Rwanda en pau

La lectura del llibre publicat recentment per Joan Carrero Saralegui, que recoman a qualsevol persona mínimamment interessada en la defensa i promoció dels drets humans arreu del Planeta, no només em fa reviure temps passats al continent africà...

També em porta a veure la importància i transcendència que té allò que s'està succeint, ara mateix, a la regió africana dels Grans Llacs.

La lectura d'aquest llibre tan recomanable em refresca la memòria i em fa a saber, per exemple, que el TPIR -Tribunal Penal Internacional per a Rwanda-, es constitueix el 8 de novembre de 1994 per Resolució 955 del Consell de Seguretat de l'ONU (no per l'Assemblea General), amb representants de 15 països com a membres (Espanya, EUA, UK, etc.), amb l'abstenció de la Xina i l'oposició de Rwanda.

Sé, així, que l'ONU reconeix que s'han comès a Rwanda violacions greus del dret humanitari, en virtut del capítol VII de la Carta de Nacions Unides.

Veig que se n'estableix la seu a Arusha (Tanzània) (per Resolució del Consell de Seguretat 977, de 22 de febrer de 1995). Ciutat tanzana que vaig tenir l'oportunitat de visitar a la dècada dels anys 70...

Comprov que la tasca del TPIR se centra en els crims comesos per rwandesos, entre l'1 de gener i el 31 de desembre de 1994, en territori rwandès i d'estats veïns, i per ciutadans no rwandesos en territori rwandès.

Se'm diu que a l'actualitat hi són representants 86 països (Arusha, Kigali, la Haia, New York). I que per al 2008-2009 l'Assemblea General de l'ONU hi destinà 267.356.200 $ bruts!

M'interessa endinsar-me en la web del TPIR. Roman oberta i actualitzada diàriament en anglès, francès i kinyarwanda, informant detalladament sobre les actuacions del Tribunal.

Al menú lateral esquerre hi apareix:

• una Presentació del Tribunal,
• l'Agenda,
• Conferències,
• Centre de Premsa,
• Textos fonamentals,
• Afers,
• Biblioteca,
• Ofertes d'ocupació laboral al Tribunal,
• l'Estratègia de l'acabament del mandat del TPIR,
• Enllaços amb altres llocs,
• Base de dades judicial pública,
• Publicacions del TPIR, etc.

M'entren ganes d'endinsar-me en la tasca desplegada per aquest Tribunal Penal Internacional que vol centrar-se en el genocidi perpetrat -encara que sigui només durant un any- en terres tan estimades per mi com són ara Rwanda, Burundi, Congo, Uganda, Tanzània.

M'afecta molt endins aquest genocidi que les potències occidentals s'afanyen a mantenir ben amagat; protegint així l'acció militar, -la més violenta que s'ha comès mai enlloc, d'ençà la Segona Guerra Mundial-, desplegada pel Front Patriòtic Rwandès/Exèrcit Patriôtic Rwandès, comandats pel president actual de la República Rwandesa, el general Paul Kagame.

La lectura del llibre publicat pel pacifista mallorquí, el lluitador infatigable Joan Carrero Saralegui, em fa veure cada cop més clarament que allò que passa a la regió africana dels Grans Llacs, la violència desfermada per militars tutsis contra poblacions hutus, té molt a veure amb les riqueses que volen fer-se seves d'altres potències estrangeres.

En el fons d'aquest conflicte hi ha la lluita política entre països i governants teòricament aliats -nordamericans, anglosaxons i jueus versus francesos, europeus i catòlics- pel domini d'uns territoris farcits de riqueses minerals.

“EUA ha guanyat la batalla de Rwanda, mentre que la UE arrossegada per França l'ha perduda”...

Molts dels personatges que apareixen al llibre publicat recentment per Joan Carrero, -"África, la madre ultrajada. La verdad sobre el conflicto de los Grandes Lagos que las potencias occidentales se empeñan en ocultar"- es varen fer presents a Mallorca, seguint la iniciativa pacificadora impulsada per la Fundació s'Olivar d'Estellencs i l'associació Drets Humans de Mallorca: Coincidint amb el pont del mes de maig de 2009, membres destacats de partits polítics de l'oposició rwandesa a l'exili, i d'altres membres representants de la societat civil de Rwanda, celebraren conjuntament a Palma el Diàleg interrwandès, una iniciativa que pretén arreplegar totes les ètnies i sectors socials del país per impulsar la democràcia a Rwanda a través del diàleg, la pau, la veritat i la justícia. Se'n féu ressò TVE2 a principis de 2010, emetent aquest programa de 3 minuts de durada, on apareixen, entre moltes d'altres persones, el jutge Andreu (que investiga delictes de genocidi), J. Matata (contra la impunitat a Rwanda), M. Numuhoza (activista dels drets humans), Paul Kagame (president de Rwanda i del Front Patriòtic Rwandès), G. Karangwa (representant de partit tutsi opositor), Jordi Palou-Loverdos (misser de Veritas Rwanda Forum), E. Ndayisaba (membre d'assistència a víctimes africanes), Victoire Ingabire Umuhoza (candidata a la Presidència de la República Rwandesa), Joan Carrero, Bernat Vicens, Pere Sampol...:

Diálogo por la democracia en Ruanda

S'hi destaca, entre moltes d'altres personalitats rwandeses, la figura de Victoire Ingabire Umuhosa, una rwandesa exiliada que a l'actualitat es troba a Rwanda i lluita per aconseguir fer-s'hi present com a candidata a la Presidència de la República durant les eleccions convocades per al proper mes d'agost de 2010...

A vegades hi ha notícies que passen desapercebudes, quedant-se al marge de l'atenció que hi puguin dispensar els mitjans de comunicació habituals. Cosa que no significa que deixin de ser interessants...

Particularment em sembla significativa la pregunta que formula el senador designat pel Parlament de les Illes Balears, adscrit al Grup Parlamentari Mixt del Senat d'Espanya, Pere Sampol i Mas.

Sé que no és aquesta la primera vegada que el senador autonòmic s'adreça al Govern espanyol, demanant-li explicacions sobre un assumpte tan espinós com és la violació dels drets humans a la regió africana dels Grans Llacs.

Es veu que el president del Govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, ha acceptat la invitació del secretari general de Nacions Unides a liderar els Objectius del Mil·lenni juntament amb el president de Rwanda, el general colpista Paul Kagame!

Quina imatge, i, sobretot, quina estratègia tan xereca i repugnant: Rodríguez Zapatero, d'Europa, anant de bracet amb el general Paul Kagame, d'Àfrica, per liderar una iniciativa de l'ONU tan necessària com poc efectiva: eradicar la pobresa extrema i la fam que hi ha al món, abans que arribi l'any 2015!

Amb personatges com aquests, el resultat està més que cantat!

Per aquest motiu, el senador montuïrer recorda al Senat que el president rwandès està processat per l'Audiència Nacional Espanyola, imputat per delictes de genocidi, crims de guerra, pillatge, violacions i l'assassinat de 9 ciutadans espanyols, coses que han provocat l'ordre d'arrestament internacional contra una quarantena d'alts càrrecs del Front Patriòtic Rwandès.

"NO CREU EL PRESIDENT DEL GOVERN QUE HAURIA DE DECLINAR AQUESTA INVITACIÓ I EXIGIR A LES NACIONS UNIDES QUE COL·LABORIN AMB LA JUSTÍCIA UNIVERSAL"? -és el text de la pregunta que formula el senador mallorquí Pere Sampol al Govern que presideix José Luís Rodríguez Zapatero.

Molt bona pregunta, sobre un assumpte que a mi personalment m'interessa moltíssim, tot i els vergonyosos i repugnants silencis de l'anomenada comunitat internacional i dels mitjans de comunicació que hi resten sotmesos... davant la cruenta realitat que pateix RWANDA i la regió africana dels Grans Llacs.

Rwanda: el món nostre en mans de qui?

El proppassat mes de maig es produïa una notícia internacional que posava la pell de gallina a més d'un!

El president de la República de Rwanda, el militar Paul Kagame, i el president del Govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, havien acceptat d'anar de bracet i presidir la iniciativa llançada per l'ONU sobre els “Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni” -que apunten a eradicar la pobresa que domina el món abans de l'any 2015!-.

Mal d'entendre? Més tost fàcil! Sobretot si ens atenem a les explicacions que hi aporta l'advocat Jordi Palou Loverdos, acreditat davant la Cort Penal Internacional (La Haia) i davant l'Audiència Nacional Espanyola, on representa legalment les 9 víctimes espanyoles i d'altres innombrables rwandeses i congoleses.

Com afirma l'advocat Palou-Loverdos, els objectius del Mil·lenni són de lloar i mereixen tot el suport internacional. Una altra cosa és que aquesta iniciativa tan lloable hagi de ser liderada per Paul Kagame i, molt manco, que aquest es vegi acompanyat pel president espanyol!

N'assenyala alguns motius de pes:

1. El règim polític i militar de Paul Kagame és un dels més autoritaris i dictatorials del Planeta, amb tot el que això significa (segons organitzacions o mitjans de tant prestigi com The Economist o The Freedom House) i tot el que comportaria d'augment de suports internacionals.
2. Les conseqüències militars són molt greus. La implicació d'Espanya en el Pla Àfrica i el comandament militar nordamericà amb objectius geoestratègics clars a més dels militars, fa que Espanya hi participi en operacions militars de formació antiterrorista. La punta de llança d'aquest comandament militar, precisament, és l'exèrcit de Rwanda liderat pel general Paul Kagame (el seu jerarca militar més alt)... que a més d'una activa i mortífera presència en diversos països de l'Àfrica Central està fortament implicat al Sudan, territoris on desplega genocidis des de fa dècades...
3. Les implicacions jurídiques són significatives. Un tribunal espanyol ha processat el president i general Paul Kagame, juntament amb altres 40 oficials d'alta graduació de l'exèrcit rwandès, acusat d'haver ordenat personalment la mort violenta de 9 espanyols a Rwanda i Congo els anys 1994, 1996, 1997 i 2000, a més d'innombrables víctimes rwandeses i congoleses en aquells períodes.
4. La decisió del president Rodríguez Zapatero d'acceptar la proposta del secretari general de l'ONU fa pensar molt: no deixa de sorprendre que sigui precisament l'ONU la que proposi a Paul Kagame codirigir la iniciativa dels Objectius del Mil·lenni, quan l'ONU en coneix el processament per crims contra la humanitat i crims de guerra, entre d'altres. És la mateixa ONU a la qual se li ha demanat de facilitar les proves recollides per un Grup d'Experts en relació amb els crims de guerra de rapinya de recursos minerals a la República Democràtica del Congo en què estan implicades algunes empreses multinacionals nordamericanes, canadenques, europees, israelianes, uzbeques, sudafricanes, rwandeses (com el holding Tristar, grup d'empreses paraigües al qual presumptament roman vinculat Paul Kagame).

Seria bo arribar a esbrinar què es pretén, en realitat, amb una iniciativa com aquesta i quina va ser la idea brillant que va sorgir dins la ment del secretari general de l'ONU, o d'algun representant membre permanent del Consell de Seguretat que la hi va suggerir.

Seria convenient arribar a saber què cerca el secretari general de l'ONU quan proposa que treballin conjuntament el líder polític i militar africà, president de Rwanda, processat per crims contra espanyols, i el president europeu del país que ha emès ordres d'arrest internacional contra la cúpula política i militar d'aquell país africà, Rodríguez Zapatero, president del Govern espanyol.

Seria bo que s'arribàs a veure que no se cerca neutralitzar encara més la iniciativa de justícia conforme amb el dret internacional...

Per això, resulta del tot adient la formulació de la pregunta que fa al Senat d'Espanya qui s'hi exerceix com a senador autonòmic en representació del Parlament de les Illes Balears, Pere Sampol:

“NO CREU EL PRESIDENT DEL GOVERN QUE HAURIA DE DECLINAR AQUESTA INVITACIÓ I EXIGIR A LES NACIONS UNIDES QUE COL·LABORIN AMB LA JUSTÍCIA UNIVERSAL"?

Mentre s'afanya a "convidar" membres del Govern rwandès, còmplice d'assassinats massius, es nega a rebre familiars de cooperants espanyols assassinats a Rwanda...

Suports institucionals a la Fundació s'Olivar d'Estellencs from Cil Buele on Vimeo.

Val la pena prestar una mica d'atenció a la resposta que dóna el Govern espanyol a una pregunta que li formula el senador mallorquí Sr. Pere Sampol i Mas (GPMX), sobre les causes per les quals el president Rodríguez Zapatero s'ha negat a rebre els familiars dels cooperants espanyols assassinats pel Front Patriòtic Rwandès, mentre que ha convidat el ministre de Justícia de Rwanda... (684/018522) (p. 206).

Una resposta digna que quedi ben emmarcada dins llistons daurats... si no fos perquè es tracta d'una qüestió massa delicada!

“684/018522.- El anuncio de la presentación de la referida pregunta fue publicado en el BOLETÍN OFICIAL DE LAS CORTES GENERALES, Senado, Serie I, número 357 de 13 de noviembre de 2009.

A la Mesa del Senado.- Pere Sampol i Mas, Senador del Bloc per Mallorca i Psm-Verds por la Comunidad Autónoma de las Islas Baleares, integrado en el Grupo Parlamentario Mixto, al amparo de lo establecido en el Reglamento de la Cámara, formula al Gobierno pregunta, solicitando respuesta escrita.

“¿Por qué razón el Presidente del Gobierno hasta ahora se ha negado a recibir a los familiares de los nueve cooperantes españoles asesinados por el Frente Patriótico Ruandés, según consta en Auto del Juez Fernando Andreu de la Audiencia Nacional, mientras que invita al Ministro de Justicia de Ruanda, miembro de la Administración cómplice de estos asesinatos según el mismo Auto?”

Palacio del Senado, 29 de octubre de 2009.—Pere Sampol i Mas.

RESPUESTA DEL GOBIERNO (684) Pregunta escrita Senado. 684/018522. AUTOR: Sampol i Mas, Pere (GMX). Respuesta:

“El Gobierno entiende la necesidad de investigar, hasta sus últimas consecuencias, la muerte de los nueve ciudadanos españoles fallecidos en Ruanda y en la República Democrática del Congo entre los años 1994 y 2000. El paso del tiempo no merma su recuerdo. Pero también resulta necesario seguir los pasos conforme a los usos y prácticas que rigen en el Derecho Internacional.

En este sentido, el Ministro de Justicia de Ruanda fue invitado por su homólogo español a visitar nuestro país para atender su petición de conocer de primera mano la naturaleza y situación del procedimiento que se sigue en la Audiencia Nacional contra ciudadanos de su país y analizar las posibilidades que el ordenamiento jurídico español ofrece en un caso de estas características.

Madrid, 18 de diciembre de 2009.

ALGUNES CONCLUSIONS ÒBVIES:

• Usos i pràctiques del Dret Internacional. En aquest cas, una cosa lleva l'altra! Pel que diu aquesta resposta, es veu ben a les clares que el dret internacional obliga a mantenir uns “usos i pràctiques” que porten irremeiablement a NEGAR-SE A REBRE AL PALAU PRESIDENCIAL ELS FAMILIARS DE NOU COOPERANTS ESPANYOLS ASSASSINATS A RWANDA (reconeguts per un jutge excel·lent de l'Audiència Nacional espanyola).

• Usos i pràctiques del Govern espanyol. El ministre de Justícia espanyol no té cap mirament ni un a l'hora de “convidar” el seu homòleg, el ministre de Justícia rwandès, perquè visiti Espanya. Mira què bé. El Govern espanyol, no només rep amb els braços oberts i amb les portes obertes de pint en ample, sinó que “convida” (se suposa que amb els nostres doblers!) un membre de l'Administració rwandesa còmplice d'aquells assassinats. En aquest cas, idò, val més haver matat que haver estat matat!

• La Justícia espanyola per una banda i el Govern espanyol per l'altra. D'una banda, es veu que el jutge titular del Jutjat Central d'Instrucció núm. 4 de l'Audiència Nacional, Fernando Andreu, ordena la detenció de 40 militars rwandesos pels delictes de genocidi i terrorisme, als quals acusa d'haver provocat la mort de 4 milions de rwandesos i l'assassinat de 6 missioners i 3 civils espanyols.

  De l'altra, es veu que el ministre de Justícia espanyol s'estima més “convidar” a viatjar cap a Espanya un dels membres de l'Administració rwandesa implicada directament en el cas del jutge Andreu; que no posar-se a esbrinar què hi ha darrere la denúncia formulada per una entitat mallorquina, la Fundació s'Olivar d'Estellencs que -per a més inri- ara resulta que esdevé sospitosa davant l'ONU d'haver “finançat” la lluita armada...

  On és la convidada del ministre de Justícia per assabentar-se'n i recaptar-ne “les possibilitats que l'ordenament jurídic espanyol ofereix en un cas d'aquestes característiques”...?

O tots moros, o tots cristians! Es deia un temps. Ara ja no val això?

Abans d'assistir a l'Ajuntament de Palma, on es preveu -dilluns,30 de novembre de 2009- que s'aprovi una declaració institucional relacionada amb les investigacions que el Consell General de les Nacions Unides està realitzant sobre les activitats de la Fundació s'Olivar d'Estellencs al Congo i a Rwanda, he volgut recordar alguna de les fites remarcables en la trajectòria més recent d'aquesta entitat mallorquina. Només si ens fixam en les activitats desplegades enguany mateix, ja ens podem fer a la idea del que representa i comporta una entitat tan lluitadora com aquesta, en la defensa dels drets humans a l'Àfrica dels Grans Llacs. El mes de febrer de 2009 Aina Calafat i Manel Gomàriz es fan presents a Brussel·les, on participen com a membres de l'associació Drets Humans de Mallorca en la manifestació - carnaval a favor de la justícia i el diàleg a Rwanda. Els motius d’aquesta manifestació – carnaval no són altres que reclamar a les autoritats de la Unió Europea que executin els mandats d’arrest internacional dictats per jurisdiccions independents sense discriminació; que donin suport al procés de diàleg interwandès, per prevenir conflictes nous a l’Àfrica Central; i que contribueixin a crear la Comissió Veritat i Reconciliació, per una coexistència pacífica entre tots els sectors que componen la societat rwandesa.

El motiu primordial de totes aquestes actuacions ve causat pel fet que l'Audiència Nacional Espanyola ha decidit processar militars de Rwanda a petició d'entitats d'aquí: Drets Humans de Mallorca i Fundació s'Olivar d’Estellencs, que es varen querellar contra el genocidi rwandès. Aleshores són més de cinc-centes les persones que reclamen a Brussel·les Justícia. També per a casos tan sagnants com el de la cooperant catalana Flors Sirera assassinada presumptament per 7 militars rwandesos. A Brussel·les rwandesos i mallorquins s'uneixen per reclamar justícia internacional. Els mitjans de comunicació se'n fan ressò. En entrevista publicada al Diari de Balears, el president de la Fundació s'Olivar d'Estellencs, Joan Carrero Saralegui, afirma que en un món globalitzat cal que la Justícia també es globalitzi i que, per això mateix, esdevé possible el procés contra 40 militars rwandesos. Aquella acció realitzada el mes de febrer de 2009 rep el suport del Consell de Mallorca a través de la seva presidenta Francina Armengol i del president del Fons Mallorquí de Solidaritat, Joan Font; i també el d'altres personalitats de l'àmbit local, com és el cas de Miquel A. Llauger, o Narcís Genís Drets Humans de Mallorca i la Fundació s'Olivar d'Estellencs, que impulsen el Fòrum Internacional per la Veritat i la Justícia a l'Àfrica dels Grans Llacs, fan públiques les dades referides als màxims responsables militars rwandesos i les imputacions que se'ls fan en delictes de

• genocidi,
• lesa humanitat,
• crims de guerra,
• integració en organització terrorista,
• actes terroristes,
• atacs contra camps de refugiats,
• incineració massiva de cossos humans,
• pillatge de béns,
• pillatge de recursos naturals,
• assassinats de cooperants espanyols,
• matances sistemàtiques,
etc.

Un jutge espanyol Fernando Andreu ha volgut prendre les messions en aquesta tasca de perseguir fins al finals els genocides. I, des d'Espanya inculpa 40 militars de Rwanda per cometre genocidi, on s'inclou també la mort d'un capellà de Navata, el pare Joaquim Vallmajó, i la cooperant de Manresa, Flors Sirera. En aquesta denúncia, s'hi han implicat nombroses personalitats d'arreu del món. La congresista nordamericana Cynthia McKinney n'és una de les que més intensament hi ha treballat. Com també ho ha fet Adolfo Pérez Esquivel, Premi Nobel de la Pau...

Davant el greu requeriment que ha fet l'ONU, demanant explicacions sobre el possible finançament d'una guerrilla africana per part de la Fundació s'Olivar d'Estellencs, aquesta entitat mallorquina ha rebut el suport explícit i oficial de totes les institucions públiques (Parlament de les Illes Balears, Consell de Mallorca i Ajuntament de Palma) que li reconeixen el seu caràcter pacifista, i també d'altres d'instàncies internacionals...

En escrit publicat en aquest blog el president de la Fundació, Joan Carrero Saralegui, explica fil per randa la connivència de l'Organització de Nacions Unides amb les xarxes mafioses que volen controlar les grans riqueses existents a la regió del Congo.
Fins al punt que s'està considerant la presentació formal d'una querella contra l'ONU pel genocidi de Rwanda

Si a això s'afegeix que, juntament amb Drets Humans de Mallorca, la Fundació s'Olivar és una de les entitats mallorquines que ha promogut el Diàleg Intrarwandès entre diverses plataformes constituïdes per hutu, tutsi i twa, celebrat a Palma el mes de maig de 2009.

I que representants de totes dues entitats mallorquines ja havien viatjat el mes de gener anterior a la República Democràtica del Congo, fent part d'una delegació balear convidada pel Govern d'aquell país africà, amb la finalitat de denunciar-hi els atacs injustificats que rep d'altres estats veïns...

I que, a més a més, és una de les poques entitats de l'exterior que dóna suport explícit a la candidata rwandesa a la Presidència de la República, Ingabire Umuhoza.

I que, sobretot, ha aconseguit que els Tribunals espanyols, actuant en aplicació del principi de justícia universal, prenguessin l'any 2008 la decisió de lliurar ordres d'arrest internacional contra 40 alts responsables de la cúpula política militar de la Armée Patriotique Rwandaise 2 / Front Patriotique Rwandais (APR/FPR) per la seva suposada responsabilitat en els crims de genocidi, crims contra la humanitat, crims de guerra i terrorisme, entre d’altres, comesos a Rwanda i la República Democràtica del Congo (abans Zaire) entre 1990 i 2002,

HOM POT PENSAR COM A LÒGIC QUE HI HAGI QUI ESTIGUI DISPOSAT A IMPEDIR, DE TOTES TOTES, QUE RES DE TOT AIXÒ ARRIBI A REEIXIR COM CAL...