Rwanda en pau

La veritat sobre Rwanda comença a surar...

2011-03-08T14:20:00.001-08:00

Fa pocs dies que li he sentit a dir al bon company de lluites cíviques, en Joan Carrero Saralegui, que, com va dir un gran profeta fa més de 2.000 anys: “No hi ha res d'amagat que no arribi a fer-se públic mai” (Mc 4,22).

Isidro Uzcudun (Sacerdot basc), assassinat a Rwanda
La vida fa moltes voltes. “El País” ha amagat cables importants de Wikileaks que eren a les seves mans des de fa mesos: comprometien greument alts responsables del Ministeri d'Exteriors i de la Fiscalia de l'Audiència Nacional espanyola.

Tots dos organismes, seguint ordres d'Estats Units de Nordamèrica, havien conspirat amb el Govern de Rwanda per fer avortar la nostra querella presentada temps enrere davant dels Tribunals.

Joaquim Vallmajó (Missioner d'Àfrica), assassinat a Rwanda
Però el diari més llegit d'Espanya en aquests moments (per davant d'”El País”) “20 Minutos” n'ha fet públics uns quants fa uns dies, després que se'ls hi cedís el diari noruec “Afteposten”.

Julian Assange havia denunciat el passat mes de novembre que els cinc grans diaris amb els quals havia pactat no havien publicat el que era realment important; però que això se solucionaria en poc temps.

Luís Valtueña, Flors Sirera i Manuel Madrazo
(Metges del Món)assassinats a RwandaTant de bo que més endavant puguem comprovar com varen continuar conspirant-hi, perquè juntament amb l'ONU i diaris diversos (New Times, El País, Público), dues entitats com la Fundació s'Olivar i Inshuti fossin acusades de finançar genocides.

Miguel Angel Isla, Julio Rodríguez, Fernando de la Fuente y Servando Mayor (Germans Maristes)
assassinats a RwandaHaver denunciat davant dels Tribunals espanyols l'assassinat de 9 espanyols a Rwanda és una píndola massa mala d'empassar per a persones i institucions que bravegen de democràtiques.

Que s'hi faci la llum és el que més importa!

Moció al Senat, denunciant postura del Govern espanyol davant Rwanda

2011-03-07T04:56:00.000-08:00

Seguint el mateix camí de temps enrere, el senador autonòmic balear Pere Sampol acaba de presentar una Moció perquè sigui debatuda a la Comissió parlamentària corresponent, arran de les darreres revelacions efectuades per WIKILEAKS, sobre les pressions exercides pel Govern nordamericà al Govern espanyol, amb la finalitat d'anul·lar les accions judicials de l'Audiència Nacional espanyola contra el Govern rwandès presidit pel general Paul Kagame, acusats de perpetrar un genocidi contra la població hutu rwandesa.

Això s'afegeix a tot quant es va fent públic en relació amb La veritat sobre el genocidi a Rwanda .

Pere Sampol i Mas, senador de designación autonómica en representación de las Illes Balears por el Bloc per Mallorca-PSM-Verds, adscrito al Grupo Mixto, presenta la siguiente moción para su debate en la Comisión correspondiente.

Las últimas revelaciones de Wikileaks, publicadas por el diario 20 minutos, en relación al Auto del magistrado de la Audiencia Nacional, Fernando Andreu, por el que imputa y ordena el arresto internacional de 40 altos cargos del Frente Patriótico Ruandés a los que acusa de genocidio, crímenes de guerra, terrorismo, violaciones, pillaje,… y el asesinato de nueve ciudadanos españoles, demuestran lo que ya había quedado de manifiesto en todas las comparecencias parlamentarias de miembros del Gobierno: su desprecio por el Auto del magistrado Andreu, la complicidad con el Gobierno ruandés del dictador Paul Kagame y la sumisión a los deseos de Estados Unidos. Wikileaks sólo confirma las evidencias reflejadas en los diarios de sesiones del Senado. El desdén del Gobierno hacia el Auto judicial; el ensalzamiento del régimen ruandés, principal responsable del conflicto que ha causado el mayor número de víctimas desde la Segunda Guerra Mundial; el desprecio a las familias de las víctimas españolas, -aún hoy el presidente del Gobierno no se ha dignado a recibirlas-; incluso la falta de colaboración con la Justicia, -aún no sabemos si el Gobierno ha cursado la Comisión Rogatoria al secretario general de las Naciones Unidas, dictada por el magistrado Andreu en febrero de 2009-.

Pero Wikileaks revela algo más importante, aunque ya puesto en evidencia por los Autos judiciales del magistrado Andreu: la protección de Estados Unidos al régimen ruandés y sus maquinaciones para dejar impunes los gravísimos delitos denunciados. Ahora se entienden las difamaciones divulgadas por un “Grupo de Expertos del Consejo de Seguridad de las Naciones” contra Juan Carrero, activista mallorquín impulsor, junto a los familiares de las víctimas y otras organizaciones, de la querella criminal contra el Frente Patriótico Ruandés.

Hoy, cuando celebramos las “revoluciones” democráticas de Túnez, Egipto, Libia,… Cuando Estados Unidos condena al dictador Gadafi por reprimir a su pueblo y embarga sus bienes en Estados Unidos. Cuando la comunidad internacional toma represalias contra el régimen de Gadafi y brinda ayuda humanitaria a las zonas liberadas…, Paul Kagame, imputado por un Tribunal competente por los mayores crímenes contra la humanidad, sigue masacrando a su pueblo. Tiene a los líderes de la oposición encarcelados. Victoire Ingabire Umuhoza, lleva un año en la cárcel. Deogratias Musayidi, más tiempo. Ha asesinado a líderes como el vicepresidente del Partido de Los Verdes, así como a periodistas. Sigue practicando el pillaje de los recursos naturales del Este del Congo, masacrando a la población civil…

Y mientras la Comunidad internacional sigue amparándolo, está perpetrando la última fechoría. Según ha denunciado Steven W. Mosher, Presidente del Instituto de Investigación sobre la Población (Population Research Institute/PRI), Ruanda está preparando un programa de esterilización de 700.000 hombres, gracias a fondos recibidos de la Agencia para el Desarrollo Internacional de los Estados Unidos. Concretamente de Salud Interna International (IntraHealth International) y Salud Familiar International (Family Health International). Estas campañas tendrían por objeto diezmar la étnia hutu mayoritaria, acto calificado de genocidio por la Convención para la Prevención y sanción del delito de Genocidio.

Por todo ello el Senado acuerda instar el Gobierno a:

1.- Colaborar de manera decidida con la Justicia Universal, presionando a Interpol para que proceda al arresto de los 40 inculpados por la Audiencia Nacional Española.
2.- Cursar urgentemente las Comisiones Rogatorias a las Naciones Unidas dictadas por la Audiencia Nacional.
3.- Proponer a la Unión Europea y a las Naciones Unidas todas las acciones necesarias para obligar al dictador ruandés Paul Kagame a que:
- Libere a todos los presos políticos encarcelados.
- Deje el Gobierno y permita unas elecciones libres.
- Cese inmediatamente el programa de esterilización de 700.000 hombres.
- Deje de expoliar los recursos naturales del Congo.

Palacio del Senado, a 4 de marzo de 2011

Papers secrets, desvetllats per WIKILEAKS, sobre Rwanda-Espanya

2011-03-05T11:14:00.000-08:00

Ja era hora que es fessin públics els papers de WIKILEAKS sobre Rwanda! El bon company de lluites solidàries, Manel Gomariz, m'ha fet a saber que a principis del mes de març de 2011 diversos mitjans digitals s'han fet ressò de les filtracions de WIKILEAKS sobre els papers secrets de la diplomàcia espanyola, relacionats amb Rwanda:

El Govern espanyol menyspreà la causa judicial per l'assassinat d'espanyols a Rwanda, s'hi diu expressament.

Com també, que entre 1994 i 2000, un grup de 9 espanyols varen ser presumptament assassinats per tutsis. Que l'Audiència Nacional va processar 40 militars l'any 2008. I que Espanya digué als EUA que no donava suport a les acusacions...

Segons s'hi manifesta, el mes de maig de 2008 EUA decidí pressionar d'una forma més activa. Per aquest motiu, l'ambaixador nordamericà de l'Oficina de Crims de Guerra, Clint Williamson va viatjar a Madrid i demanà expressament al ministre Moratinos que es posàs en contacte amb la seva homòloga rwandesa, Rosemary Museminali, i li repetís que la postura de l'Executiu espanyol era “diferent” a la dels jutges...

Per la seva banda, contactaria amb els ambaixadors d'Alemanya i Regne Unit a Madrid per tal que ajudassin a “motivar” el Govern espanyol i planejà una trobada a Nova York entre el fiscal general rwandès i el representant permanent d'Espanya a l'ONU...

Es veu que un dels mitjans espanyols més nefasts pel que fa a Rwanda, -segons comentaristes experts en la matèria- EL PAÍS, el diari espanyol al qual WIKILEAKS va enviar la remesa de documents, solament n'ha volgut fer públic allò que l'interessava.

Han hagut de ser altres mitjans de comunicació més modests els que han fet públic Què diuen els cables de WIKILEAKS? i què contenen aquests papers secrets en relació amb la postura del Govern espanyol sobre Rwanda.

És clar i evident que, quan es tracta d'altres conflictes que no afecten tan directament el Govern espanyol, sí que en parlen els grans mitjans de comunicació, dels papers de WILILEAKS.

Però, com aquell/a qui diu “en tractar de mi no ric”, cap televisió, ni ràdio, ni diari imprès no ha volgut fer-se ressò clarament i extensa d'uns assassinats denunciats per missatgers clarividents, assassinats que són al sumari d'un jutge magistrat de l'Audiència Nacional espanyola...

Quina vergonya, per a aquests mitjans que callen; per al Govern espanyol que s'hi embruta les mans; i, per descomptat, per al Govern nordamericà que posa en perill la seva credibilitat i els seus interessos a la regió africana dels Grans Llacs.

Amb el que desvetllen els papers de WIKILEAKS, s'arriba a saber, per exemple, que EUA no volia que s´aclarís la mort de la manresana Flors Sirera. Els cables secrets mostren com es condiciona el govern espanyol perquè naufragui el judici...

Quasi res!

Coincidint amb el desvetllament de papers de WIKILEAKS sobre el paper vergonyós del Govern espanyol en relació amb els assassinats de 9 espanyols a Rwanda, (-en seguir fil per randa els dictats del Govern nordamericà que pretenia llevar d'enmig el paper d'un jutge de l'Audiència Nacional espanyola que ha dictat recerca i captura de militars rwandesos implicats-), la Plataforma espanyola “Basta de Impunidad en Ruanda” convoca a una roda de premsa a Madrid on demana l'Extradició per a un genocida. Justícia per a un poble.

ENLLAÇOS INTERESSANTS

Què diuen els cables de Wikileaks?
regio7.cat (03-03-2011)

EUA no volia que s´aclarís la mort de la manresana Flors Sirera. Els cables secrets mostren com es condiciona el govern espanyol perquè naufragui el judici
regio7.cat (03-03-2011)

El Gobierno socialista se desentendió del juicio contra genocidas tutsi que habían asesinado en Ruanda a seis religiosos españoles
alertadigital (03-03-2011)

El Gobierno despreció la causa por la muerte de 9 españoles en Ruanda
Scrib.com (03-03-2011)

El Gobierno despreció la causa judicial por el asesinato de nueve españoles en Ruanda. Un alto cargo de Exteriores dijo a diplomáticos de EE UU que el Ejecutivo no apoyaba las acusaciones y veía "inútiles" algunas medidas del tribunal
Globedia (02-03-2011)

El Gobierno despreció la causa judicial por el asesinato de nueve españoles en Ruanda
Umoya.org (02-03-2011)

El Ejecutivo desaprobó investigar la causa judicial contra los nueve españoles asesinados en Ruanda
Ecodiario (02-03-2011)

Els cables de Wikileaks, per categories
20 minutos

EL GOBIERNO DESPRECIÓ LA CAUSA DE RUANDA EN LA AN. Cable sobre varias reuniones en Madrid del embajador de EE UU para crímenes de guerra
20 minutos

EL GOBIERNO DESPRECIÓ LA CAUSA DE RUANDA EN LA AN. Cable en el que una fiscal de la Audiencia Nacional minimiza las acusaciones
20 minutos

EL GOBIERNO DESPRECIÓ LA CAUSA DE RUANDA EN LA AN. Cable en el que la Embajada de EE UU contesta un cuestionario exhaustivo sobre el caso de la AN
20 minutos

EL GOBIERNO DESPRECIÓ LA CAUSA DE RUANDA EN LA AN. Cable en el que se desaconseja el viaje de algunos de los militares procesados a EE UU
20 minutos

EL GOBIERNO DESPRECIÓ LA CAUSA DE RUANDA EN LA AN. Cable en el que un cargo de Exteriores desvincula al Gobierno de la causa en la Audiencia Nacional
20 minutos

Anul·lació de la visita de Paul Kagame a París

2011-02-27T05:13:00.000-08:00

La vistia oficial del president rwandès Paul Kagame a París, programada des de fa mesos, ha estat anul·lada. Segons sembla, per mor del temor a un cop d'estat a Rwanda.

Un grup de joves tutsi demòcrates rwandesos fan part de l'oposició a un règim dictatorial com el que exerceix Kagame.

Així es desprèn de les informacions desplegades per mitjans francesos recents.

"Por temor a un golpe de estado durante su estancia en la capital francesa, Paul Kagame habría anulado su visita a París prevista para el próximo marzo.

Según fuentes próximas al entorno del hombre fuerte de Kigali, acusado por la ONU de crímenes contra la humanidad y de guerra y de actos de genocidio en la RDC entre 1993 y 2003, Kagame estaría confrontado a un grupo de jóvenes tutsi demócratas próximos al general Kayumba Nyamwasa, jefe de filas de la oposición tutsi.

Por extraño que pueda parecer, existe en el seno del ejército ruandés y del FPR, una franja más o menos importante de oficiales que ya no soportan el régimen represivo y criminal de Paul Kagame. La visita del dictador ruandés a París había sido anunciada el 6 de enero por el semanario Jeune Afrique.

Uno puede preguntarse en nombre de qué ética diplomática y por qué intereses nacionales la patria de los derechos humanos, miembro del Consejo de Seguridad de la ONU, tomaría el riesgo de desenrollar la alfombra roja de acogida a un criminal responsable de haber planificado, organizado, ordenado y supervisado la masacre de más de 300.000 refugiados hutu y de 5 millones de ciudadanos congoleños. ¡Un criminal contra la humanidad disfrazado de jefe de estado respetable!

El presidente ruandés se ha vanagloriado a menudo de sus hazañas en la RDCongo. En sus discursos, Paul Kagame se ha lamentado de no haber exterminado todos los refugiados hutu de la RDC, prometiendo, sin embargo, terminar con ellos si se le presentara la ocasión. Kagame concluía así un discurso: “Hemos perseguido a los refugiados a fin de repatriarlos por la fuerza. Los que han aceptado la repatriación, los hemos reconducido a Ruanda. Los que debíamos matar los hemos matado. ¡Y punto!”.

La diplomacia francesa no puede pretender ignorar estas cosas. Se plantea una cuestión: ¿Puede permitirse un miembro del Consejo de Seguridad recibir a un criminal señalado en cuanto criminal por la Comisión de Derechos Humanos de la ONU? La única decisión sabia a tomar por parte de la diplomacia francesa es la que se corresponde con los valores de la República y con los compromisos internacionales. Francia debe escuchar al pueblo ruandés. Francia debería anular la visita de Paul Kagame a su territorio. Francia no puede recibir a un jefe de estado extranjero acusado de genocidio. Antes al contrario, Francia, como miembro permanente del Consejo de Seguridad, tiene la obligación de que el Consejo adopte lo que el Informe Mapping señala con relación a las violaciones de los derechos del hombre y del derecho internacional humanitario cometidas por Kagame entre marzo de 1993 y junio de 2003 en la RDCongo.

Drets Humans de Mallorca, en defensa dels drets humans a Rwanda!

2010-09-05T11:28:00.001-07:00

Dissabte, 4 de setembre de 2010, l'associació Drets Humans de Mallorca mantenia la seva trobada de començament de curs en una assemblea celebrada a la Colònia de Sant Pere, municipi d'Artà.

Com totes les assemblees generals anuals fetes des de l'any 1974 ençà per aquesta associació, en aquesta ocasió també es comptava amb punts nombrosos a l'ordre del dia.

Entre d'altres, els que feien referència a les denúncies efectuades contra les actuacions criminals dels màxims responsables del Govern rwandès -implicats en ordres de recerca i captura internacional per part d'un magistrat jutge de l'Audiència nacional espanyola, i denunciats pel senador Pere Sampol- i els que al·ludien a les activitats programades durant el curs vinent, en aquest mateix àmbit d'actuació.

S'hi celebrà joiosament el fet que l'ONU hagués anunciat recentment la retirada de les demandes contra Joan Carrero i d'altres pacifistes, acusats injustament de finançar organitzacions armades a la regió africana dels Grans Llacs.

Alhora que s'hi valorà de manera molt positiva el que sembla l'inici de la caiguda del prestigi internacional per a l'actual president de Rwanda, el general Paul Kagame... tot i els suports continuats que rep del Govern espanyol.

Com era d'esperar, emperò, una de freda i una altra de calenta!

Els mateixos dies que es feia pública la notícia segons la qual l'ONU publicaria un informe on s'acusava l'exèrcit rwandès de genocidi contra els hutu... -notícia molt ben rebuda per Drets Humans de Mallorca- també es deia que la publicació d'aquell esborrany d'informe quedava posposat, degut a les protestes de Rwanda sobre els detalls que s'hi donaven i l'amenaça de retirar-ne les tropes de les missions de pau de l'ONU...

S'haurà de veure, idò, si, un altre pic, l'Organització de Nacions Unides cedirà davant les pressions del Govern rwandès!

Si davant del genocidi perpetrat pels hutus contra els tutsis, tothom s'hi posiciona en contra, per quin motiu es passa de puntetes per damunt del genocidi tutsi contra els hutus -vuit vegades més gros que l'altre-?

Cedirà l'ONU, un cop més, davant les pressions del Govern rwandès?

2010-09-01T14:19:00.000-07:00

Elysee Ndayisaba, president d'AVICA (Assistència a les Víctimes dels Conflictes a l'Àfrica Central), amb seu a Bèlgica, adreça aquest escrit al secretari general de Nacions Unides, amb la finalitat que l'ONU es mantengui com a ferma defensora dels drets humans a la regió africana dels Grans Llacs, i no cedeixi a les pressions exercides pel Govern de Rwanda i pels seus aliats.

Senyor Secretari General,

L'associació AVICA acaba de conèixer certs extractes d'un informe de l'ONU sobre delictes molt greus, incloent-hi el genocidi, comesos per l'Exèrcit Patriòtic Rwandès a la República Democràtica del Congo, contra refugiats ruandesos i alguna part de la població congolesa considerada de l'ètnia hutu.

El diari francès Le Monde (edició del 2010.08.26), i el bloc americà, La Ciència Cristiana, afirmen que el règim de Kigali vos està fent una pressió intensa, per tal que suprimiu aquest informe o, si més no, l'atenueu.

Entre d'altres assumptes, es tractaria d'evitar-hi el mot "genocidi".

Segons sembla, el Govern de Rwanda hauria amenaçat de retirar-se fins i tot de la missió de l'ONU al Sudan, si les seves demandes no són satisfetes.

La declaració oficial feta pública pel govern ruandès dia 27 d'agost de 2010 confirma aquestes informacions de la premsa. De fet, el to deliberadament agressiu utilitzat pel Govern rwandès traeix la seva intenció de fer el que sigui per intimidar i fer xantatge contra les Nacions Unides, com ja n'ha abusat des que arribà al poder el 1994 .

Senyor Secretari General,

L'octubre de 1994, un consultor de l'Alta Comissió per als Refugiats (ACNUR), el nord-americà Robert Gersony, va acusar el nou règim de l'FPR d'haver matat almenys 30.000 hutus, després d'haver arribat al poder; com a resultat d'un estudi realitzat durant tres setmanes a l'est de Rwanda i durant una setmana a campaments de refugiats a Tanzània.

Tot d'una que els primers elements del projecte d'informe van ser publicats a la premsa, el règim de Kigali va amenaçar d'acabar amb les operacions de la MINUAR (Missió de Nacions Unides per a l'Assistència a Rwanda), si aquell informe era validat.

Aleshores, l'ONU va sucumbir a les pressions combinades de Kigali i dels seus grups de pressió i va exigir que l'ACNUR tancàs aquell informe, prometent aleshores un contra informe.

Una comissió mixta composta per un representant de la MINUAR i del Ministeri rwandès d'Afers Interns tancà la recerca en un un sol dia, després d'haver visitat Rwamagana. El representant del secretari de l'ONU, Shaharyar Khan, es va negar a validar aquell informe de l'ACNUR.

Després, l'informe Gersony purament i simplement va desaparèixer dels arxius de Nacions Unides, segons una comunicació adreçada als advocats defensors al Tribunal Penal Internacional per a Rwanda -TPIR.-.

L'octubre de 1994, arran d'aquella controvèrsia al voltant de l'Informe "Gersony", la irlandesa Karen Kenny, responsable a Rwanda de l'Alt Comissionat de Nacions Unides per als Drets Humans, va dimitir del seu càrrec. Ella considerava que "quatre mesos sense cotxe, sense un pressupost i, sobretot, sense observadors que s'hi desplaçassin, no havia servit de res més que d'una coartada".

El 22 d'abril de 1995, sota la mirada dels Cascs Blaus de Zàmbia i d'Austràlia, forces de pau de la MINUAR, l'Exèrcit Patriòtic Rwandès va massacrat desplaçats de guerra hutus a Kibeho.

L'ONU no va fer res perquè els culpables fossin castigats. Es va limitar a demanar al govern de Rwanda que investigàs i sancionàs ell mateix, quan n'era el sospitós principal.

El 1997, el Relator Especial de la comissió de l'ONU encarregat dels drets humans a la República Democràtica del Congo, el xilè Roberto Garretón va publicar un informe esgarrifós sobre els crims comesos per l'Exèrcit Patriòtic Rwandès contra refugiats hutus.

En aquell informe, el Relator Especial sobre la situació dels Drets humans a l'antic Zaire, Roberto Garretón (Xile), el relator sobre execucions sumàries i arbitràries, Bacri Wanly Ndiaye (Senegal), i l'expert en desaparicions forçoses, Jonas Foli (Ghana), consideraven que "el concepte de crims de lesa humanitat es podia aplicar a la situació imperant a la República Democràtica del Congo.” L'informe precisava que els investigadors futurs de l'ONU haurien de determinar "si s'havia planificat i duit a la pràctica un genocidi" a l'antic Zaire.

Immediatament el règim de Kigali tornà a exercir una pressió intensa per sufocar l'informe i bloquejar una missió de l'ONU que havia estat demanada pel president Kabila i que s'havia d'encarregar de confirmar els resultats de la missió Garretón.

La missió de l'ONU va fer les maletes, després de l'obstrucció de les autoritats, aleshores ostatge de Kigali. L'ONU es va limitar a demanar als governs rwandès i congolès implicats en aquells crims que cercassin i castigassin els autors...

Senyor Secretari General

Davant d'aquesta actitud de Nacions Unides per mantenir la impunitat dels crims comesos per l'exèrcit ruandès dirigit per Paul Kagame, les víctimes d'aquesta tragèdia van presentar una denúncia davant dels tribunals espanyols.

Així, el jutge Fernando Andreu Meralles, en un nou acte de principis de 2009, vos va sol·licitar les proves arreplegades per l'ONU sobre els crims de l'exèrcit rwandès al Congo.

Pel que sabem, fins al dia d'avui no heu donat cap casta de resposta a aquesta petició. Ben al contrari, un grup d'experts de l'ONU, en informe de novembre de 2009, va acusar l'organització modesta espanyola -que havia promogut aquella iniciativa judicial-, de ser la font principal de finançament del conflicte congolès!

Segons les revelacions esmentades a Le Monde, retrobant-vos amb Paul Kagame a Madrid el mes de juliol 2010, ja estàveu ben al corrent que es preparava aquest informe sobre els crims greus comesos per l'exèrcit dirigit per Paul Kagame a la República Democràtica del Congo, inclosos actes de genocidi.

Nosaltres, per descomptat, amb una gran part de la comunitat internacional, vàrem quedar corpresos de veure-vos en fotografia al costat d'un home que personalitats notables no dubten a qualificar com "el major criminal cap d'Estat en actiu", i de veure que persistíeu a imposar-lo com a co-president del grup internacional encarregat d'assolir els Objectius de del Mil·lenni per a Desenvolupament, com a representant dels països en vies de desenvolupament.

Si es comprova que l'ONU és a punt de tornar a sucumbir una vegada més a les pressions del règim de Kigali i dels seus patrocinadors, i d'ofegar o endolcir-ne l'informe present, el poble rwandès, en general, i els supervivents de les tragèdies rwandesa i congolesa afectats, vos ho hauran de tenir sempre en compte; perquè haureu fracassat en la vostra missió de garantir la pau i el respecte pels drets humans per a tothom.

Que el règim de Kigali amenaci de retirar les seves tropes de Darfur no ens sembla cap raó per cedir-hi. La presència de tropes sobre les quals pesen sospites serioses de genocidi no esdevé cap bon auguri per a una missió que es va desplegar, precisament, com a resultat d'actes de genocidi que el Tribunal Penat Internacional analitza.

Seria un gran honor per a l'ONU tenir-hi tropes netes, exemptes de tota sospita a les instàncies judicials!

Senyor Secretari General,

Rwanda es troba en una cruïlla. El poble rwandès comença a comprometre's seriosament en el procés de diàleg interwandès altament inclusiu (DIRHI), l'únic marc propici per a la creació d'un clima de confiança entre els grups ètnics a Rwanda; indispensable per a la reconciliació efectiva, la pau, la fi dels conflictes recurrents a l'est de República Democràtica del Congo i el desenvolupament sostenible a la regió dels Grans Llacs.

No aprofitar l'oportunitat d'enviar un missatge fort a les autoritats de rwandeses, perquè respectin
els drets humans, seria un molt mal presagi per a la credibilitat de l'ONU i un servei xerec al poble rwandès.

Amb l'esperança que prevaldrà el seny i la saviesa, que l'informe serà fet públic sense cap casta d'interferència externa, i que es posarà en marxa un mecanisme que garanteixi que els autors no quedaran impunes, vos prec que accepteu, senyor secretari general, el testimoni del meu respecte més profund.

Elysee Ndayisaba
President d'AVICA
avica@avica.org

NOTA:
Una còpia d'aquesta carta ha estat enviada a:

- President Barak Obama; United States of America
- President Herman Van Rompuy; European Union
- Jean Ping, African Union President
- Prime Minister David Cameron; United Kingdom
- José Luis Rodriguez Zapatero, Prime Minister of Spain
- Hillary Clinton, U.S. Secretary of State
- Antonio Guterres; UNHCR
- U.N. Permanent Security Council Members (all)
- Amnesty International
- Human Rights Watch
- International Crisis Group

Rwanda, un miracle econòmic?

2010-08-13T09:00:00.001-07:00

Un dels arguments que s'acostumen a posar per fer veure, enganyosament, que l'arribada al poder de Paul Kagame resulta beneficiosa per a Rwanda, és el “miracle econòmic” que s'hi ha duit a terme aquests darrers quinze anys. Se'ls beslluma encara com a millors en la perspectiva de l'any 2020!

L'informe Doing business 2010 publicat per la banca mundial, o les anàlisis de l'ONG Transparency International van en aquest sentit.

N'hi ha, emperò, que qüestionen aquest plantejament i el consideren fals i enganyós.

Perquè, diuen, es tracta d'una economia en creixement molt fràgil, sobretot a causa de la seva dependència exterior gran. La majoria d'inversors són estrangers i l'ajuda exterior representa una cinquena part de la taula d'ingressos a Rwanda.

No tothom està convençut de les bondats d'aquesta economia rwandesa.

Gaspard Musabyimana, investigador i escriptor resident a Bèlgica, és dels que argumenten que les dades sobre Rwanda són totalment errònies.

Posa en qüestió igualment l'impacte del progrés a la rwandesa: “El 90% de la població viu de l'agricultura, un sector que només té el 3% del pressupost nacional”

El programa Visió 2020 té com a objectiu augmentar la mitjana del PIB per càpita a 900 dòlars. 10 anys després d'haver-se iniciat, més de la meitat de la població viu només amb 0,43 $ per dia.

I d'ara endavant, què cal fer per Rwanda?

2010-08-09T13:48:00.000-07:00

Qui s'hagi afanyat a seguir de prop el context en què s'han preparat les eleccions presidencials a la República de Rwanda -dilluns, 9 d'agost de 2010-, s'ha pogut fer una idea cabal que els resultats n'eren més que previsibles: victòria aclaparadora, per segona vegada consecutiva, del líder rwandès Paul Kagame.

Com no les havia de guanyar, si ni tan sols ha permès que s'hi inscriguessin partits de l'oposició que tenien ganes de participar-hi?

Com no les havia de guanyar, si fins i tot alguns d'aquest líders van ser trobats decapitats pocs dies abans de la jornada electoral, mentre d'altres havien de romandre reclosos en presó domiciliària durant tota la campanya electoral?

La farsa electoral del 9 d'agost de 2010 s'ha acabat. Queda intacta, emperò, la complicitat vergonyosa de les grans potències occidentals, sobretot d'EUA i Regne Unit, que no s'han amagat de donar suport intens a les actuacions del Front Patriòtic Rwandès (FPR) que lidera Kagame amb mà de ferro i cara de pocs amics.

Una pregunta força assenyada que es pot fer la ciutadania amant de la democràcia seria aquesta: i, d'ara endavant, què cal fer per Rwanda?

En pegar una ullada als mitjans de comunicació que s'afanyen a mantenir el prestigi d'intentar ser objectius, hom s'adona de certes asseveracions que es van repetint una vegada i una altra:

- Cal rebutjar uns resultats electorals que s'han aconseguit amb un nivell tan baix de respecte democràtic cap als partits de l'oposició;
- Cal explicar la passivitat internacional davant d'una repressió governamental tan forta com la que s'ha exercit contra la llibertat d'expressió i d'associació;
- Cal donar una explicació a la ciutadania europea davant del fet que, entre els 1.394 observadors internacionals, acreditats per seguir de prop l'escrutini, no n'hi ha hagut cap d'europeu...

És bo tenir present que no són només les FDLR -que agrupen rebels hutu establerts a l'est del Congo- les que rebutgen els resultats electorals rwandeses.

També les forces democràtiques, respectuoses amb la legalitat vigent, -com és el cas de les Forces Democràtiques Unificades (FDU-Inkingi) que lidera la rwandesa coratjosa Victoire Ingabire Umuhoza, demanen que la comunitat internacional no reconegui els resultats aconseguits amb un escrutini tan poc democràtic; amb la convicció ferma que “és possible, per vies democràtiques, dur a terme reformes polítiques i institucionals en profunditat i pel benestar de tota la població rwandesa.”

Entre moltes d'altres iniciatives, som del parer que s'ho paga parar esment a una que va sorgir en ambients juvenils amb la denominació: Jambo aslb.

Va ser fundada el mes de gener de 2008 amb l'objectiu de promoure intercanvis socioculturals a la regió dels Grans Llacs i de conduir projectes relacionats amb la pau, la justícia, la cohabitació i el desenvolupament a la regió.

“Malgrat la indiscutible necessitat de la contribució de la comunitat internacional, el futur de Rwanda passa per una implicació forta de la joventut rwandesa. Aquesta té el deure moral, polític i cívic de lluitar per una nova Rwanda, una Rwanda millor; una Rwanda de la qual tots els rwandesos se'n puguin sentir orgullosos. Si la joventut rwandesa s'enfonsa dins la indiferència i la covardia, si afluixa davant l'opressió i el terror, tota la nació s'hi enfonsarà i afluixarà... Volem ser, per això, constructors del nostre destí!”

Amb un missatge tan engrescador com aquest, s'han proposat de manifestar-se públicament a Brussel·les, el mateix dia que es fan les eleccions presidencials a la República de Rwanda, 9 d'agost de 2010.

L'objectiu d'aquesta convocatòria davant la seu de la Comissió Europea (Rue de la loi, n°175 au Rond point Schuman, de 13h à 15h) és reclamar que la Unió Europea:

- denunciï les violacions greus dels drets cívics i polítics durant el procés electoral, amb amenaces de mort, empresonaments abusius, tortures i assasinats.
- anul·li qualsevol casta de finançament al govern dictatorial rwandés
- s'impliqui activament en l'alliberament immediat de tots els presos polítics
- es negui a reconèixer el govern sorgit de les eleccions del 9 d'agost.

D'ara endavant, què?
Continuar treballant per una Rwanda en pau...
sempre duent Rwanda al cor...

Carta oberta a la senyora Michelle Obama, sobre Rwanda

2010-08-08T01:29:00.000-07:00

Senyora Michelle LaVaughn Robinson Obama:

Avui diumenge, 8 d'agost de 2010, vós sou a Mallorca. Siau-hi benvenguda!
Demà dilluns, 9 d'agost de 2010, són les eleccions presidencials a la República de Rwanda, on governa des de fa massa temps un militar anomenat Paul Kagame.

Si vos plau i vos lleu, pegau-hi una ullada i parlau-ne clarament amb el vostre espòs, Barack Hussein Obama II, considerat com l'home més poderós de la Terra.

Només llegint algunes pàgines de l'Acte d'un magistrat-jutge de l'Audiència Nacional Espanyola, podreu adonar-vos de certs aspectes que tenen molt poc a veure amb el comportament democràtic que es requereix avui dia, per a un governant respectuós amb els drets humans:

Implicació de Paul Kagame en l'assassinat de militars disconformes amb les seves decisions, des dels mateixos inicis del seu alt comandament, 1990.
Presència de Paul Kagame a les reunions preparatòries de l'atemptat presidencial que acabà amb la vida del president rwandès Juvénal Habyarimana i d'altres... (Mulindi, 31 de març de 1994)
Voluntat manifesta de Kagame d'assaltar definitivament el poder, i crear una situació de conflicte civil en aquell país de l'Àfrica Central.
Implicació de Kagame en les massacres de població civil a la ciutat nordenca de Byumba i als seus voltants, a finals d'abril de 1994.
Implicació de Kagame en les massacres de bisbes i religiosos prop de Kabgayi, el mes de juny de 1994; del bisbe rwandès Mons. Nsengiyumva, d'altres bisbes, capellans i religioses; del capellà espanyol Isidro Uzcudun (assassinat el 10 de juny de 2000); del religiós català Joaquim Vallmajó; del capellà canadenc Claude Simard; del capellà croata Vijeko; de la religiosa belga Griet Bosmans, etc.
Implicació de Kagame en les massacres de civils a Kibeho i als seus voltants, entre el 21-23 d'abril de 1995.
Implicació de Kagame en la mort violenta de membres espanyols de Metges del Món -Manuel Madrazo, Flors Sirera i Luís Valtueña- ocorreguda el 18 de gener de 1997 a la localitat de Ruhengeri.
Implicació de Kagame en la massacre sistemàtica contra la població civil hutu a Ruhengeri i als seus voltants durant els primers mesos de l'any 1997.
I tant i tants d'altres crims horrorosos als quals fa al·lusió directa i explícita el magistrat-jutge de l'Audiència Nacional Espanyola (que no hi pot res de res, mentre Kagame continuï gaudint de la immunitat que li atorga la seva condició de president en actiu...)

Heu de saber que som molts els ciutadans d'aquesta illa mallorquina, -la que avui visitau,- que ens feim algunes preguntes senzilles, davant d'uns fets tan clars, des de fa molt de temps.

Ens agradaria compartir-les amb vós, perquè les transmetéssiu també al vostre ínclit espòs:

Per què les diverses esglésies, i en particular l'Església Catòlica, no solament no diuen res sobre aquest president Paul Kagame, sinó que, segons sembla, fins i tot li donen suport?
Tot i sabent que “Paul Kagame ordenà personalment l'assassinat de bisbes, capellans i religioses a Rwanda!”
Per què el rei d'Espanya que vós visitau, el president espanyol José Luís Rodríguez Zapatero i tot el seu Govern, no solament no condemnen ni rebutgen Paul Kagame com a president de Rwanda, sinó que s'hi alien per presidir conjuntament certes iniciatives humanitàries de l'ONU abocades al fracàs més estrepitós? Quan saben i tenen ben aclarit que Kagame està implicat, per un magistrat-jutge de l'Audiència Nacional Espanyola, en l'assassinat de ciutadans i ciutadanes de l'Estat espanyol?
Per què la comunitat internacional, autoqualificada de democràtica, -sobretot els Estats Units de Nordamèrica que presideix el vostre espòs, Regne Unit, Canadà, França, Bèlgica, Espanya o Alemanya- contemplen tan passivament l'arribada al poder una altra vegada -per 7 anys consecutius més- d'un president que ja duu 20 anys implicat en la comissió d'actes terroristes, atemptats presidencials, massacres massives, assassinats de contrincants, eliminació de l'oposició, tancament de mitjans de comunicació, etc.? Per què la comunitat internacional, en lloc de donar-hi suport, no fa res de res per impedir-ho?
Per què l'Organització de Nacions Unides, -que té la seva seu central en territori nordamericà- en lloc de facilitar la retirada de l'escena política africana d'un líder que duu damunt les espatlles tantes malifetes, comeses durant tants d'anys seguits, no solament li dóna suport sinó que el tria per presidir una iniciativa tan lloable com la dels Objectius del Mil·lenni (eradicar la fam i la misèria arreu del Planeta)?
Per què en ple segle XXI hem d'acceptar tan passivament comportaments governamentals molt més propis de temps ancestrals, en un país africà com Rwanda, i no n'incrementam els esforços per establir-hi una democràcia veritable, que permeti l'expressió lliure de totes les veus i opinions ciutadanes?

No serà, senyora Obama que la democràcia veritable fa massa por a qui no la practica ni hi creu?

Per a certa gent d'aquesta illa de Mallorca que vós visitau avui, tenim una resposta possible davant de tots aquests fets tan simples. La vos volem fer avinent, per si teniu a bé d'encomanar-la també al vostre espòs:

“Cervells, totalment malignes,
en aquest món ja dominen.
Cervells, que són més benignes,
arraconats hi perviuen.”

Molt agraït a l'atenció que vulgueu prestar a aquest escrit, vos saluda atentament,

Cecili Buele i Ramis,
fill de pare africà i de mare mallorquina

Paul Kagame, als ulls d'un magistrat-jutge de l'Audiència Nacional Espanyola (7)

2010-08-05T10:09:00.001-07:00

Segons es manifesta a l'Acte del magistrat-jutge de l'Audiència Nacional, el general major Paul Kagame va ser una de les persones que es va reunir amb la Delegació Oficial de l'Organització de Nacions Unides per tractar temes relacionats amb l'anomenat “Informe Gersony”, a finals de setembre de 1994.

L'Informe Gersony era un document de l'Alt Comissionat d'Ajuda als Refugiats (ACNUR), que contenia dades relatives a una Missió oficial d'investigació relacionada amb la situació rwandesa, al moment que l'APR/FPR va prendre el poder.

Era el moment en què es produïa la gran tragèdia patida a Rwanda l'any 1994, quan la gran crisi humanitària comportava més d'un milió de persones refugiades als països veïns (Congo, Tanzània i Burundi) que fugien dels enfrontaments militars.

L'objectiu d'aquella Missió oficial d'investigació, promoguda per aquell organisme de Nacions Unides, era precisament arribar a establir si Rwanda reunia en aquells moments les condicions de seguretat suficients per facilitar una repatriació massiva de refugiats.

La conclusió provisional a què arribava aquell Informe era que “Rwanda NO reunia en aquells moments les condicions de seguretat per iniciar les operacions de repatriació de refugiats.”

Jean Marie Vianney Ndagijimana era aleshores ministre d'Assumptes Exteriors de Rwanda. A partir de 1977 s'havia dedicat a la funció pública. Havia estat ambaixador de Rwanda a països diversos (París, 1990-1994; Espanya; OUA; etc.). Fins que el mes d'octubre de 1994, en desacord amb la massacre de milers de civils hutu per les tropes de l'FPR/APR, va decidir dimitir i prendre el camí de l'exili.

Va voler declarar davant del magistrat-jutge de l'Audiència Nacional, l'Il·lm. Sr. Fernando Andreu Merelles, a qui va comunicar que, mentre era ministre d'Exteriors, va tenir notícies d'aquella Missió oficial, fruit d'una reunió d'alt nivell amb una delegació de Nacions Unides, que es va celebrar precisament al seu mateix despatx oficial, el 19 de setembre de 1994.

A aquella reunió al despatx del ministre d'Assumptes Exteriors de Rwanda, a més d'ell com a ministre, hi varen assistir el secretari general adjunt de l'ONU (Kofi Annan); el representant especial de l'ONU a Rwanda (Sharyar Khan); el director de l'ACNUR a Àfrica; el delegat d'ACNUR a Rwanda; un expert nordamericà, responsable de la Missió i l'Informe (Robert Gersony); un col·laborador del ministre rwandès (Simon Nsonere) i un altre funcionari del mateix ministeri.

Aquella Delegació oficial de Nacions Unides va informar detalladament Jean Marie Vianney Ndagijimana sobre les conclusions pràcticament definitives de l'Informe: “Només en tres Prefectures de Rwanda i solament durant dos mesos s'havia aconseguit de reunir informació i d'enregistrar-hi execucions selectives o matances sistemàtiques almanco contra 30.000 persones pertanyents a l'ètnia hutu per part de l'APR/FPR.”

Kofi Annan i Robert Gersony li explicaren que tot estava molt ben detallat; els llocs, les dates, la naturalesa dels crims, les tècniques emprades, la desaparició de cossos, el nombre de víctimes, etc.

Aleshores, el ministre rwandès va demanar-ne un exemplar, d'aquell Informe. Se li va contestar que en aquell moment no era possible. Quan fos definitiu, el farien arribar al Govern de Rwanda.

Aquell Informe Gersony, emperò, va ser embargat per l'Organització de Nacions Unides i no va veure mai la llum. A l'Assemblea General de l'ONU, a finals de setembre de 1994, tant el secretari general Boutros Boutros-Ghali, des de Nova York, com el Departament d'Estat d'EUA, des de Washington, s'oferiren “a NO fer públic aquell Informe i a oblidar-se de les víctimes, a canvi que es reconduís la situació...”

Després d'haver estar present a Nova York i Washington, i que el mateix Paul Kagame exigís al ministre d'Assumptes Exteriors que retornàs immediatament a Rwanda, davant les primeres filtracions a la premsa de l'Informe Gersony, Jean Marie Vianney Ndagijimana viatjà a París, sol·licità l'asil polític i ja no tornà a Rwanda...

(CONTINUARÀ)

Paul Kagame, als ulls d'un magistrat-jutge de l'Audiència Nacional Espanyola (6)

2010-08-05T03:28:00.001-07:00

Davant del magistrat-jutge de l'Audiència Nacional, alguns testimonis es mostren especialment explícits a l'hora de declarar i explicar les intencions de l'APR/FPR d'atacar membres de l'Església Catòlica, molt especialment els missioners que duien més anys servint el país.

Membres de l'APR/FPR atribuïen a aquesta institució eclesiàstica, entre d'altres motivacions, la culpa de la pèrdua del poder l'any 1969, després de segles d'haver-lo exercit gairebé en exclusiva.

Això comportà fets criminals contra religiosos i missioners, tant rwandesos com estrangers. Entre d'altres, és el cas del bisbe Mons. Nsengiyumva, d'altres bisbes, capellans i religioses, el capellà espanyol Isidro Uzcudun (assassinat el 10 de juny de 2000), el religiós català Joaquim Vallmajó, el capellà canadenc Claude Simard, el capellà croata Vijeko, o la religiosa belga Griet Bosmans...

El magistrat-jutge de l'Audiència Nacional, l'Il·lm. Sr. Fernando Andreu Merelles, s'endinsa en el seu Acte del Sumari 3/2.008-D fins a les entreteles dels detalls més precisos, a l'hora de reflectir-hi dades i circumstàncies que n'aclareixin els fets.

El cas del capellà espanyol Isidro Uzcudun n'és un bon exemple.

L'assassinat d'aquell capellà va ser considerat i tractat com un simple assumpte de delinqüència comuna, centrat en el robatori com a mòbil del crim (tot i que s'hi trobaren quantitats importants de doblers fàcilment localitzables, al seu despatx parroquial).

Se sabia que els capellans espanyols, especialment Isidro Uzcudun, disposaven de molta informació i mantenien una xarxa de relacions socials i comunals força extensa, en relació amb els esdeveniments que havia patit aquella zona de Rwanda.

També era públic que Isidro Uzcudun s'havia mostrat molt crític amb les autoritats locals de l'FPR/APR de Mugina/Kabgayi. No només per la gestió pública realitzada en temps passats sobre els esdeveniments de l'any 1994, (inclosa la mort de bisbes, religiosos i religioses de Kabgayi), sinó sobretot els darrers anys, abans de ser assassinat.

Segons aquests testimonis diversos, Paul Kagame havia ordenat personalment l'assassinat de bisbes, capellans i religioses a Kabgayi, Gakurazo l'any 1994 (pàg. 64, TAP-007, TAP-003, TAP-043 i TAP-002)

(CONTINUARÀ)

Paul Kagame, als ulls d'un magistrat-jutge de l'Audiència Nacional Espanyola (5)

2010-08-04T15:35:00.001-07:00

Una de les aportacions extraordinàries que inclou l'Acte del Sumari 3./2.008-D, que “acorda, mana i signa” a Madrid el magistrat-jutge de l'Audiència Nacional, l'Il·lm. Sr. Fernando Andreu Merelles, és la informació que s'hi recull, relativa a l'estructura política i militar rwandesa, al front de la qual romania Paul Kagame a la dècada dels anys 90.

S'hi pot veure que, arran de la invasió militar de Rwanda que, des d'Uganda, realitzà l'Armada Patriòtica Rwandesa, l'aleshores major Paul Kagame -qui es trobava en període de formació militar als EUA, sembla que al Fort Bragg- arribà el 13 d'octubre de 1990 al territori controlat per l'Armada Patriòtica Rwandesa, amb la finalitat de fer-se càrrec de l'Alt Comandament Militar.

Li'l enviava el president d'Uganda, Yoweri Kaguta Museveni, perquè se n'ocupàs, després que n'hagués mort el titular, Fred Rwigema, segons sembla, assassinat pels majors Peter Baingana i Chris Bunyenyezi.

Malgrat la negativa inicial d'aquests dos militars, Kagame n'arribà a prendre possessió una setmana després, el 22 d'octubre de 1990. Aquell mateix dia els dos majors, Baingana i Bunyenyezi, foren assassinats en circumstàncies encara no del tot aclarides.

S'iniciava, així, la instauració del terror intern i l'assumpció incontestable i indiscutible de totes i cadascuna de les ordres emanades de Paul Kagame.

Pertot arreu s'estengué la por a patir la mateixa sort o una altra d'anàloga.

Aleshores, el grau de confiança més alt quedava reservat per als militars procedents d'Uganda. Eren els més ben considerats per Kagame. Després venien els militars procedents de Tanzània. Llavors els militars procedents de Burundi. En quart lloc, els militars procedents del Congo. I finalment els militars procedents de Rwanda (eren els més mal considerats, se'ls vigilava molt de prop i se'ls tenia molt poca confiança).

A dalt de tota aquella estructura política i militar estava situat el comandant en Cap de l'Alt Comandament Militar, el general major Paul Kagame.

D'ell sortien directament totes les ordres precises per a la majoria de les operacions militars o d'intel·ligència. En qualsevol cas, Kagame era el responsable darrer, a qui se li demanaven instruccions, en cas que no s'hi veiessin clares les ordres, tant en relació amb crims comesos contra rwandesos, com expatriats, com congolesos.

A partir del general major Paul Kagame es crearen dos canals de transmissió d'ordres militars: l'estructura regular de l'exèrcit de l'APR, atribuït al Comandant de la Unitat de l'Alt Comandament Militar (general major James Kabarebe, assistent militar directe de Kagame) i l'estructura paral·lela del servei d'intel·ligència militar o dels serveis secrets de l'APR (general major Kayumba Nyamwasa -fins al juliol de 1994-, substituït pel tinent coronell Karake Karenzi.)

Aquests eren els 4 més alts responsables, polítics i militars, referenciats de forma precisa en els crims internacionals detallats a les diligències d'investigació realitzades; crims comesos tant a Rwanda com al Congo.

Totes dues xarxes s'encarregaven de planificar i executar ordres militars o terroristes precises.

Mentre l'exèrcit tenia encomanades les grans operacions militars, els serveis secrets es reservaven per a accions amb objectius específics, realitzats per comandos altament qualificats per a atacar persones o objectius preestablerts:

operacions d'eliminació sistemàtica de població civil;
o de persones qualificades com a molestes o oposades a les estratègies i desitjos de l'APR/FPR;
dirigents del partit polític MNRD que ocupava el poder aleshores;
religiosos considerats com a col·laboradors del règim polític que es pretenia combatre;
responsables locals o persones simplement desfavorables a l'FPR;
líders polítics hutu en el punt de mira de ser eliminats;
líders polítics, quadres de partits, activistes de la societat civil i defensa de drets humans, religiosos, líders d'opinió, fins i tot de l'ètnia tutsi si convenia...

Arribat a aquest punt, el magistrat-jutge de l'Audiència Nacional esmenta la figura de Joaquim Vallmajó.

S'hi manifesta que certes informacions d'intel·ligència militar, l'any 1992, feien referència a un religiós espanyol o blanc que freqüentava centres de dispensació de medicaments i centres de desplaçats per la guerra... Aquestes informacions d'intel·ligència circularen per membres de l'APR, en tenir constància que el religiós espanyol transmetia informacions a l'exterior de Rwanda...

(CONTINUARÀ)

Paul Kagame, als ulls d'un magistrat-jutge de l'Audiència Nacional Espanyola (4)

2010-08-04T04:38:00.000-07:00

Qui són tots aquests TESTIMONIS PROTEGITS, TAP002, TAP003, TAP004, TAP006 i TAP007, que han anat apareixent a l'Acte del Sumari 3/2.008-D que instrueix el magistrat-jutge de l'Audiència Nacional Espanyola, l'Il·lm. Sr. Fernando Andreu Merelles?

El testimoni protegit TAP002 (pàg. 122) és un militar de l'Armada Patriòtica Rwandesa, pertanyent a l'ètnia tutsi, nascut a Mbarara (Uganda), amb un coneixement extens de fets criminals ocorreguts a Rwanda.
Sobretot des que l'any 1988 s'incorpora a l'exèrcit d'Uganda i posteriorment, l'any 1991, a l'Armada Patriòtica Rwandesa.
Roman adscrit a l'Alt Comandament Militar de l'APR fins novembre de 2001, quan fuig cap a Uganda, en tenir coneixença que l'APR el vol matar. Segueix, així, el camí de l'exili.

El testimoni protegit TAP003 (pàg. 43) és un militar de l'APR, pertanyent a l'ètnia tutsi, nascut a Gitagata, localitat situada a la Prefectura de Kigali-Rural, de Rwanda, amb coneixença extensa de fets criminals ocorreguts al país.
Sobretot des que el 6 d'octubre de 1990, (5 dies després que s'iniciï des d'Uganda la invasió de Rwanda), roman integrat en unitats militars especials diverses i d'elit: Batalló 9è, la Yankee Combined Mobile Force, la Sierra Mobile Force, el Batalló 59è, el Network Commando, la Directorate Millitary Intelligence, el Departament d'Investigació Criminal, el Departament Counter Intelligence.
Acaba adscrit a les unitats de combat que operen a la República Democràtica del Congo, fins que el 4 de febrer de 2001 pren la decisió de seguir el camí de l'exili, cap a Uganda.

El testimoni protegit TAP004 (pàg. 36) és un militar de l'APR, pertanyent a l'ètnia tutsi, coneixedor extens de fets criminals ocorreguts a Rwanda.
Sobretot des que l'any 1990 s'incorpora a l'APR, a Uganda, on inicia la seva formació militar.
Posteriorment s'uneix al front de Gashenyi (localitat de Muvumba, pertanyent a la Prefectura de Byumba), fins al 25 de febrer de 2001, quan formalitza la seva dimissió i desmobilització del seu lloc dins l'exèrcit de l'APR, i segueix el camí de l'exili.

El testimoni protegit TAP006 (pàg. 31) és un civil, pertanyent a l'ètnia hutu, amb un coneixement extens de fets criminals ocorreguts a Rwanda.
Molt particularment des que el 19 de juliol de 1994 és nomenat secretari general del Govern de Rwanda fins al 22 d'agost de 1994, que és nomenat cap dels Serveis Secrets Civils del Govern polític i militar de l'APR/FPR.
També exerceix el càrrec de cap del Barreau Central National de la Interpol, amb seu a la capital rwandesa, Kigali.
Tots dos càrrecs, els ocupa de forma continuada, a Rwanda, fins al 31 d'agost de 1995, en què decideix dimitir-ne, després d'haver pres el camí de l'exili.

El testimoni protegit TAP007 (pàg. 59) és un militar de professió, pertanyent a l'ètnia hutu. Ha fugit a Uganda l'any 1973 i des de l'any 1990 pertany a l'organització política Front Patriòtic Rwandès, a Uganda.
Fins que dimiteix com a secretari de logística de l'FPR a Jinja/Uganda, el mes d'octubre de 1993. Tot i que decideix de mantenir-se com a membre de l'organització de l'FPR, per por a ser eliminat.
Amb un coneixement extens de fets criminals ocorreguts a Rwanda, molt particularment des que, a més de servir l'aparat polític de l'FPR, dona suport a l'APR, des de la rereguarda, a la seva localitat de residència a Uganda en aquell moment, concretament a Jinja).

Com es pot veure, tots aquests TESTIMONIS PROTEGITS són homes, hutu o tusi, civils o militars, experts coneixedors de crims comesos a Rwanda, sobretot a la dècada dels anys 90.

(CONTINUARÀ)

Paul Kagame, als ulls d'un magistrat-jutge de l'Audiència Nacional Espanyola (3)

2010-08-04T04:31:00.001-07:00

Per si no bastaven les QUATRE accions terrorífiques esmentades fins ara, en les quals roman implicat directament el general major Paul Kagame, president actual de la República de Rwanda, el magistrat-jutge de l'Audiència Nacional Espanyola, l'Il·lm. Sr. Fernando Andreu Merelles, compleix amb el seu deure d'esmentar-ne moltes més, al llarg de les 182 pàgines de què consta l'Acte del Sumari 3/2.008-D, de 6 de febrer.

És el cas de:

la mort violenta de membres espanyols de Metges del Món -Manuel Madrazo, Flors Sirera i Luís Valtueña- ocorreguda el 18 de gener de 1997 a la localitat de Ruhengeri;
com també la massacre sistemàtica contra la població civil hutu a Ruhengeri i als seus voltants durant els primers mesos de l'any 1997.

La coincidència de diversos testimonis protegits porta el magistrat-jutge a extraure'n algunes conclusions que deixen ben malparat el president actual de la República de Rwanda, Paul Kagame.

El testimoni protegit TAP004, esmenta davant del magistrat-jutge certes operacions militars, obertes i sistemàtiques, contra la població civil a la zona nord de Rwanda, en particular a la zona de Mutara (Muvumba/Byumba), on la població civil majoritàriament hutu va ser atacada i massacrada sistemàticament; en algunes localitats fins i tot va ser eliminada per complet.

Es concentra, així i tot, en els fets criminals en els quals fou testimoni directe com a Oficial d'Intel·ligència de la Gendarmeria de Ruhengeri.

També els testimonis protegits TAP002, TAP003, TAP006, TAP007 en confirmen i n'amplien la feta.

L'Acte del magistrat-jutge, en recollir les aportacions que hi fan aquests testimonis protegits, indica que els tres membres de Metges del Món disposaven d'informació sensible sobre les massacres realitzades per l'Armada Patriòtica Rwandesa (APR) en relació amb la població civil hutu.

Una informació relacionada en certa manera amb el dispensari i les localitats més properes que eren objecte del projecte d'assistència sanitària de l'organització esmentada als voltants de Ruhengeri.

Una informació que havia estat obtenguda directament d'un testimoni/supervivent presencial que acompanyà els espanyols fins al mateix lloc dels crims.

L'objectiu final d'aquella casta d'operacions, segons els testimonis protegits, era evitar que observadors externs poguessin esdevenir testimonis directes de les massacres que hi realitzava l'Armada patriôtica Rwandesa a la regió de Ruhengeri.

Tot allò es feia sota l'Alt Comandament polítc i militar del general Paul Kagame.

Tant el TAP002, com el TAP004, davant del magistrat-jutge, manifestaren com a impossible que es prengués la decisió d'eliminar ciutadans espanyols sense el coneixement o l'ordre previs del general major Paul Kagame en persona(pàg. 43).

(CONTINUARÀ)

Paul Kagame, als ulls d'un magistrat-jutge de l'Audiència Nacional Espanyola (2)

2010-08-03T17:35:00.000-07:00

La primera vegada que el magistrat-jutge de l'Audiència Nacional Espanyola, l'Il·lm. Sr. Fernando Andreu Merelles, esmenta el nom del general Paul Kagame a l'Acte del Sumari 3/2.008-D (pàg. 8 i 9), el situa assistint a la darrera d'una sèrie de reunions d'alts comandaments i dirigents de l'APR/FPR (Armada Patriòtica Rwandesa/Front Patriòtic Rwandès): la celebrada a Mulindi, el 31 de març de 1994, a les 14:30 hores.

Què hi feia, allà, Paul Kagame?

Hi era present amb la finalitat de “preparar un atemptat que acabàs amb la vida de l'aleshores president de Rwanda Juvenal Habyarimana.
Volien assaltar definitivament el poder, i crear una situació de conflicte civil”.

En paraules del magistrat-jutge, en aquella reunió de Mulindi es perfilaren els darrers detalls de l'atemptat contra l'avió presidencial: la determinació del lloc des d'on llançar els míssils terra/aire i la composició del comando que n'executàs l'atemptat.

El 6 d'abril de 1994, un Falcon-50 rebia els impactes de dos míssils de precisió SA 16 o IGLA, llançats des de la colina de Masaka, que hi provocaven la caiguda de l'avió i la mort instantània de tots els ocupants: el president de la República de Rwanda, Juvenal Habyarimana; el general major Deogratias Nsabimana; l'ambaixador Juvenal Renazo; el coronell Elie Sagatwa; el doctor Emmanuel Akingeneye; el major Thadée Bagaragaza; el president de la República de Burundi, Cyprien Ntaryamira; el secretar Bernard Ciza; el ministre Cyriaque Simbizi; la tripulació francesa, el coronell Jean-Pierre Minaverry, el major Jack Heraud i el sergent major Jean Marie Perine.

Aquell atemptat fou l'espira que provocà l'explosió i inicià les matances de civils; alhora que, des de l'Alt Comandament, Paul Kagame donava les ordres oportunes per atacar les Forces Armades Rwandeses (FAR), com a inici de la fase final de la presa del poder, tot i sabent que no s'impediria la més que previsible massacre de persones tutsi que havien romàs a Rwanda i serien assassinades els dies següents.

L'Acte del Sumari del magistrat-jutge no torna a esmentar el nom de Paul Kagame fins que no arriba a les pàgines 31-33.

És llavors quan comença a entrar molt més en els detalls i fonaments en què sustenta la resolució i els indicis racionals de criminalitat.

El testimoni protegit TAP-006, un civil, pertanyent a l'ètnia hutu, és un gran coneixedor de fets criminals ocorreguts a Rwanda. Havia ocupat diversos alts càrrecs dins el Govern de Rwanda: secretari general del Govern (entre el 19-07-1994 i el 22-08-1994); cap dels Serveis Secrets Civils del govern político-militar de l'APR/FPR; cap del Barreau Central National de la Interpol amb seu a la capital rwandesa, Kigali (entre el 22-08-1994 i 31-08-1995)... fins que va prendre la decisió de dimitir-ne i d'exiliar-se fora del país...

Davant del magistrat-jutge de l'Audiència Nacional Espanyola, aquest testimoni protegit, en identificar els 10 responsables criminals més rellevants, comença assenyalant-hi el general major Paul Kagame, en la seva condició de Comandant en cap de l'Armada Patriòtica Rwandesa.

Li atribueix tres fets criminals, que són fruit directe i propi d'una decisió del general major Paul Kagame. A banda d'altres decisions que aquest també va prendre, però amb la intenció de cobrir altres crims comesos pels seus inferiors jeràrquics, bé sigui per ordre seva, o amb la seva coneixença o amb la seva aquiescència.

Els tres fets criminals, que aquest testimoni protegit atribueix clarament a la decisió pròpia i directa del general major Paul Kagame, són:

les massacres de població civil a la ciutat nordenca de Byumba i als seus voltants, a finals d'abril de 1994;
les massacres de bisbes i religiosos prop de Kabgayi, el mes de juny de 1994;
i les massacres de civils a Kibeho i als seus voltants, entre el 21-23 d'abril de 1995.

Són tres crims que, segons el testimoni protegit, recauen damunt les espatlles del general major Paul Kagame, sota la seva responsabilitat directa.

(CONTINUARÀ)

Paul Kagame, als ulls d'un magistrat-jutge de l'Audiència Nacional Espanyola (1)

2010-08-03T15:43:00.000-07:00

L'Administració de Justícia espanyola, -Sumari 3/2.008-D-, a través de l'Il·lm. Sr. Fernando Andreu Merelles, magistrat-jutge del Jutjat Central d'Instrucció núm. 4 de l'Audiència Nacional, amb seu a Madrid, decretava el 6 de febrer de 2008 la presó provisional de 40 comandaments militars rwandesos.

Els considerava membres actius d'un grup d'estructura político-militar fortament armat i organitzat.

Els acusava d'haver duit a terme activitats de caràcter criminal, a partir del mes d'octubre de 1990, tendents a eliminar la població civil.

Els denunciava com a autors d'actes terroristes de magnitud i intensitat diverses al territori de Rwanda, fonamentalment a la zona nord i centre, a les ordres d'un comandament estructurat, estable, organitzat estratègicament i fortament.

Els feia responsables d'haver desplegat un règim de terror, amb una planificació preestablerta de segrests, tortures, violacions de dones i al·lotes, empresonaments sense cap casta de procés, assassinats selectius de persones, destrucció i eliminació sistemàtica de cadàvers, massacres indiscriminades i sistemàtiques de poblacions refugiades, actes de pillatge, etc.

El magistrat-jutge de l'Audiència Nacional espanyola n'ordenava el lliurament de les requisitòries nacionals i internacionals oportunes.

S'interessava per la recerca i captura i per l'ingrés a la presó d'aquella quarantena de militars que havien de ser posats a disposició d'aquell Jutjat.

I també n'ordenava la publicació a les Ordres Generals de la Policia i la Guàrdia Civil, i al Servei d'Interpol, expedint-ne igualment les Ordres Europees de Detenció i Lliurament...

L'Acte del magistrat-jutge Central d'Instrucció núm. 4 de l'Audiència Nacional, Il·lm. Sr. Fernando Andreu Merelles, consta de 182 pàgines, redactades amb el màxim rigor i al més mínim detall.

El general major Paul Kagame -actual president de la República de Rwanda- hi és esmentat, a moltíssimes de les pàgines d'aquest document, en més de 100 ocasions!

Quan falten tan sols molt pocs dies per a les eleccions presidencials a la República de Rwanda, pot resultar força il·lustratiu atansar-se a aquest Acte del sumari 3/2.008-D, per veure què se'n diu, d'aquest personatge tan sinistre que avui dia està damunt fulla.

Pentura, d'aquesta manera, hom pot entendre i copsar millor el significat que comporta la farsa electoral a la Presidència de la República de Rwanda muntada per al dilluns 9 d'agost: arribant fins i tot a impedir, amb molt males arts, que hi puguin participar lliurement les formacions polítiques de l'oposició democràtica. I aconseguint el vistiplau de la comunitat internacional que roman muda, silenciosa, sorda, cega i inoperant!

És el cas de les Forces Democràtiques Unificades-Inkingi (FDU), entre d'altres. Aquesta formació política hi ha presentat com a candidata Victoire Ingabire Umuhoza.
Quan només falten uns pocs dies per a la jornada electoral, encara no ha estat autoritzada a inscriure's al Registre!

(CONTINUARÀ)

Victoire Ingabire Umuhoza, al Facebook (5)

2010-08-03T08:45:00.001-07:00

De manera incansable, la lluitadora i candidata a la Presidència de la República rwandesa, Victoire Ingabire Umuhoza, qui, 6 dies abans de la jornada electoral, encara no ha pogut inscriure la seva formació política -FDU-Inkingi- al Registre oficial, s'expressa i manifesta amb gran claredat al seu Mur del Facebook, on reprodueix opinions autoritzades sobre la situació a Rwanda:

França, preocupada per la suspensió d'una trentena de mitjans de comunicació abans de les eleccions presidencials a la República de Rwanda
Rwanda News Agency. Agence Rwandaise d'Information

Els drets humans tenen por d'unes eleccions no democràtiques a Rwanda
Channel 4 News

El president Paul Kagame de Rwanda ha carregat contra els mitjans occidentals per criticar el seu estil de govern.
Africa news.com. “Va defensar el sistema polític del país tot i la creixent preocupació per l'estat de dret i pels drets humans.”

Polítics de l'oposició i periodistes, perseguits pocs dies abans de les eleccions a la Presidència de Rwanda Knaup Horand .
Poc dies abans de les eleccions a Rwanda, com a model de país a l'Àfrica, l'oposició hi és fustigada i els crítics amb el règim són arrestats o assassinats. Malgrat el seu èxit en la transformació del país, el president Paul Kagame no ha tingut mai cap gran estima per la llibertat d'expressió i els drets humans...
Durant anys Kagame va ser vist com un líder model a Àfrica... Els EUA varen construir una de les seves més gran ambaixades africanes a la capital de Rwanda, Kigali... El 2009, el Banc Mundial el va nomenar gran reformador del món...
Els darrers mesos, just abans de les eleccions presidencials previstes per a dilluns que ve, el president ha mostrat una cara completament diferent -una cara més semblant a la d'altres líders africans-, prohibint diaris, arrestant periodistes i líders de l'oposició, quan no els ha fet matar... El govern s'ha distanciat dels assassinats; no obstant això cap dels casos ha estat resolt...
A diferència d'altres líders africans, Kagame no és sospitós d'haver-se folrat les butxaques durant el seu mandat. La seva caravana d'automòbils és relativament modesta. No beu alcohol i valora la puntualitat. Els empleats que no arriben al palau presidencial a les 7 am, se'ls prohibeix d'entrar als locals durant les properes dues hores. Aquestes virtuts també han contribuït a la seva popularitat als Estats Units i Europa...
Els Estats Units han ofert a Rwanda prop de $ 200 milions (154.000.000 €) en ajuda externa anual. L'ex primer ministre britànic, Tony Blair és un assessor personal del president Kagame. Aquesta primavera, el Fons Monetari Internacional li ha promès 431.000.000 $ per a un programa de lluita contra la SIDA i la tuberculosi. Cap altre país africà no rep tanta atenció i suport...
Clau per veure els riscos polítics a Rwanda. Hereward Holland .
La inseguretat i la repressió política van en augment a Rwanda, abans de les eleccions presidencials de dilluns que ve, on s'espera que guanyi Paul Kagame. La comunitat internacional ha elogiat a Rwanda per la seva ràpida recuperació, després del genocidi de fa 16 anys; per la seva estabilitat i per la seva visió de convertir-se en un país amb ingressos mitjans per al 2020... Però mentre el Banc Mundial va votar Rwanda, com el reformador de negocis que més ha millorat a nivell mundial, les desavinences dins de l'elit governant i la inseguretat regionals posen en perill el clima d'inversió... Aquests són alguns dels factors de risc:
- Repressió als crítics . Kagame ha estat aplaudit per establir l'estabilitat i la reconstrucció del país després del genocidi de 1994... Però els seus crítics l'acusen de ser autoritari i d'haver perseguit la llibertat de premsa. Sostenen que la cohesió social i el desenvolupament han arribat a Rwanda, a costa de la llibertat d'expressió. Grups de drets humans diuen que hi ha hagut una ofensiva contra els mitjans crítics i els partits de l'oposició...
- Divisions internes. Diplomàtics i fonts pròximes al govern diuen que les fissures a l'interior del Front Patriòtic de Rwanda (FPR) que governa, porten el risc de soscavar l'estabilitat de la nació...
- Estabilitat regional. Rwanda depèn dels seus veïns per on passin amb seguretat els seus béns. Tot, des de la seva gasolina, dièsel i oli pesat ha de ser transportat per Kenya i Tanzània...
- Mercat de capitals. El Comitè Consultiu del Mercat de Capital diu que la captació ha estat feble, perquè el paper del govern ha estat comprat principalment per inversors institucionals que s'aferren fins al seu venciment...
Amb tot aquest panorama, Victoire Ingabire Umuhoza remarca que els riscos polítics principals a Rwanda, segons diplomàtics i fonts pròximes al govern, son les fissures existents dins del Front Patriòtic Rwandès (FPR), que posen en perill l'estabilitat de la nació...
I també que, segons els analistes regionals, bona part de la banca, plantacions de te, cafè, tabac i minerals, empreses de productes d'exportació, etc. estan en mans de persones properes a Kagame i l'elit de l'FPR.

Farsa democràtica a la República de Rwanda

2010-08-02T09:35:00.001-07:00

Una setmana més, i, d'aquí a 7 dies, la farsa democràtica d'unes eleccions presidencials a la República de Rwanda haurà culminat amb èxit aclaparador per al general Paul Kagame.

És el que es desprèn, si hom segueix de prop les incidències patides en carn pròpia per la representant opositora, presidenta de les Forces Democràtiques Unificades-Inkingi (FDU), Victoire Ingabire Umuhoza.

Previsiblement són a punt de reproduir-se set anys més de govern dictatorial tutsi. I amb això, n'hauran hagut de passar més d'una dotzena (sense que cap jutge pugui portar davant dels Tribunals el militar colpista, implicat en el genocidi rwandès).

En aquesta ocasió, les mesures governamentals adoptades durant el procés electoral de l'any 2010 ofenen la intel·ligència democràtica, mínimament desplegada dins qualsevol cervell humà.

A les fortes pressions jurídiques exercides, amb les quals s'acusa l'oposició de malfactora, s'hi afegeixen les accions violentes promogudes per eliminar físicament opositors, o per atemorir-los, o per fer-los desistir de postures crítiques, o per impedir-los d'inscriure's al Registre electoral.

És el que s'afanyen a anunciar els mitjans de comunicació d'arreu del Planeta, inspirant-se en les consignes emanades des dels grups de pressió dels EUA i del Regne Unit: és imminent la victòria aclaparadora del president Paul Kagame, dia 9 d'agost de 2010, a Rwanda.

Probablement no van errats de comptes i l'encerten de ple. Cosa que es tradueix, pràcticament, en la derrota vergonyosa de la vella Europa, autodeclarada democràtica, promotora de l'Estat del benestar, defensora dels drets humans, protectora del medi ambient!

No podem oblidar ni passar per alt que, al cap davant d'aquesta derrotada Europa, s'hi troba qui se n'ha exercit de molt mala manera com a president, durant la primera part de l'any 2010, José Luís Rodríguez Zapatero.

Per afegitó i per si això no bastava, el president espanyol accedeix a anar de bracet amb el president rwandès, a l'hora de presidir una iniciativa de l'ONU, com la dels Objectius del Mil·lenni -l'eradicació de la pobresa i la fam arreu del Planeta!-. Amb un duo presidencial d'aquestes característiques, estan cantats els resultats, més que previsibles.

Qui, d'una banda, amb les mesures governamentals adoptades, no ha aconseguit res més que incrementar la situació d'atur i malestar social a Europa; o qui no dubta a imposar la força dels seus mètodes violents, de l'altra; com poden servir eficientment de model a seguir perquè millorin, de fet, la situació de fam i de misèria arreu del món? Si més no, paradoxal, a més no poder!

Enmig de tot aquest rebombori promogut ni més ni manco que per la mateixa Organització de Nacions Unides (ONU), no ha de sorprendre que gent tan lluitadora i agosarada com la rwandesa Victoire Ingabire Umuhoza, aspirant a la Presidència de la República de Rwanda, en representació d'una formació política que ni tan sols ha estat autoritzada a inscriure's al Registre electoral, publiqui una sèrie de manifestacions cridaneres al seu Mur feisbuquer:

“EUA no ha de reconèixer la farsa electoral rwandesa. Grups africans favorables a la democràcia fan una crida a l'Administració del president Obama perquè confirmi que es tracta d'una veritable farsa electoral.”
Alhora que al·ludeix al fet que pocs dies abans de les eleccions presidencials una trentena de mitjans de comunicació han estat clausurats:
Amb el sentit comú característic de la gent profundament democràtica, es demana:
"Com és possible que es dugui a terme una elecció normal sense una premsa lliure, sense que els votants hagin pogut accedir a una informació independent i esdevenir així capaços de mantenir-hi un debat obert? Allò que veim no és una elecció presidencial lliure. Es tracta de l'orquestració tancada d'un exercici encaminat a designar el retorn de Paul Kagame al seu despatx.”
”Kagame diu als seus crítics: 'Passeu gana!' El president Kagame es va plantar dilluns davant desenes de milers de persones, a Gicumbi, amb un sol missatge ben senzill: si els seus crítics no són capaços de veure el suport que té, ja es poden cercar un altre lloc on viure.”
”Quatre candidatures i una sola veu durant la campanya electoral rwandesa. El règim pretén fer creure que vol consultar el poble. El seu objectiu primordial és conservar el poder que ha tengut, mantengut i defensat per la força. Aquesta mascarada electoral és una cortina de fum per a l'opinió internacional."

Amb un panorama d'aquestes característiques, s'acosta el dia de les eleccions “democràtiques” a la República de Rwanda, el 9 d'agost de 2010.

Victoire Ingabire Umuhoza, al Facebook (3)

2010-08-01T16:53:00.000-07:00

A més de les aportacions directes que Victoire Ingabire Umuhoza fa al seu Mur, d'altres mitjans també n'informen. És el cas d'UMOYA: Comitès de Solidaritat amb l'Àfrica negra.

Vet ací una anàlisi senzilla i acurada de la situació que es viu a Rwanda, pocs dies abans de la jornada electoral convocada per elegir el president de la República, el 9 d'agost de 2010.

Es parla de Victoire Ingabire Umuhoza, que ha viscut 17 anys exiliada a Holanda, la més coneguda d'entre les figures representatives dels partits de l'oposició. És una de les que han romàs sotmeses a pressions verbals i físiques, acusada de divisionisme i de difusió de la ideologia genocida.

S'hi explica que el règim del general Paul Kagame utilitza la premsa i els mitjans de comunicació per diabolitzar els adversaris. Cosa que evidencia el paper nul que hi tenen els partits de l'oposició: ni tan sols no han aconseguit d'inscriure'n els candidats al Registre electoral. Els únics candidats que s'hi han pogut inscriure pertanyen a partits satèl·lits de l'entorn del Front Patriòtic Rwandès del president Kagame, amb l'objectiu de crear la impressió que Rwanda compta amb un sistema multipartidista... (semblant a Guinea Equatorial, vaja!).

S'hi analitza la importància que poden tenir en el futur certs esdeveniments que poden ser l'expressió d'un règim que es debat contra la seva pròpia desintegració: continues mostres de desacord de Kagame amb generals de la cúpula dirigent militar, abandó del seu propi secretari privat, detencions de militars, atemptats frustrats contra companys dirigents (Patrick Karegeya, Faustin Kayumba Nyamwasa...), assassinats de periodistes independents com Jean-Léonard Rugambare, decapitacions de líders de l'oposició com André Kagwa Rwisireka...

S'hi explica com és aquest president rwandès que, des de l'any 1994 ençà és l'home fort del país, hores d'ara assaboreix el mal gust de veure l'increment de les tensions internes i de la violència s'hi està imposant.

S'hi dibuixa el paper dels països que mantenen relacions amb Rwanda. I la relació d'aquesta amb la República Democràtica del Congo.

S'hi considera molt important per a Rwanda i per a l'Àfrica Central que la comunitat internacional adopti un comportament més crítica davant del règim del general Kagame.

Victorie Ingabire Umuhoza, al Facebook (2)

2010-07-31T02:52:00.000-07:00

Ja hem començat a preparar els nostres partidaris per a una resistència no violenta. Nosaltres rebutjam la violència i aquest és el lema de la nostra acció.

Sabem que després d'unes eleccions fraudulentes i d'un frau massiu, aquest país ja no serà mai com abans.

El titular i els seus seguidors fan comptes d'utilitzar la força per mantenir-se en el poder... Obliden que fins i tot els imperis més grans han caigut. No han après cap lliçó de la història de l'apartheid, del feixisme i de moltes altres dictadures.

La meva intenció és mantenir-me viva, i estic disposada a fer una resistència pacífica fins a la victòria final.

Tenim molt clar que només perquè tens una elecció, això no significa que siguis una democràcia. Nosaltres no vivim en un país lliure... Les llibertats polítiques no existeixen a Rwanda...

Diu un economista resident a Kigali, la capital de Rwanda, que aquests edificis nous esdevenen per als donants internacionals com l'Oest a veure": "Aterren a Kigali, s'hi passen dos o tres dies i pensen que sí, que han de continuar donant-los diners. ... És evident que hi fan alguna cosa, amb això."

Una de les qüestions a plantejar-se: Kagame, líder visionari o cabdill africà?

Victoire Ingabire Umuhoza, al Facebook

2010-07-30T16:51:00.000-07:00

Com a bona feisbuquera, Victoire Ingabire Umuhoza manifesta diàriament la seva opinió sobre la situació política que viu i pateix en carn pròpia i directament, a Rwanda, a molt pocs dies abans d'unes eleccions en les quals ni tan sols ha pogut inscriure el seu partit, les FDU-Inkingi (Forces Democràtiques Unificades-Inkingi).

“És una llàstima -diu la presidenta de les FDU-Inkingi- que els països amics de Rwanda continuïn donant suport a un règim que ignora els drets bàsics dels seus ciutadans. La comunitat internacional va abandonar els ruandesos durant el genocidi de 1994. Tornaran a fer els ulls grossos de bell nou, mentre la crisi s'aprofundeix i no s'eradica? La nostra lluita continuarà fins que les FDU-Inkingi estiguin inscrites al Registre electoral...

Com és que els diplomàtics i periodistes continuen ignorant igualment les realitats tràgiques de la vida per a la mitjana de la població de Rwanda? Mentre llueix Kigali, la capital, el 90 per cent de la població rwandesa està sumida en la pobresa...”

Continua esmentant i enllaçant notícies que ajuden a copsar més nítidament el clima electoral d'una farsa democràtica en la qual només participen 4 formacions polítiques partidàries del president Kagame (cap dels partits de l'oposició no s'hi ha pogut inscriure):

Augment de la violència política a Rwanda
No hi ha dret. Ingabire Umuhoza no té dret a un lloc de residència en el seu propi país
Victoire Ingabire Umuhoza ha hagut d'enviar carta de protesta a l'Editor del TIME, per haver posat en boca seva expressions que ella no ha pronunciat mai: “Els escric per protestar contra les denúncies del seu reporter, el Sr Alex Perry, en el seu recent article titulat "Rebel reformador de Rwanda: Paul Kagame" que es publicarà el dilluns 9 agost 2010, però que ja està disponible en línia.”

D'altres enllaços interessants sobre aquest mateix assumpte:

Kagame: de la alfombra roja de Kinshasa al plantón de Zapatero en España I
África Fundación Sur 30/07/2010
Kagame: de la alfombra roja de Kinshasa al plantón de Zapatero en España II
África Fundación Sur 30/07/2010
¡Enterémonos de “ese jaleo de no sé qué que pasó en Ruanda”!
África Fundación Sur 30/07/2010
Daños colaterales
África Fundación Sur 30/07/2010

Suport real a la llibertat i la democràcia, a Àfrica

2010-07-29T15:05:00.000-07:00

El president Barack Hussein Obama, al seu discurs de 2009 a Accra, Ghana, va dir que els Estats Units havien de donar suport a institucions fortes i no a homes forts.

Això no obstant, en el cas de Rwanda, no és més que retòrica pura!

Els rwandesos, com la majoria d'africans, animats amb l'elecció d'Obama, esperaven que allò podia comportar una nova relació, més pacífica i cooperativa, entre els EUA i Àfrica.

Però Obama ha ampliat l'Africom, el Comando nordamericà d'Àfrica. I ara roman callat veient que l'home fort de Rwanda, el president Paul Kagame, es prepara una farsa electoral presidencial per mantenir-ne el control brutal des del poder.

"El 3 d'agost, a Washington DC, nosaltres, els defensors de l'Àfrica, ens reunirem al Club de Premsa Nacional i demanarem al president Obama i al Departament d'Estat dels EUA que no reconeguin la legitimitat dels resultats de les properes eleccions del 9 d'agost a Rwanda, i que acabin amb la militarització d'Àfrica i amb el suport a règims repressius. La política dels EUA ha estat donar suport a homes forts", diu Maurice Carney, director executiu d'Amics del Congo.

I al capdavant de la classe hi ha Paul Kagame, que n' ha rebut el suport militar, l'armament, l'entrenament i la intel·ligència.

Com a resultat de tot això, ha estat capaç d'envair el país veí de Rwanda, la República Democràtica del Congo, i mantenir-hi la milícia lluitant, per poder robar al poble congolès els seus recursos naturals.

Ha contribuït a matar més de 6 milions de persones al Congo i a desestabilitzar tota la regió de l'Àfrica dels Grans Llacs".

(La Xarxa Fe i Justícia a Àfrica, Amics del Congo, Hotel Rwanda/ Fundació Rusesabagina, Institut de Dret Internacional Humanitari de Minnesota, Institut d'Estudis Polítics, Mobilització per la Justícia i la Pau al Congo ...)

S'HI APUNTARÀ A FER EL MATEIX EL PRESIDENT JOSÉ LUÍS RODRÍGUEZ ZAPATERO, ben assessorat pel seu ministre d'Afers Exteriors, Miquel Ángel Moratinos?

NO RECONÈIXER EL RESULTAT DE LES ELECCIONS DEL 9 D'AGOST A RWANDA, per no haver-hi pogut participar cap partit de l'oposició!

Curiosament, mentre a Burundi, l'oposició tutsi no ha volgut participar en un procés electoral que ha duit al poder un president hutu; a la veïna Rwanda, un president tutsi, ha impedit de participar en les eleccions presidencials a l'oposició hutu!

Hom diria que conduïts pel mateix cervell: EUA i aliats!

El silenci ensordidor d'Occident, davant Rwanda (una vegada més...)

2010-07-27T16:35:00.000-07:00

Revista África Fundación Sur
(Cyberpresse 2010.07.24)

Davant la proximitat de les eleccions presidencials del 9 d'agost, el règim de Kigali multiplica els assassinats, empresonaments i altres formes de repressió.

Aquesta repressió d'opositors i de periodistes independents ha estat fortament denunciada per les grans organitzacions de defensa dels drets humans com Amnistia Internacional, Human Rights Watch i Reporters sense Fronteres.

Algunes d'elles fins i tot han recomanat als donants de fons que en suspenguin el suport al règim de Kigali i deixin de finançar les eleccions presidencials.

Però el més preocupant és el silenci ensordidor d'aquests donants de fons i dels governs occidentals aliats amb el règim de Kigali.

Fins i tot el govern canadenc, que va recolzar la candidatura de Rwanda perquè ingressés a la Commonwealt, argumentant que allò "serviria per ajudar Rwanda en el reforçament de les seves institucions democràtiques", s'ha tancat fins ara en un total mutisme.

Pitjor encara, d'altres grans actors de l'escena internacional, suposadament garants dels valors democràtics i de defensa dels drets de la persona, que s'han erigit en promotors de Paul Kagame en el moment en què aquest mata i empresona els seus opositors.

Així, el secretari general de l'ONU, Ban Ki-Moon, -amb una gestió definida com a "deplorable"- l'ha nomenat per copresidir la reunió sobre els Objectius del Mil lenni i han estat necessàries pressions fortes de la societat civil i dels partits polítics espanyols perquè el president José Luis Rodríguez Zapatero renunciàs a presentar-se al costat de qui consideren un "presumpte genocida".

La passivitat i complaença de la comunitat internacional davant les greus violacions dels drets humans a Rwanda són tan preocupants com ja s'han demostrat en el passat les seves terribles conseqüències.

De fet, va ser la no-intervenció de la comunitat internacional la que va permetre l'execució del genocidi ruandès de 1994. La mateixa passivitat que va conduir a exterminar a la R. D. Congo més de 5 milions de persones a les guerres iniciades per l'exèrcit de Paul Kagame el 1996 i 1998. Va ser també la mateixa passivitat la que va permetre l'assassinat a Rwanda dels canadencs, el Germà François Cardinal, els pares Claude Simard i Guy Pinard, la Sra Hélène Pinsky, així com molts d'altres ciutadans de països occidentals.

Atès que les mateixes causes produeixen els mateixos efectes, si els governs que tenen una influència sobre Kigali continuen mostrant-s'hi complaents, no hi ha dubte que s'han de produir en el futur drames nous i que aquests no només afectaran els pobres ruandesos.

Un altre perill de la complaença dels nostres governs a Occident davant la repressió d'opositors al règim de Kigali és la contradicció que introdueix en la justificació de l'enviament de les nostres forces armades allà on els valors en què creiem són trepitjats.

Com continuar avançant amb credibilitat l'argument de democràcia i defensa de drets per justificar la presència dels nostres soldats a l'Afganistan i al mateix temps romandre de marbre davant la decapitació dels opositors a Rwanda?

Aquesta bretxa, creada per les nostres contradiccions, no corre el perill de facilitar el reclutament entre els nostres adversaris i posar en perill els nostres conciutadans?

El poble rwandès aspira a la democràcia i la diversitat ètnica dels líders de l'oposició mostra sense equívocs que aquest ideal és assumit tant pels hutu com pels tutsi.

Encara que el règim de Kagame tracti de tancar aquesta sortida, els governs occidentals tenen els mitjans per dur-lo a negociar amb la seva oposició, com ha estat el cas a Burundi.

¿Voldran acceptar aquest desafiament o preferiran esperar que es produeixin altres drames, per després expressar els seus laments una altra vegada?

Emmanuel Hakizimana,
President del Congrés Rwandès de Canadà

A pocs dies de les eleccions presidencials, clima de por a Rwanda

2010-07-27T09:47:00.000-07:00

2010.07.27 / RWANDA France 24 2010.07.27

A mesura que s'acosta el dia de les eleccions presidencials rwandeses, la por s'ensenyoreja dels carrers de Kigali. Nombrosos dissidents han estat arrestats, els periodistes silenciats i les eleccions romanen bloquejades per l'actual president, candidat a succeir-se a si mateix, Paul Kagame.

Pocs dies abans de l'escrutini, previst per al dia 9 d'agost de 2010, els mítings del Front Patriòtic Rwandès (FPR), el partit de Paul Kagame, s'estan estenent per tot el país. El president sortint, que va assumir el càrrec al final del genocidi, el juliol de 1994, arreplegà més de 30.000 dels seus seguidors a l'Estadi Nacional de Rwanda, a Kigali, el proppassat dia 20 de juliol.

Lluny de les imatges d'alegria que s'afanya a transmetre l'equip de campanya de Paul Kagame, el panorama d'aquest període pre-electoral sembla ombrívol.

Els principals opositors han estat impedits de presentar-se. Els tres partits de l'oposició - les Forces Democràtiques Unificades (FDU), el Partit Democràtic Verd i el Partit Social, han estat exclosos de l'escrutini presidencial. Només tres candidats han estat autoritzats a competir: dos ex ministres i un senador. Tots tres ben pròxims a Paul Kagame.

El 14 de juliol, el cos del vice-president del Partit Democràtic Verd, va ser trobat parcialment decapitat en un pantà del sud de Rwanda. Unes setmanes abans, l'editor del diari Umuvuguzi va ser trobat mort, cosit a trets. Havia implicat les autoritats rwandeses en l'intent d'assassinat d'un antic company de combat de Paul Kagame, que s'havia passat a l'oposició.

A més, dos membres de les Forces Democràtiques Unificades han estat recentment empresonats i la cap d'aquest partit, Victoire Ingabire UMUHOZA, a l'actualitat roman inculpada d'haver distribuït "idees genocides" i d'haver col·laborat amb grups terroristes.

Finalment, els atacs a la llibertat de premsa s'han multiplicat en la segona ronda. La directora de la revista quinzenal independent Umurabyo, Agnès Uwimana Nkusi, com també la redactora en cap i la maquetista de la publicació, han estat detengudes per insultar el cap d'Estat el proppassat dia 8 de juliol.

Un dels nostres observadors a Kigali volia donar el seu testimoni, però va fer èmfasi en la necessitat de protegir la seva identitat. Els nostres observadors sobre el terreny romanen inquiets i són extremadament cautelosos en els seus contactes amb periodistes del nostre equip:

”Vaig anar a un míting de l'FPR per fer-hi fotos, però també vaig veure cotxes que feien la promoció d'altres partits recorrent la capital. El Partit Verd (que no participa en les eleccions) va fer un míting a 60 quilòmetres de Kigali, fa uns dies. I a la televisió, vaig veure propaganda electoral d'altres partits a més de l'FPR, com el Partit Liberal (pròxim a Paul Kagame).”

“L'FPR ha fet un munt de coses molt positives pel país. Ens ha permès de superar el genocidi, va començar el nostre desenvolupament econòmic, ens va permetre d'integrar-nos en la Commonwealth. És també gràcies a ell que la crisi econòmica no ens ha afectat.”

“L'FPR té militants a tots els sectors de la societat. Tothom coneix aquest partit, alhora que ningú no en coneix cap altre. Els membres del Partit Verd o de les FDU, no se'ls veu mai, tret d'algunes poques setmanes durant campanya electoral. Després de les eleccions, no fan res, crec que deuen tenir por. “

"Ningú no s'atreveix a parlar malament d'aquest partit aquí."

“No estic gaire interessat en la política, és un ofici massa perillós. Fa algun temps, jo hagués optat per l'FPR, perquè ens ha fet avançar ben molt. Però ara em preocupa aquest partit., L'any 2003 (darrera elecció presidencial guanyada per Kagame, amb un 95% dels vots), em vaig sentir lliure; però aquesta elecció és molt diferent. Ningú s'atreveix a parlar malament d'aquest partit aquí, perquè se sap que s'hi arrisca molt, incloent-hi la mort.”

”Fins i tot els vells amics de Kagame que l'han criticat han hagut d'abandonar el país; i coronels de l'Exèrcit han estat arrestats. Si el govern maltracta els seus propis amics, llavors com em tractarà a mi, que ni tan sols em coneix? No crec que sigui normal que la gent tengui por de les autoritats. "

Victoire Ingabire UMUHOZA, quina valenta dona rwandesa!

2010-07-26T15:58:00.000-07:00

“Poble rwandès, t'ha arribat l'hora del canvi!” Amb aquestes paraules la candidata a la Presidència de la República de Rwanda, Victoire Ingabire UMUHOZA, s'adreça a la població rwandesa i a les amistats que manté el seu país arreu del món (23-07-10).

”Rwandesos i rwandeses
Estimats amics de Rwanda i dels rwandesos,
Després de 16 anys d'exili, vaig tornar a la meva pàtria en pau. I és aquesta pau la que guiarà la meva acció política i la del meu partit, les Forces Democràtiques Unificades -FDU_Inkingi-, per eradicar la injustícia i trencar totes les cadenes que mantenen empresonats els rwandesos.

Efectivament, la població de Rwanda viu encara dins l'angoixa i la por, i espera en va una veritable política nacional d'unitat i reconciliació.

El meu partit i jo estem compromesos en una lluita política que ens ha de portar cap a la victòria contra tota casta d'injustícia i a l'establiment d'una democràcia veritable basada en la llibertat de tots.

Aviat la farsa electoral en curs iniciarà un nou gir. Tot i que les cartes estan marcades, la dictadura fingeix consultar el poble. El seu objectiu últim és mantenir el poder que ha adquirit, mantingut i defensat per les armes. Aquesta farsa electoral no és res més que un maquillatge per enganyar l'opinió internacional.

Poble rwandés, ha arribat la nostra hora de trencar les cadenes de la dictadura. L'hora de reivindicar la nostra dignitat violada, el temps de rebutjar obertament la ignomínia del menyspreu per la vida i la llibertat dels ciutadans.

La nostra resposta a aquesta farsa electoral és la resistència no violenta per desafiar la legitimitat de les eleccions i els seus resultats.

1. La nostra lluita política

Objectius bàsics

El nostre objectiu és posar fi a la dictadura i establir una política que protegeixi tots els components de la nostra societat, perquè ningú més no perdi la seva vida pels seus orígens, la seva regió o les seves opinions polítiques.

Aquests han estat els nostres objectius des de l'inici del nostre partit, FDU-Inkingi. Aquesta és la columna vertebral del meu compromís polític aquí a Rwanda. Hem de vèncer la por, per alliberar-nos.

Volem eradicar la pobresa, la fam, el nepotisme, la corrupció i l'amiguisme que caracteritza el règim de l'FPR. Volem acabar amb les desigualtats socials, la discriminació i la confiscació de béns o de terres.

Estem lluitant contra la dictadura, la injustícia generalitzada, la iniquitat dels Gacaca, els treballs d'interès general sense cap procés equitable.

Volem que tots els rwandesos caminin peu dret, sense acotar-se, sense patir vergonya; volem trencar totes les cadenes que ens impedeixen de sentir-nos ciutadans rwandesos de ple dret.

En l'àmbit educatiu, volem millorar la qualitat de l'ensenyament, la pertinença dels continguts en relació amb les veritables necessitats i la competitivitat del nostre país, el respecte als ensenyants, la disponibilitat de material escolar, així com la igualtat d'oportunitats per a tots els infants del país, sense discriminació de classe, sexe, ètnia o regió.

En l'àmbit de la salut, el nostre lema és "salut per a tots" a través de la millora de les infraestructures sanitàries, l'accés a l'atenció, la disponibilitat i la qualitat del personal, del material i dels medicaments.

El benestar de la població és la pedra angular de la nostra acció. Tota ocupació ha de recuperar el seu valor i assegurar un salari decent. A les zones rurals, és urgent promoure la qualitat de l'habitatge i l'allotjament, i la disponibilitat d'aigua potable.

La política agrícola ha d'alimentar la població i ha de donar més valor i dignitat als productors camperols.

El caràcter nacional del nostre projecte

El nostre projecte polític interpel·la tots els rwandesos, siguin quin siguin els seus orígens ètnics o regionals, la seva religió, la seva professió, la seva classe social.

La nostra visió d'un poble reconciliat implica el deure de memòria, el respecte entre si, un diàleg nacional, la protecció de les minories i la igualtat d'oportunitats.

Fem una crida per mostrar la solidaritat amb les víctimes i supervivents del genocidi i dels crims contra la humanitat. Animem als membres de les Forces de Defensa de Rwanda, la policia nacional i els serveis de seguretat a marcar sempre la seva vocació professional amb caràcter nacional i a no involucrar-se en polítiques partidàries.

La nostra crida es dirigeix també als mitjans de comunicació, als membres de l'administració central i provincial i als membres del poder judicial.

2. Retorn al país: captiveri, persecució.

Fins i tot en captivitat, els sis mesos que he passat a Rwanda, després de la meva tornada, han donat un significat més profund al meu compromís i a la nostra lluita per un canvi polític profund.

Estic més convençuda que mai que, per la millora de tots els seus ciutadans i dels seus habitants, Rwanda ha de ser governada d'una altra manera.

De fet, he vist amb els meus propis ulls la humiliació, la injustícia, la desigualtat, la dictadura i l'arrogància que el partit en el poder, els seus fanàtics i aliats imposen a la població de Rwanda. Els meus companys de lluita i jo mateixa hem sofert i continuam sofrint els patiments físics i psicològics del règim del president Kagame. Els nostres drets, com els de tants altres dels nostres conciutadans són violats.

Tot i haver-hi una atmosfera d'assassinats polítics, de patiments, d'humiliacions, de negació dels nostres drets fonamentals, d'intents de silenciar l'oposició i la premsa, d'intimidacions, de detencions arbitràries i tortures, la nostra determinació continua intacta.

2.1. Una oposició emmordassada

Els tres partits de l'oposició, reagrupats al Consell de Concertació Permanent de l'oposició Rwandesa, CCP, romanen subjectes a una persecució implacable:

- L'oposició continua deplorant l'assassinat del vicepresident del Partit Democràtic dels Verds de Rwanda, Sr. André KAGWA RWISEREKA, desaparegut el 13 juliol de 2010, trobat mort l'endemà, gairebé completament decapitat.

- El Partit Democràtic Verd de Rwanda ha quedat paralitzat en els seus intents de ser inscrit, mentre que els seus dirigents continuen rebent amenaces de mort.

- El Partit Social IMBERAKURI , tot i que ha estat inscrit, ha quedat dividit en dues faccions, una de les quals s'ha passat a obeir el partit governamental. El president fundador del partit Mestre Bernard NTAGANDA, es troba a la presó des del 24 de juny de 2010, per haver estat acusat de negar el genocidi, de sectarisme i de creació d'un grup terrorista. El seu secretari particular, el Sr. M. Aimable SIBOMANA RUSANGWA ha desaparegut, des del 13 de juny de 2010.

- El partit FDU-Inkingi, que encara no s'ha pogut inscriure, també es manté en el punt de mira de la dictadura, amb tres membres del seu comitè executiu sota arrest domiciliari o en llibertat sota fiança.

2.2. Un escut contra el partit de les FDU-Inkingi

Per exercir legalment qualsevol activitat política a Rwanda, els partits polítics s'han de fer inscriure. Amb aquesta finalitat, el règim de l'FPR ha establert un passadís marcat i estret, destinat a aniquilar qualsevol intent de l'oposició real.

Les FDU-Inkingi són massa grans perquè puguin passar per les malles de la xarxa de l'FPR. La por d'una competència seriosa, ha empès la maquinària dictatorial a bloquejar tots els panys. S'ha posat en marxa un dispositiu infernal de lleis antidemocràtiques, amb la finalitat de deixar ben segellat l'espai polític.

Des de gener de 2010, les FDU-Inkingi han presentat inútilment 5 demandes d'autorització per a l'Assemblea Constituent. El sostre administratiu en la seva jerarquia s'ha emparat en acusacions criminals, creades del no-res, contra la presidenta del partit i candidata a les eleccions presidencials.

2.3. Arrest domiciliariDurant més de cinc mesos, el poder no ha pogut justificar cap dels càrrecs penals contra la senyora Victoire INGABIRE UMUHOZA , presidenta de les FDU-Inkingi.

Aquestes acusacions de negació del genocidi, de sectarisme i de col·laboració amb un grup terrorista, no són més que una excusa per bloquejar qualsevol activitat política.

Per això, vaig ser detinguda el 21 abril de 2010 i estic sota arrest domiciliari des de llavors.

Durant tot aquest temps, els caps del règim, la premsa governamental i del partit s'han embarcat en un linxament mediàtic sense descans. Els meus advocats també han estat detinguts. Són els casos del professor nord-americà Peter ERLINDER , advocat del Tribunal Penal Internacional per a Rwanda, que s'ha passat tres setmanes a la presó; i del Mestre Théogène MUHAYEYEZU que se n'hi ha passat dues.

2.4. Detencions, tortures i amenaçat de mortEl 24 de juny de 2010, en batudes polítiques dirigides als membres de l'oposició que volien manifestar-se de forma pacífica, van ser arrestats alguns membres de les FDU-Inkingi: la senyora Sylvain SIBOMANA, secretària general interina del partit; la senyora Alice MUHIRWA, tresorera interina del partit; el Sr. Théoneste SIBOMANA, responsable del partit a Kigali i la senyora Martin NTAVUKA , de les FDU-Inkingi a Nyarugenge.

Totes aquestes persones van ser víctimes de tortures infligides per agents de la policia.

La Sra. Alice MUHIRWA, va patir una hemorràgia interna després de rebre cops a l'estómac, i se li va denegar l'atenció mèdica fins al dia que va comparèixer davant del jutge. Durant les sessions de tortura, se li varen proferir expressions d'odi ètnic.

De la mateixa manera, els botxins li van oferir favors a canvi que signàs documents falsificats acusant la Sra. Victoire INGABIRE UMUHOZA i Maitre Bernard NTAGANDA d'haver col·laborat estretament amb els rebels de les FDLR i de rebre finançament per a la rebel·lió a través de còmplices instal·lats a Kigali.

Segons testimonis davant del tribunal, el secretari permanent del partit PS-IMBERAKURI també va confirmar que durant les tortures se li havia fet el mateix xantatge.

Totes aquestes maniobres confirmen una onada de detencions en els propers dies.

Un membre de les FDU-Inkingi a Kigali, des del 24 de juny de 2010, ha desaparegut i el partit continua fent-ne les seves investigacions.

Amenaces de mort han estat formulades contra membres del Comitè Executiu provisional de les FDU-Inkingi durant la seva detenció.

Fem una crida a la responsabilitat del govern del general Paul Kagame, perquè garanteixi la seguretat de les persones i porti davant la Justícia els autors de tortures, de tractes inhumans i de propostes racistes que inciten l'odi.3. Crida a la resistència activa no violenta

Aquesta farsa electoral ha de cessar immediatament. Demanem un ajornament de les eleccions presidencials, a fi que es permeti d'inscriure els partits de l'oposició; que els seus dirigents siguin alliberats de totes les acusacions fantasioses; que la Llei Electoral sigui actualitzada i que s'estableixi una comissió nacional electoral consensuada.

Si el calendari electoral no canvia, i l'ofegament i decapitació de l'oposició continua, l'arribada d'observadors nacionals i internacionals no té cap sentit ni un. El règim arranjarà les llistes electorals al seu caprici, les taxes de participació, la gestió de les urnes, els recomptes electorals, com també els resultats assolits que vulgui la dictadura.

En aquestes circumstàncies, el poble de Rwanda hauria de desafiar la legitimitat de les eleccions, fins que se celebri un procés just i transparent.

El poble de Rwanda ha passat per moltes proves dures, però no és mort. Molts han cedit sota el jou d'una oligarquia autoritària, però estan vius.

La resistència no és només una organització, és la determinació del poble d'oposar-se als dictats. Estic contenta de portar aquesta torxa.

Hem decidit de resistirPer això hem demanat, tot i que sigui en va, l'ajornament de les eleccions presidencials que vénen, per tal d'establir un procés transparent en la seva preparació, que permeti un debat veritable.

En les condicions actuals, rebutjam de pla els resultats de les pròximes eleccions presidencials, perquè no representen per a res l'exercici democràtic que els rwandesos tenen dret a esperar. No són més que una farsa simple.

L'efervescència de la repressió política en curs, caracteritzada pels assassinats de personalitats polítiques, periodistes, detencions i tortures de dirigents polítics i periodistes, tancament de diaris, atacs i amenaces de mort contra l'oposició no permeten de cap de les maneres que es puguin celebrar unes eleccions mínimament creïbles.

Les accions de la dictadura i dels seus instruments no fan res més que perjudicar els requisits mínims d'una democràcia veritable.

Com ja vaig dir en arribar a Rwanda, la nostra acció, la nostra lluita política no s'esgotarà amb aquestes eleccions. Ben al contrari. Tenim, avui més que ahir, raons per continuar la lluita i resistir.

Per això, vull apel·lar a la vostra responsabilitat, al vostre amor al país i al nostre poble.

Als països amics de Rwanda, vos prec que no deixeu Rwanda i el seu poble en mans d'un petit grup d'individus que els volen dirigir com una propietat privada.

Amb calma i determinació, resistirem aquesta casta de violència i intimidació per part del règim del general Paul Kagame. Lluitarem contra aquesta voluntat de sotmetre'ns a la força. Ens oposarem a tots aquests trucs que pretenen embrutar-nos amb crims imaginaris per tal d'excloure'ns millor. Resistirem tots aquests intents de dividir-nos per servir-se millor de nosaltres. Ens neguem a ser ostatges del passat del nostre país.

Les dones i els homes de Rwanda aspiren a una reconciliació genuïna. Volen atendre i dir-se la veritat sobre les tragèdies que els han afligit. Volen posar fi a l'exclusió d'una part dels rwandesos. Els devem això. Ens ho devem a nosaltres mateixos, als nostres fills i a les generacions futures.

Escriviu-ho amb totes les lletres, sigui a la vostra mà, al vostre cap, al vostre cor, a les vostres accions de cada dia, fins i tot als vostres gestos menys públics, a tot arreu i sempre:

“Vull resistir, resistesc pel benestar del meu poble”!

Tots i cadascun de nosaltres tenim una porció de mitjans per a aquest canvi que volem. D'acord amb les nostres capacitats, tenim instruments per a aquests canvis polítics a què aspiram amb totes les nostres forces. Ens cal tenir el coratge de garantir i d'assumir la nostra part d'aquest canvi, aquí i ara.

Siguem instruments d'aquest canvi, mitjançant la resistència als dictats del règim. Desafiem la legitimitat de tota aquesta paròdia i dels seus resultats. El temps del canvi ha arribat.

Que Déu vós beneeixi!

Victoire Ingabire Umuhoza
Presidenta de les FDU-Inkingi

Actuació brutal de la policia al domicili de candidata rwandesa

2010-07-26T06:40:00.000-07:00

Les darreres declaracions de la candidata presidencial a la República de Rwanda, Victoire Ingabire Umuhoza, no poden ser més explícites:

"Brutalitat de l'actuació policial a casa meva anit passada, amb motivacions polítiques.

El 24 de juliol de 2010, des de les 20:10 fins a les 20:50 una brigada mòbil de la policia irromp a la meva residència temporal, traient fora i assaltant dos hostes i el vigilant que roman a la porta d'entrada.

Les víctimes són el Sr. Martin NTAVUKA -líder de les FDU-INKINGI al districte de Nyarugenge, i el Sr. Anastas HAGABIMANA -líder de les FDU-INKINGI al districte de Kicukiro. Tots dos van ser emmanillats, colpejats i portats a les instal·lacions de detenció de la policia de Remera. El vigilant va quedar amb lesions a la cara, i amb un ull inflat.

Testimonis presencials confirmen amenaces de mort i abusos d'odi ètnic emesos per l'oficial Karekezi, dirigent del CID.

Avui mateix, l'estació de ràdio governamental, citant fonts policials, informa que ahir a la nit es produïren dues detencions per planificar una protesta il·legal per a la setmana que ve i per la «impressió incendiària» de samarretes.

Les nostres samarretes normalment reprodueixen els nostres colors (verd i vermell) i un text que diu, a la part frontal o a l'esquena : "Volem democràcia i que es faci justícia" o "TURASHAKA DEMOKARASI N'UBUTABERA BUSESUYE".

Què tè d'incendiari això?

Des del 26 de juliol de 2010, el Tribunal Suprem de Kigali manté obert el procés d'apel·lació sota fiança de molts líders de l'oposició, amb càrrecs que s'han de demostrar; mentrestant el titular està prometent el cel i la terra als rwandesos que estrobe en zones rurals.

Només aquest mes de juliol, en dues ocasions he estat sota la pressió dels propietaris, perquè desallotjàs les cases llogades, o en cas contrari m'hauria d'enfrontar al desallotjament policial amb amenaces de mort des del partit governant.

El propietari actual es va presentar inesperadament, només dos dies després de l'ocupació, disposat a emprendre un procés d'anul·lació d'arrendament ràpid. Un avís de 20 dies per desocupar i un reemborsament total dels 5 mesos de lloguer pagat per endavant està en vigor des de llavors.

Fa uns mesos, hotels de Kigali han avortat a l'últim moment les nostres reserves de sales de conferències, per mor de les amenaces de la policia secreta.

Sembla que el règim no vol deixar cap pedra sense moure, fins que l'oposició sigui enderrocada totalment.

Fem una crida al govern del general Paul Kagame, perquè els alliberin i que s'abordi adequadament el problema de la brutalitat policial, les pallisses, tortures, amenaces de mort, la força excessiva i l'ús d'un llenguatge d'odi, blasfèmies i comentaris difamatoris.

La Sra Victoire INGABIRE UMUHOZA
FDU INKINGI
Presidència.

Tel : (+250) 078583600
Facebook: http://www.facebook.com/pages/Victoire-Ingabire-Umuhoza-for-President/109504816547 -
YouTube: http://www.youtube.com/user/FDUInkingi123 -
Twitter: http://twitter.com/VictoireUmuhoza

Eleccions "democràtiques" a Rwanda

2010-07-24T16:09:00.000-07:00

Mentre que assassinats i interpel·lacions a l'oposició i periodistes independents es multipliquen a Rwanda els darrers mesos, la comunitat internacional es dedica a “exhortar” inútilment Paul Kagame que vetlli perquè s'hi respectin els drets humans.

Des d'Afrik.com, el proppassat dia 21 de juliol René Dassié explicava que l'inici de la campanya electoral per a les presidencials del 9 d'agost s'ha desplegat en un ambient tens.

Se sospita que Paul Kagame -segur de la seva reelecció- ha maniobrat per apartar qualsevol candidatura que pogués molestar-lo: detencions, assassinats i intimidacions han marcat els darreres mesos anteriors al llançament oficial de la campanya.

Segons un comunicat difós el 19 de juliol, “La Federació Internacional de Drets Humans (FIDH) ha fet una crida perquè s'aturi l'onada de violència a Rwanda i ha demanat una investigació independent i imparcial sobre els assassinats d'opositors polítics i periodistes”. La Federació ha qualificat com a “escalada de violència i agressió la situació que preval al país."

De fet, entre les candidatures de l'opisició, el Partit Verd, que no ha aconseguit de ser-hi inscrit, ha vist que un dels seus vicepresidents era assassinat.

Les Forces Democàtiques Unificades (FDU Inkingi) tampoc no hi han pogut concórrer. La seva presidenta, Victoire Ingabire Umuhoza, alliberada després d'una interpel·lació, roman sota control judicial, inculpada de “negació del genocidi hutu i de complicitat amb el terrorisme”.

El Partit Social Inbwerakuri té el seu líder Bernard Ntaganda a la presó des de fa una mesada pels mateixos motius.

Les tres úniques persones autoritzades a presentar-se com a candidates, són reconegudes com a properes a Paul Kagame:

Jean-Damascène Ntawukuriryayo, vicepresident de l'Assemblea i ex ministre de Salut.

Prosper Higiro, vicepresident del Senat i antic ministre de Comerç.

I Alvera Mukabaramba, l'única dona que s'hi presenta, que ja va ser candidata a l'anterior escrutini presidencial i va desistir-hi al darrer moment, demanant el vot per Paul Kagame.

La comunitat internacional, amb molta més insistència i fermesa, ha de demanar comptes al president rwandès, pel que fa a la violació dels drets humans.

Des de l'ONU s'ha de reclamar amb molta més energia que el règim rwandès aclareixi tots els assassinats comesos aquestes darreres setmanes.

La Federació Internacional de Drets Humans ha de pressionar més intensament Kigali perquè respecti les disposicions de la resolució sobre eleccions a Àfrica; concretament “que totes les parts afectades puguin dur a terme la seva campanya lliurement, sense violència ni intimidació” i “que es protegeixi abans, durant i després de les eleccions, els periodistes, defensors dels drets humans, observadors i supervisors electorals, contra les intimidacions i d'altres abusos”.

Per a un tutsi com Paul Kagame, emperò, tot això no són més que paraules buides de sentit. L'únic que compta és la força bruta.

No només considera enemic qualsevol hutu que li passi per davant; també qualsevol tutsi que s'atreveixi a contradir les seves ordres. I, per descomptat, qualsevol estranger que denunciï aquest comportament brutal com a dictatorial, repressiu i contrari als drets humans.

Amb presidents d'aquesta casta, sembla mentida que hi hagi qui pugui arribar a creure's que se n'ha sortit elegit DEMOCRÀTICAMENT!

Tot fa pensar que l'única democràcia vera que s'està implantant arreu del Planeta, és la que imposa el capital.

L'oposició rwandesa demana ajuda a Obama i Cameron

2010-07-24T02:27:00.000-07:00

Segons informa Ràdio França Internacional (París, 22 juliol 2010), l'oposició rwandesa al règim imposat pel president Paul Kagame, demana ajuda a Obama i a Cameron, per la crisi política que s'està patint en aquell país de l'Àfrica dels Grans Llacs.

El president d'un partit d'oposició rwandès ha escrit una carta oberta a Barack Obama, president dels EUA, i al primer ministre britànic, David Cameron, instant-los a intervenir en el que anomena "crisi política" a Rwanda.

John Karuranga, president del Partit Popular de Rwanda, diu que el president de la República, Paul Kagame, administra molt malament el país, amb el suport dels EUA i del Regne Unit.

Karuranga va dir des de Londres a Ràdio França Internacional que Kagame està tergiversant la qüestió més volàtil de Rwanda avui dia, el genocidi.

D'altra banda, l'Agència Rwandesa d'Informació (RNARI) acaba de publicar que el propietari de la casa on viu Victoire Ingabire Umuhoza, candidata de FDU-Inkingi a la Presidència de la República, li va demanar ahir mateix (23-07-2010) que abandonàs la seva casa.

Sembla que el propietari està disposat a tornar-li tots els doblers que li ha pagat pel lloguer dels darrers cinc mesos. L'únic que li demana és que ella i tot el seu personal se'n vagin a viure en un altre lloc.

Membres de l'equip n'han iniciat la recerca, veient-se empesos a haver deixar buid el lloc on han viscut des del 16 de gener de 2010, quan Ingabire va arribar al país.

El propietari de l'immoble li hauria dit, a la candidata presidencial, que es trobava sota pressió i que havia decidit no ficar-se en problemes...

A pocs dies de les eleccions a Rwanda

2010-07-23T15:38:00.000-07:00

Si hi ha un país on resulta difícil fer política democràtica, a la regió africana dels Grans Llacs, sens dubte és Rwanda.

Des de l'any 2003, roman governada per un militar tutsi bel·licós, Paul Kagame que detesta l'oposició. Fins a límits increïbles. Es pot parlar d'un autèntic règim dictatorial instaurat a Kigali, la capital, per un dictador amb les mans tacades de sang, que desitja «menjar-se» els opositors, sigui com sigui.

Per això, alguns d'aquests han optat per fugir del país, i evitar així la mort. D'altres hi romanen i combaten per una democràcia veritable, lluitant-hi cada dia i arriscant-s'hi a cada moment.

Aquesta lluita per la democràcia acaba de costar-li la vida a André Kagwa Rwisereka, figura rellevant de l'oposició, que va ser trobat degollat el proppassat 14 de juliol: és un dels vicepresidents del Partit Democràtic dels Verds de Rwanda (PDVR), formació política dissident de l'FPR en el poder, creada el mes d'agost de l'any passat, el 2009.

Es tracta d'un fet molt greu. Fa veure ben a les clares la inseguretat en què es troben els membres de l'oposició a Rwanda. Aquest assassinat i d'altres que continuen cometent-s'hi ofereixen la veritable imatge fosca del règim rwandès, a poques setmanes d'unes eleccions que Paul Kagame -al poder des de 1994- hauria de guanyar fàcilment, en tenir davant tres partits de l'oposició...

A aquest fet luctuós, se n'hi han d'afegir d'altres: el 24 de juny va ser un periodista independiente, Jean-Léonard Rugambage, que va ser assassinat d'un tret a casa seva, a Kigali.

Més recentment també s'ha produït la detenció d'un altre periodista, en un ambient on les detencions es multipliquen, fent-hi veure que el Govern rwandès fa tot quant sap i pot per fer callar els seus opositors i crítics.

Mentre els tres partits de l'oposició han demanat una investigació internacional sobre la mort de Rwisereka; entre els quals la FDU-Inkingi de Victoire Ingabire Umuhoza, candidata hutu que es troba també sota control judicial; la Unió Africana roman callada.

Com si les polítiques africanes haguessin de rimar sempre amb «dictadura»; i la majoria de dirigents africans ignorassin el que significa l'«alternança» dins del seu vocabulari polític...

Assassinats polítics, empresonaments, persecucions contra els opositors, són moneda de canvi corrent a Rwanda; on s'han produït massa morts i massa temptatives inexplicades d'assassinat d'opositors i crítics del poder a Kigali.

Cal que els països occidentals que donen suport al règim de Paul Kagame, en reconsiderin la posició, si volen continuar sent considerats com a demòcrates “de facto”.

Començant pels EUA presidits per Barack Hussein Obama. Si és que no vol ser acusat algun dia d'haver contribuït activament a la regressió democràtica del continent africà...

Tot duu a pensar, emperò, que si el poder rwandès ha optat per liquidar sistemàticament la gent que no en comparteixi el projecte de societat; per adoptar un comportament propi de règims dictatorials; per prendre una opció pròpia de les dictadures més fèrries... Si tira endavant per aquesta via, és perquè se li consent i/o se l'hi engresca.

Es tracta d'un règim que no solament rebutja obrir espais a l'oposició, sinó que ofega contínuament la llibertat d'expressió, i duu a establir que periodistes i opositors es converteixin en raça que ha de desaparèixer.

Cal fer veure a Kagame i als seus algutzirs, que no entenen que Àfrica ha de passar pàgina i comptar amb dirigents de governança irreprotxable; que la via democràtica passa inevitablement pel respecte a la vida humana, com a cosa sagrada.

Kagame no només és incapaç de dialogar amb l'oposició, sinó que es mostra implacable amb els seus companys antics de lluita. Intolerant, està ben decidit a marcar el pas a tothom. No vol ni sentir a parlar d'alternança.

Kagame és un d'aquells dirigents que està cridat a comparèixer davant de la Cort Penal Internacional, per reprondre de tots i cadascun dels seus actes, com a militar bel·licós, acusat de genocidi.

S'haurà de veure com arriben a quedar, després de les eleccions, les aspiracions populars a més llibertat i a més democràcia republicana, en un país com Rwanda, que ocupa físicament un territori petit; però que manté un règim militar per al qual l'experiència democràtica sembla que només queda resumida en una alternativa única: o la maleta (desaparèixer fora del país) o el taüt (desaparèixer baix terra).

(André Kagwa, assassinat a Rwanda (Justin Daboné, L'Observateur Paalga, 16-07-2010; La oposición diezmada antes del escrutinio (Sabine Cessou , Liberation 17/07/2010);OPOSICIÓN RUANDESA : La maleta o el ataúd (Le Pays 16/07/2010))

D'altres enllaços interessants:

El silenci ensordidor d'Occident, davant Rwanda (una vegada més...)
Cyberpresse, 27-07-2010
A pocs dies de les eleccions presidencials, clima de por a Rwanda
France 24 - L'actualité internationale (27-07-2010)
Victoire Ingabire UMUHOZA al Facebook
Facebook
Victoire Ingabire UMUHOZA, quina valenta dona rwandesa!
Rwanda en pau (07-2010)
Victoire Ingabire Umuhoza for President
Pàgina web personal de Victoire
Presidenciales: Después de Kagame…Kagame
Afrique Actu 21/07/2010
Paul contra Kagame
Fasozine 21/07/2010
Los demócratas ruandeses agradecen vivamente a José Luis Rodríguez Zapatero y al pueblo español
Faustin Twagiramungu
Actuació brutal de la policia al domicili de candidata rwandesa
Rwanda en pau (o7-2010
Más sobre la visita de Kagame a Espanya. El oportunismo del PP
En clave de África (16-07-2010)
Eleccions “democràtiques” a Rwanda
Rwanda en pau (07-2010)
Lo que nadie cuenta sobre Rwanda. El currículum genocida de Paul Kagame
En clave de Àfrica (15-07-2010)
L'oposició rwandesa demana ajuda a Obama i Cameron
Rwanda en pau (07-2010)
Rwanda opposition party cries out to Obama and Cameron
Africa review

Rwanda: Tribunal Penal Internacional (TPIR)

2010-07-22T13:10:00.000-07:00

La lectura del llibre publicat recentment per Joan Carrero Saralegui, que recoman a qualsevol persona mínimamment interessada en la defensa i promoció dels drets humans arreu del Planeta, no només em fa reviure temps passats al continent africà...

També em porta a veure la importància i transcendència que té allò que s'està succeint, ara mateix, a la regió africana dels Grans Llacs.

La lectura d'aquest llibre tan recomanable em refresca la memòria i em fa a saber, per exemple, que el TPIR -Tribunal Penal Internacional per a Rwanda-, es constitueix el 8 de novembre de 1994 per Resolució 955 del Consell de Seguretat de l'ONU (no per l'Assemblea General), amb representants de 15 països com a membres (Espanya, EUA, UK, etc.), amb l'abstenció de la Xina i l'oposició de Rwanda.

Sé, així, que l'ONU reconeix que s'han comès a Rwanda violacions greus del dret humanitari, en virtut del capítol VII de la Carta de Nacions Unides.

Veig que se n'estableix la seu a Arusha (Tanzània) (per Resolució del Consell de Seguretat 977, de 22 de febrer de 1995). Ciutat tanzana que vaig tenir l'oportunitat de visitar a la dècada dels anys 70...

Comprov que la tasca del TPIR se centra en els crims comesos per rwandesos, entre l'1 de gener i el 31 de desembre de 1994, en territori rwandès i d'estats veïns, i per ciutadans no rwandesos en territori rwandès.

Se'm diu que a l'actualitat hi són representants 86 països (Arusha, Kigali, la Haia, New York). I que per al 2008-2009 l'Assemblea General de l'ONU hi destinà 267.356.200 $ bruts!

M'interessa endinsar-me en la web del TPIR. Roman oberta i actualitzada diàriament en anglès, francès i kinyarwanda, informant detalladament sobre les actuacions del Tribunal.

Al menú lateral esquerre hi apareix:

una Presentació del Tribunal,
l'Agenda,
Conferències,
Centre de Premsa,
Textos fonamentals,
Afers,
Biblioteca,
Ofertes d'ocupació laboral al Tribunal,
l'Estratègia de l'acabament del mandat del TPIR,
Enllaços amb altres llocs,
Base de dades judicial pública,
Publicacions del TPIR, etc.

M'entren ganes d'endinsar-me en la tasca desplegada per aquest Tribunal Penal Internacional que vol centrar-se en el genocidi perpetrat -encara que sigui només durant un any- en terres tan estimades per mi com són ara Rwanda, Burundi, Congo, Uganda, Tanzània.

M'afecta molt endins aquest genocidi que les potències occidentals s'afanyen a mantenir ben amagat; protegint així l'acció militar, -la més violenta que s'ha comès mai enlloc, d'ençà la Segona Guerra Mundial-, desplegada pel Front Patriòtic Rwandès/Exèrcit Patriôtic Rwandès, comandats pel president actual de la República Rwandesa, el general Paul Kagame.

La lectura del llibre publicat pel pacifista mallorquí, el lluitador infatigable Joan Carrero Saralegui, em fa veure cada cop més clarament que allò que passa a la regió africana dels Grans Llacs, la violència desfermada per militars tutsis contra poblacions hutus, té molt a veure amb les riqueses que volen fer-se seves d'altres potències estrangeres.

En el fons d'aquest conflicte hi ha la lluita política entre països i governants teòricament aliats -nordamericans, anglosaxons i jueus versus francesos, europeus i catòlics- pel domini d'uns territoris farcits de riqueses minerals.

“EUA ha guanyat la batalla de Rwanda, mentre que la UE arrossegada per França l'ha perduda”...

Rwanda: diàleg per la democràcia, a Mallorca

2010-07-22T13:09:00.000-07:00

Molts dels personatges que apareixen al llibre publicat recentment per Joan Carrero, -"África, la madre ultrajada. La verdad sobre el conflicto de los Grandes Lagos que las potencias occidentales se empeñan en ocultar"- es varen fer presents a Mallorca, seguint la iniciativa pacificadora impulsada per la Fundació s'Olivar d'Estellencs i l'associació Drets Humans de Mallorca:

Coincidint amb el pont del mes de maig de 2009, membres destacats de partits polítics de l'oposició rwandesa a l'exili, i d'altres membres representants de la societat civil de Rwanda, celebraren conjuntament a Palma el Diàleg interrwandès, una iniciativa que pretén arreplegar totes les ètnies i sectors socials del país per impulsar la democràcia a Rwanda a través del diàleg, la pau, la veritat i la justícia.

Se'n féu ressò TVE2 a principis de 2010, emetent aquest programa de 3 minuts de durada, on apareixen, entre moltes d'altres persones, el jutge Andreu (que investiga delictes de genocidi), J. Matata (contra la impunitat a Rwanda), M. Numuhoza (activista dels drets humans), Paul Kagame (president de Rwanda i del Front Patriòtic Rwandès), G. Karangwa (representant de partit tutsi opositor), Jordi Palou-Loverdos (misser de Veritas Rwanda Forum), E. Ndayisaba (membre d'assistència a víctimes africanes), Victoire Ingabire Umuhoza (candidata a la Presidència de la República Rwandesa), Joan Carrero, Bernat Vicens, Pere Sampol...:

Diálogo por la democracia en Ruanda

S'hi destaca, entre moltes d'altres personalitats rwandeses, la figura de Victoire Ingabire Umuhosa, una rwandesa exiliada que a l'actualitat es troba a Rwanda i lluita per aconseguir fer-s'hi present com a candidata a la Presidència de la República durant les eleccions convocades per al proper mes d'agost de 2010...

Molt bona pregunta del senador Pere Sampol

2010-07-22T13:08:00.001-07:00

A vegades hi ha notícies que passen desapercebudes, quedant-se al marge de l'atenció que hi puguin dispensar els mitjans de comunicació habituals. Cosa que no significa que deixin de ser interessants...

Particularment em sembla significativa la pregunta que formula el senador designat pel Parlament de les Illes Balears, adscrit al Grup Parlamentari Mixt del Senat d'Espanya, Pere Sampol i Mas.

Sé que no és aquesta la primera vegada que el senador autonòmic s'adreça al Govern espanyol, demanant-li explicacions sobre un assumpte tan espinós com és la violació dels drets humans a la regió africana dels Grans Llacs.

Es veu que el president del Govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, ha acceptat la invitació del secretari general de Nacions Unides a liderar els Objectius del Mil·lenni juntament amb el president de Rwanda, el general colpista Paul Kagame!

Quina imatge, i, sobretot, quina estratègia tan xereca i repugnant: Rodríguez Zapatero, d'Europa, anant de bracet amb el general Paul Kagame, d'Àfrica, per liderar una iniciativa de l'ONU tan necessària com poc efectiva: eradicar la pobresa extrema i la fam que hi ha al món, abans que arribi l'any 2015!

Amb personatges com aquests, el resultat està més que cantat!

Per aquest motiu, el senador montuïrer recorda al Senat que el president rwandès està processat per l'Audiència Nacional Espanyola, imputat per delictes de genocidi, crims de guerra, pillatge, violacions i l'assassinat de 9 ciutadans espanyols, coses que han provocat l'ordre d'arrestament internacional contra una quarantena d'alts càrrecs del Front Patriòtic Rwandès.

"NO CREU EL PRESIDENT DEL GOVERN QUE HAURIA DE DECLINAR AQUESTA INVITACIÓ I EXIGIR A LES NACIONS UNIDES QUE COL·LABORIN AMB LA JUSTÍCIA UNIVERSAL"? -és el text de la pregunta que formula el senador mallorquí Pere Sampol al Govern que presideix José Luís Rodríguez Zapatero.

Molt bona pregunta, sobre un assumpte que a mi personalment m'interessa moltíssim, tot i els vergonyosos i repugnants silencis de l'anomenada comunitat internacional i dels mitjans de comunicació que hi resten sotmesos... davant la cruenta realitat que pateix RWANDA i la regió africana dels Grans Llacs.

2010-07-22T13:07:00.001-07:00

Rwanda: el món nostre en mans de qui?

El proppassat mes de maig es produïa una notícia internacional que posava la pell de gallina a més d'un!

El president de la República de Rwanda, el militar Paul Kagame, i el president del Govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, havien acceptat d'anar de bracet i presidir la iniciativa llançada per l'ONU sobre els “Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni” -que apunten a eradicar la pobresa que domina el món abans de l'any 2015!-.

Mal d'entendre? Més tost fàcil! Sobretot si ens atenem a les explicacions que hi aporta l'advocat Jordi Palou Loverdos, acreditat davant la Cort Penal Internacional (La Haia) i davant l'Audiència Nacional Espanyola, on representa legalment les 9 víctimes espanyoles i d'altres innombrables rwandeses i congoleses.

Com afirma l'advocat Palou-Loverdos, els objectius del Mil·lenni són de lloar i mereixen tot el suport internacional. Una altra cosa és que aquesta iniciativa tan lloable hagi de ser liderada per Paul Kagame i, molt manco, que aquest es vegi acompanyat pel president espanyol!

N'assenyala alguns motius de pes:

El règim polític i militar de Paul Kagame és un dels més autoritaris i dictatorials del Planeta, amb tot el que això significa (segons organitzacions o mitjans de tant prestigi com The Economist o The Freedom House) i tot el que comportaria d'augment de suports internacionals.
Les conseqüències militars són molt greus. La implicació d'Espanya en el Pla Àfrica i el comandament militar nordamericà amb objectius geoestratègics clars a més dels militars, fa que Espanya hi participi en operacions militars de formació antiterrorista. La punta de llança d'aquest comandament militar, precisament, és l'exèrcit de Rwanda liderat pel general Paul Kagame (el seu jerarca militar més alt)... que a més d'una activa i mortífera presència en diversos països de l'Àfrica Central està fortament implicat al Sudan, territoris on desplega genocidis des de fa dècades...
Les implicacions jurídiques són significatives. Un tribunal espanyol ha processat el president i general Paul Kagame, juntament amb altres 40 oficials d'alta graduació de l'exèrcit rwandès, acusat d'haver ordenat personalment la mort violenta de 9 espanyols a Rwanda i Congo els anys 1994, 1996, 1997 i 2000, a més d'innombrables víctimes rwandeses i congoleses en aquells períodes.
La decisió del president Rodríguez Zapatero d'acceptar la proposta del secretari general de l'ONU fa pensar molt: no deixa de sorprendre que sigui precisament l'ONU la que proposi a Paul Kagame codirigir la iniciativa dels Objectius del Mil·lenni, quan l'ONU en coneix el processament per crims contra la humanitat i crims de guerra, entre d'altres. És la mateixa ONU a la qual se li ha demanat de facilitar les proves recollides per un Grup d'Experts en relació amb els crims de guerra de rapinya de recursos minerals a la República Democràtica del Congo en què estan implicades algunes empreses multinacionals nordamericanes, canadenques, europees, israelianes, uzbeques, sudafricanes, rwandeses (com el holding Tristar, grup d'empreses paraigües al qual presumptament roman vinculat Paul Kagame).

Seria bo arribar a esbrinar què es pretén, en realitat, amb una iniciativa com aquesta i quina va ser la idea brillant que va sorgir dins la ment del secretari general de l'ONU, o d'algun representant membre permanent del Consell de Seguretat que la hi va suggerir.

Seria convenient arribar a saber què cerca el secretari general de l'ONU quan proposa que treballin conjuntament el líder polític i militar africà, president de Rwanda, processat per crims contra espanyols, i el president europeu del país que ha emès ordres d'arrest internacional contra la cúpula política i militar d'aquell país africà, Rodríguez Zapatero, president del Govern espanyol.

Seria bo que s'arribàs a veure que no se cerca neutralitzar encara més la iniciativa de justícia conforme amb el dret internacional...

Per això, resulta del tot adient la formulació de la pregunta que fa al Senat d'Espanya qui s'hi exerceix com a senador autonòmic en representació del Parlament de les Illes Balears, Pere Sampol:

“NO CREU EL PRESIDENT DEL GOVERN QUE HAURIA DE DECLINAR AQUESTA INVITACIÓ I EXIGIR A LES NACIONS UNIDES QUE COL·LABORIN AMB LA JUSTÍCIA UNIVERSAL"?

Govern espanyol convida còmplices d'assassinats massius

2010-07-22T13:05:00.000-07:00

Mentre s'afanya a "convidar" membres del Govern rwandès, còmplice d'assassinats massius, es nega a rebre familiars de cooperants espanyols assassinats a Rwanda...

Suports institucionals a la Fundació s'Olivar d'Estellencs from Cil Buele on Vimeo.

Val la pena prestar una mica d'atenció a la resposta que dóna el Govern espanyol a una pregunta que li formula el senador mallorquí Sr. Pere Sampol i Mas (GPMX), sobre les causes per les quals el president Rodríguez Zapatero s'ha negat a rebre els familiars dels cooperants espanyols assassinats pel Front Patriòtic Rwandès, mentre que ha convidat el ministre de Justícia de Rwanda... (684/018522) (p. 206).

Una resposta digna que quedi ben emmarcada dins llistons daurats... si no fos perquè es tracta d'una qüestió massa delicada!

“684/018522.- El anuncio de la presentación de la referida pregunta fue publicado en el BOLETÍN OFICIAL DE LAS CORTES GENERALES, Senado, Serie I, número 357 de 13 de noviembre de 2009.

A la Mesa del Senado.- Pere Sampol i Mas, Senador del Bloc per Mallorca i Psm-Verds por la Comunidad Autónoma de las Islas Baleares, integrado en el Grupo Parlamentario Mixto, al amparo de lo establecido en el Reglamento de la Cámara, formula al Gobierno pregunta, solicitando respuesta escrita.

“¿Por qué razón el Presidente del Gobierno hasta ahora se ha negado a recibir a los familiares de los nueve cooperantes españoles asesinados por el Frente Patriótico Ruandés, según consta en Auto del Juez Fernando Andreu de la Audiencia Nacional, mientras que invita al Ministro de Justicia de Ruanda, miembro de la Administración cómplice de estos asesinatos según el mismo Auto?”

Palacio del Senado, 29 de octubre de 2009.—Pere Sampol i Mas.

RESPUESTA DEL GOBIERNO (684) Pregunta escrita Senado. 684/018522. AUTOR: Sampol i Mas, Pere (GMX). Respuesta:

“El Gobierno entiende la necesidad de investigar, hasta sus últimas consecuencias, la muerte de los nueve ciudadanos españoles fallecidos en Ruanda y en la República Democrática del Congo entre los años 1994 y 2000. El paso del tiempo no merma su recuerdo. Pero también resulta necesario seguir los pasos conforme a los usos y prácticas que rigen en el Derecho Internacional.

En este sentido, el Ministro de Justicia de Ruanda fue invitado por su homólogo español a visitar nuestro país para atender su petición de conocer de primera mano la naturaleza y situación del procedimiento que se sigue en la Audiencia Nacional contra ciudadanos de su país y analizar las posibilidades que el ordenamiento jurídico español ofrece en un caso de estas características.

Madrid, 18 de diciembre de 2009.

ALGUNES CONCLUSIONS ÒBVIES:

Usos i pràctiques del Dret Internacional.
En aquest cas, una cosa lleva l'altra! Pel que diu aquesta resposta, es veu ben a les clares que el dret internacional obliga a mantenir uns “usos i pràctiques” que porten irremeiablement a NEGAR-SE A REBRE AL PALAU PRESIDENCIAL ELS FAMILIARS DE NOU COOPERANTS ESPANYOLS ASSASSINATS A RWANDA (reconeguts per un jutge excel·lent de l'Audiència Nacional espanyola).
Usos i pràctiques del Govern espanyol.
El ministre de Justícia espanyol no té cap mirament ni un a l'hora de “convidar” el seu homòleg, el ministre de Justícia rwandès, perquè visiti Espanya.
Mira què bé. El Govern espanyol, no només rep amb els braços oberts i amb les portes obertes de pint en ample, sinó que “convida” (se suposa que amb els nostres doblers!) un membre de l'Administració rwandesa còmplice d'aquells assassinats.
En aquest cas, idò, val més haver matat que haver estat matat!
La Justícia espanyola per una banda i el Govern espanyol per l'altra.
D'una banda, es veu que el jutge titular del Jutjat Central d'Instrucció núm. 4 de l'Audiència Nacional, Fernando Andreu, ordena la detenció de 40 militars rwandesos pels delictes de genocidi i terrorisme, als quals acusa d'haver provocat la mort de 4 milions de rwandesos i l'assassinat de 6 missioners i 3 civils espanyols.
De l'altra, es veu que el ministre de Justícia espanyol s'estima més “convidar” a viatjar cap a Espanya un dels membres de l'Administració rwandesa implicada directament en el cas del jutge Andreu; que no posar-se a esbrinar què hi ha darrere la denúncia formulada per una entitat mallorquina, la Fundació s'Olivar d'Estellencs que -per a més inri- ara resulta que esdevé sospitosa davant l'ONU d'haver “finançat” la lluita armada...
On és la convidada del ministre de Justícia per assabentar-se'n i recaptar-ne “les possibilitats que l'ordenament jurídic espanyol ofereix en un cas d'aquestes característiques”...?

O tots moros, o tots cristians! Es deia un temps.
Ara ja no val això?

Per què l'ONU es fica en la Fundació s'Olivar?

2010-07-22T13:02:00.000-07:00

Abans d'assistir a l'Ajuntament de Palma, on es preveu -dilluns,30 de novembre de 2009- que s'aprovi una declaració institucional relacionada amb les investigacions que el Consell General de les Nacions Unides està realitzant sobre les activitats de la Fundació s'Olivar d'Estellencs al Congo i a Rwanda, he volgut recordar alguna de les fites remarcables en la trajectòria més recent d'aquesta entitat mallorquina.

Només si ens fixam en les activitats desplegades enguany mateix, ja ens podem fer a la idea del que representa i comporta una entitat tan lluitadora com aquesta, en la defensa dels drets humans a l'Àfrica dels Grans Llacs.

El mes de febrer de 2009 Aina Calafat i Manel Gomàriz es fan presents a Brussel·les, on participen com a membres de l'associació Drets Humans de Mallorca en la manifestació - carnaval a favor de la justícia i el diàleg a Rwanda.

Els motius d’aquesta manifestació – carnaval no són altres que reclamar a les autoritats de la Unió Europea que executin els mandats d’arrest internacional dictats per jurisdiccions independents sense discriminació; que donin suport al procés de diàleg interwandès, per prevenir conflictes nous a l’Àfrica Central; i que contribueixin a crear la Comissió Veritat i Reconciliació, per una coexistència pacífica entre tots els sectors que componen la societat rwandesa.

Manifestation
por RKstudio

El motiu primordial de totes aquestes actuacions ve causat pel fet que l'Audiència Nacional Espanyola ha decidit processar militars de Rwanda a petició d'entitats d'aquí: Drets Humans de Mallorca i Fundació s'Olivar d’Estellencs, que es varen querellar contra el genocidi rwandès.

Aleshores són més de cinc-centes les persones que reclamen a Brussel·les Justícia. També per a casos tan sagnants com el de la cooperant catalana Flors Sirera assassinada presumptament per 7 militars rwandesos.

A Brussel·les rwandesos i mallorquins s'uneixen per reclamar justícia internacional.

Els mitjans de comunicació se'n fan ressò. En entrevista publicada al Diari de Balears, el president de la Fundació s'Olivar d'Estellencs, Joan Carrero Saralegui, afirma que en un món globalitzat cal que la Justícia també es globalitzi i que, per això mateix, esdevé possible el procés contra 40 militars rwandesos.

Aquella acció realitzada el mes de febrer de 2009 rep el suport del Consell de Mallorca a través de la seva presidenta Francina Armengol i del president del Fons Mallorquí de Solidaritat, Joan Font; i també el d'altres personalitats de l'àmbit local, com és el cas de Miquel A. Llauger, o Narcís Genís

Drets Humans de Mallorca i la Fundació s'Olivar d'Estellencs, que impulsen el Fòrum Internacional per la Veritat i la Justícia a l'Àfrica dels Grans Llacs, fan públiques les dades referides als màxims responsables militars rwandesos i les imputacions que se'ls fan en delictes de

genocidi,
lesa humanitat,
crims de guerra,
integració en organització terrorista,
actes terroristes,
atacs contra camps de refugiats,
incineració massiva de cossos humans,
pillatge de béns,
pillatge de recursos naturals,
assassinats de cooperants espanyols,
matances sistemàtiques,

Un jutge espanyol Fernando Andreu ha volgut prendre les messions en aquesta tasca de perseguir fins al finals els genocides. I, des d'Espanya inculpa 40 militars de Rwanda per cometre genocidi, on s'inclou també la mort d'un capellà de Navata, el pare Joaquim Vallmajó, i la cooperant de Manresa, Flors Sirera.

En aquesta denúncia, s'hi han implicat nombroses personalitats d'arreu del món. La congresista nordamericana Cynthia McKinney n'és una de les que més intensament hi ha treballat. Com també ho ha fet Adolfo Pérez Esquivel, Premi Nobel de la Pau...

Davant requeriments de l'ONU, una entitat mallorquina rep suports institucionals

2010-07-22T13:01:00.000-07:00

Davant el greu requeriment que ha fet l'ONU, demanant explicacions sobre el possible finançament d'una guerrilla africana per part de la Fundació s'Olivar d'Estellencs, aquesta entitat mallorquina ha rebut el suport explícit i oficial de totes les institucions públiques (Parlament de les Illes Balears, Consell de Mallorca i Ajuntament de Palma) que li reconeixen el seu caràcter pacifista, i també d'altres d'instàncies internacionals...

En escrit publicat en aquest blog el president de la Fundació, Joan Carrero Saralegui, explica fil per randa la connivència de l'Organització de Nacions Unides amb les xarxes mafioses que volen controlar les grans riqueses existents a la regió del Congo.
Fins al punt que s'està considerant la presentació formal d'una querella contra l'ONU pel genocidi de Rwanda

Si a això s'afegeix que, juntament amb Drets Humans de Mallorca, la Fundació s'Olivar és una de les entitats mallorquines que ha promogut el Diàleg Intrarwandès entre diverses plataformes constituïdes per hutu, tutsi i twa, celebrat a Palma el mes de maig de 2009.

I que representants de totes dues entitats mallorquines ja havien viatjat el mes de gener anterior a la República Democràtica del Congo, fent part d'una delegació balear convidada pel Govern d'aquell país africà, amb la finalitat de denunciar-hi els atacs injustificats que rep d'altres estats veïns...

I que, a més a més, és una de les poques entitats de l'exterior que dóna suport explícit a la candidata rwandesa a la Presidència de la República, Ingabire Umuhoza.

I que, sobretot, ha aconseguit que els Tribunals espanyols, actuant en aplicació del principi de justícia universal, prenguessin l'any 2008 la decisió de lliurar ordres d'arrest internacional contra 40 alts responsables de la cúpula política militar de la Armée Patriotique Rwandaise 2 / Front Patriotique Rwandais (APR/FPR) per la seva suposada responsabilitat en els crims de genocidi, crims contra la humanitat, crims de guerra i terrorisme, entre d’altres, comesos a Rwanda i la República Democràtica del Congo (abans Zaire) entre 1990 i 2002,

HOM POT PENSAR COM A LÒGIC QUE HI HAGI QUI ESTIGUI DISPOSAT A IMPEDIR, DE TOTES TOTES, QUE RES DE TOT AIXÒ ARRIBI A REEIXIR COM CAL...

Davant l'ONU que desvarieja

2010-07-22T13:00:00.000-07:00

Institucions de les Illes Balears, que han finançat activitats de la Fundació s'Olivar a l'Àfrica Central han rebut requeriments per part del Grup d'Experts creats pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides -per investigar els grups armats que operen en aquella regió-, mitjançant els quals s'investiguen les activitats de la Fundació s'Olivar per sospites de col·laboració amb aquests grups armats.

Alegra i reconforta una mica constatar que dimarts, 24 de novembre de 2009, el Parlament de les Illes Balears, en sessió plenària, aprovava una Declaració institucional relacionada amb les investigacions que el Consell General de les Nacions Unides ha realitzat sobre les activitats de l'entitat mallorquina Fundació s'Olivar al Congo i Rwanda.

Suports institucionals a la Fundació s'Olivar d'Estellencs from Cil Buele on Vimeo.

Amb això, el Parlament de les Illes Balears manifesta públicament el seu suport a la Fundació s'Olivar pel seu treball a favor de la pau i la reconciliació en la regió dels Grans Llacs africans.

Reconeix que la Fundació s'Olivar des de fa molts d'anys realitza tasques en defensa de la pau, la justícia i la solidaritat, sempre aplicant els principis pacifistes i no violents que inspiren el seu ideari. El suport a grups armats és contrari als seus ideals i a la seva llarga trajectòria.

El Parlament de les Illes Balears acorda comunicar aquest acord al Consell de Seguretat de les Nacions Unides i notificar aquest acord al Ministeri d'Afers Exteriors del Govern espanyol.

Si alguna cosa he après, al llarg del meu extens peregrinar per àmbits de l'anomenat Tercer Món, és que “els déus dels senyors no són iguals als nostres...” -com descriu gràficament l'escriptor i antropòleg peruà, d'Andahuaylas, José María Arguedas, a la seva novel·la “Todas las sangres” (1964).

No és ben bé el mateix el món dels rics i el món dels pobres!

Una cosa és la tasca intensa, sense afany de lucre, voluntària, despresa, compromesa, abnegada que desplega la gent que s'hi atansa amb ganes de donar-hi una mà generosa i amiga...

I una altra cosa, molt distinta, és la tasca còmoda, molt ben pagada econòmicament, preceptiva, interessada, despreocupada, luxosa i malgastadora d'aquella gent aprofitada que, pertanyent a instàncies tan altes, com poden ser l'ONU i organismes o institucions que se'n deriven, es limiten a “complir amb la seva missió”, massa sovint, d'una forma molt poc exemplar!

Per això, davant d'aquesta declaració institucional parlamentària, em reiter en allò que vaig escriure un dia en un dels meus blogs:

“Em sembla que aquesta nova gosadia de Joan Carrero, proposant de querellar-se contra l'ONU pel genocidi de Rwanda, l'enfronta davídicament a un Goliat de proporcions gegantines. Però també sé que, com a bon foner balear, té a les mans les cinc pedres, amb capacitat de ferir-lo de mort a la primera, tomar-lo a terra, desarmar-lo, tallar-li el cap i guanyar-hi la batalla.”

Serà de veure com acaba aquesta lluita desigual!
Sembla mentida que, a mida que avançam en la història de la Humanitat, continuam trobant-nos amb “realitats que no es poden ni tocar”...

Fins que topen amb qualcú, de fusta lluitadora, com aquest pacifista incombustible, de nom Joan Carrero Saralegui, que somnia en un món nou on arribi a implantar-se la Justícia i la Veritat, i s'hi afanya indefectiblement a lluitar-hi entossudit.

Salut, coratge i resistència!

Xarxa mafiosa internacional vol controlar l'Àfrica Central

2010-07-22T12:59:00.001-07:00

En compartir plenament el que escriu Juan Carrero Saralegui, president de la Fundació s´Olivar i del Fòrum internacional per a la Veritat i la Justícia a l'Àfrica dels Grans Llacs, no puc deixar de reproduir-ne el contengut:

Una gran xarxa mafiosa internacional avança en el seu projecte de controlar Àfrica Central. Amb un aliat molt poderós: la ignorància immensa del món dels nostres dies en relació amb allò que passa a l'Àfrica negra.

Existeix en algun lloc del món una màfia capaç d'organitzar, en un país petit que té les mides semblants de Catalunya, un exèrcit regional poderós de quasi 150.000 homes (entre forces regulars i mílicies no reconegudes), un exèrcit les tropes del qual superen numèricament molts dels exèrcits de països rellevants, i d'utilitzar-les com un veritable exèrcit de matons per aconseguir-ne els objectius ambiciosos?

O de servir-se de l'ONU per als seus jocs diplomàtics i de covertir en gendarmes propis missions de pau excelses, de fins a 20.000 cascs blaus?

O d'infiltrar administracions com la dels EUA per dur a terme projectes del màxim nivell polític i econòmc internacional, projectes que es presenten com a grans operacions al servei de la pau?

O d'encobrir moltaldats de més de 8.000.000 de víctimes, aconseguint que, pràcticament, els grans mitjans de comunicació només tractin aquesta realitat de forma tangencial?

O d'aconseguir que Interpol deixi d'actuar com li pertoca i no executi les ordres d'arrestament pels més greus i massius crims comesos en aquesta darrera meitat del segle?

O d'aconseguir que un país europeu potent, com és Espanya, no s'atreveixi a perseguir els assassins de 9 ciutadans seus heroics i exemplars?

Avui dia només hi ha una màfia o xarxa mafiosa que n'és capaç: la que, des de fa dues dècades, s'ha proposat com a objectiu controlar els recursos immensos de l'Àfrica Central i que utilitza, per això, la petita, però militarment poderosa, Rwanda. I en certa mesura també Uganda.
Aquesta xarxa compta amb un aliat molt poderós: la gran ignorància del món nostre en relació amb allò que passa a l'Àfrica negra.
La Fundació s'Olivar denuncia públicament que l'ONU n'ha iniciat una investigació per esbrinar si aquesta entitat mallorquina ha finançat la guerrila de l'FDLR, com afirma el Grup d'experts constituït per investigar el finançament d'aquesta guerrilla que opera a l'est del Congo.
S'ha iniciat aquesta indagació a partir de testimonis que fan part del conegut sindicat de delators professionals al servei del Front Patriòtic Rwandès (FPR). El fet que es recorri de bon començament a testimonis falsos sembla indicar que, com acostuma a fer l'FPR, el dictamen ja està decidit per endavant.
Es tracta de delictes evidents de calúmnies i coacció contra el principal demandant en una querella que implica la mateixa ONU.
Són fets que s'assemblen a altres que se senten assetjats per l'ONU, precisament per haver-ne denunciat les complicitats, d'aquesta mateixa ONU. Li ha passat així, per exemple, a Florence Hartmann, l'antiga portaveu de la fiscal en cap dels Tribunals Penals Internacionals per a Jugoslàvia i Rwanda, després de publicar-ne el llibre subtitulat “Les guerres secretes de la política i de la justícia internacionals”.

Però, a més d'aquesta campanya de desprestigi de la nostra Fundació, aquests dies estan passant esdeveniments molt més greus:

1. Sembla que s'ha desplegat una nova ofensiva de Rwanda a l'est del Congo. En aquesta ocasió, no es tracta de cap invasió militar visible, sinó d'una encoberta, però no manco efectiva, infiltració massiva, amb assassinats selectius de líders autòctons i d'altres moltes actuacions.

2. Fa pocs dies, en una entrevista publicada a París Match, el ministre belga d'Exteriors, Ives Leterme, manifestava públicament l'impacte que li havia produït la descarada proposta d'un dirigent africà que li demanava que l'ajudàs a detenir i fins i tot a assassinar els dissidents del seu país que viuen a Bèlgica.

3. La dona del secretari general de la coalició FDU-Inkingi, la líder de la qual, Victoire Umuhoza, es presenta com a candidata a la Presidència de Rwanda el mes d'agost de 2010, acaba de sofrir un atemptat brutal. A més dels traumatismes greus, va ser enverinada (una pràctica freqüent i secular en l'àmbit aristrocràtic tutsi, en la qual són especialistes). Es troba en estat greu i amnèsica, no reconeix la seva família.

4. Aquest atemptat s'ha d'afegir a altres ingualment greus: el que ha patit un testimoni de la nostra querella, Cristophe Hakizabera; l'enverinament d'un altre company africà el nom del qual mantenim dins l'anonimat, etc.
Aquest darrer, que ja ha superat el seu estat de gravetat perquè va poder ser tractat amb un antídot, també està investigat ara per un representant congolès del Grup de 5 experts de l'ONU. En una entrevista recent, l'amenaçà, entre d'altres assumptes, amb el fet de tenir proves que demostren que els “50.000 € que li havia enviat Juan Carrero havien estat desviats per ell cap a la compra d'armes per a les FDLR”.
Després d'escoltar-lo pacientment, el nostre company li va respondre tranquil·lament: “Vostès tenen un petit problema. Aquest projecte de 50.000 € per a una casa d'acollida de nines violades i prostituïdes, no arribà a ser aprovat pel Govern de les Illes Balears, per la qual cosa no som capaç d'entendre com han pogut haver estat desviats uns 50.000 € que mai no varen ser concedits”.
Seria molt llarg d'explicar l'alt grau de desvergonya o de desconeixement i nyarro amb què actuà aquest representant congolès del grup d'experts de l'ONU.

A tots aquests fronts s'hi ha d'afegir el diplomàtic. Aquí és on s'ha d'emmarcar el viatge recent del secretari d'Estat d'Exteriors, Ángel Losada, a Rwanda i la venguda propera del ministre de Justícia rwandès a Espanya, on “s'ha d'encarregar de demostrar clarament com les acusacions del jutge Miralles tenen motivacions polítiques.”
Sabem que el Govern espanyol està rebent, en aquest conflicte, pressions i xantatges tan greus com les que rep en el cas de l'Alakrana, encara que molt manco mediàtiques, com ocorre sempre en aquest conflicte enorme.
Sabem que, gràcies a les cessions protagonitzades pel senyor Losada, s'ha desbloquejat la greu i injusta condemna del cònsul honorari a Kigali, Luis Dueñas, l'estat de salut del qual a la presó era preocupant. Ens alegram per ell i per la seva família. Mai no actuarem amb la vilesa d'aquells que s'estan aprofitant del segrest de l'Alakrana per atacar el Govern socialista. Però estam obligats moralment a recordar-li les esperances que milions de rwandesos i congolesos avasallats han depositat en aquesta querella.
Tota aquesta ofensiva criminal del Govern de l'FPR respon a diversos desafiaments que es plantegen actualment. Els més alts responsbles de l'FPR, a més de proporcionar un gran exèrcit regional, són els subtractants en la rapinya dels grans recursos naturals del Congo.
I l'ONU torna a ser un instrument, com ho fou fa dècades al moment de l'assassinat de Patrice Lumumba.

La Fundació s'Olivar és assetjada per jugar un paper actiu en aquests desafiaments rellevants:

1. L'Ordre internacional d'arrest contra 40 presumptes grans criminals que formen part de la cúpula del seu govern: una Ordre que és conseqüència de la querella interposada pel Fòrum que la Fundació va promoure.

2. El Diàleg Intrarwandès, organitzat per la Xarxa d'organitzacions que també encapçala la Fundació: diàleg en el qual es van integrant cada cop més tutsi que rebutgen el govern extremista tutsi de Kigali.

3. La candidatura de Victoire Umuhoza a la Presidència de Rwanda el mes d'agost de 2010: la Fundació és una de les comptades organitzacions que s'atreveix a donar suport, més moral que de qualsevol altra casta, a una alternativa democràtica al govern totalitari i criminal de l'FPR.

Per tot això, la Fundació s'Olivar fa una crida sentida a totes aquelles persones, organitzacions, institucions i mitjans de comunicació que encara senten alguna casta de rebel·lió interna davant l'increïble patiment dels pobles de Rwanda i del Congo, perque denunciïn aquests grans criminals i tots els seus encobridors i còmplices.

Alhora que acull amb satisfacció les paraules d'encoratjament que li tramet Adolfo Pérez Esquivel, Premi Nòbel de la Pau:

“Estimado Juan. Un abrazo de Paz y Bien.
Quiero expresarte toda la solidaridad y apoyo a tu compromiso y acción de la Fundación Olivar en bien de los pueblos. Aquellos que buscan la impunidad ejercerán resistencia frente a las denuncias de las masacres contra el pueblo del Congo.
Los largos años de compromiso junto a los pueblos testimonian de tu acción no-violenta. Mal pueden acusarte y acusar a quienes te acompañan de apoyar la lucha armada. Tu acción siempre fue a través de la Verdad y la Justicia.
Te deseo a ti y todos los que te acompañan mucha fuerza y esperanza y sepan que no están solos que muchas organizaciones están viendo la situación en el mundo.
La única forma de impedir que los crímenes de lesa humanidad continúen cometiéndose, es el derecho a la Justicia.
Fraternalmente
Adolfo Pérez Esquivel"

Juan Carrero Saralegui.
President de la Fundació s´Olivar i del Fòrum internacional per a la Veritat i la Justícia a l'Àfrica dels Grans Llacs

Genocidi tutsi contra la població hutu, al Burundi (1972)

2010-07-22T12:57:00.000-07:00

Vaig viure de prop els “esdeveniments” luctuosos i sagnants de l'any 1972 al Burundi. Comportaren la mort de milers de persones: rondinant el mig milió sobre una població de 6 milions, s'hi deia aleshores!
Trenta-set anys després, tot i haver canviat d'ambient i condició, no se m'han esborrat de la memòria les escenes cruentíssimes que vaig presenciar-hi en viu i en directe.
Des de la pèrdua sobtada del meu professor de kirundi, el hutu que m'ensenyava la llengua del país, de nom Lazaro; passant per la desaparició de catequistes de la parròquia, capellans de la diòcesi, monges de la contrada, metges del dispensari, representants polítics, soldats, mestres, estudiants, homes i dones senzills del meu entorn més immediat (tots hutu); vaig haver de presenciar directament la desaparició i la mort violenta de milers de persones, “pel simple fet de ser hutu”, a mans de tutsi enfurismats i enrabiats.
D'altres companys i companyes, sens dubte, poden haver viscut d'altres experiències, distintes. Jo n'he hagut de tastar aquesta, de tal manera que al llarg de la meva vida m'he sentit empès a haver-me d'identificar plenament amb els patiments i les lluites de l'ètnia més maltractada al Burundi: contra l'abusiva presència del tutsi prepotent.

Una data nefasta.- M'ha quedat marcada per sempre dins la memòria: el 29 d'abril de 1972 és l'inici d'una tragèdia sense límits, l'abast de la qual no sé si s'arribarà mai a valorar justament, com cal, amb més o manco encert.
Aquell 29 d'abril de 1972 em trobava a la missió catòlica de Bugenyuzi. Hi havia anat a passar el cap de setmana, com fèiem habitualment durant els mesos dedicats a estudiar el kirundi al Centre d'Estudis de la Llengua, a Muyange.

Dificultant la circulació d'un lloc a un altre, perquè no se sàpiga què passa.- Hi haguérem de romandre una quinzena de dies... El retorn al Centre d'Estudis, si més no, ens servia per veure una mica més de conjunt allò que realment passava arreu del país:
Un company suís, d'una missió situada a la riba del Tanganyika, havia enterrat moltíssims de morts (hutu) que els soldats (tutsi) havien deixat escampats per la contrada. Ho feia durant la nit, perquè no li deixaven fer-ho de dia.
D'altres companys italians: els soldats (tutsi) havien començat a disparar-ne les armes sobre la multitud, a la sortida de la missa dominical. Mentre la gent s'hi havia tancat en pany i clau, els soldats havien obligat tots els homes (hutu) a sortir de l'església, i sense cap casta d'explicació els havien afusellat allà mateix.
Un metge europeu havia pres la decisió de tornar-se'n a ca seva, després d'haver rescindit el contracte laboral amb instàncies sanitàries oficials: mentre feia una operació delicada a un dels pacients (hutu), s'havien fet presents dins el quiròfan un grup de soldats (tutsi) que n'havien enfonsat les armes al ventre d'aquell malalt anestesiat.
Altres companys parlaven d'haver ajudat la gent (hutu) a sortir cap a l'exterior: organitzant viatges a la frontera en camioneta, amb tot el risc que comportava haver de travessar camins, sempre amagats, dins la foscor de la nit.
Companyes sueques, que treballaven prop de la frontera amb Tanzània, havien presenciat que, un cop rescatades en helicòpter i tretes fora de la regió, aquell mateix helicòpter de les forces armades (tutsi) havia disparat indiscriminadament sobre la població “hutu”, fins que no hi havia quedat viu ningú.

Al Centre d'Estudis de Muyange: els fets luctuosos també tengueren conseqüències:
"El meu enemic acaba d'arribar" -havia dit Lazaro, l'ajudant del professor de kirundi-, després d'haver guaitat per la finestra, i haver-hi destriat qui acabava d'entrar al recinte. Alguns alumnes li recomanàvem que no se n'anàs. D'altres li suggerien que fugís. Ell, en Lazaro (hutu), ho tenia molt clar: "Si no me'n vaig amb ells (tutsi), faran matar la meva dona i els meus fills. Val més que mori jo tot sol. A reveure". La darrera paraula que li sentírem a dir en kirundi, l'idioma que estudiàvem aquella colla estrangera: “N'agasaga” - A reveure!

Tractament bestial previ a l'assassinat massiu.- Es veia cada cada cop més clar que la repressió s'adreçava cap a un sector concret de la gent d'aquell país: els membres més destacats de l'ètnia "hutu". Això em va quedar més aclarit encara, quan vaig davallar a la capital, Bujumbura, tres setmanes després, dia 17 de maig de l'any 1972.
Tot succeí en pocs minuts. A les dependències del Govern Civil, on havíem anat a cercar el “laissez passer”, que ens permetia de circular per les carreteres del país, hi arribà un camió carregat de soldats armats (tutsi). En davallaren un bon grapat furiosament. Carregaren de manera renouera i disciplinada les armes que portaven. Es disposaven a fer fugir d'aquell redol tota la gent que s'hi trobava.
D'una de les cambres de l'edifici començaren a sortir dues llargues files d'homes (hutu), amb els braços alçats, en senyal d'estar retuts. Havien estat tupats, assotats i maltractats fins a l'extrem. Plens de sang i de cops per tot el cos.
Obligats a passar pel mig dels soldats, se'ls féu pujar dalt del camió. L'escena no podia ser més inhumana. Els primers que hi havien pujat, dalt del camió, eren obligats pels soldats a ajaure's panxa a terra amb els braços a l'esquena. Alguns s'hi havien prestat decididament, conscients que era el darrer que feien en la vida. D'altres hi oferien certa resistència, sabent que anaven directament cap a la mort.
A altres, se'ls podia sentir dir, en veu ben alta i amb llàgrimes com a punys, la salutació més popular arreu d'aquell país "amahoro, amahoro" - que vol dir "pau, pau" -, mentre anaven pujant, aquí caic aquí m'aixec, dalt del camió.
Un cop el trespol d'aquell camió quedà ple d'homes ajaguts, amb els braços a l'esquena, s'hi anà col·locant una altra teringa d'altres homes al damunt. I damunt del segon, un tercer. I damunt del tercer, un quart, fins que ja no n'hi caberen més. En darrer lloc, pujaren els soldats que s'hi col·locaren drets, damunt les espatlles dels homes ajaguts, apuntant-los amb les seves baionetes.
Un pla ferest s'hi estava desplegant adreçat a exterminar del tot l'élite "hutu", emprant tots els mitjans que fossin a l'abast dels militars. Amb l'anomenat Pla “Simbananiye”, els soldats "batutsi" cercaven "bahutu" i els mataven; a la capital, Bujumbura, i a la resta del país, fins “aconseguir igualar-ne quantiativament les dues ètnies”!

D'altres casos concrets:
Un missioner que s'adreçava en moto cap a l'interior del país, es topà amb uns soldats que, amb la metralleta a la mà, li havien fet senya que no s'aturàs i seguís cap endavant sense parar-se. Pocs metres més enllà, havia pogut sentir el renou d'uns trets. El carregament humà sencer havia estat afusellat allà mateix. Eren bahutu.
Unes al·lotes estudiants en una escola de Bujumbura, de l'ètnia dels "bahutu", havien estat obligades per uns estudiants "batutsi" a despullar-se davant seu en una de les sales d'aquell centre. Mentre unes eren violades brutalment, les altres anaven rebent corrents elèctrics pels pits i parts més sensibles del seu cos fins a la mort.
Als col·legis superiors i a la Universitat, els estudiants "batutsi" podien fer el que volguessin amb els estudiants "bahutu". Ningú no els podia dir res. A un li varen traure els ulls, a un l'altre li arrabassaren els testicles. Les ganivetades estaven a l'ordre del dia i de la nit.
La religiosa negra (hutu), l'infermera que havia tengut cura d'un missioner tot el temps que havia romàs ingressat a l'hospital de Gitega, va ser també assassinada. Deien que pel fet d’estar al corrent de tot quant passava en aquell país.
Una altra monja negra (hutu) d'un convent proper al Centre d'Estudis de Muyange, havia desaparegut i ningú no n'havia tornat a saber res més, d'ella.
De capellans negres, "hutu", en passaren molts a l'altre món. Mai no he pogut oblidar-me d'aquell poeta i escriptor, de gran intel·ligència i saviesa, que havia estudiat teologia a Roma, molt procliu a la implantació de noves formes d'evangelitzar Burundi: l'Abbé Mikaeli Kayoya...

Trenta-set anys i mig després, crec estar en condicions de poder-ne extraure algunes conclusions més o manco raonades:

Mai no he tengut res en contra de la gent senzilla de l'ètnia dels batutsi. Sempre he volgut mantenir-hi molt bones relacions. He valorat, emperò, com a rebutjable totalment la prepotència tutsi del comportament governamental, polític i militar.

A diferència dels segles XIX-XX, en què l'Àfrica negra roman dins les mans blanques d'una Europa central i meridional, amb ànsies d'esdevenir-hi potència colonial, unes altres maneres noves de colonització i dominació, en aquest cas anglosaxona, s'estan imposant damunt l'Àfrica negra del segle XXI, el segle de la globalització.

Països com Alemanya, Bèlgica, Espanya, Estats Units, França, Itàlia, Portugal, Regne Unit, Unió Soviètica, Xina... que miren de fer-se seu el continent africà durant els segles XIX i XX, van quedant-hi arraconats (no totalment) i van restant substituïts (cada cop més intensament) per Nordamèrica i Gran Bretanya de manera progressiva.
No tant pels governs d'aquestes potències, -que no deixen de ser meres titelles en mans més poderoses-, com sobretot per part dels lobbis d'actuació mundial cada cop més influents.

Per què no he d'arribar a concloure, precisament, que són aquests lobbis dels grans negocis mundials anglosaxons els que utilitzen la prepotència tutsi contra la població hutu, amb la finalitat de facilitar-se'n una presència molt més còmoda en una regió tan farcida de recursos naturals?

Com el Congo, Rwanda, Burundi, la regió dels Grans Llacs africans... no hi ha cap altra regió semblant damunt del Planeta! L'any 1972 ja hi vaig conèixer enginyers de l'ONU que hi feien prospeccions, encaminades a trobar-hi materials qualificats de “singulars”... Dins el terme parroquial on treballava...

Cecili Buele i Ramis
Mallorca, 22 de novembre de 2009, Festa de Santa Cecília, patrona de la Música

Querella contra l'ONU pel genocidi de Rwanda

2010-07-22T12:55:00.000-07:00

Seguint les notícies emeses per IB3, en bon dia de Difunts de 2009, veig que el Fòrum de la Veritat, que presideix el mallorquí Joan Carrero, estudia ampliar contra l’ONU una querella pel genocidi de Rwanda.

No m'estranya! I crec que ja és ben hora que qualcú miri de posar-hi una mica de remei!

Poques vegades es té l'oportunitat de veure més o manco de prop la presència de l'ONU al continent africà. No pot agradar gens ni mica!

Per a mi, la primera vegada fou l'any 1972. A l'Àfrica negra, al Burundi. Tenc l'oportunitat de conèixer de prop un metge europeu que hi ha estat destinat per l'ONU, amb la finalitat de donar classes de medicina al personal d'un hospital... Se suposa que n'hi dóna qualcuna... Però tothom sap que no és precisament aquesta la dedicació primordial. Ben al contrari: bon xalet, bons cotxes, bones viandes, bons sous al país africà i als comptes personals europeus... amb alumnes violades... Què voleu que vos digui? Molt mala impressió!

La segona vegada, allà mateix, amb un geòleg americà enviat per l'ONU. Hi ha de fer excavacions, a la recerca de matèries primeres que, segons s'hi diu, només es troben en aquell racó de l'Àfrica negra...

No es pot dir que sigui un cas tan repugnant com el d'aquell metge nefast. Però sí que s'hi destrien luxosament també molts de recursos materials, econòmics i humans abocats, en una campanya que ves a saber tu per què serveix, en un indret farcit de misèria a totes bandes...

La tercera vegada, més recent. Als campaments de refugiats del Sàhara. Membres de la MINURSO, que tenen l'encàrrec de vigilar l'alto al foc entre el Front Polisario i el Marroc. No fan la impressió de fer-hi aquesta feina amb ganes... Més tost sembla que hi són únicament pels doblers!

Segur que no serà aquesta la primera vegada (ni probablement en sigui la darrera!) que es diu i reconeix que l'ONU necessita mà de metge!
Que el malgastament de recursos està a l'ordre del dia.
I que les missions encomanades, en tenir molt poc d'humanitàries, van adquirint grans dosis de “politiqueria oportunista”, sempre al servei de les cinc grans potències que conformen el Consell de Seguretat (mai més ben aplicada l'expressió, si hom atén al que comporta l'autoseguretat!): República Popular de Xina, França, Federació Russa, Regne Unit i Estats Units!

Quina tropa d'intocables, que ho poden tocar tot!

Se suposa que deu estar molt ben fet que l'ONU vulgui saber què es fa amb un grapat d'euros públics provinents d'una entitat mallorquina com el Fòrum Social de Mallorca... No en faltaria d'altra! Per això és entitat pública i per això els atorga: perquè se sàpiga què subvenciona!

Sempre que el mateix zel -o fins i tot molt superior- s'apliqui també a saber què hi fan altres entitats i organismes públics que manegen d'altres quantitats astronòmiques, incomparablement superiors!

Em sembla que aquesta nova gosadia de Joan Carrero, proposant de querellar-se contra l'ONU pel genocidi de Rwanda, l'enfronta davídicament a un Goliat de proporcions gegantines.

Però també sé que, com a bon foner balear, té a les mans les cinc pedres, amb capacitat de ferir-lo de mort a la primera, tomar-lo a terra, desarmar-lo, tallar-li el cap i guanyar-hi la batalla.

No deu ser cosa de "la misèria de ser rics"...

“Noltros som els primers sorpresos de tota aquesta història -diuen membres del Fòrum-. Una vegada passat el primer tràngol, començam a veure alguna cosa clara: p. ex. “Matar al mensajero”. Com és possible que l’ONU vulgui ficar-se amb Forum Internacional per la Veritat, (Juan Carrero, i tots noltros) una ONG tan poca cosa? Senzillament perquè els fa pupa que hàgim aconseguit que l’Audiència Nacional hagi empaperat, reclamat i ordenat que es posi davant la justícia espanyola a 40 genocides ruandesos. Per tant, la tàctica és fer no-res, desacreditar Juan Carrero, i tots els que facin falta…”

El senador Sampol y el activista Juan Carrero denuncian a la ONU.- Última Hora

La candidata rwandesa Victoire Ingabire Umuhozi

2010-07-22T11:03:00.000-07:00

Convençuda que si la democràcia torna a Rwanda hi haurà pau a la regió africana dels Grans Llacs, la rwandesa Victoire Ingabire Umuhoza (Kigali, 1968) vol plantar cara a les eleccions presidencials de 2010 al règim terrorífic del militar Paul Kagame.

Exiliada a Europa, fa comptes de presentar-se el mes d'octubre vinent, juntament amb una desena de persones més, com a cap de llista de les Forces Democràtiques Unificades (FDU).

Coneguda a Mallorca, per la seva amistat i coneixença amb Joan Carrero, per les visites que hi ha realitzat, per les entrevistes que ha mantengut amb la batlessa de Palma, Aina Calvo, o amb la presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol, aquesta rwandesa coratjosa es disposa a enfrontar-se amb un militar que ha contribuït a sembrar el terror a la regió africana dels Grans Llacs.

La prestigiosa revista Presència, al número 1960 (del 18 al 24 de setembre del 2009), presenta en portada i a tota plana una fotografia de les coes de gent que fuig del terror rwandès, amb la llegenda “Sospitosa indiferència. Víctimes de l'espoli de la riquesa dels Grans Llacs”.

Vuit pàgines, amb fotografies a tot color, destina aquest número de la revista a la candidata presidencial rwandesa, basant-se en l'entrevista que li va fer un dia de finals de juliol a Mallorca en una de les cases que la Fundació s'Olivar manté a Estellencs, en plena serra de Tramuntana.

L'Associació Drets Humans de Mallorca, vinculada estretament a la causa rwandesa, s'ha fet ressò de la situació que està patint la regió africana dels Grans Llacs i ha contribuït fortament a divulgar-ne, explicar-ne i denunciar-ne la situació, de moltes i molt diverses maneres, com es pot veure en aquests enllaços adjunts.

.Tant de bo que Victoire Ingabire Umuhoza es converteixi en la primera dona rwandesa que presideix el país i que hi esdevengui exemple de governant demòcrata a l'Àfrica negra del segle XXI.

(Imatge Presència 20-09-2009)

(1).- Diàleg interwandès a Palma

(2).- Entrevista amb la presidenta del Consell de Mallorca

(3).- Ordre judicial d'arrest internacional contra 40 militars rwandesos

(4).- Admesa querella presentada davant Audiència Nacional, es dicta Ordre d'arrest contra alts càrrecs militars rwandesos

(5).- Roda de premsa i manifestació-carnaval per Rwanda, a Brussel·les

(6).- Rwandesos i mallorquins demanen justícia a Brussel·les

(7).- Rwandesos i mallorquins reclamen justícia

(8).- Reclamen a Brussel·les justícia

(9).- Assassinat de Flors Sirera

(10).- Querella contra genocidi rwandès

(11).- S'Olivar i la querella contra militars rwandesos

(12).- Processament de militars rwandesos

(13).- Entrevista a Joan Carrero

(14).- Opinions sobre judici internacional

(15).- Màxims responsables militars rwandesos

(16).- Americans amb càrrecs de consciència

(17).- Perseguir fins al final els genocides

(18).- Espanya inculpa militars rwandesos

(19).- Procés per genocidi a Rwanda

(20).- Jutge espanyol processa militars rwandesos

Escrit angoixant sobre Rwanda

2010-07-22T11:02:00.000-07:00

Del company mallorquí missioner dels Sagrats Cors, P. Melcior Fullana, rector de la parròquia d'Ariany, m'arriba aquest escrit que, en reflectir l'ànim angoixat d'una persona que ha viscut i treballat a Rwanda durant molts anys, reprodueix la perspectiva de qui s'ha trobat ben a prop dels esdeveniments lamentables que han marcat -i continuen marcant encara ara- aquell país de l'Àfrica Central:

“Les notícies de Rwanda són dolentes. Hi ha una greu persecució de l'Església. Aloys Murwanashyaka està a la presó. A l'abril del 94 me va salvar la vida. Jo estava carregant de mongetes la furgoneta en el Centre Nutricional de Rukara per tal de donar a menjar als 2.700 refugiats que hi havia a la missió. Aloys treballava al costat, al dispensari de la Comuna. El personal sanitari havia fugit de por, i ell endossava la bata blanca de l'infermer, i feia el que podia. Me va veure carregar, i vingué a ajudar-me.

De cop comparegueren els interahamwe, uns trenta homes, matxets en l'aire. M'amenaçaren de mort i partiren cap a mi. N'Aloys els va parlar. Va parlar bé, i me deixaren pujar a la camioneta i anar a la missió amb les mongetes per als refugiats.

Un temps després, els inkotanyi mataren 38 membre de la família de n'Aloys. Ell va ser ordenat sacerdot l'any següent. Ara està a la presó.

Si algú provoca les abelles i després es refugia en un lloc segur, i es posa a contemplar com les abelles massacren els vianants innocents, no és bona persona.

Algú va provocar les abelles. Va aconseguir un mandat internacional d'arrest per al President de Rwanda i trenta nou personatges més del Govern. Era de preveure el que passaria.

Jo recoman al qui ho va fer, d'anar a Rwanda i treure de la presó n'Alois i tots els qui darrera ell hi van entrant.

Per què, Déu meu, per què permeteu que gent des de Mallorca faci tant de mal als meus estimats germans de Rwanda?”

Melcior Fullana.

Un problema per a l'Estat espanyol i Europa

2010-07-22T08:42:00.000-07:00

Dimarts, 23-F de 2010, el senador Pere Sampol ha de rebre resposta escrita a una sèrie de preguntes que ha formulat al Govern espanyol, sobre una de les situacions més greus que s'està vivint -i patint- al continent africà: el genocidi rwandès.

S'ho paga sintonitzar el Canal Parlamentario (entre les 16 i les 18 hores de dimarts, 23 de febrer) per veure i escoltar què hi diu el ministre Moratinos, a aquesta sèrie de preguntes:

"Dado que 40 miembros relevantes del Frente Patriótico Ruandés, que gobierna actualmente en Ruanda, han sido acusados formalmente por un magistrado de la Audiencia Nacional Española de genocidio, crímenes contra la humanidad, terrorismo, violación de mujeres, pillaje y el asesinato de nueve ciudadanos españoles, a la vista de los últimos sucesos es evidente que el Gobierno español no puede permanecer impasible, hecho que motiva las siguientes preguntas:

- ¿Piensa el Gobierno español mantener las mismas ¿buenas relaciones con el Gobierno dictador de Ruanda?

- ¿Piensa el Gobierno español solicitar a la Unión europea que exija la liberación de los familiares y colaboradores de la candidata a la presidencia de Ruanda, Sra. Victoire Ingabire Umuhoza?

- ¿Piensa el Gobierno español elevar una propuesta a las Naciones Unidas para que garanticen la integridad de los opositores al actual régimen que gobierna Ruanda?

- ¿Piensa el Gobierno español proponer a las Naciones Unidas la supervisión del proceso electoral rwandés, con la participación de observadores internacionales que garanticen unas elecciones democráticas?

- ¿Piensa el Gobierno español exigir a las Naciones Unidas que colaboren con la Justicia universal y atiendan la rogatoria del magistrado Fernando Andreu mediante la que solicita pruebas que figuran en tres informes de las propias Naciones Unidas?

- ¿Piensa el Gobierno español dar instrucciones a la policía para que colabore con la Justicia y se intensifique la búsqueda internacional y el arresto de los cuarenta altos cargos del Frente Patriótico Ruandés acusados de los crímenes citados?

Palacio del Senado, a 8 de febrero de 2010

Notícia rwandesa (27-02-2010)

2010-02-27T04:15:00.001-08:00

Des de la Fundació s'Olivar d'Estellencs, s'ha rebut i es difon una fotografia recent: del president Rwandès Paul Kagame amb el president francès Nicolas Sarkozy, custodiats per dos generals rwandesos acusats amb ordres de detenció internacional: Kabarebe, cap d'Estat Major -cercat per la Justícia francesa i espanyola- i Gasana -cap de Policia cercat per la Justícia espanyola.

Mentrestant, avui mateix un altre general rwandès, Li Nyamwasa -que també figura a les llistes de les ordres d'arrest internacional dictades des de París i Madrid- ha estat destituït com a ambaixador de Rwanda a l'Índia. S'ha refugiat a Uganda.

Suports institucionals a la Fundació s'Olivar d'Estellencs

2010-02-23T16:21:00.000-08:00

Suports institucionals a la Fundació s'Olivar d'Estellencs from Cil Buele on Vimeo.

Benvinguda

2010-02-23T16:00:00.000-08:00

Benvinguda sies, persona amiga de Rwanda, audaç lectora d'allò que s'hi va succeint dia rere dia, en aquell racó de l'Àfrica Central...

Aquest blog, que s'inicia a Mallorca un 23-F de l'any 2010, no pretén cap altra cosa que ajudar-te a seguir més de prop -des de qualsevol racó dels Països Catalans- la realitat crua i dura d'una de les regions del Planeta més maltractades per la violència massiva assassina...

També, una de les regions del Planeta més riques en molts d'aspectes: socials, culturals, lingüístics, paisatgístics...

Riques, sobretot, en matèries primeres que aconsegueixen d'enlluernar irresistiblement els ulls de la gent més ambiciosa, més poderosa, més dominant...

Ndakunda Rwanda, n'abanyarwanda bose iyo bava bakagera, n'umutima wanje wose!

Som un d'aquells ciutadans dels Països Catalans que, des de fa dècades, s'estima Rwanda i tots els ruandesos i ruandeses d'arreu del Planeta, amb tot el seu cor!

Una dona, un govern, un país

2010-02-23T15:27:00.000-08:00

L'inici d'aquest blog “Rwanda en pau” coincideix amb una notícia esperançadora: una dona rwandesa, Victoire Ingabire Umuhoza té el coratge de presentar-se com a candidata a la Presidència de la República de Rwanda. En un procés electoral previst per al proper mes d'agost...

També coincideix amb una altra notícia que ens afecta més de prop: el Ministeri d'Interior s'ha compromès a protegir l'activista mallorquí de drets humans, Joan Carrero, de les amenaces provinents de Rwanda...

I encara més. En un dia tan significatiu com el 23-F, d'aquest any 2010, el senador Pere Sampol adreça al Govern espanyol una bateria de preguntes sobre política internacional, relacionades amb el Govern de Rwanda...

Cal tenir present que la Fundació s'Olivar d'Estellencs que presideix Joan Carrero ha denunciat el govern rwandès presidit pel militar Paul Kagame.

Alguns dels seus col·laboradors militars, i ell mateix, es troben en situació de recerca i captura internacional. Estan acusats formalment, per un magistrat de l'Audiència Nacional Espanyola, de genocidi, crims contra la humanitat, terrorisme, violació de dones, pillatge, i assassinat de 9 ciutadans espanyols...

"A la vista de los últimos sucesos es evidente que el Gobierno español -manifesta el senador mallorquí Pere Sampol- no puede permanecer impasible. Hecho que motiva las siguientes preguntas:

- ¿Piensa el Gobierno español mantener las mismas ¿buenas relaciones con el Gobierno dictador de Ruanda?

- ¿Piensa el Gobierno español solicitar a la Unión europea que exija la liberación de los familiares y colaboradores de la candidata a la presidencia de Ruanda, Sra. Victoire Ingabire Umuhoza?

- ¿Piensa el Gobierno español elevar una propuesta a las Naciones Unidas para que garanticen la integridad de los opositores al actual régimen que gobierna Ruanda?

- ¿Piensa el Gobierno español proponer a las Naciones Unidas la supervisión del proceso electoral rwandés, con la participación de observadores internacionales que garanticen unas elecciones democráticas?

- ¿Piensa el Gobierno español exigir a las Naciones Unidas que colaboren con la Justicia universal y atiendan la rogatoria del magistrado Fernando Andreu mediante la que solicita pruebas que figuran en tres informes de las propias Naciones Unidas?

- ¿Piensa el Gobierno español dar instrucciones a la policía para que colabore con la Justicia y se intensifique la búsqueda internacional y el arresto de los cuarenta altos cargos del Frente Patriótico Ruandés acusados de los crímenes citados?

Palacio del Senado, a 8 de febrero de 2010