Segons es manifesta a l'Acte del magistrat-jutge de l'Audiència Nacional, el general major Paul Kagame va ser una de les persones que es va reunir amb la Delegació Oficial de l'Organització de Nacions Unides per tractar temes relacionats amb l'anomenat “Informe Gersony”, a finals de setembre de 1994.

L'Informe Gersony era un document de l'Alt Comissionat d'Ajuda als Refugiats (ACNUR), que contenia dades relatives a una Missió oficial d'investigació relacionada amb la situació rwandesa, al moment que l'APR/FPR va prendre el poder.

Era el moment en què es produïa la gran tragèdia patida a Rwanda l'any 1994, quan la gran crisi humanitària comportava més d'un milió de persones refugiades als països veïns (Congo, Tanzània i Burundi) que fugien dels enfrontaments militars.

L'objectiu d'aquella Missió oficial d'investigació, promoguda per aquell organisme de Nacions Unides, era precisament arribar a establir si Rwanda reunia en aquells moments les condicions de seguretat suficients per facilitar una repatriació massiva de refugiats.

La conclusió provisional a què arribava aquell Informe era que “Rwanda NO reunia en aquells moments les condicions de seguretat per iniciar les operacions de repatriació de refugiats.”

Jean Marie Vianney Ndagijimana era aleshores ministre d'Assumptes Exteriors de Rwanda. A partir de 1977 s'havia dedicat a la funció pública. Havia estat ambaixador de Rwanda a països diversos (París, 1990-1994; Espanya; OUA; etc.). Fins que el mes d'octubre de 1994, en desacord amb la massacre de milers de civils hutu per les tropes de l'FPR/APR, va decidir dimitir i prendre el camí de l'exili.

Va voler declarar davant del magistrat-jutge de l'Audiència Nacional, l'Il·lm. Sr. Fernando Andreu Merelles, a qui va comunicar que, mentre era ministre d'Exteriors, va tenir notícies d'aquella Missió oficial, fruit d'una reunió d'alt nivell amb una delegació de Nacions Unides, que es va celebrar precisament al seu mateix despatx oficial, el 19 de setembre de 1994.

A aquella reunió al despatx del ministre d'Assumptes Exteriors de Rwanda, a més d'ell com a ministre, hi varen assistir el secretari general adjunt de l'ONU (Kofi Annan); el representant especial de l'ONU a Rwanda (Sharyar Khan); el director de l'ACNUR a Àfrica; el delegat d'ACNUR a Rwanda; un expert nordamericà, responsable de la Missió i l'Informe (Robert Gersony); un col·laborador del ministre rwandès (Simon Nsonere) i un altre funcionari del mateix ministeri.

Aquella Delegació oficial de Nacions Unides va informar detalladament Jean Marie Vianney Ndagijimana sobre les conclusions pràcticament definitives de l'Informe: “Només en tres Prefectures de Rwanda i solament durant dos mesos s'havia aconseguit de reunir informació i d'enregistrar-hi execucions selectives o matances sistemàtiques almanco contra 30.000 persones pertanyents a l'ètnia hutu per part de l'APR/FPR.”

Kofi Annan i Robert Gersony li explicaren que tot estava molt ben detallat; els llocs, les dates, la naturalesa dels crims, les tècniques emprades, la desaparició de cossos, el nombre de víctimes, etc.

Aleshores, el ministre rwandès va demanar-ne un exemplar, d'aquell Informe. Se li va contestar que en aquell moment no era possible. Quan fos definitiu, el farien arribar al Govern de Rwanda.

Aquell Informe Gersony, emperò, va ser embargat per l'Organització de Nacions Unides i no va veure mai la llum. A l'Assemblea General de l'ONU, a finals de setembre de 1994, tant el secretari general Boutros Boutros-Ghali, des de Nova York, com el Departament d'Estat d'EUA, des de Washington, s'oferiren “a NO fer públic aquell Informe i a oblidar-se de les víctimes, a canvi que es reconduís la situació...”

Després d'haver estar present a Nova York i Washington, i que el mateix Paul Kagame exigís al ministre d'Assumptes Exteriors que retornàs immediatament a Rwanda, davant les primeres filtracions a la premsa de l'Informe Gersony, Jean Marie Vianney Ndagijimana viatjà a París, sol·licità l'asil polític i ja no tornà a Rwanda...

(CONTINUARÀ)

0 Comments:

Post a Comment