de 2010-, s'ha pogut fer una idea cabal que els resultats n'eren més que previsibles: victòria aclaparadora, per segona vegada consecutiva, del líder rwandès Paul Kagame.

Com no les havia de guanyar, si ni tan sols ha permès que s'hi inscriguessin partits de l'oposició que tenien ganes de participar-hi?

Com no les havia de guanyar, si fins i tot alguns d'aquest líders van ser trobats decapitats pocs dies abans de la jornada electoral, mentre d'altres havien de romandre reclosos en presó domiciliària durant tota la campanya electoral?

La farsa electoral del 9 d'agost de 2010 s'ha acabat. Queda intacta, emperò, la complicitat vergonyosa de les grans potències occidentals, sobretot d'EUA i Regne Unit, que no s'han amagat de donar suport intens a les actuacions del Front Patriòtic Rwandès (FPR) que lidera Kagame amb mà de ferro i cara de pocs amics.

Una pregunta força assenyada que es pot fer la ciutadania amant de la democràcia seria aquesta: i, d'ara endavant, què cal fer per Rwanda?

En pegar una ullada als mitjans de comunicació que s'afanyen a mantenir el prestigi d'intentar ser objectius, hom s'adona de certes asseveracions que es van repetint una vegada i una altra:

- Cal rebutjar uns resultats electorals que s'han aconseguit amb un nivell tan baix de respecte democràtic cap als partits de l'oposició;
- Cal explicar la passivitat internacional davant d'una repressió governamental tan forta com la que s'ha exercit contra la llibertat d'expressió i d'associació;
- Cal donar una explicació a la ciutadania europea davant del fet que, entre els 1.394 observadors internacionals, acreditats per seguir de prop l'escrutini, no n'hi ha hagut cap d'europeu...

És bo tenir present que no són només les FDLR -que agrupen rebels hutu establerts a l'est del Congo- les que rebutgen els resultats electorals rwandeses.

També les forces democràtiques, respectuoses amb la legalitat vigent, -com és el cas de les Forces Democràtiques Unificades (FDU-Inkingi) que lidera la rwandesa coratjosa Victoire Ingabire Umuhoza, demanen que la comunitat internacional no reconegui els resultats aconseguits amb un escrutini tan poc democràtic; amb la convicció ferma que “és possible, per vies democràtiques, dur a terme reformes polítiques i institucionals en profunditat i pel benestar de tota la població rwandesa.”

Entre moltes d'altres iniciatives, som del parer que s'ho paga parar esment a una que va sorgir en ambients juvenils amb la denominació: Jambo aslb.

Va ser fundada el mes de gener de 2008 amb l'objectiu de promoure intercanvis socioculturals a la regió dels Grans Llacs i de conduir projectes relacionats amb la pau, la justícia, la cohabitació i el desenvolupament a la regió.

“Malgrat la indiscutible necessitat de la contribució de la comunitat internacional, el futur de Rwanda passa per una implicació forta de la joventut rwandesa. Aquesta té el deure moral, polític i cívic de lluitar per una nova Rwanda, una Rwanda millor; una Rwanda de la qual tots els rwandesos se'n puguin sentir orgullosos. Si la joventut rwandesa s'enfonsa dins la indiferència i la covardia, si afluixa davant l'opressió i el terror, tota la nació s'hi enfonsarà i afluixarà... Volem ser, per això, constructors del nostre destí!”

Amb un missatge tan engrescador com aquest, s'han proposat de manifestar-se públicament a Brussel·les, el mateix dia que es fan les eleccions presidencials a la República de Rwanda, 9 d'agost de 2010.

L'objectiu d'aquesta convocatòria davant la seu de la Comissió Europea (Rue de la loi, n°175 au Rond point Schuman, de 13h à 15h) és reclamar que la Unió Europea:

• - denunciï les violacions greus dels drets cívics i polítics durant el procés electoral, amb amenaces de mort, empresonaments abusius, tortures i assasinats.
• - anul·li qualsevol casta de finançament al govern dictatorial rwandés
• - s'impliqui activament en l'alliberament immediat de tots els presos polítics
• - es negui a reconèixer el govern sorgit de les eleccions del 9 d'agost.

D'ara endavant, què?
Continuar treballant per una Rwanda en pau...
sempre duent Rwanda al cor...

Senyora Michelle LaVaughn Robinson Obama:

Avui diumenge, 8 d'agost de 2010, vós sou a Mallorca. Siau-hi benvenguda!
Demà dilluns, 9 d'agost de 2010, són les eleccions presidencials a la República de Rwanda, on governa des de fa massa temps un militar anomenat Paul Kagame.

Si vos plau i vos lleu, pegau-hi una ullada i parlau-ne clarament amb el vostre espòs, Barack Hussein Obama II, considerat com l'home més poderós de la Terra.

Només llegint algunes pàgines de l'Acte d'un magistrat-jutge de l'Audiència Nacional Espanyola, podreu adonar-vos de certs aspectes que tenen molt poc a veure amb el comportament democràtic que es requereix avui dia, per a un governant respectuós amb els drets humans:

• Implicació de Paul Kagame en l'assassinat de militars disconformes amb les seves decisions, des dels mateixos inicis del seu alt comandament, 1990.
• Presència de Paul Kagame a les reunions preparatòries de l'atemptat presidencial que acabà amb la vida del president rwandès Juvénal Habyarimana i d'altres... (Mulindi, 31 de març de 1994)
• Voluntat manifesta de Kagame d'assaltar definitivament el poder, i crear una situació de conflicte civil en aquell país de l'Àfrica Central.
• Implicació de Kagame en les massacres de població civil a la ciutat nordenca de Byumba i als seus voltants, a finals d'abril de 1994.
• Implicació de Kagame en les massacres de bisbes i religiosos prop de Kabgayi, el mes de juny de 1994; del bisbe rwandès Mons. Nsengiyumva, d'altres bisbes, capellans i religioses; del capellà espanyol Isidro Uzcudun (assassinat el 10 de juny de 2000); del religiós català Joaquim Vallmajó; del capellà canadenc Claude Simard; del capellà croata Vijeko; de la religiosa belga Griet Bosmans, etc.
• Implicació de Kagame en les massacres de civils a Kibeho i als seus voltants, entre el 21-23 d'abril de 1995.
• Implicació de Kagame en la mort violenta de membres espanyols de Metges del Món -Manuel Madrazo, Flors Sirera i Luís Valtueña- ocorreguda el 18 de gener de 1997 a la localitat de Ruhengeri.
• Implicació de Kagame en la massacre sistemàtica contra la població civil hutu a Ruhengeri i als seus voltants durant els primers mesos de l'any 1997.
• I tant i tants d'altres crims horrorosos als quals fa al·lusió directa i explícita el magistrat-jutge de l'Audiència Nacional Espanyola (que no hi pot res de res, mentre Kagame continuï gaudint de la immunitat que li atorga la seva condició de president en actiu...)

Heu de saber que som molts els ciutadans d'aquesta illa mallorquina, -la que avui visitau,- que ens feim algunes preguntes senzilles, davant d'uns fets tan clars, des de fa molt de temps.

Ens agradaria compartir-les amb vós, perquè les transmetéssiu també al vostre ínclit espòs:

• Per què les diverses esglésies, i en particular l'Església Catòlica, no solament no diuen res sobre aquest president Paul Kagame, sinó que, segons sembla, fins i tot li donen suport?
  Tot i sabent que “Paul Kagame ordenà personalment l'assassinat de bisbes, capellans i religioses a Rwanda!”
• Per què el rei d'Espanya que vós visitau, el president espanyol José Luís Rodríguez Zapatero i tot el seu Govern, no solament no condemnen ni rebutgen Paul Kagame com a president de Rwanda, sinó que s'hi alien per presidir conjuntament certes iniciatives humanitàries de l'ONU abocades al fracàs més estrepitós? Quan saben i tenen ben aclarit que Kagame està implicat, per un magistrat-jutge de l'Audiència Nacional Espanyola, en l'assassinat de ciutadans i ciutadanes de l'Estat espanyol?
• Per què la comunitat internacional, autoqualificada de democràtica, -sobretot els Estats Units de Nordamèrica que presideix el vostre espòs, Regne Unit, Canadà, França, Bèlgica, Espanya o Alemanya- contemplen tan passivament l'arribada al poder una altra vegada -per 7 anys consecutius més- d'un president que ja duu 20 anys implicat en la comissió d'actes terroristes, atemptats presidencials, massacres massives, assassinats de contrincants, eliminació de l'oposició, tancament de mitjans de comunicació, etc.? Per què la comunitat internacional, en lloc de donar-hi suport, no fa res de res per impedir-ho?
• Per què l'Organització de Nacions Unides, -que té la seva seu central en territori nordamericà- en lloc de facilitar la retirada de l'escena política africana d'un líder que duu damunt les espatlles tantes malifetes, comeses durant tants d'anys seguits, no solament li dóna suport sinó que el tria per presidir una iniciativa tan lloable com la dels Objectius del Mil·lenni (eradicar la fam i la misèria arreu del Planeta)?
• Per què en ple segle XXI hem d'acceptar tan passivament comportaments governamentals molt més propis de temps ancestrals, en un país africà com Rwanda, i no n'incrementam els esforços per establir-hi una democràcia veritable, que permeti l'expressió lliure de totes les veus i opinions ciutadanes?

No serà, senyora Obama que la democràcia veritable fa massa por a qui no la practica ni hi creu?

Per a certa gent d'aquesta illa de Mallorca que vós visitau avui, tenim una resposta possible davant de tots aquests fets tan simples. La vos volem fer avinent, per si teniu a bé d'encomanar-la també al vostre espòs:

“Cervells, totalment malignes,
en aquest món ja dominen.
Cervells, que són més benignes,
arraconats hi perviuen.”

Molt agraït a l'atenció que vulgueu prestar a aquest escrit, vos saluda atentament,

Cecili Buele i Ramis,
fill de pare africà i de mare mallorquina

Davant del magistrat-jutge de l'Audiència Nacional, alguns testimonis es mostren especialment explícits a l'hora de declarar i explicar les intencions de l'APR/FPR d'atacar membres de l'Església Catòlica, molt especialment els missioners que duien més anys servint el país.

Membres de l'APR/FPR atribuïen a aquesta institució eclesiàstica, entre d'altres motivacions, la culpa de la pèrdua del poder l'any 1969, després de segles d'haver-lo exercit gairebé en exclusiva.

Això comportà fets criminals contra religiosos i missioners, tant rwandesos com estrangers. Entre d'altres, és el cas del bisbe Mons. Nsengiyumva, d'altres bisbes, capellans i religioses, el capellà espanyol Isidro Uzcudun (assassinat el 10 de juny de 2000), el religiós català Joaquim Vallmajó, el capellà canadenc Claude Simard, el capellà croata Vijeko, o la religiosa belga Griet Bosmans...

El magistrat-jutge de l'Audiència Nacional, l'Il·lm. Sr. Fernando Andreu Merelles, s'endinsa en el seu Acte del Sumari 3/2.008-D fins a les entreteles dels detalls més precisos, a l'hora de reflectir-hi dades i circumstàncies que n'aclareixin els fets.

El cas del capellà espanyol Isidro Uzcudun n'és un bon exemple.

L'assassinat d'aquell capellà va ser considerat i tractat com un simple assumpte de delinqüència comuna, centrat en el robatori com a mòbil del crim (tot i que s'hi trobaren quantitats importants de doblers fàcilment localitzables, al seu despatx parroquial).

Se sabia que els capellans espanyols, especialment Isidro Uzcudun, disposaven de molta informació i mantenien una xarxa de relacions socials i comunals força extensa, en relació amb els esdeveniments que havia patit aquella zona de Rwanda.

També era públic que Isidro Uzcudun s'havia mostrat molt crític amb les autoritats locals de l'FPR/APR de Mugina/Kabgayi. No només per la gestió pública realitzada en temps passats sobre els esdeveniments de l'any 1994, (inclosa la mort de bisbes, religiosos i religioses de Kabgayi), sinó sobretot els darrers anys, abans de ser assassinat.

Segons aquests testimonis diversos, Paul Kagame havia ordenat personalment l'assassinat de bisbes, capellans i religioses a Kabgayi, Gakurazo l'any 1994 (pàg. 64, TAP-007, TAP-003, TAP-043 i TAP-002)

(CONTINUARÀ)

Una de les aportacions extraordinàries que inclou l'Acte del Sumari 3./2.008-D, que “acorda, mana i signa” a Madrid el magistrat-jutge de l'Audiència Nacional, l'Il·lm. Sr. Fernando Andreu Merelles, és la informació que s'hi recull, relativa a l'estructura política i militar rwandesa, al front de la qual romania Paul Kagame a la dècada dels anys 90.

S'hi pot veure que, arran de la invasió militar de Rwanda que, des d'Uganda, realitzà l'Armada Patriòtica Rwandesa, l'aleshores major Paul Kagame -qui es trobava en període de formació militar als EUA, sembla que al Fort Bragg- arribà el 13 d'octubre de 1990 al territori controlat per l'Armada Patriòtica Rwandesa, amb la finalitat de fer-se càrrec de l'Alt Comandament Militar.

Li'l enviava el president d'Uganda, Yoweri Kaguta Museveni, perquè se n'ocupàs, després que n'hagués mort el titular, Fred Rwigema, segons sembla, assassinat pels majors Peter Baingana i Chris Bunyenyezi.

Malgrat la negativa inicial d'aquests dos militars, Kagame n'arribà a prendre possessió una setmana després, el 22 d'octubre de 1990. Aquell mateix dia els dos majors, Baingana i Bunyenyezi, foren assassinats en circumstàncies encara no del tot aclarides.

S'iniciava, així, la instauració del terror intern i l'assumpció incontestable i indiscutible de totes i cadascuna de les ordres emanades de Paul Kagame.

Pertot arreu s'estengué la por a patir la mateixa sort o una altra d'anàloga.

Aleshores, el grau de confiança més alt quedava reservat per als militars procedents d'Uganda. Eren els més ben considerats per Kagame. Després venien els militars procedents de Tanzània. Llavors els militars procedents de Burundi. En quart lloc, els militars procedents del Congo. I finalment els militars procedents de Rwanda (eren els més mal considerats, se'ls vigilava molt de prop i se'ls tenia molt poca confiança).

A dalt de tota aquella estructura política i militar estava situat el comandant en Cap de l'Alt Comandament Militar, el general major Paul Kagame.

D'ell sortien directament totes les ordres precises per a la majoria de les operacions militars o d'intel·ligència. En qualsevol cas, Kagame era el responsable darrer, a qui se li demanaven instruccions, en cas que no s'hi veiessin clares les ordres, tant en relació amb crims comesos contra rwandesos, com expatriats, com congolesos.

A partir del general major Paul Kagame es crearen dos canals de transmissió d'ordres militars: l'estructura regular de l'exèrcit de l'APR, atribuït al Comandant de la Unitat de l'Alt Comandament Militar (general major James Kabarebe, assistent militar directe de Kagame) i l'estructura paral·lela del servei d'intel·ligència militar o dels serveis secrets de l'APR (general major Kayumba Nyamwasa -fins al juliol de 1994-, substituït pel tinent coronell Karake Karenzi.)

Aquests eren els 4 més alts responsables, polítics i militars, referenciats de forma precisa en els crims internacionals detallats a les diligències d'investigació realitzades; crims comesos tant a Rwanda com al Congo.

Totes dues xarxes s'encarregaven de planificar i executar ordres militars o terroristes precises.

Mentre l'exèrcit tenia encomanades les grans operacions militars, els serveis secrets es reservaven per a accions amb objectius específics, realitzats per comandos altament qualificats per a atacar persones o objectius preestablerts:

• operacions d'eliminació sistemàtica de població civil;
• o de persones qualificades com a molestes o oposades a les estratègies i desitjos de l'APR/FPR;
• dirigents del partit polític MNRD que ocupava el poder aleshores;
• religiosos considerats com a col·laboradors del règim polític que es pretenia combatre;
• responsables locals o persones simplement desfavorables a l'FPR;
• líders polítics hutu en el punt de mira de ser eliminats;
• líders polítics, quadres de partits, activistes de la societat civil i defensa de drets humans, religiosos, líders d'opinió, fins i tot de l'ètnia tutsi si convenia...

Arribat a aquest punt, el magistrat-jutge de l'Audiència Nacional esmenta la figura de Joaquim Vallmajó.

S'hi manifesta que certes informacions d'intel·ligència militar, l'any 1992, feien referència a un religiós espanyol o blanc que freqüentava centres de dispensació de medicaments i centres de desplaçats per la guerra... Aquestes informacions d'intel·ligència circularen per membres de l'APR, en tenir constància que el religiós espanyol transmetia informacions a l'exterior de Rwanda...

(CONTINUARÀ)

Qui són tots aquests TESTIMONIS PROTEGITS, TAP002, TAP003, TAP004, TAP006 i TAP007, que han anat apareixent a l'Acte del Sumari 3/2.008-D que instrueix el magistrat-jutge de l'Audiència Nacional Espanyola, l'Il·lm. Sr. Fernando Andreu Merelles?

El testimoni protegit TAP002 (pàg. 122) és un militar de l'Armada Patriòtica Rwandesa, pertanyent a l'ètnia tutsi, nascut a Mbarara (Uganda), amb un coneixement extens de fets criminals ocorreguts a Rwanda.
Sobretot des que l'any 1988 s'incorpora a l'exèrcit d'Uganda i posteriorment, l'any 1991, a l'Armada Patriòtica Rwandesa.
Roman adscrit a l'Alt Comandament Militar de l'APR fins novembre de 2001, quan fuig cap a Uganda, en tenir coneixença que l'APR el vol matar. Segueix, així, el camí de l'exili.

El testimoni protegit TAP003 (pàg. 43) és un militar de l'APR, pertanyent a l'ètnia tutsi, nascut a Gitagata, localitat situada a la Prefectura de Kigali-Rural, de Rwanda, amb coneixença extensa de fets criminals ocorreguts al país.
Sobretot des que el 6 d'octubre de 1990, (5 dies després que s'iniciï des d'Uganda la invasió de Rwanda), roman integrat en unitats militars especials diverses i d'elit: Batalló 9è, la Yankee Combined Mobile Force, la Sierra Mobile Force, el Batalló 59è, el Network Commando, la Directorate Millitary Intelligence, el Departament d'Investigació Criminal, el Departament Counter Intelligence.
Acaba adscrit a les unitats de combat que operen a la República Democràtica del Congo, fins que el 4 de febrer de 2001 pren la decisió de seguir el camí de l'exili, cap a Uganda.

El testimoni protegit TAP004 (pàg. 36) és un militar de l'APR, pertanyent a l'ètnia tutsi, coneixedor extens de fets criminals ocorreguts a Rwanda.
Sobretot des que l'any 1990 s'incorpora a l'APR, a Uganda, on inicia la seva formació militar.
Posteriorment s'uneix al front de Gashenyi (localitat de Muvumba, pertanyent a la Prefectura de Byumba), fins al 25 de febrer de 2001, quan formalitza la seva dimissió i desmobilització del seu lloc dins l'exèrcit de l'APR, i segueix el camí de l'exili.

El testimoni protegit TAP006 (pàg. 31) és un civil, pertanyent a l'ètnia hutu, amb un coneixement extens de fets criminals ocorreguts a Rwanda.
Molt particularment des que el 19 de juliol de 1994 és nomenat secretari general del Govern de Rwanda fins al 22 d'agost de 1994, que és nomenat cap dels Serveis Secrets Civils del Govern polític i militar de l'APR/FPR.
També exerceix el càrrec de cap del Barreau Central National de la Interpol, amb seu a la capital rwandesa, Kigali.
Tots dos càrrecs, els ocupa de forma continuada, a Rwanda, fins al 31 d'agost de 1995, en què decideix dimitir-ne, després d'haver pres el camí de l'exili.

El testimoni protegit TAP007 (pàg. 59) és un militar de professió, pertanyent a l'ètnia hutu. Ha fugit a Uganda l'any 1973 i des de l'any 1990 pertany a l'organització política Front Patriòtic Rwandès, a Uganda.
Fins que dimiteix com a secretari de logística de l'FPR a Jinja/Uganda, el mes d'octubre de 1993. Tot i que decideix de mantenir-se com a membre de l'organització de l'FPR, per por a ser eliminat.
Amb un coneixement extens de fets criminals ocorreguts a Rwanda, molt particularment des que, a més de servir l'aparat polític de l'FPR, dona suport a l'APR, des de la rereguarda, a la seva localitat de residència a Uganda en aquell moment, concretament a Jinja).

Com es pot veure, tots aquests TESTIMONIS PROTEGITS són homes, hutu o tusi, civils o militars, experts coneixedors de crims comesos a Rwanda, sobretot a la dècada dels anys 90.

(CONTINUARÀ)

Per si no bastaven les QUATRE accions terrorífiques esmentades fins ara, en les quals roman implicat directament el general major Paul Kagame, president actual de la República de Rwanda, el magistrat-jutge de l'Audiència Nacional Espanyola, l'Il·lm. Sr. Fernando Andreu Merelles, compleix amb el seu deure d'esmentar-ne moltes més, al llarg de les 182 pàgines de què consta l'Acte del Sumari 3/2.008-D, de 6 de febrer.

És el cas de:

• la mort violenta de membres espanyols de Metges del Món -Manuel Madrazo, Flors Sirera i Luís Valtueña- ocorreguda el 18 de gener de 1997 a la localitat de Ruhengeri;
• com també la massacre sistemàtica contra la població civil hutu a Ruhengeri i als seus voltants durant els primers mesos de l'any 1997.

La coincidència de diversos testimonis protegits porta el magistrat-jutge a extraure'n algunes conclusions que deixen ben malparat el president actual de la República de Rwanda, Paul Kagame.

El testimoni protegit TAP004, esmenta davant del magistrat-jutge certes operacions militars, obertes i sistemàtiques, contra la població civil a la zona nord de Rwanda, en particular a la zona de Mutara (Muvumba/Byumba), on la població civil majoritàriament hutu va ser atacada i massacrada sistemàticament; en algunes localitats fins i tot va ser eliminada per complet.

Es concentra, així i tot, en els fets criminals en els quals fou testimoni directe com a Oficial d'Intel·ligència de la Gendarmeria de Ruhengeri.

També els testimonis protegits TAP002, TAP003, TAP006, TAP007 en confirmen i n'amplien la feta.

L'Acte del magistrat-jutge, en recollir les aportacions que hi fan aquests testimonis protegits, indica que els tres membres de Metges del Món disposaven d'informació sensible sobre les massacres realitzades per l'Armada Patriòtica Rwandesa (APR) en relació amb la població civil hutu.

Una informació relacionada en certa manera amb el dispensari i les localitats més properes que eren objecte del projecte d'assistència sanitària de l'organització esmentada als voltants de Ruhengeri.

Una informació que havia estat obtenguda directament d'un testimoni/supervivent presencial que acompanyà els espanyols fins al mateix lloc dels crims.

L'objectiu final d'aquella casta d'operacions, segons els testimonis protegits, era evitar que observadors externs poguessin esdevenir testimonis directes de les massacres que hi realitzava l'Armada patriôtica Rwandesa a la regió de Ruhengeri.

Tot allò es feia sota l'Alt Comandament polítc i militar del general Paul Kagame.

Tant el TAP002, com el TAP004, davant del magistrat-jutge, manifestaren com a impossible que es prengués la decisió d'eliminar ciutadans espanyols sense el coneixement o l'ordre previs del general major Paul Kagame en persona(pàg. 43).

(CONTINUARÀ)

La primera vegada que el magistrat-jutge de l'Audiència Nacional Espanyola, l'Il·lm. Sr. Fernando Andreu Merelles, esmenta el nom del general Paul Kagame a l'Acte del Sumari 3/2.008-D (pàg. 8 i 9), el situa assistint a la darrera d'una sèrie de reunions d'alts comandaments i dirigents de l'APR/FPR (Armada Patriòtica Rwandesa/Front Patriòtic Rwandès): la celebrada a Mulindi, el 31 de març de 1994, a les 14:30 hores.

Què hi feia, allà, Paul Kagame?

• Hi era present amb la finalitat de “preparar un atemptat que acabàs amb la vida de l'aleshores president de Rwanda Juvenal Habyarimana.
• Volien assaltar definitivament el poder, i crear una situació de conflicte civil”.

En paraules del magistrat-jutge, en aquella reunió de Mulindi es perfilaren els darrers detalls de l'atemptat contra l'avió presidencial: la determinació del lloc des d'on llançar els míssils terra/aire i la composició del comando que n'executàs l'atemptat.

El 6 d'abril de 1994, un Falcon-50 rebia els impactes de dos míssils de precisió SA 16 o IGLA, llançats des de la colina de Masaka, que hi provocaven la caiguda de l'avió i la mort instantània de tots els ocupants: el president de la República de Rwanda, Juvenal Habyarimana; el general major Deogratias Nsabimana; l'ambaixador Juvenal Renazo; el coronell Elie Sagatwa; el doctor Emmanuel Akingeneye; el major Thadée Bagaragaza; el president de la República de Burundi, Cyprien Ntaryamira; el secretar Bernard Ciza; el ministre Cyriaque Simbizi; la tripulació francesa, el coronell Jean-Pierre Minaverry, el major Jack Heraud i el sergent major Jean Marie Perine.

Aquell atemptat fou l'espira que provocà l'explosió i inicià les matances de civils; alhora que, des de l'Alt Comandament, Paul Kagame donava les ordres oportunes per atacar les Forces Armades Rwandeses (FAR), com a inici de la fase final de la presa del poder, tot i sabent que no s'impediria la més que previsible massacre de persones tutsi que havien romàs a Rwanda i serien assassinades els dies següents.

L'Acte del Sumari del magistrat-jutge no torna a esmentar el nom de Paul Kagame fins que no arriba a les pàgines 31-33.

És llavors quan comença a entrar molt més en els detalls i fonaments en què sustenta la resolució i els indicis racionals de criminalitat.

El testimoni protegit TAP-006, un civil, pertanyent a l'ètnia hutu, és un gran coneixedor de fets criminals ocorreguts a Rwanda. Havia ocupat diversos alts càrrecs dins el Govern de Rwanda: secretari general del Govern (entre el 19-07-1994 i el 22-08-1994); cap dels Serveis Secrets Civils del govern político-militar de l'APR/FPR; cap del Barreau Central National de la Interpol amb seu a la capital rwandesa, Kigali (entre el 22-08-1994 i 31-08-1995)... fins que va prendre la decisió de dimitir-ne i d'exiliar-se fora del país...

Davant del magistrat-jutge de l'Audiència Nacional Espanyola, aquest testimoni protegit, en identificar els 10 responsables criminals més rellevants, comença assenyalant-hi el general major Paul Kagame, en la seva condició de Comandant en cap de l'Armada Patriòtica Rwandesa.

Li atribueix tres fets criminals, que són fruit directe i propi d'una decisió del general major Paul Kagame. A banda d'altres decisions que aquest també va prendre, però amb la intenció de cobrir altres crims comesos pels seus inferiors jeràrquics, bé sigui per ordre seva, o amb la seva coneixença o amb la seva aquiescència.

Els tres fets criminals, que aquest testimoni protegit atribueix clarament a la decisió pròpia i directa del general major Paul Kagame, són:

• les massacres de població civil a la ciutat nordenca de Byumba i als seus voltants, a finals d'abril de 1994;
• les massacres de bisbes i religiosos prop de Kabgayi, el mes de juny de 1994;
• i les massacres de civils a Kibeho i als seus voltants, entre el 21-23 d'abril de 1995.

Són tres crims que, segons el testimoni protegit, recauen damunt les espatlles del general major Paul Kagame, sota la seva responsabilitat directa.

(CONTINUARÀ)